No us penseu que faig triatlons, que sóc mig coix i en prou feines ser nedar. Sóc el de dalt de tot saludant la família mentre intentava respirar. Ens ho vam passar molt bé, En Pont, en Castanya i la Mariona van fer un gran paper i van quedar 23 (crec). Nosaltres 42, en Nugró (que quasi s'afoga), l'avi Xeli (que corre que se les pela) i jo que si parlés menys de bicicletes i hi anés més potser hauriem quedat bastant més endavant. Es fa el que es pot, amb 2 fills petits i una panxa gran un no don per més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada