PER FER PASSAR EL CANGUELI

Que millor que per fer passar el cangueli de la Marató dels Monegros, que fer Km, bé menys que la Monegrós, que si en faig més ja no tindrà gràcia anari ;).

Divendres aprofitant que era festa a Besalú, ja que és la Processó dels Dolors, i abans d'anar a fer un bon tiberi amb els de la colla, vaig pujar a la Mare de Déu del Mont, i hi vaig pujar per Cabanelles, per on no hi havia pujat mai, normalment la gent de Besalú hi pugem per Beuda.

Les cames em feien malt, ja que havia anat a córrer dos dies abans, i sempre em quedo bastant tocat.

Vaig anar fent fins, a Can Vilà, i aquí desvio capa Cabanelles, i anar pujant, en principi, és més llarg que per Beuda, però t'estalvies, alguna rampa de les que fan malt, tot i així cap al principi, hi ha una rampa que em fa patir més del compte, em prenc un gel, que se'm posa de meravella. Les cames es posen a to i agafo un ritme, suau però de bon mantenir, ja que no pateixo gaire, ho porto tot posat 3 plats i un 27 darrera, mariquilla ?? po sí... o tens cames o 3 plats, i és més fàcil tenir 3 plats que dues bones cames.

Arribo al trencat d'on empalme a la carretera que puja de Beuda, i més fresc que mai... a partir d'aquí na pujant, mentre vaig a avançant ja va apareixent la fatiga, i faig la pujada final, força cuit, però tranquil i na fent, amb una velocitat de 8,5 km hora, s'ha de tenir força equilibri.

A punt d'arribar a dalt, a la última pujada que no és tant dreta encar puc fer la última apretada per arribar a dalt ben cuit, com ha de ser.

Crec que si hagués menjat el plàtan a mig camí, mentre pujava, no hagués patit tant a les últimes rampes.

Un cop a dalt, faig un buf i cap avall. A la quarta paella, PATUM, la roda de davant peta, i feines a frenar, ha set fallo meu, ja que he passat massa pel mig de la carretera, i està plena de pedretes esperant alguna roda primeta per petar.

En un moment ja la tenia canviada, i per avall, no estava del tot ben inflada, i la baixa va ser força xunga. Un cop a baix gas fins a Besalú, uns 65 km. Per arribar a dalt, desde casa vaig tardar 1:54, bastant més que per Beuda, tot i que anava més tranquil.

Després tiberi i copa amb la colla i a la tarda Processó de Besalú, com que sóc Estaferm, s'ha d'anar a complir com cada any, i amb moltes ganes.

Dissabte de passejada i calçotada, i sobretaula.... tota la pujada a la Mare de Déu del Món ben recuperada.

Diumenge, vaig quedar amb Pont, vam anar a fer la volta a Can Vilà i Crespià, però vam fer una variant, ja que vam passar pel trencant de després del radar de Can Vilà, anat cap a Espinavessa, una carretera molt maca, per relaxar-se, i na tirant cap a Vilert, crespià i Banyoles, volta a l'Estany xino xano xerrant amb un amic d'en Pont, i com un aixam d'abelles ens passen un bon grup de ciclistes a tot tai, diria que eren els de Amatstrong (almenys la majoria).

Pujada de la Creu roja a bon ritme i cap a casa. Al final uns 50 km, bones sensacions tot i el malt de cames que portava del divendres, podia pedalar bé, però sense fer bestieses, ja que si intentava apretar més del compte, nai nai de la xina. Vaig aprofitar pe afinar la tècnica d'anar a roda (tot i que ja la tinc molt apresa), ja que, a la que feia figa, em posava a darrera en Pont i alé a viure bé. Em va portar tota la recta de Malianta sense baixar de 33 km/h (així entrena una mica).

Vaig passar uns dies de molt cangueli amb això de la Marató (119 km de btt), però m'ho vaig mirant d'una altra manera i amb més filosofia... i ja ens ho trobarem.

Apa siau.

APROFITANT EL PARON DE PLUJA

Aprofitant que avui al matí no havia de ploure, em quedat amb en Pont per anar a treure la cabonilla amb la de carretera, ja que no tenia ganes d'enfangar-me amb la btt.

Hem optat per anar fins a Oix, mentre inflàvem les rodes a la betzinera, han passat 3 ciclistes que anaven en la mateixa direcció que nosaltres.
Em tirat xino xano, havia de vigilar en Pont, que és com una bardissa seca, que ja estava a punt per donar-los caça, na fent, al final els hem atrapat a la pujada a Sant Jaume, un perquè anava més lent, i les altres perquè s'han parat a dalt (després de picar-se entre ells i pujar a tot tall).
Un copa avançat, tot esbufegant, hem anat tirant, fins que ens ha atrapat i hem fet el camí junts fins al trencat al parador de Castellfollit, la veritat és que a la pujada anava parat, però ens ha posat un ritme, que anàvem amb el ganxo al coll.
Al trencant ens hem despedit, i em començat a tirar amunt. En Pont com sempre a començat a posar la seva ritmeta, l'anava seguint força bé, però cap al final del primer coll m'ha començat a venir flato, i he tingut que deixar-li 10 o 15 m per poder relaxar una mica l'asunto, un cop dalt, baixada i tornar a pujar on en la part final tampoc el puc seguir.
Arribem a Oix, fa un bon dia, voliem tirar fins a dalt al Bestrecà, però amb la xarremeca, ens hem estovat i em decidit tornar cap a casa.
En el primer coll, pujant força a ritme, i acabant amb una bona serie, que tot s'ha de dir m'ha tornat a fondre als metres finals. Per intentar-ho que no quedi.
Descens i tirem cap a Can Eudald de Jou, bonic camí per fer tranquil·lament. Arribem a Montagut i tirem cap Tortellà, quina pujada tant pesada, es fa llarga de collons, per variar torno a posar un bon ritme, a la part final deixo en Pont enrera, però s'hem torna a fer llarg, i peto a 100 metres del final, i na fent.
Tirem cap a Espuella, no l'havia fet mai de baixada, Argelaguer, el Clot i Besalú.
50 quilometres per treure la carbonilla i fer alguna serie, i arribar a casa trinxadots, com sempre.

Un copa hem arribat, hem mirat bicis, que en Pont necessita una btt, i tothom li aconsella una 29, jo no ho veig gaire clar, aquí tenim molts corriol, i pujades cabrones, i no sé si és tan bona idea per aquesta zona.

UN PONT AMB FINAL FELIÇ

La veritat és que el pont començava fatal, dissabte al matí, havíem quedat per anar a fer Olot-Vic amb btt, amb els de la feina, i res degut a les predicció i a les últimes pluges, va quedar tot anul·lat.

La cosa pintava malament, però al final diumenge vam aprofitar el bon dia que feia, per pujar al Sagrat Cor caminant amb el nens, vam començar a pujar a sota l'atmeller. Com que eren una colla de petits, un per l'altra va pujar perfecte. La sorpresa va ser la petita de casa, la senyoreta Mar, més tossuda que un marrà (com la mare ji ji ji), poc li agrada caminar, i noi no sé que li va picar, que va voler pujar tota sola, sí sí com una jabata (sols la vaig ajudar en un parell de trossos, i encara perquè li vaig dir jo), la cosa no tindria molt mèrit si no fos que encara ha de fer 3 anys, i és un tap, això sí guapa i guerrera com el pare ;)
Dinem a dalt al sagrat cor i a quarts de 4 baixem cap a Besalú. Al arribar a casa, mentre tots feiem unes ratafies amb panallets, trucada de'n Pont, i la Teresa ja fa cara de ja la tenim liada... i doncs sí permís de 1 hora per fer una can costa.

Doncs dit i fet, en 10 minuts ja marxavem de casa... arribem al pont de can costa, crono a 0 i GAS... molt de gas... i més gas, total aguanto 4:30 a fondo, després pim pam pum, i arribar dignament o no, a dalt, total 20:40 (no està tal malt... o sí).
Dilluns a la tarda, circ Raluy a Girona, ens va agradar molt, i a més no està malament de preu.. i en català. Arribem tarda a casa quarts de dotze, i de seguida a dormir que estic fet pols.

Dimarts al matí hem quedat amb en Pont per fer carretera, hem anat cap a Olot, pujar Capsacosta, Sant Pau de Seguries ( un descansillo amb tall de coca de la fleca), Sant Joan les Abadesses, pujar el Coll de Santigosa, baixar fins a Olot, Begudà i cap a Besalú.
Ruta força completa i amb vistes excel·lents, molta xerrameca i força pujada, hem pujat el Capsacosta a un bon ritme (sempre marcat per en Pont), aquí he notat que la nova adquisició és un éxit, he posat un casset nou 12-27, ja que quant la cosa es posava seria, el 25 hem quedar curt, sent clars, falten cames. He pogut pujar bastant cómode amb el plat mitjà i la pujada no se m'ha fet gota pesada.
El tros de Sant Pau fins a Sant Joan les Abadesses, vent emprenyador de cares, llàstima ja que és un tros per anar ràpid.
La pujada a Santigosa, amb les cames ja un mica tocades, de inici ja no he pogut seguir el ritme de'n Pont, poc més ràpid que el meu, però impossible de seguir, al final a acabat arribant un 200 metres més endavant. És una pujada sense grans desnivells, però que va fent, a més no és llarga.
Baixada del coll de Canes ràpida, quin malt de cervicals i d'esquena, això de les posicions aerodinàmiques no és lo meu.
Un cop a Olot na fent fins a casa, com hem pogut, ja que les cames estaven tocadíssimes, hem arribat cuits cuits.
Al final 95km en poc 3:45 de pedalar ben trinxats i feliços com anissos.

AGENDA A TOPE

Primer de tot, entre setmana impossible sortir en bici, per tant 2 dies a córrer, això sí entre 25 i 30 minuts cada vegada, a partir d'aquí el genoll i el peu es comencen a queixar. Tot i això cada vegada millors sensacions.

Dissabte, el primer partit del nou Messi, bé... és petit com en Messi però lluita com en Puyol... primer partit de'n Ferran (4 anys), només portaven 3 entrenaments, i ja s'han estrenat. Algun petit problema... no sabien sacar de banda, ni que era un córner, ni de centre (bé això ja ho van practicar molt el mateix partit), tot i això feien goig de veure amb l'equip oficial del Besalú, de ratlles blanques i verdes (como er Betis), sabates de fútbol... i sobretot feien goig de veure com disfrutaven, com correvien, sense cops de colze, ni insults, ni res brut, queien a terra... i res s'aixecaven, i tornem-hi... molts de primera divisió n'haurien d'aprendre. Això és futbol en el seu estat pur, i no el d'aquest quatre figurins. Tot s'ha de dir vam perdre 20 a 2. Diuen que s'apren més d'una derrota que d'una victoria... esperem que les lliçons s'acabin aviat.

Al migdia Castanyada amb el nens, nenes, papes i mames, de P3 de la classes de la Mar, joc de pista, macarrons pels nens, costelles pels pares, tertúlia, i ja erem mitja tarda.

Al vespre sopar del homes de les dones del cafè (manda huevs), o sigui una excusa com una altra, la festa del fregits, bé alguns van acabar la festa més fregits que altres.
Diumenge al matí bici de carretera amb en Pont, vam quedar a les 9, però al final vam marxar a les 10. Jo havia anar a dormir a quarts de 3 i en Pont a quarts de 5... i això és paga.
Anem a fer la volta cap a Olot, Santa Pau, Mieres, el Collell, Banyoles i Besalú.
Anem a un ritme molt tranquil, amb axassu inclós a la pujada de Sant Jaume (Pont desperta!!!), arribem a Olot tot xino xano, i tot xerrant em passent el quilometres volant...
Molt de transit desde la rotonda de la BP d'Olot fins a Can Xel, posem ja un ritme més algre, a Can Xel fem parada a menjar el plàtan.
La fageda estava a tope de gent, no hi cabien més cotxes.
A partir d'aquí arrancada, i posant-hi una mica més de marxa fins arribar a Mieres, on no es pot evitar una parada a Can Met, cafè, tapa de formatges i fuet, aquí ens enterem de la mort de Simoncelli, buf quina setmana, ara hi som i click tot a la merda.
Tirem direcció a Collell, en Pont emplena la botell a la font del Collell i gas cap a Sant Miquel de Campmajor. Un cop a Sant Miquel en Pont comença a posar una bona marxeta, em poso a darrera seu i aguanto com puc, arriba posar-hi un punt més i no aguanto.
Arribem a dalt i baixada a Banyoles, pujar a la Creu Roja, amb atac traïdor per la meva part com no, i deixo en Pont en els últims metres.
Anem tirant i de cop es posar a pitar un cotxe darrera nostre, ens girem per veure que passa, i era una noia, que ens comença a fer senyals que no podem anar dos de cantó, quant nosaltres anvem un per l'arcen i l'altra quasi sobre la línia... ja no vaig podes més... n'estic fart i la vaig obsequiar amb un serie de renecs i senyals, tot un repertori, per desfogar tota la malla llet...
Vam estar una estona amb en Pont una mica desconcertats... la gent estem fatal... potser hauríem de conscienciar més el personal sobre les normes de circulació, que no n'hi ha prou en frenar i donar gas.
Baixada de Serinyà, revolt xungo del riu (per mi el punt més perillós de la zona), pujada feta amb prou dignitat de Fares, i un cop agafem el desvio de Besalú, sense baixar de 30-31 km/h fins arribar a Besalú, en Pont em va xinxar, i em va estar a punt de fotre el pal, però al final el va rebre ell. Tú ves sortint fins les tantes...
Al final, crec que eren uns 72 km en 2h:45 de pedalar, em va passar mot ràpid, molt més que quant vas sol, que agafes unes pajares mentals que te cagues.

Apa, a veure si el temps ens deixa pedalar el cap de setmana, que tenim algo preparat pel dissabte amb els de Plana-Hurtos.

BESALÚ-ST.PERE DE RODA-LLANÇA

Quina millor manera de superar el robatori de la bici de'n Pont i la calor.... doncs anant a la platja amb la bici de carretera tots dos.

La família va la platja, i he enredat en Pont perquè m'acompanyes, el destí és la platja de la Farella, a Llançà, i la idea és passar per Sant Pere de Roda.
Doncs així va, marxem a les 9:30, portem un ritme força alegre, tot xerrant es pedala molt més bé que anant sol.
Força transit, algun pitasso (que es pot anar de cantó collons!!!).
Fa vent, però res exagerat, arribem a Figueres i decidim passar per la Rambla, i els seus adoquins, visca la Paris-Roubaix, quin trontollar tant puta, semblava que s'havia de desmuntar la bici.
Un cop sortim de Figueres agafem la carretera vella que va a Peralada, arribem a Peralada, i també per la carretera vella anem fins a Garriguella, amb unes pujades finals força traidores, que ja ens comencen a picar les cames, la mitja de quasi 30 km/h comença a passar una mica de factura.
Arribem a Garriguella, i parem en una fleca a menjar un bon "crusant" de xocolata.
A partir d'aquí, fent camí fins a Vilajuïga, on comencem a pujar St. Pere de Roda.
El dia abans vaig buscar l'altimetria, i vaig veure que eren rampes d'un 7% ma o menos.
El que no recordava és que totes les masses piquen, i una mica de 7% el fas molt bé, però massa 7% ja fa molt de malt, i així a set, em començat bé a bon ritme, però m'ha començat a costar molt mantenir el ritme, he deixat marxar en Pont i he posat tota la carnassa a la maquinària, plat petit i pinyó gran, o sigui un 30-25, anava fent en total són 8 km, però quant en portava 2 ja he començat a demanar la hora!!!!
En Pont s'allunyava de mica en mica, però encara l'anava veient, a estones hi ha algun "descansillo", però se m'ha fet molt llarg i feixuc, finalment ha hagut la típica "pajara" mental, però que he superat tot renegant i dient que n'estava asta el gorro de la bici etc... però al final arribada a St. Pere més content que unes pasques, així sí força o molt cansat, sobretot sentia els peus com escaldats.
Descansito, i baixada tot tall cap a Port de la Selva, bona baixada, amb curves fàcils de traçar, llàstima que en zones el paviment està malament, i hi ha algun forat que et pot portar més que un problema.
Un cop a baix, i unes miques de forces recuperades gas, per acabar-les d'acabar totes i arribar a la Farella amb 68 km i 2:50 de pedalar, això sí fets una bona coca.

Ah! som a l'octubre i a l'aigua si estava genial !!!!!!!!!!!!

CONTINUANT PENITENCIA

Pel que es veu no vaig patir prou pujant a la Mare de Déu del Mont, i el diumenge ja vaig començar a tenir símptomes, de malt d'ossos, malt de coll.... o sigui, dilluns i dimarts aguantant amb "iboprufents", i dimecres un pet com una gla, 40 de febre, tot al dia al llit, senses poder empassar ni saliva.... doncs 7 dies d'antiviotic... i el cap de setmana sense una sola pedalada, degut a que encara estava més cuit que.... val més que no ho digui.
Dilluns, ja no vaig aguantar més, i vaig fer una escapada amb la de "prima", només 23 km, però disfrutant molt, el que havia de ser una passajada, es va convertir en una contrarellotge, ja que vaig sortir tranquil, però em va avançar un tractor, al qual vaig seguir com vaig poder, al plans bé, a les baixades havia de frenar, però al repetxons ho havia de donar tot.
Al final sortint una bona mitjana de 30 km/h, sí ja sé que en només 23km, i que ja estava petat, si més no servirà pels esprints finals ;)

I avui dimecres he pogut tornar a sortir amb la flaca, he fet la volta de can Vilà, esponellà, Fontcoberta, avui sense Banyoles, Serinyà i cap casa. He anat sempre mirant de no passar-me, però a la pujada després de Esponellà, he intentat posar un bon ritme, aconseguint-t'ho i arribant a dalt força cuit, a partir d'aquí força tralla fins a casa (amb la corresponent atrancada a la pujada de Fares), arribant a casa amb 37 km i una bona mitja de 28'50 km/h, que està prou bé, ja que en moltes fases el vent m'ha tocat molt la pera, o ja són paranoies meves....

El planning pel cap de setmana, si m'ho puc acabar de muntar, serà btt dissabte, si puc unes 2 hores, i diumenge anem a caminar, a fer Vallter-Núria, que fa molt de temps que no la faig.

Apa siau trempats i trempades.

PENITENCIA

Doncs això 2 setmanes sense bici, PENITENCIA, 2 ave maries, 3 pare nostres i ... pujar a la Mare de Déu del Mont.

De moment, els ave maries i els pare nostres no els he fet, perquè quasi no me'n recordo, però la Mare de Déu del Mont ja l'he completat.
Vaig sortir a quarts de 10 de casa, xino xano cap a Beuda, sense pressa que la cosa és llarga.
Arribo bé a Beuda en 20 minuts, na tirant fins el trencant, on segon la tàctica ja prevista, poso el plat petit i cap amunt, la cosa s'enfila, però no prou, i vaig fent, després baixada, i tornem a pujar, la pujada de mica en mica es van enfilant, fins que s'ajunten dos paelles amb un bon desnivell, que em deixent força tocat, mentre pujo em trec el casc i el poso al manillar (no ho faig mai, però em notava molt acolarat i suava moltíssim), em recupero i arribo més bé del que em pensava a la carretera principal. Només porto 1 botella d'aigua, i vaig una mica curt, ja que tinc intenció de pujar sense parar-me en lloc.
A partir d'aquí sembla més senzill, o això pensava, però la veritat és que se'm fa molt dur, no tinc pebrot de posar el plat mitjà en les pujades, i m'haig de conformar en n'ha fent. Psicològicament ho passo força malament, però que carai sí és una penitencia!!!!
Amunt que fa pujada vaig fent fins arribar al pla de sota la Mare de Déu del Mont, a partir d'aquí aquest tros sempre l'havia fet prou bé, però aquesta vegada m'ha costat moltíssim, amb tot posat pujava a estones a 7,5 km/h, però jo marrà amunt, he arribat a dalt en 1:38 i força cuit... encar no havien obert el Bar, i he tirat cap avall, me parat a la font de roca pastora a emplenar el bidó, i sorpresa no raja !!!!
Al final castanya cap a baix, ara ja em començo a notar amb més confiança a les baixades, i ja baixo més ràpid, tot i això les cervicals em queden destrossades.
Un cop a baix tiró cap a Maià de Montcal, i castanya fins a Besalú. Es veu que encara em quedaven forces, i he aprofitat per fer-les servir per arribar a casa trinxat, en 2:20m. i 48 km. i una velocitat màxima de 70 km/h.

A migdia dinar amb les albondigas, a la tarda fires, al vespre sopar amb la colla... i a quarts de dues ja no podia més i cap a dormir.

Aquest matí he anat a fer un vol caminant, ja que tinc les cames com un roc!!!!

PD. ULL diumenge REMIGIUS FLUIVIUS, després de no sé quants anys sense fer-la, ara em toca tornar-hi.

NO MATA PERO DESMORALIZA

UNA RETIRADA A TEMPS... ÉS UNA DERROTA.
Sí, sí és una derrota, a vegades menys dolorosa i sangnant, però és una derrota.
Po sí, em vaig quedar a 6 o 7 quilometre d'arribar a dalt la collada de Tosses. Després de quasi 93 km i 2000 desnivell, la pesadilla de carretera que és la collada, em va guanyar, va enfonsar la meva moral, que era lo únic que em quedava, les forces ja havien desaparegut, i em vaig esperar a que passes el cotxe escombra amb la Teresa i els nens perquè m'acabessin de portar al destí.

La veritat és que vaig haver d'arrancar tard, allà les 10 del matí, vaig anar fent a un ritme molt tranquil, cap a Sant Jaume, La Canya, i pujar tranquil·lament el Capsacosta, em vaig saber aguantar molt bé, ja que és una pujada de molt bon fer, i si caus a la temptació d'apretar ho pots acabar pagant. Tot i això encara en vaig avançar un ciclista just al final, que anava ja força cascadot.
Per tant vaig arribar a dalt fresc com una rosa, vaig tirar cap a Sant Pau de Segúries on vaig parar a fer un queixalic, i a reemplenar el bidó. Feia calor però feia un airet agradable.

A partir d'aquí bona carretera i ràpida, tot i tenir el vent en contra fins a Sant Joan les Abadesses. I després cap a Ripoll, on vaig avançar a un altra ciclista, que vaig saludar, i que se'm va posar a roda sense dir ni mu, fins arribar a Ripoll.
Fins aquí em sentia molt bé, i continuar bé fins a Campdevànol, a partir d'aquí ja em vaig començar a sentir una mica cansat, i sobretot tenia molta gana, així que tenia decidit parar a menjar a Ribes de Freser, per encarar la collada.

Vaig dinar un entrepà, coca-cola, aigua i café, 12€, toma castanya!!!
Un cop tip, i mig descansat, encaro la collada, la veritat és que no té una sola pendent forta, almenys de les que faig jo, però és d'aquelles que comences amb els pinyons de baix, i vas pujant...pujant, i acabes amb el pinyó grant i el plat petit, i això és l'inici de la fi. O sigui com deia un, "no mata però desmoraliza".
I aquesta va ser la meva història a la collada, anava pujant entre 12 i 17 km/h, ara bé, ara més malament, però es notava el declivi, cada vegada em costava més, i no tenia molt clar el que em quedava, només veia que els quilometres no passaven, i només veia les referència del putus rètols que marcaven l'alçada, crec que vaig arribar entre el de 1600 i 1700.
Em senti molt cansat, i sobretot el cap ja no m'aguantava, ja que sentia les cames dèbils, l'esquena com una post de planxar, i n'estava el que se'n diu fins els pebrots. O sigui que vaig plegar en un revolt, on la gent para a defecar (fotia una peste terrible) i vaig esperar que em recollissin.

Tot i la derrota estic satisfet, ja que vaig passar-m'ho bé el 99% de la ruta, i només puc dir que...
VOLVERÉ!!!!

SEGUINT AMB LA PUESTA A PUNTO

Avui he fet el mític test de Can Costa, i la cosa ha sortit prou bé, es veu que les mini sortides que faig em proven prou, posant crono a 0 al pont de Can Costa i parant just a dalt a la pista, m'ha sortit 18:23, no m'ho esperava, intentava pujar fort, però reservant, però quant ja faltava poc per arribar a dalt... veient que anava bé de temps he fet el arreon final, arribant a dalt ben asfixiat. Estic content perquè de seguida me sentit recuperat i les cames continuaven amb força (no tota). He acabat d'arribar al Sagrat cor (magnífica vista del mar), i baixar pel corriol.

Amb el primer tros, el de l'arrel, no m'hi he atrevit, però la resta ja l'he fet tot, tot i que per culpa del pluja esta bastant pitjor, ja que algun esglaó s'ha accentuat més. Bé per mi ha empitjorat, i per algun dels locos del Desfrenats a millorat ;).
Baixada direcció a la casa de l'atmetller, quin corriol més guapo!!!!!!!!! també estar un mica pitjor, però és rapidíssim, i amb la doble.... buf !!!! i cap casa, 47 minuts i 14 km. (és lo que hi ha).

Ahir dimecres vaig fer una altra baixada d'Olot, per Montagut, Tortellà, i carretera fins al burró, i Besalú. Força content amb el ritme, i ja començo a agafar el tranquillu a la pujada de Montagut a Tortellà. Sembla que no puja, però me la fa suar!!! Al final uns 25 km i 51 minuts.

Es ven bé que les meves sortides semblen dels barrufets, amb tanta kilometrada, però millor això que jaure al sofà. S'acosta la Remences i diumenge de Rams intentaré fer un mica de carretera, bé si jo dic una mica seran 10 km, ji ji ji.... m'haig de pensar la ruta... Mare de Déu del Mont ???? sóc molt optimista, almenys fins diumenge.

Apa siau... i com bé diuen ningú entrena.

RITME "ALEGRILLU" I BICICLETADA

Semana de sumar, no gran cosa, però de mica en mica s'omple la pica, però a aquest ritme tardaré molt a emplenar-la.
Entre setmana vaig baixar dos dies d'Olot, el primer a tot trap, si més no el principi, ja que al final estava trinxat, arribant a casa en 41 minuts, i el segon passant per Montagut i Tortellà uns 51 minuts i millors sensacions.
Estic trobant el meu ritme alegrillu, ja que moltes vegades vull anar tant ràpid, que peto com un "sapu", i acabo fent el mateix temps que si m'ho agafes més tranquilament, i posar un ritme "alegrillu", o sigui bo però més adient a les meves forces.

I així ho vaig posar en pràctica el dissabte, a la volta a Can Vilà, Crespià, Esponellà, Volta a l'estany de Banyoles i cap a casa a Besalú. Em van sortir uns 45 km, i molt content amb les sensacions, em vaig sentir amb forces, i vaig arribar molt enter (cosa rara en mi), i a més un mitja força bona (tot i fer la volta a l'estany relaxadament) de quasi 29 km/h.
Això sí feia un dia ideal, sol, caloreta, però sense ser agobiant.

O sigui visca el ritme alegrillu!!!!!

Diumenge, dia de la bicicletada infantil, molt ben organitzada per l'Ampa de l'escola i pels Desfrenats. Jo hi he anat amb en Ferran, que al febrer va fer 4 anys i a partir d'avui ja anem definitivament sense rodetes petites. O sigui, alguna caiguda, però a disfrutat moltíssim amb els circuits que hi havia marcats, em sembla que ha fet unes 20 vegades el del camp de fútbol.
Em sap greu no podeu-vos ajudar en dies així, però només us puc agraïr lo important que és per ells (i nosaltres els pares) aquest tipus d'esdeveniments.
Això sí han al·lucinat amb el diploma i el botellin dels desfrenats!!!!!
FELICITATS A TOTS, TREMPATS !!!!!

PD. Estic intentant muntar un encerrona amb bicicleta de carretera pels pocs desfrenats que en tenim... aviat ho aconseguiré... a més en lato estar a punt de caure a la tentació, ja ho saps només has de fer que dir-ho... ;)

CAP DE SETMANA DE RURAL

Cap de setmana de sortida familiar, sortida de turisme rural a Ogassa, a la casa rural la peçallarga.

Ja sé que jo visc més o menys en el món rural, bé actualment menys ja que em sembla que a Besalú no hi ha ningú que crii porcs, vaques....
Ja hi anàvem el divendres, i vaig poder-m'ho muntar per tal d'anar-hi d'avançadilla amb la bici de carretera, així feia un tastet de Remences.
Divendres se'm van acumular el preparitus i la feina, i vaig sortir de casa més tard del previst, allà les 15:30, això volia dir no badar gaire, no fos cas que m'enganxes la pluja o comences a fosquejar.
No em sentia molt bé de cames, però em vaig anar posant a to tot arribant a Argelaguer, cap a sant Jaume... cada dia m'agrada més el 10%, ja li tinc carinyu i tot, Castellfollit... i aquí ja començava a veure que entre les apratedetes de dimecres i els pocs kms acumulats últimament començaven a notar-se, tot i així portava una bona mitja 27,5 km/h.
Passat Llocalou, coincidint en que estava a punt d'arribar a 1 hora pedalant, vaig tenir un baixon important, i em vaig arrossegar bastant fins que vaig arribar a Ca l'Enric, on em vaig parar a prendrem un gel dels baratus (decathlon) que no sé que porta, però diuen que va bé. Vaig aprofitar per fer quatre estiraments i agafar una mica de moral.
Vaig tornar a arrencar, i recordava que fins arribar al rètol d'inici de Capsacosta era un tros pestos pestos, d'aquelles pujades que es fan eternes i només serveixen per arribar a lloc important.
Arribo a l'inici del port, i com que em sento algo recuperat intento pujar una mica alegre (cosa que dura poc tros), és una pujada de molt bon fer, no té cap tram dur, i hi ha molts descansillos, la primera vegada que el vaig fer, em va sorpendre lo de bon fer que és (això sí, com a tot arreu, si et passes o pagues). Vaig mantenir una velocitat entre 14 i 18 km, i vaig arribar força o molt cuit a dalt, em vaig parar on hi ha el 1 avituallament del remences, i em vaig menjar un platan.
Vaig agafar una mica de fred i vaig decidir anar tirant... collons quina fred fins arribar a Sant Pau de Segúries. A partir d'aquí direcció Sant Joan les Abadesses, rectes on podia mantenir els 40 km/h, excepte la recte abans de la Colonia Llaudet on mantenia els 50km/h, només de pensar amb el peloton a la Remences em ve la gallina de piel.
Arribo a Sant Joan les Abadesses cremadot cremadot, i per posar la guindilla haig de pujar a Ogassa, la primera pujada ja em posa em problemes, però un cop superada va fent....
Vaig pujant, algun tram més durillo, que em va liquidant les poques forces que quedent, i al final arribo a Ogassa... però no paro ja que vaig més amunt, aquí ja troba un parell de rampes que haig de fer amb el plat petit i el 25 a darrera (i perquè el 27 no el tinc), el bessó em fa un parell d'avisos, però passo d'ell i amunt. Arribo al veïnat Prat del Pinter, on paro a trucar la propietària de la casa, que ja mi espera.
Així que na fent amunt, torno a trobar una santíssima rampa que m'obliga a posar-hi tot el que em queda, sort que es curta ( i que porto 3 plats). Finalment i una mica xarbutat pel malt camí final arribo a la casa, on amb la mala cara que feia em conviden a Coca-cola i galetes.
Al final han sortit aproximadament uns 56km/h en 2:30 de pedalar, i una mitja al voltant dels 23km/h.
http://www.bikeroutetoaster.com/Course.aspx?course=214523

Al cap d'una estona va arribar tota la família Valentí al completo.
Dissabte va ploure tot el sant dia, tot i així vam posar el impermeables i les botes als nens i vam baixar caminant fins a Ogassa. Per després tornar a pujar el més grans, a pluja batent a tot tai (vaig notar que el bessons em pujaven fins el clatell!!).
I diumenge, com que feia bo, vam pujar tota la família fins el prat on hi ha l'aveurador de vaques camí del Taga (que ja fa molt que no pujo), un bona pujada pels petits que van pujar molt bé.
Bé més bé les petites que anaven a les motxilles, i que ja comencen a pesar lo seu.

Al final ha sortit un molt bon cap de setmana, divertit, diferent i molt ben acompanyat, i almenys he pogut sumar uns quants km més, que tal i com pintar la setmana ja són alguna cosa.

Sort que la familia m'ajuda a posar-me en forma

EL MÉS TONTO FA RELLOTGES!!!

Aquí el més tonto fa rellotges, o sigui que qui no corre, vola!!!! Tothom s'està posant les piles que no vegis. Calamaro i Patricio, Olot-Besalú per bosc+Besalú Olot per carretera. Els desfrenats com cada diumenge voregen els 40km... ai ai ai !!!

Jo també ho intento, però la veritat, és que tinc l'agenda una mica plena, però l'intento aprofitar.
Dissabte tenia calçotada, però m'ho vaig poder muntar per quedar amb en Pont, però aquest està pitjor que jo... té l'esquena fatal i ha de fer bondat.
Així que vaig quedar fotut, doncs vaig agafar la bici de carretera, i cap a Can Vilà, a mig camí vaig mirar la velocitat, i portava un mitja de 32-33km/h, ai que petaré....
De valents el cementiri n'està ple... doncs n'hi haurà un més...
Decideixo, acabar de donar-ho tot, abans d'arribar a Crespià, tinc una mica de baixon però aprofito per menjar una mica mentre vaig tirant, em noto les cames que tiben, però també que encara tinc força, així que som-hi!!!
La pujada d'Esponellà, primer em costa, però un cop agafo el ritme, vaig força bé, crec que és la vegada que la he fet més ràpid (sort que no porto pulsòmetre).
Arribo a Martis, i màquina al pla de Martis... com mata el vent en aquest tram... fer-lo amb el vent a favor ha de ser bestial!!!!
Baixo cap a Banyoles, volta a l'estany de tranquis... i a la pujada de la Creu Roja gas a la burra!!!
Serinyà... gas!!! Fares!! Gas!!! Repetxon abans de transports Prujà....
PUM!!!!!!
Tranquils les rodes estan bé, he fotut un pet com una gla... arribo a casa com puc, amb una mitja de 29,55 Km/h en uns 43 quilòmetres i un catxo pajaron!!!
Tot i així decideixo rodar molt i molt suau durant 10 minuts per relaxar una mica l'asunto!!!

El resum és que sento que començo a tenir força, però no tinc resistència... això només té una solució.... KM.

PD. Resum de la calçotada. Primera posició i arrasant , quin gustillo és ser el campió i amb diferència!!!!! ;)

ALGO ÉS ALGO

Algo és algo, degut al temps, a lo enfagat que està tot i l'apretada agenda només he pogut sortir el diumenge al matí, i havia de ser a casa a les 11, ja que tenia la mala feina d'anar a un enterrament.

La colla d'amics tenim entre 34 i 37 anys, cosa que fa que els que encara tenim avis, els tenim grans, i malt que ens pesi, quant toca toca. Jo encara tinc 2 iaies i 1 avi, i que durin, almenys fins als 100, i he conegut i enterrat a 1 avi, 1 besavi, 2 besavies. Mala feina però així és la vida, encara que quant et toca emprenya.

Doncs a les 9:30 sortia de casa, abrigadet, però sense passar-se. Degut a que tenia poc temps he tirat direcció a Olot, portava un bon ritme, però les cames s'em queixaven, he decidit afluixar i na fent com diuen els de Sant Jaume, mica en mica les cames es posaven a to, i a Castellfollit ja estava força apunt, així que i poso una mica de marxa i amunt.
Arribo a Sant Cosme bé, tot i que els últimes metres de pujada pago una mica l'esforç.
A punt d'arribar a dalt em creuo amb una vintena de Pro's, als quals saludo, i ni un em torna la salutacio, deu ser aquest mallot groc fosforito decathlon o no dec ser un amic ciclista ;). Això sí durant tot el camí la gent que anava trobant, amb tots ens hem saludat.
Començo a baixar cap a Olot, al començament em creuo amb un altra ciclista, quant arribo a baix a la rotonda, decideixo girar i tornar per allà on he vingut, a veure si atrapo el ciclista i tinc companyia.
Pujo força enxerinat i quant arribo a dalt, bufant bastant, intento menjar una barreta, em cau a terra i haig de parar a recollir-la, quant me le menjada, aixeco el cap i no veig ni a la llunyania l'altra ciclista, ja deu ser a Castellfollit.
Decideixo fotra-li fava a veure que, hem trobo bé, i les cames ja no em fan malt. Arribo a Castellfollit, i segueixo apretant, La cometa, i seguim, Sant Jaume, Argelaguer, encara no el veig, però porto un bon ritme, tot i que ara sí que la cosa ja costa més... però de cop el veig i en un tres i no res ja le atrapat, però ja som al riu burró, i al final em fet petar la xerrada fins arribar a Besalú, o ell anava a fer un cafè i tornava cap en Bas.

Al final uns 40km en 1:30, ja començo a veure la final del túnel, no estem per tirar coets, però tampoc estem tant malament.
A veure si aquesta setmana puc fer una mica d'apretada, que s'acosten els objectius i el més calent és a l'aiguera.

Salut i km's.

Foto de Castellfollit, imatge típica de la ruta típica dels ciclistes típics de la Garrotxa.

POTSER QUE ENS POSEM LES PILES !!!

Després del torrons, i bici nova, he fet un parell de sortides amb la nova joia de la corona, i la veritat és que ja ens entenem força bé.

Vaig anar a fer trialeres de pujada i corriols de baixada amb força pedra, a un ritme molt tranquil. A les baixades va com una fletxa, i passes per allà on vulguis !!! això si en un corriol vaig fer una mini estrenada, vaig deixar la bici ben aparcada en un arbre i jo vaig saltar per davant (de peus!!), tot ok.
El dia de reis tenia una mica de feina, ara ja sabreu perquè tinc bons contactes, i perquè tinc bici nova.

Ara que tinc la nova querida, tinc l'amant una mica abandonada, i vaig decidir fer una escapadeta d'amagat. Apart aquests dies tinc l'esquena cascada.
Per tant sortida amb la bici de carretera, tenia decidit anar a un ritme molt i molt tranquil, sense forçar en cap moment.
Vaig tirar cap a Argelaguer, Sant Jaume, Castellfollit, Sant Joan Les Fonts, La Canya, Olot, parada a ca la Guapa de 2 minutets, ja que portava 1 hora, i una mitja impressionant de 21 km/h.
Després cap a Can Xel, Santa Pau, i al arribar a Mieres, vaig trencar direcció el Collell, on vaig parar 5 minuts a fer un queixalic, ja que portava més de 2 hores, i la mitja impressionant de 22km/h., a partir d'aquí, Sant Miquel de Campmajor, i canvi de xip, em trobo descansat i decideixo forçar una mica fins arribar a Banyoles, on torno a posar el ritme tranqui fins a casa a Besalú.
Al final 75 km i una mitja de 25km/h, però el millor són les bones sensacions per la baixa forma en que estic.
És una ruta que està molt bé, i per això he trobat molts ciclistes, i mots fent-la en sentit contrari, que és més dura.
Bé sant tornem-hi a guanyar-nos les garrofes.

ELS REIS I TORNADA A LA CARRETERA

Avui he tornat a sortir a la carretera, la volta típica fins a Castellfollit, 1 horeta, dinar i cap a la feina.
No he passat fred, ja que anava ben equipat, guants llargs, jaqueta "windstopper", mallot curt, samarreta tèrmica, culot curt, mitges llargues d'hivern, mitjons gruixuts, tapa sabates (cubre botas), buf, tapa orelles. O sigui semblava el ninu de michelin.

Ja està fet, si no passa res estrany, i segons m'han dit segueixo sent bon nen, per reis tindré la CANNONDALE RZ ONE TWENTY 2, de color blanc.
Ja estic impacient, em sembla que aquests reis els espero amb més il·lusió jo que els meus fills (que ja és dir).

VISCA ELS TRES REIS D'ORIENT !!!
http://www.cannondale.com/esp/esp/Products/Bikes/Mountain/Full-Suspension/RZ-One-Twenty/Details/2721-1VL2LGRN-RZ-ONE-TWENTY-2

PREVIA OIX

Desprès d'una setmana tranquil·la, dimarts fisio per posar-ho tot a lloc, esquena, cames.... la veritat és que vaig sortir del fisio que semblava que m'havia atropellat un tren, però al cap dos dies estic com nou... (bé... dins el possible).

Quant vaig al fisio al·lucinent de com poden estar de carregades i dues com un roc les meves cames... per sort, avui a part del fisio n'hi havia un altra en pràctiques, o sigui un per cada cama, un trio en tota regla.
Ah l'espatlla encara m'esta tocant la moral, però la guardo per curar per la setmana que ve.
Dijous vaig sortir amb la de carretera fins a sobre castellfollit. Com sempre vaig començar anant a passejar i al trobar-me bé vaig acabar anant a tot el que podia. Em vaig proposar fer la pujada de Castellfollit amb els pinyons del mig (el plat mitjà per suposat), i no baixar de 20km/h, ho vaig aconseguir, però sentia els batecs del cor hasta al clatell. I desprès mantenir el ritme sense mai passar del limit, o sigui el que jo suposo 80-85%.
Al final van sortir 32km en 1:05, o sigui que per mi no va ser gaire un passeig.
Vaig sortir sense menjar res en les últimes 3 hores ni durant la hora de ruta, i tornant, el bessó em va donar algun avís de rampa.

Avui descans, bé, avui cita social amb tots els bikers a la presentació del llibre de'n Lato.
http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1082

Dissabte, la prova de foc, sopar i festa dels "quintus" que aquest any fan 30 anys, buf quina por.
Diumenge contra tots els elements existents, son, ressaca, vent, fred.... cap a oix, a la pedalada mítica de la Garrotxa, on qui hi va una vegada repeteix !!!!
Ens hi veiem !!!!!!!!!!!!
http://www.facebook.com/group.php?gid=327864405715
http://ovoxo-oix.blogspot.com/

SANT LLORENÇ DE LA MUGA (84km)

Diumenge, gràcies a la família m'ho puc muntar, però haig de sortir tard i per tant surto sol. Avui toca carretera, bàsicament perquè tinc la btt fet una coca desprès de la trontollada de l'altra dia.

He sortit de casa a quarts de 10 i he tirat direcció Avinyonet de Puigventós, el clima era càlid, però feia fresca, per tant el "manguitus" i el buf van de perles.
Vaig tirant a un ritme viu però sense passar-me, els tobogans de la carretera de Figueres no s'acaben mai, però com que és el principi, cap problema.
Arribo a Avinyonet amb una mitja de 32 km/h, per mi, una mica massa ràpid. Em costa molt controlar-me quant vaig sol, i desprès ho solc pagar.
A Avinyonet vaig direcció Llers, passant pel cantó del camp de fútbol, la carretera es comença a empinar i la carretera està en bon estat però té molts bonys.
Mica en mica vaig pujant pinyons, fins que poso el plat mitjà, na tirant i la cosa es va empinant, apaereixent un parell de rampes que se'm fan molt dures, em costa mantenir el plat mitjà, però em resisteixo a posar el petit, així que apreto les dents fins que supero la part més dura, i la cosa es suavitza més. I així arribo fins a LLers.
A partir d'aquí carretera en lleugera pujada fins a Terradas, cap pujada forta però na fent. Anava prou bé de forces i estava disfrutant del paisatge i de la bici (és increïble les palles mentals que tens quant pedales sol per carreteres solitàries).
A Terrades vaig seguir direcció Sant Llorenç de la Muga, per arribar-hi, primer es va pujant com fins ara, però de cop hi ha un descens bastant ràpid (ja ric, ja que després l'hauré de pujar).
A sortir de Terrades hi ha un trencant a la dreta que va capa a Biure i Boadella, bon lloc per la pròxima ruta.
Arribo a Sant Llorenç, però decideixo continuar fins a Albanyà... però veig que porto més de 40km, les forces fallen, es tard i encara em queda la tornada, així que al cap de un parell de km i davant d'un càmping, reculo i torno cap a Sant Llorenç.
Vaig al centre del poble, on en una pizzeria-restaurant-fleca-cafetèria demano 4 croasants de xocolata petits i un cafè, mentre llegeixo el diari, un "luju".
Canvio l'oli de les olives, i sant tornem-hi. La pujada de sortida del poble m'espera...
Sorprenentment la pujo bastant a ritme i amb forces... arribo fins a Terrades on em desvio cap a Cistella. La carretera és estreta i hi ha alguna pujadeta, però cap de forta.
No vaig sobrat però encara em queden forces i coco, i els km passen volant.
I n'ha tirant arribo a Avinyonet, i d'aquí fins la carretera que va de Figueres a Besalú. Només de sortir a la carretera em noto un fort vent lateral, avanço a 23-24 km/h, ara ja em sento molt cansat, les cames em fan malt, el cul, l'espatlla. I el coco el tinc més "pa lla que pa qui".
Passo 4 o 5 km que estic agobiadíssim. Però acabo recuperant el coco i començant a tenir pensaments més positius, cosa que fa que les cames es posin en modo supervivència.
Així he arribat a casa, xino xano a les pujades i apretant un mica als planers... i al final trinxat trinxat però feliç feliç!!!!

A arribar, dutxa, dinar, anar a buscar nens, i preparar la festa d'Aniversari de la Mar que celebrem a la tarda, sí la princesa de casa fa 2 anys. Felicitats Mar !!!!!!!

Dades del meu crono:
83,3 km 3:08 h. de pedalar.

Dades el meu gps manual:
http://www.bikeroutetoaster.com/Course.aspx?course=190888

Dades de meu cos:
Estic fet una coca però feliç com una anís.

Sant Llorenç de la Muga

Sant Llorenç de la Muga

MICA EN MICA S'OMPLE LA PICA

Setmana sense parar però sense fer res diferent. Encara tinc moltes molèsties clavícula dreta. Puc fer de tot però a la mínima la tinc ben adolorida, aquesta setmana físio i tot arreglat.
Després del diumenge passat, en que vaig fer una mica l'animal, aquesta setmana les cames no acabaven de tirar, si anava fent ja no es queixaven, però a la que els hi exigia una mica em deien que m'espaviles que no estaven per tirar coets.
Doncs dimarts vaig anar direcció Sant Jaume i arribant fins a Montagut a ritme suavecillo, fent la friolera de 27 km i amb unes cames millor del que em pensava.
Dimecres em vaig saltar la classe de ioga, ja que amb clavícula tocada no hagués pogut fer res. Les meves cames, esquena i cap ho han trobat a faltar, per tant tot una mica més carregat del compte.
Dijous sortida cap a Crespià, però a l'inversa, anant primer a Serinyà, Malianta, Crespià, CanVilà, i cap a casa, crec que són 37km. Intentant forçar una mica, però la cosa no tirava, i el recorregut s'em va fer força pesat. Prefereixo fer-lo per l'altra banda.
Dissabte, després de dinar, amb tota la família fent la migdiada, i amb la panxa plena de macarrons vaig sortir amb la bici. Feia una mica de vent, però una molt bona temperatura, crec que serà l'últim dia de l'any que sortiré amb el traje d'estiu. Vaig anar direcció Argelaguer, Sant Jaume, i a Castellfollit vaig trencar direcció Oix, on després de Can Bundaci, vaig trencar direcció Sant Eudald de Jou, i sortir a Montagut, d'aquí cap a Tortellà. No em trobava gens comode, les cames em pesaven molt, i vaig decidir baixar fins a Argelaguer i cap a Casa.
Diumenge dia familiar amb la colla de mares del cafè. Vam anar cap a Taradell al Mas Casablanca. Ens va agradar molt, vam menjar molt bé, els nens s'ho van passar pipa i nosaltres també. El Mas Casablanca és el projecte d'una família de pagesos, que per sobreviure fent de pagès, ensenya a escoles i a famílies la vida de pagès i els seus animals. Nosaltres som de pagès, però a Besalú ja no hi ha ni ovelles, ni cabres, ni vaques, ni porcs (bueno...) ... ja no hi ha pagesos, per tant els nostres fills no ha vist res del que nosaltres hem viscut. A més la granja és autèntica, res de tenir-ho tot maco, està tal i com és realment una granja de pagès. Us la recomano a tots, tant pels fills com pels pares.

http://www.mascasablanca.com/
El cap de setmana que ve hi ha diverses propostes, dependrà de qui aconsegueixi enredar aniré a un lloc o altra. Hi ha el roadbook dels Aspress de Castellfollit, que me n'han parlat molt bé. I hi ha la marxa de Porqueres, que val molt la pena.

JA TOCAVA

Entre pluges i compromisos no hi havia manera de sortir a pedalar. Dissabte no havia de ploure molt, però havia quedat per anar amb Karts. I res, com sempre, em fico allà on no em demanen i a les primeres voltes ja estic envirollat (maniobra bruta d'en puiu ;) ) al final aconsegueixo atrapar en nugro i en Pau i ens les anem foten fins el final, bé ens les anem foten amb en Pau, ja que en Nugró amb la seva conducció sense arriscar, com no acaba davant nostre, i jo avanço en Pau a la penúltima curva. No ho valia dir... però em veig obligat a admetre la "soberana" pallissa que ens va fotre l'Hurtós, pole, volta ràpida i victòria... sobradíssim (a la pròxima hauré de treure les meves males arts).

Diumenge pluja i més pluja... dilluns pluja i més pluja, però tot i així amb la Teresa i en Nugró a pluja batent vam anar a caçar bolets a .... si home us ho diré ji ji ji. Déu ni do els que vam trobar i el que ens vam arribar a mullar.
Dimarts hi havia pedalada a Porqueres, que es va suspendre com no per la pluja.
I fins avui dijous que no he pogut sortir. He anat a fer la volta cap a Argelaguer, Sant Jaume i fins a Montagut i tornar. 27 km en 54 minuts. Sensacions bones fins a sobre Sant Jaume i pèssimes la resta, això sí "echando el resto".
I ara no torcarà fins el diumenge, que aprofitaré per anar a pedalar amb els desfrenats, que fa temps que no els hi foto la tabarra.

PD. Totes les bicis que me comprat, 3 btt i una carretera són conor, i n'estic content, però a uns anys vista volia comprar-me una doble, i clar conor no té doble... PUES SÍ, aquest 2011 treu al mercat bici doble. Com no per preu i necessitats lla que m'agrada és la WRC DS TEAM XT , volta els 2.085 euros, tot i que la suspensió Rock shox Ario no en tinc referències.

WRC DS TEAM XT

Peso: 12,6 Kg

Cuadro: Aluminio 7005 T6 DB3 Extralight

Dirección: Integrada sellada

Horquilla: Rock Shox Reba SL

Suspensión trasera: Rock Shox ARIO RL

Bloqueo: Poploc en el manillar

Cambio: Shimano XT M773 10v

Platos: Shimano XT M770 175mm 24/32/42T

Desviador: Shimano SLX M661

Piñón: Shimano HG81 10v 11/34T

Mandos: Shimano SLX M660 10v

Manetas: Shimano SLX M665 disco

Frenos: Shimano SLX M665 disco-

Ruedas: Mavic Crossride disc

Buje: Mavic Crossride disc

Cubiertas: Schwalbe Albert 26”X2,10

Manillar: Ritchey

Potencia: Ritchey

Tija: Ritchey 31,6mm

Sillín: Selle Italia Nekkar

Pedales: WRC series

Tallas: 16,5”, 18”, 20”
http://www.conor.es/producto.php?id=24

NA FENT CAMÍ

Avui he tornat a aprofitar el migdia. Plegar a les 13h (gràcies capos), i sortir pitant cap a casa, canviar-me, un plàtan, i gas a la burra.
Encara sentia les cames una mica carregades, però res, he tirat cap Can Vilà a bon ritme, amb el vent de cara, apretant quant hem sentia comode i pujant pinyons quant anava més forçat. Hi he arribat amb una una bon mitja de 30km/h, i encara amb bones cames, a partir d'aquí anar tirant direcció Crespià, i Esponellà, el vent en contra era més fort i se m'ha fet més dur que de costum, tot i així al mitjana només a baixat fins a 29km/h, cosa que m'ha animat. He fet la pujada d'Esponellà més bé que normalment, sense deixar que la velocitat baixes de 15km/h (que per mi està prou bé) en cap moment. Un cop a dalt baixar pinyons i gas... però al Pla de Martis, he quedat bastant amorrat, collons quin vent, ben planer i anava entre 27 i 30 km/h, i patint. He passat Melianta, i la mitjana estava en 27,5 km/h.
Un cop a la carretera general que va a Besalú, miracle !!! vent a favor... i no ho he desaprofitat, pinyons a baix de tot, i gas, anava a 45km/h i content com unes pasqües (bé les cames un mica tibades). La carretera a canviat de direcció, i el vent ja no ajudava tant, i la velocitat ja era més normal. He fet al baixada de Serinyà a tot tall, i a la pujada he fet més o menys com un ferrari de 65km/h a 20km/h en 2 segons, he quedat més amorrat que un padrina... però res, he posat el plat mitjà i fins a dalt xino xano.
Un cop a dalt he mirat el crono hi deia 30km/h de mitjana, collons no ho havia vist mai, s'havia de mantenir com sigui, i ho he donat tot fins a casa, mantenint aquesta bona mitja.
Al final 37 km i 1:13 minuts, i el més important, bones sensacions tot i que encara no hem sentia prou recuperat dels kms de l'inici de setmana.
A veure si puc muntar una sortida una mica llarga pel cap de setmana per acabar de completar un bona setmana de kms.
Salut i pedals.