PORTS DEL MARESME

Primer objectiu de la temporada, Ports del Maresme, en Garrison ens va enredar, però com que té molt bona pinta, de seguida vam picar.

"Aquesta serà la proba inaugural i puntuable del Circuit de Llarga Distancia 2013 de la Federació Catalana de Ciclisme, amb un total de 136 kms. i un desnivell acumulat aprox. de 2.600m. distribuïts en 5 ports.

La sortida i arribada serà Arenys de Munt. Passarem per algunes de les següents poblacions del Maresme i del Vallès Oriental com Arenys de Mar, Canet, St.Pol, St.Cebrià i St. Iscle de Vallalta, Vallgorguina, St.Celoni, Campins, Sta. Maria de Palautordera, La Roca i Dosrius.

Es pedalejarà per una gran varietat de zones i paisatges, ja que rodarem pel litoral i més endavant ens endinsarem al Parc Natural del Montseny, pujant fins una alçada màxima de 1.230m. Això si, després d'haver afrontat, per la carretera de Sta. Fe del Montseny, 16 kms. de pujada, que a més d'un se li farà dura, ja que abans haurem fet el port de Collsacreu (Cat.3 i port disputat al Tour del 2009) i haurem arribat a Campins amb un fals pla des de St.Celoni, per iniciar el ascens al Coll de Sta. Helena (1.230m).

Tractant-se de l'època de l'any que parlem, trobarem una gran varietat de paisatges, però també d'un gran diferencial tèrmic, amb tot el que això comporta.

Hi haurà un recorregut alternatiu d'uns 104 kms. i un desnivell acumulat aprox. de 2.000m. distribuïts en 3 ports."

La marxa és aquest diumenge, i anirem a dormir en un alberg de Calella, així ens podrem aixecar tranquil·lament i sense presses. Que això dels de pagès d'anar cap Barcelona, és tot un trasbals.

Els deures... buf... no estan a mig fer, vaig començar molt bé l'any, i pel que sigui he anat afluixant els km, fins que aquesta setmana... 0 km.. buf com els bons, reposant i tot !!!!

Al final dels Desfrenats serem 5, jo en Lato, Lídia, Garrison i Pont... bé la padrina Pont la tenim una mica gamada, res excuses !!!!

La intenció és fer la curta, almenys jo... ja que la llarga ja comença a picar una mica per les nostres possibilitats.

Salut i Gas a la burra !!!!

PD. ULL inscripcions obertes a Terra de Remences i a punt de tancar... hores d'ara ja n'hi de haver cap a 2.000 inscrits !!

AMB EL GANXO AL COLL

Així és com em porten ultimament, em sembla que tinc unes amistats massa perilloses, i en les últimes sortides de carretera no em deixen ni un moment de relax.

Aquest dissabte tocava anar amb gent de Girona, junament amb en Garrison, en Marc Olivet, i un amic seu, en total erem 8.

La gent de Girona ens guiava, sembla que no fa vent, tirem cap a Celrà, i ja podem comprovar, que de vent en fa, i molt. Ens porten per tot de carreteres secundaries, terciaries i ... buf travessem un riu, camí de carros, i recular per agafar la carretera correcta, fins arribar a Bordils, fins aquí sense sobrar-me res, però seguint bé.. això sí molt atents, ja que a la mínima... acelerón i gas!! sort que sempre estic al cas, és l'avantage d'estar cremat, ja sé que si perdo 2 metros, els puc pagar molt cars.

Arribem a Bordils, Flaçà... i arribem a la pujada de les Olives, amb fort vent de cara, aguantant axassus fins que quedo en terra de ningú, amb vent de cara, clavat i rebentat, fins que em puc engaxar amb dos de Girona, i aguanta la roda com puc fins arribar a dalt.

A partir d'aquí, ja vaig més justet, ja em costa més aguantar la roda, planejant l'aguanto, però quant la cosa puja una mica em quedo enrera, sort que n'hi havia un que anava pitjor que jo, que... no ens enganyem sempre va bé veure que algú està més cuit que tú.

Na fent camí fins arribar a Cornellà de Terri, a partir d'aquí, variant cap a Sarrià, terreny més favorable per mi, que aguanto bé, donant algun relleu, petit, però un relleu, i gas fins arribar a Fontajau.

Fet una coca però molt content. Potser un pèl massa de patiment, però no hi ha res fàcil. La cosa estar clara, aquesta gent et posa ràpid al dia, això sí només em queden ganes de millorar !!!

http://app.strava.com/activities/40390895

COMENCEM !!!

Bé començar, ja fa dies que vaig començar, amb tranquilitat i na fent, però de moment essent l'inici d'any que he pedalat més.

Unes quantes sortides del diumenge amb btt, amb l'efecte senglar, corriols, corriols i més corriols. 

L'efecte senglar bé causat pel senglanas Kel Galzeran, troba corriols per tot arreu.... amb alguna passejada del gos inclosa (arrosegar la bici), però val molt la pena !!!

I amb carretera ja anem fent rutes més interessants, i cada vegada més gent.

El ritme que portem, és prou assequible, tot i que hi ha moments d'axassus, que sempre em porten amb el ganxo al coll. Que ja va bé, que que així et mostren el teu lloc, o sigui cap a darrera... tot i així feliç com un tornavís.

La última ruta va ser divendres amb en Lato (petitdru), ruta molt guapa cap Banyoles, Sarrià, Sant Gregori, Les Planes, Sant Esteve, Les Preses, Olot i Besalú. 110 km tranquils però a bon ritme. El vent ens va fer patir bastant. Sense cap pujada forta, però rectes interminables amb vent de cara. Per variar quant en Lato surt amb mi, pajaron del copon !!! com sempre el dia abans jo descanso, i ell pedalar a tope, i ja se sap les cames al final es queixen!!

Les novetats d'aquest any són, un gps, Garmin Dakota 20, que em serveix per la bici, i per anar a caminar (ja sé que és molt gros, però qualitat preu, és el que toca).

I l'altra novetat, és que darrera el gps, he descobert Strava, un pàgina molt interessant, on la gent puja les rutes, i queden emmagatzamades, interessant per estadístiques i mini piques. Ja que existeixen segments de ruta, o sigui parts de ruta cronometrades, amb la corresponent clàssificació. Els segments van molt bé per picar-te i sobretot per motivar-te, i superar-te a tu mateix.

Els objectius d'aquest any,  en principi seràn:

Les Goges

Terra de Remences

Terra d'aigua

3 nacions

i ja veurem que va sortin, i si m'ho puc combinar....

Per traca final seria l'etapa del tour (barcelona-andorra) però això ja ho anirem rumiant.

PD. Ull a les inscripcions, no badeu !!!!!

RESUM FI DE TEMPORADA

Primer de tot Bon Nadal i Feliç any nou.

En total aquest any he fet 4.006 km i 63.836 m de desnivell en 217 hores i 16 minuts.

Repartits en :

BTT= 1.470 km i 28.595 m de desnivell en 101 hores i 50 minuts

Carretera= 2.392 km i 33.745 m de desnivell en 101 i 19 minuts

Córrer= 144 km i 1.496 de desnivell en 14 hores i 7 minuts

El córrer va ser de Gener a Maig, m'agrada però em deixa massa tocat, em passo els següents 3 dies amb les cames com pals, o sigui que m'ho he deixat córrer (mai més ben dit). A part que el genoll se'n resenteix molt.

Amb carretera no vaig començar a pedalar fins el mes de Març, tot i això vam fer les cicloturistes, que si puc les repetiré, com són, Terra de Remences (3 vegada que hi participo i millorant temps), Terra de l'Aigua, Marxa de les 3 nacions. Totes elles genials, per la gent, ambient, i organització. Això sí, si es celebren al maig, no potser que comenci a pedalar el Març... qüestió d'abrigar-se.

També aquesta any he fet, Mare de Déu del Mont, Barcons, Vallter etc... amb tota la penya cangrenya dels Desfrenats de roda prima (quasi els mateixos que roda gruixuda). Però quasi a tot arreu anava amb les mateixes calamitats, Lato, Pont, Garrison, santa paciència, o ells o jo, però entre uns i altres ens hem estirat per fer coses, que fa 1 any era impossible que ens hi apuntéssim. Gràcies nanus.

Amb Btt aquest any ha set menys intens, tot i anar a la Monegros, tot i que al final d'any la cosa s'ha animat amb bones rutes made in Kel Galzeran, que ha fet que els desfrenats ens posem les piles.

En resum aquest any, crec que he pujat una mica el nivell (i sense baixar kilos... cosa que fa falta), però sobretot he disfrutat de la família dels Desfrenats, que són gent que val molt la pena, no són gaire guapos però són simpàtics ;). Gràcies gent, per molts anys us pugui donar la tabarra, i algun axassu de tant en tant.

Sobretot agrair a Don Quijote, els Km que hem fet junts, amb les preses per arribar a l'hora, i les hores que haviém de quedar, i només et puc prometre una cosa per l'any que bé... aquest any sí que et guanyaré!!!! ;)

 BON ANY 2013 CICLISTES D'ARREU, i com diu en tito.

SENY, PIT I COLLONS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

SUPERANT LA CRISI

De moment ja estic superant la crisi, òbviament la ciclista, que l'econòmica va per llarg, i la institucional ja no en parlem. Sort que aviat serem independents, o tard... bé algun dia ho serem, i espero poder-ho veure.

Vaig passar unes setmanes que entre setmana no feia res, i sort de les encerrones de cap de setmana. Però les últimes setmanes ja vaig sortint més entres setmana, amb seny, i seguint consells o escrites d'altres blogs, com agafar-s'ho amb calma i no deixar-te la vida en cada sortida.

La última encerrona ha set la Mare de Déu del Mont amb els desfrenats, sortida a ritme suau fins a Beuda, campi qui pugui al tros des Sagaró, reagrupament al sortir a la carretera principal, i fava fins a dalt.

Tenia l'objectiu de fotre-li una mica de por al cos al cunyat, però després d'aprofitar un tram planer, per acostar-mi molt (ja que ell anava amb btt i jo amb carretera), a la primera pujada surt la cadena, casum l'olla... quedo a uns 100 m, que al quedar tot pujada molt dreta, no puc recuperar (malparit), fins quasi a dalt on faig un esforç inútil made in mi, que només serveix per maquillar la distància.

Val a dir, que en Lato i en Pont va arribar molt abans, i en Garrison darrera. Tothom al seu territori, la senyoreta de ciutat, quant la cosa s'empina, ja no tira tant!!! o sento Garrison últimament m'estaves maxacan.

Ah, i en Peti va pujar corrents, o això ens va fer creure, ja que com sempre no feia ni cara de cansat.

Baixada juns per Cabanelles, i castanya cap a Besalú, ritme trepidant, amb el ganxo posat. Amb en Garrison aconseguim saltar, i deixar els dos patas negras enrera, però quant faltava poc per arribar ens atrapan... llàstima, tot i això en Lato torna a petar com un sapo, a la mateixa zona.

Ja li hem trobat el seu punt dèbil.

Apasiau.

 PD. Atenció... es volen inscriure a la Quebrantahuesos... jo no ho veig clar però...

TURÓ DE L'HOME

Doncs, sí vaig de encerrona a encerrona, sense poder sortir entre setmana ni el cap de setmana passat, arriba diumenge, i toma castanya, quedem amb la penya cangrenya, Lato, Sararols, Pont i jo, al pavelló de Besalú i amb un cop de cotxe ens arribem a Sant Pol de Mar, on ens espera en Garrison.

Arribem ens canviem i gas, a part d'en Garrison, la resta desconeixem totalment el territori, així que estem a les seves mans, malt asunto.

Arranquem  com sempre amb el ganxo, que ja no deixeriem, Pont, Lato i Garrison a davant, i jo i en Sararols, aguanten com podiem tot darrera.

Vam anar fins a Sant Celoni, previ pas per un portet, suau i curt, però que fem un pèl massa estessos.

Un cop passem Sant Celoni, direcció el Turó de l'home, pel cantó més suau, una pujada constant, però sense grans desnivells.

El ritme es va enxarinant,  i en Sararols es va convertint amb la novia cadàver, quedant-se despenjat, fem un intent per pescar-lo, però la novia cadàver va tocat, i va fent al seu ritme.

Els altres anem fent amunt, amb un ritme prou viu, que em fa patir a estones, algun tram es despenjo, uns metres, i després em torno a enganxar. S'em fa força llarg, tot i les magnífiques vistes.

Esperem en un trencant en Sararols, i gas amunt, fins arribar a la part final.

Queden els 6 quilometres finals, comença a ploure i ens abriguem, gas amunt, comencem a pedalar, va tirant en Lato, i jo tot darrera, els altres tres, arrequen uns metres més tard.

En Lato s'escapa, però vaig fent al meu ritme, sense patir molt, no veig en Pont, però vaig fent, la carretera estar fatal, i en algun tram amb més pendent amb fa patir un mica, però vaig prou bé.

Arribo a dalt prou senser, amb fred, però prou bé, en Pont arriba al cap de una estona, bé molta estona!! quina pallissa, bé pallisseta. En Sararols i en Garrison es retiren a mig fer.

Ens acabem d'abrigar, i cap avall, quina fred, quin malt a les mans de frenar, i les cames, la carretera nefasta, amb rocs, forats, grava, molla.... els 6 km se'm fan eterns.

Un cop ens reagrupem, i gas avall, amb senys, però na fent, bona carretera, tot i molla, de bon baixar.

Anem fent, fins arribar al últim port, s'afilen als ganivets, i pim pam pum la novia cadaver despenjada, jo al cap d'una estona, i els altres amunt... no es pot pedalar tranquil amb aquesta gent...

Arribem tot junts a Sant Pol, això sí com no, a la rampa final, esprint entre jo i en Lato, que posant-me a roda i saltant a l'últim moment guanyo, i sin despeinar-me... que us haig de dir, tinc uns 2 metres letals.

Després un bon tiberi. Gran ruta, gran companyia, i seguirem amb les encerrones.

He sentit fumades de la Quebrantahuesos per l'any que ve.... esteu fatal !!! però ja ho veurem....

SORTIDES AMB GENT PATA NEGRA

Últimament surto poc, però quant surto, és amb gent pata negra, amb la jet-set.

Primer encerrona de'n Garrison, quedem amb la Marissa, Jaume Estanyol, i companyia per fer ruta des de Girona. Nosaltres érem en Pont en Garrison i Jo. Només de començar... feines a seguir-los per dins a Girona, collons som de pagès nosaltres, en tot el poble hi ha un semàfor, i ningú li fa cas, atabalats arribem junts a Fontajau, a partir d'aquí, direcció Sant Gregori i gas sempre a roda, i amb un lleuger plugim, gas, la cosa pica una mica... i gas, i nosaltres apretant el cul i esperant que passi la tormenta.

Alfluixent un mica, i respirem, però ja va la primera pujada del dia, Les encies i patim patam patum, tots gas a fondo, i nosaltres que quedem al darrera, pujada=selecció natural, en Jaume Estanyol es queda a fer-nos companyia (ha de fer bondat), i anem pujant a bon ritme, no estic gaire fi, i pateixo força, però arribem, uns quants del grup tornen cap a Girona. I a la baixada ens reagrupem per arribar fins a les Planes d'Hostoles, i d'aquí gas en fila fins Amer.

A Amer anem a fer la pujada dels Bombers, que arriba a Sant Martí Sacalm, pujada constant, sense ser dura, però la cosa no acaba de tirar i no puc seguir el ritme dels més atrapats (Pont i Garrison), sols hi ha una noia finlandesa darrera meu, i la resta tots endavant. Decideixo posar-hi seny, i posar un ritme còmode i no deixar-me mitja vida per res. Arribem a dalt, foto de rigor, en tapem un mica i avall, rasca!!! deu ni do quina rasca, baixada fàcil però humida, per la qual cosa baixem amb moltes precaucions.

A partir d'aquí, es posen un parell de màquines a davant i gas, gas i gas, anant a rebuf, i amb el ganxo posat!!! anem molt molt ràpid, no podies badar, a les rotondes es sortia disparat, bua, com disfrutava!!!

Passat Anglès vam agafar ens vam desviar a l'esquerra, per evitar transit, hi havia l'últim port, i sant tornem-hi, gas, i ja torno a ser el penúltim, tot i que cap al final, en Garrison es relaxa, i li foto un axassu (del tot innecessari) per donar-me un mica de vidilla.

A baix ens reagrupem, i en fila cap a Sant Gregori, on en Garrison es posa a davant una bona estona, amb un ritme trepidant (això d'en Garrison de deiixar de fumar no serà bo per la meva salut). Vull donar-li relleu, però feines tinc a aguantar.

A partir d'aquí entrem a Girona, i carrer per aquí, carrers per allà arribem a la pujada final, on en Pont i en Garrison ja estan morts... jo la puja dret força bé, però la Marissa ja marca territori amb un somriure malèvol, no vaig picar, i vaig fer bondat, que poques pegatines té la Conor, encara me les arrencarà.

Al final van sortir uns 106 km i 1200 de desnivell, molt bona companyia, es van portar molt bé amb nosaltres... sort que sortien a estirar cames.

Segona quedada, Dijous del Pont amb en Lato, Lídia, i gent de Figueres, ells venen de Figueres i jo i en Lato els esperem a Besalú.

Un cop en ajuntem cap a fer la volta de Santa Pau per Olot, gas amunt, a les pujada campa qui pugui, i una noia de Figueres no té el dia, i ho paga, per tant a Castellfollit giren cua.

Quedem en Lato, la Lídia i jo, amb porten a bon ritme cap a Olot, Ca la Guapa, Santa Pau, Mieres, aquí ens desviem cap el Collell, a emplenar botellins a la font.

A partir d'aquí na fent, amb pujada de ritme a la pujada de després de Sant Miquel que no puc seguir, però no estic molt lluny. Baixa junts fins a Banyoles, i d'aquí cap a Triops, i cap a Fontcoberta, Pla de Martis, amb en Lato al capdavant, i na tirant, la Lídia es posa a davant i tiba la corda, aguanto justet i arribem a Can Vila, on ens despedim d'ella.

Jo i en Lato tirem cap a Besalú, anem fent, fins que tinc una mica de subidon a la pujada abans de l'incarcal, i començo a donar-ho tot, en Lato a roda.. gas gas i més gas, no podia, però deixava que les cames respiressin, i gas, vaig donar-ho tot, fins l'arribada a l'entrada a Besalú.... i en Lato que no m'havia seguit... carai que raru, espero un mica, i no ve, ja anava a trucar-lo quant arriba amb un mica de mala cara, i no arriba sol, arriba amb un pajaron de cuidado... ai ai ai .... massa entreno!!! 

No es pot badar, en Lato no havia esmorzat gaires, i patapam, fins i tot els pota negra cauen sota l'home de la massa!!!!!

Per un relleu que donc, i no serveix per res.

Al final 86 km  a bon ritme i bona companyia.

APASIAU.

PD. Si tot va bé aquest diumenge anem a fer el Turó de l'Home, des de Sant Pol de Mar... avere que serà.