Així és com em porten ultimament, em sembla que tinc unes amistats massa perilloses, i en les últimes sortides de carretera no em deixen ni un moment de relax.
Aquest dissabte tocava anar amb gent de Girona, junament amb en Garrison, en Marc Olivet, i un amic seu, en total erem 8.
La gent de Girona ens guiava, sembla que no fa vent, tirem cap a Celrà, i ja podem comprovar, que de vent en fa, i molt. Ens porten per tot de carreteres secundaries, terciaries i ... buf travessem un riu, camí de carros, i recular per agafar la carretera correcta, fins arribar a Bordils, fins aquí sense sobrar-me res, però seguint bé.. això sí molt atents, ja que a la mínima... acelerón i gas!! sort que sempre estic al cas, és l'avantage d'estar cremat, ja sé que si perdo 2 metros, els puc pagar molt cars.
Arribem a Bordils, Flaçà... i arribem a la pujada de les Olives, amb fort vent de cara, aguantant axassus fins que quedo en terra de ningú, amb vent de cara, clavat i rebentat, fins que em puc engaxar amb dos de Girona, i aguanta la roda com puc fins arribar a dalt.
A partir d'aquí, ja vaig més justet, ja em costa més aguantar la roda, planejant l'aguanto, però quant la cosa puja una mica em quedo enrera, sort que n'hi havia un que anava pitjor que jo, que... no ens enganyem sempre va bé veure que algú està més cuit que tú.
Na fent camí fins arribar a Cornellà de Terri, a partir d'aquí, variant cap a Sarrià, terreny més favorable per mi, que aguanto bé, donant algun relleu, petit, però un relleu, i gas fins arribar a Fontajau.
Fet una coca però molt content. Potser un pèl massa de patiment, però no hi ha res fàcil. La cosa estar clara, aquesta gent et posa ràpid al dia, això sí només em queden ganes de millorar !!!
