Entre setmana poca cosa, com sempre mentre no s'allargui el dia. Dimecres al migdia, vaig sortir a córrer, és el dia que el peu m'ha deixat córrer més, 38 minuts i uns 7 km. Ja estic decidit a fer una mica de racó, i poder mirar de fer-me unes plantilles, per solucionar aquestes maleïdes molèsties a la planta del peu.
Dissabte volia sortir, però entre una cosa i una altra no vaig sortir, cada dia em fa més mandra fer la típica sortida llampec amb bici, a vegades tardo més en posar-me el vestit de torero que en pedalar.
Diumenge vaig anar a les 9 amb els desfrenats al pavelló, erem l'Albertí, en Paco, en David del càmping, jo, i una colla d'Olot coneguts de l'Albertí.
La veritat és que són gent divertida, i que val la pena compartir ruta amb ells.
Dissabte volia sortir, però entre una cosa i una altra no vaig sortir, cada dia em fa més mandra fer la típica sortida llampec amb bici, a vegades tardo més en posar-me el vestit de torero que en pedalar.
Diumenge vaig anar a les 9 amb els desfrenats al pavelló, erem l'Albertí, en Paco, en David del càmping, jo, i una colla d'Olot coneguts de l'Albertí.
La veritat és que són gent divertida, i que val la pena compartir ruta amb ells.
Vam anar a fer una de les rutes del llibre d'en Lato, pujant cap al coll d'Espinau, on vam pujar força bé, aguantant amb el plat mitjà.
Agafant el corriol que va a sortir a l'església Sant Miquel de Comaroure. El corriol, tot i haver-hi alguna zona impossible es fa quasi tot pedalant. Per tant de per repetir.
Després fer un mos disfrutant del paisatge, i fent-nos un fart de riure amb els d'Olot i les seves històries.
A partir d'aquí, baixar per l'esqueleto, a les zones de bac feia una fred terrible. Però un cop al final de la baixada, quatre repetxons i ja tornem a estar acalorats.
Ànims a en Paco, que va petar el quadro de la bici, de fet pobre cannodale ja li tocava potser, jubilació forçada... almenys ells es podrà jubilar.
Ja podem començar a posar-nos les piles, que d'aquí a un mes i poc hi ha la marxa de Sant Pau. Només aptes pels valents... o pels beneits...
Agafant el corriol que va a sortir a l'església Sant Miquel de Comaroure. El corriol, tot i haver-hi alguna zona impossible es fa quasi tot pedalant. Per tant de per repetir.
Després fer un mos disfrutant del paisatge, i fent-nos un fart de riure amb els d'Olot i les seves històries.
A partir d'aquí, baixar per l'esqueleto, a les zones de bac feia una fred terrible. Però un cop al final de la baixada, quatre repetxons i ja tornem a estar acalorats.
Ànims a en Paco, que va petar el quadro de la bici, de fet pobre cannodale ja li tocava potser, jubilació forçada... almenys ells es podrà jubilar.
Ja podem començar a posar-nos les piles, que d'aquí a un mes i poc hi ha la marxa de Sant Pau. Només aptes pels valents... o pels beneits...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada