Final de setmana força aprofitat, dijous vaig tornar d'Olot amb la bici de carretera, quasi tot baixada, això sí amb vent en contra, al final uns 23 km en 40 minuts, i arribat més cansat del que em pensava. El que passa és que en tant pocs quilòmetres quasi no tens temps ni d'escalfar, però val més això que res.
Divendres vaig aprofitar la tarda i vaig sortir amb la btt que feia dies que no tocava, vaig anar cap a Sant Ferriol passant pel corriol de l'alzina o no sé quin arbre és, cap a la font de planells, i baixa cap al mort fins a trobar la pista de la Miana, i tornada cap a Sant Fruïtos (la pista més pestosa que he fet mai), i cap a casa, total uns 27 km en 1:30. La baixada del Mort impressionant !!!!
Diumenge la cita ineludible, dia una mica espès, i ens trobem jo i en Lato al pavelló a les 7:30, i ningú més enlloc.... al cap de poc ja erem 11 desfrenats a punt de marxa. Carregar bicis a la mega furgo Mañas, i carretera i manta.
Déu ni do quanta gent hi havia, tot i l'amenaça de pluja. Recollir dorsals, prepara màquines... una mica d'espera i petard de sortida, i campi qui pugui.
FASE 1. Seguint en Mañas i l'Eruk.
Amb el ganxo al coll, jo i en Garrison seguim en Mañas i l'Eruk, de tant en tant l'Eruk fot latigasso i ens despenja, però el presi en fot un cable i ens ajuda a tornar-hi a arribar, més endavant també arriba en Rescalvo. Aquest tram son tot corriols ràpidissims, nets i guapíssims.
FASE 2. Perseguint en Mañas i l'Eruk.
Un parell d'atxassus, i ens despengen, decideixo forçar a veure si aconsegueixo tornar-lo a caçar... en Rescalvo es despenja primer, i més tard en Garrison peta. Veig en Mañas lluny però encara el veig. Aquí segueixen els corriols, però hi ha alguna pujada de fer-la a peu, i on els bessons comencen a cantar el birolai.
FASE 3. Modo alegrillo.
Degut a que no afluixen, i algun tap que em trobo no aconsegueixo atrapar-los. Decidexo poso el modo alegrillo, o sigui anar només amb el ganxillo al coll. Si els de davant defallient potser els atrapava, i si jo petava ja em recollirien els de darrera. La cosa va força bé, i em vaig ajuntant amb diferents bikers durant la ruta. Els bessons estant resentits, però si no passo del ganxillo al coll resistiran. Aquí ja hi comencen a haver-hi més pista, convinada amb baixades, guapes, guapes.
FASE 4. Modo cadàver.
Ja començo a sentir les cames buides, i em costa molt mantenir un ritme alegre. Als plans encara puc tirar força, però a la que ve un trist repetxon, petat petat. Sort que encara he trobat companyia d'altres cadàvers. Aquí ja era quasit tot pista, i travessar el riu, on per descomptat he quedat parat al mig. He aprofitat per rentar una mica la els pinyons i plats. I en veu alta he comentat que ara només em faltaria oli... doncs després de la següent pujada ens esperava un de l'organitazació amb oli !!!!!!! un 10 !!!!
Al final he arribat trinxadot, però content com unes pasques. M'han sortit uns 36 km i 2:14 sense comptar uns 3 o 4 minuts que me parat als avituallaments.
Circuit excel·lent, la primera meitat no sé li pot posar nota, perquè per un biker era el CEL (bé potser hi faltava alguna xati ;) ).
Organització, tant en marcatge com en atenció un 10. O sigui l'any que ve torno !!!
Felicitats bikers de Sant Jordi Desvalls i gràcies per fer-nos feliços com anissos.
Foto robada de Veracham. Sortida encara tranquila, aquí en Garrison en cara no bufava.
Foto robada bicioci, el Pare Molas, correr amb els de Banyoles, però és de cor Desfrenat. És com el bon vi, cada any estar millor !!!
Foto robada de Veracham. En Lato en acció, quins collons!!! els dos més vells dels desfrenats i són els que tiren més....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada