dilluns, 24 d’octubre del 2011

AGENDA A TOPE

Primer de tot, entre setmana impossible sortir en bici, per tant 2 dies a córrer, això sí entre 25 i 30 minuts cada vegada, a partir d'aquí el genoll i el peu es comencen a queixar. Tot i això cada vegada millors sensacions.

Dissabte, el primer partit del nou Messi, bé... és petit com en Messi però lluita com en Puyol... primer partit de'n Ferran (4 anys), només portaven 3 entrenaments, i ja s'han estrenat. Algun petit problema... no sabien sacar de banda, ni que era un córner, ni de centre (bé això ja ho van practicar molt el mateix partit), tot i això feien goig de veure amb l'equip oficial del Besalú, de ratlles blanques i verdes (como er Betis), sabates de fútbol... i sobretot feien goig de veure com disfrutaven, com correvien, sense cops de colze, ni insults, ni res brut, queien a terra... i res s'aixecaven, i tornem-hi... molts de primera divisió n'haurien d'aprendre. Això és futbol en el seu estat pur, i no el d'aquest quatre figurins. Tot s'ha de dir vam perdre 20 a 2. Diuen que s'apren més d'una derrota que d'una victoria... esperem que les lliçons s'acabin aviat.

Al migdia Castanyada amb el nens, nenes, papes i mames, de P3 de la classes de la Mar, joc de pista, macarrons pels nens, costelles pels pares, tertúlia, i ja erem mitja tarda.

Al vespre sopar del homes de les dones del cafè (manda huevs), o sigui una excusa com una altra, la festa del fregits, bé alguns van acabar la festa més fregits que altres.
Diumenge al matí bici de carretera amb en Pont, vam quedar a les 9, però al final vam marxar a les 10. Jo havia anar a dormir a quarts de 3 i en Pont a quarts de 5... i això és paga.
Anem a fer la volta cap a Olot, Santa Pau, Mieres, el Collell, Banyoles i Besalú.
Anem a un ritme molt tranquil, amb axassu inclós a la pujada de Sant Jaume (Pont desperta!!!), arribem a Olot tot xino xano, i tot xerrant em passent el quilometres volant...
Molt de transit desde la rotonda de la BP d'Olot fins a Can Xel, posem ja un ritme més algre, a Can Xel fem parada a menjar el plàtan.
La fageda estava a tope de gent, no hi cabien més cotxes.
A partir d'aquí arrancada, i posant-hi una mica més de marxa fins arribar a Mieres, on no es pot evitar una parada a Can Met, cafè, tapa de formatges i fuet, aquí ens enterem de la mort de Simoncelli, buf quina setmana, ara hi som i click tot a la merda.
Tirem direcció a Collell, en Pont emplena la botell a la font del Collell i gas cap a Sant Miquel de Campmajor. Un cop a Sant Miquel en Pont comença a posar una bona marxeta, em poso a darrera seu i aguanto com puc, arriba posar-hi un punt més i no aguanto.
Arribem a dalt i baixada a Banyoles, pujar a la Creu Roja, amb atac traïdor per la meva part com no, i deixo en Pont en els últims metres.
Anem tirant i de cop es posar a pitar un cotxe darrera nostre, ens girem per veure que passa, i era una noia, que ens comença a fer senyals que no podem anar dos de cantó, quant nosaltres anvem un per l'arcen i l'altra quasi sobre la línia... ja no vaig podes més... n'estic fart i la vaig obsequiar amb un serie de renecs i senyals, tot un repertori, per desfogar tota la malla llet...
Vam estar una estona amb en Pont una mica desconcertats... la gent estem fatal... potser hauríem de conscienciar més el personal sobre les normes de circulació, que no n'hi ha prou en frenar i donar gas.
Baixada de Serinyà, revolt xungo del riu (per mi el punt més perillós de la zona), pujada feta amb prou dignitat de Fares, i un cop agafem el desvio de Besalú, sense baixar de 30-31 km/h fins arribar a Besalú, en Pont em va xinxar, i em va estar a punt de fotre el pal, però al final el va rebre ell. Tú ves sortint fins les tantes...
Al final, crec que eren uns 72 km en 2h:45 de pedalar, em va passar mot ràpid, molt més que quant vas sol, que agafes unes pajares mentals que te cagues.

Apa, a veure si el temps ens deixa pedalar el cap de setmana, que tenim algo preparat pel dissabte amb els de Plana-Hurtos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada