diumenge, 8 d’abril de 2012

CADA VEGADA MÉS CARRETERUS

Cada vegada som més cabres de muntanya que ens passem (a temps parcial) a la carretera, aquest diumenge s'hi ha apuntat en Garrison.

Amb ell i en Pont em anat a fer la volta a Santa Pau per Olot, la veritat és que ha estat molt bé, i a sigut una volta exigent, ja que un apretaba al pla, l'altra a la baixada i l'altra a la pujada, per tant no hi havia descans.

Primer de tot donar-los les gràcies a ells dos i a la família, per poder unificar horaris (encara que sigui em calçador) i així puc fer sortides amb amics, arribar a casa i sortida amb al família. O sigui diumenge completíssim.

Bona sortida, en Garrisson ens posava les piles en els planers, té molta força a les cames, i les feines són a seguir la seva roda, les pujades en Pont comença a tocar la pera, tot anar apujant el ritme de mica mica, com aquell que no vol, i jo que foto unes arrancades i unes escapades que no aguanti ni jo mateix ( o sigui peto com un galapat).

Tot i això encara el he pogut espavilar a la pujada de Sant Jaume i la de Sant Cosme, però avui he perdut el títol de campió mundial de la pujada de la creu roja.
Fent la volta a l'estany, em vist un grup molt nombrós, amb maillots de Súria bicis, i em pensat que potser passaven per Besalú, en Garrison a començat a tirar fins que els hem atrapat.
A la pujada de la creu roja, ells han anat pujant cada vegada més ràpid, en Pont i en Garrison els han intentat seguir, i jo he anat fent com un vetaranu.... a cap de poc, un del grup es despenja, i es queda amb en Pont, en Garrison fot un pet com una gla, l'avanço, i quant arribo a l'alçada d'en Pont i l'altra noi, al lloc on sempre ataco els adelanto i marxo, però el malparit d'en Pont havia tingut temps de recuperar una mica, i m'ha contraatacat, o he intentat però no he pogut, i he perdut el títol.. la venjança serà terrible.. o no...

Un cop a dalt, ens hem reagrupat tot tres (més de dos ja és un grup no?), i acabar de treure el fetge per la boca fins a Besalú, ells han anat a fer la cerveza, i jo al cap de dos minuts d'arribar ja anava amb la família als Aiguamolls de l'empordà a passar el dia.

Al final m'han sortit 68km a bon ritme, i disfrutant com un camell, ja que m'ha passat el temps ràpidissim (més tardarà a passar el malt de cames). Això sí content com unes pasqües.

També divendres vaig sortir a córrer, vaig anar a fer 11,5 km en 1 hora 13min, amb les plantilles noves, puc córrer molt millor, sense tantes sobrecàrregues, i sense patir com feia. A la primera setmana de gener sortia a córrer 25 minuts, i arrossegant-me, ara sé que no vaig ràpid però vaig còmode i disfruto correguent pel mig del bosc.

PD. Cada vegada hi ha més desfrenats amb bici de carretera, aviat haurem de muntar una macrosortida.

Apasiau

1 comentari: