PER FER PASSAR EL CANGUELI

Que millor que per fer passar el cangueli de la Marató dels Monegros, que fer Km, bé menys que la Monegrós, que si en faig més ja no tindrà gràcia anari ;).

Divendres aprofitant que era festa a Besalú, ja que és la Processó dels Dolors, i abans d'anar a fer un bon tiberi amb els de la colla, vaig pujar a la Mare de Déu del Mont, i hi vaig pujar per Cabanelles, per on no hi havia pujat mai, normalment la gent de Besalú hi pugem per Beuda.

Les cames em feien malt, ja que havia anat a córrer dos dies abans, i sempre em quedo bastant tocat.

Vaig anar fent fins, a Can Vilà, i aquí desvio capa Cabanelles, i anar pujant, en principi, és més llarg que per Beuda, però t'estalvies, alguna rampa de les que fan malt, tot i així cap al principi, hi ha una rampa que em fa patir més del compte, em prenc un gel, que se'm posa de meravella. Les cames es posen a to i agafo un ritme, suau però de bon mantenir, ja que no pateixo gaire, ho porto tot posat 3 plats i un 27 darrera, mariquilla ?? po sí... o tens cames o 3 plats, i és més fàcil tenir 3 plats que dues bones cames.

Arribo al trencat d'on empalme a la carretera que puja de Beuda, i més fresc que mai... a partir d'aquí na pujant, mentre vaig a avançant ja va apareixent la fatiga, i faig la pujada final, força cuit, però tranquil i na fent, amb una velocitat de 8,5 km hora, s'ha de tenir força equilibri.

A punt d'arribar a dalt, a la última pujada que no és tant dreta encar puc fer la última apretada per arribar a dalt ben cuit, com ha de ser.

Crec que si hagués menjat el plàtan a mig camí, mentre pujava, no hagués patit tant a les últimes rampes.

Un cop a dalt, faig un buf i cap avall. A la quarta paella, PATUM, la roda de davant peta, i feines a frenar, ha set fallo meu, ja que he passat massa pel mig de la carretera, i està plena de pedretes esperant alguna roda primeta per petar.

En un moment ja la tenia canviada, i per avall, no estava del tot ben inflada, i la baixa va ser força xunga. Un cop a baix gas fins a Besalú, uns 65 km. Per arribar a dalt, desde casa vaig tardar 1:54, bastant més que per Beuda, tot i que anava més tranquil.

Després tiberi i copa amb la colla i a la tarda Processó de Besalú, com que sóc Estaferm, s'ha d'anar a complir com cada any, i amb moltes ganes.

Dissabte de passejada i calçotada, i sobretaula.... tota la pujada a la Mare de Déu del Món ben recuperada.

Diumenge, vaig quedar amb Pont, vam anar a fer la volta a Can Vilà i Crespià, però vam fer una variant, ja que vam passar pel trencant de després del radar de Can Vilà, anat cap a Espinavessa, una carretera molt maca, per relaxar-se, i na tirant cap a Vilert, crespià i Banyoles, volta a l'Estany xino xano xerrant amb un amic d'en Pont, i com un aixam d'abelles ens passen un bon grup de ciclistes a tot tai, diria que eren els de Amatstrong (almenys la majoria).

Pujada de la Creu roja a bon ritme i cap a casa. Al final uns 50 km, bones sensacions tot i el malt de cames que portava del divendres, podia pedalar bé, però sense fer bestieses, ja que si intentava apretar més del compte, nai nai de la xina. Vaig aprofitar pe afinar la tècnica d'anar a roda (tot i que ja la tinc molt apresa), ja que, a la que feia figa, em posava a darrera en Pont i alé a viure bé. Em va portar tota la recta de Malianta sense baixar de 33 km/h (així entrena una mica).

Vaig passar uns dies de molt cangueli amb això de la Marató (119 km de btt), però m'ho vaig mirant d'una altra manera i amb més filosofia... i ja ens ho trobarem.

Apa siau.