SANTA PAU 2011 VIVITO I COLEANDO

Dia esplèndid, però poc desfrenats cap a Santa Pau, entre els carnestoltes, altre curses i neu, només erem 5 desfrenats valents + la dos torres, o sigui en mañas, l'Àngel, en Fran, l'Albertí, jo, en Castanya i en Patricio.

Bona participació i un molt bon ambient, arribem a les 8, inscripció, preparar-ho tot, i pam sortida, sortim els últims, i no és un dir darrera nostra ni hi havia ningú més.
Sortim tranquilets, xino xano, però clar algú ha de començar a fer l'ànec, i així ho he fet, ja que havia de provar que tal anava, he posat un ritme una mica alegre, on tot i les queixes, las dos torres i en mañas em seguien ben frescos. De moment era carretera asfaltada o emporlanada, per poder enllaçar més tard amb una zona de corriols i entrar a la fageda. El ritme seguia alegret, em sentia bé de cames, però malament per respirar i d'energies.
Na fent per la fageda arribem fins a Can Xel on hi ha un avituallament, em sento cascadot i comento que potser faré la curta, au va deien!!! ja ho veurem
Un tros de pujada a font pobre, i ja veia llumetes, sí sí!!!! jo faig la curta.
Baixada divertida i ràpida, i decisió curta o llara, sucumbeixo a la pressió de l'organització, companys (o no) i numerós públic assistent a la grada!!!! cap a la llarga.
Això sí de tranquis que la cosa no estar molt fina, la dos torres van tirant, i en mañas (el presi, això sí que és un honor) es queda amb mi per guiar-me pels camins de l'infern.
A partir d'aquí anem a un ritme tranquil però sense badar, això sí a les baixades a tot tai, un cop a baix quasi havíem de retornar les pegatines arrencades de les altres bicis ;)
Arribem al 2 avituallament, ens trobem les dos torres que van tirant. Arrenquem i zona de fang per fer el senglar, pujada durilla, i corriol tècnic i a trossos impossible (almenys per mi, ja que en mañas quasi el fa sense peus). Tot i això m'estava trobant bé, com un nínxul.
Arribem a dalt i baixada vertiginosa, com disfrutava, baixavem molts ràpids, tant que atrapem a las dos torres... bé quasi, tenia en castanya a 20 metres, i ja li cridava apartat!!!apartat!! quant...
PUM!!!!!!
La roda de darrera ha fotut un pet com una gla, en castanya no m'ha ni arribat a veure ni sentir, caxum l'olla, i res, amb l'ajuda del presi em arreglat el rebenton, i em vist com ens passava molta gent que haviem avançat a la pujada i la baixada anterior.
Em tornat a arrencar i ens em anat aproximant a la pujada dura del dia, em anat atrapant a gent, i em encarat la pujada final, és una pista ampla, amb bona tracció i de molt bon rodar, tot l'estona pica amunt, però mai amb unes rampes dures... tot i així alguns els passa factura.
Portem un ritme suau però constant, bàsicament més no podia. Arribem a dalt a Pruan, on hi ha una avituallament, i quin aviatuallament SUC DE TARONJA NATURAL FET AL MATEIX MOMENT, realment me sentit molt privilegiat i se m'ha posat fantàstic!!!!!!
Corriol de baixada molt tècnica, on he fet algun petit tros a peu, he disfrutat molt, ara amb la doble descobreixo un nou món per disfutar, les baixades. Abans patia però ara....
Un cop a baixa penitencia per arribar al pavelló, per corriols, pistes, asfalt, on hem trobat alguns cadàvers que ja ho havien donat tot.
Arribem al final amb uns 42km i 1300m de desnivell a lloc. Molt content i molt cansat, més ben dit trinxat.
Ah!!! he descobert un múscul nou, em sembla que són els isquios, i collons com apretaven.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1503040 Robada a wikiloc a en Castanya.

PD. Gràcies mañas per portar-me pel bon camí (o no).

NA A PATIR

Doncs això és el que faré aquest diumenge a Santa Pau, na a Patir. Desde dilluns que porto un gripasso de dos parells, a més la Mar malalta fins a mitja setmana, en Ferran malalt desde mitja setmana, i la Teresa amb crosses amb un esguinç de turmell. O sigui desde dissabt passat 0 kilometres, però amb moltes ganes de pedalar.

Tot i que avui he anat a fer un encàrrec amb bici, i he arribat a cas ben marejat (i no he anat a fer l'encàrrec en un Bar).
Tinc la friolera de 1 dia per recuperar-me. Però de fet anar amb bici a part de disfrutar és anar a patir.

Així que ANIMUS per mi i tothom que estic gamat i cap a Santa Pau !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

SPRINT FI DE SETMANA

Sort de l'esprint final, que sinó no pedalo.

Per diverses qüestions en tota la setmana, entre les quals que l'hereu de tota la meva fortuna fha fet 4 anys, no havia pogut fer res de res... bé sí un dia al fisio, que crec que m'ha deixat l'esquena bastant millor, ara és qüestió de fer estiraments, que fàcil és dir-ho, però és un pal, es pitjor que nedar... bé prefereixo fer estiraments (l'altra dia vaig fer un nou record mundial de natació, 100 metres i bona nit i tapat, i feines a sortir de la piscina, ja que quasi no podia moure els braços).
Dins arribo a divendres i un 0, al compte kilometres, donc m'ho munto com puc, i surto desde Olot al migdia, amb un copiós esmorzar fet, i dinant un plàtan.
Vaig amb la prima, la cosina no, vull dir la flaca ;). Vaig direcció ca la Guapa, i ja i som una mica de ventet... i quin malt de cames. Es ven bé que no les deixo ni posar a to!!!!
Un puja i baixa que em mata i em desmoralitza una mica, però arribant a Can Xel apreto un mica les dents, i ja començo a portar un ritme més digne, això sí un malt de cames també força digne.
A Mieres trenco cap al Collell, on paro 2 minuts. Després cap a Sant Miquel de Campmajor, on m'havia parlat de Falgons, i dit i fet, la novetat de la ruta és diu Falgons, 5 km d'anar i 5 de tornar. La cosa és fa bé, tot i que part de la carretera, l'asfalt sembla una patata ondulada. Arribo a l'església de Falgons, parada obligatòria de 2 minuts a veure el paisatge, i sant tornem-hi.
A partir d'aquí ja intento portar un ritme més viu, que si no "m'espavilu" ja veuràs. Bon ritmet fins a Banyoles, volta a l'estany, bona pujada a la creu roja, Serinyà, i un cop agafo el desvio de Besalú, poso tot el que em queda per fer el repetxon fins a transports Prujà, i arribo justet justet.
Quin gustillo poder tornar a fer un atxassu del meu, encara que després les feines són a arribar.
Molt content, i cansat, i 63 km en 2:17 minuts de pedalar.
I cosa rara però dissabte repeteixo, he quedat amb en Solà i en Pont que diuen que estan molt cuits i en baixa forma... cosa que és veritat je, je, je!!! vam sortir direcció el coto, i na fent per camins, fins agafar la carretera del camps del avions, després cap a Maià, pujar a Santa Magdalena, amb sprint final, guanyat sense pietat per la meva part, Pont per una vegada que puc amb tú deixa-m'ho dir ;).
Baixada pels tobogans de la volta de Maià, amb espant inclós, casi faig la primera volcada de les guapes amb la bici nova, però un espant i prou. Després vam trobar marques de l'Open Bmw de Lladó, i les vam seguir durant un bon tros, força enfangat, però molt guapa i divertida.
Tirem cap a l'Incarcal, Dosquers, la Confiança i cap casa, content com unes pasques.
Al final han sortit 29km i moltes ganes de seguir pedalant. En Pont ja li molesta menys l'esquena, i més que jo estigui millor que ell (això en diuen un pique ;) ). I en Solà, total d'aquí 4 dies ja estarà dins el seu cotxe power flower foten-li gas.

Pròximament pedalada de Santa Pau, diumenge que ve, que si tot va bé no hi faltaré. Espero superar els rècord de l'any passat, que crec que vaig fer 1km.

Salut i km's !!!!

EL MÉS TONTO FA RELLOTGES!!!

Aquí el més tonto fa rellotges, o sigui que qui no corre, vola!!!! Tothom s'està posant les piles que no vegis. Calamaro i Patricio, Olot-Besalú per bosc+Besalú Olot per carretera. Els desfrenats com cada diumenge voregen els 40km... ai ai ai !!!

Jo també ho intento, però la veritat, és que tinc l'agenda una mica plena, però l'intento aprofitar.
Dissabte tenia calçotada, però m'ho vaig poder muntar per quedar amb en Pont, però aquest està pitjor que jo... té l'esquena fatal i ha de fer bondat.
Així que vaig quedar fotut, doncs vaig agafar la bici de carretera, i cap a Can Vilà, a mig camí vaig mirar la velocitat, i portava un mitja de 32-33km/h, ai que petaré....
De valents el cementiri n'està ple... doncs n'hi haurà un més...
Decideixo, acabar de donar-ho tot, abans d'arribar a Crespià, tinc una mica de baixon però aprofito per menjar una mica mentre vaig tirant, em noto les cames que tiben, però també que encara tinc força, així que som-hi!!!
La pujada d'Esponellà, primer em costa, però un cop agafo el ritme, vaig força bé, crec que és la vegada que la he fet més ràpid (sort que no porto pulsòmetre).
Arribo a Martis, i màquina al pla de Martis... com mata el vent en aquest tram... fer-lo amb el vent a favor ha de ser bestial!!!!
Baixo cap a Banyoles, volta a l'estany de tranquis... i a la pujada de la Creu Roja gas a la burra!!!
Serinyà... gas!!! Fares!! Gas!!! Repetxon abans de transports Prujà....
PUM!!!!!!
Tranquils les rodes estan bé, he fotut un pet com una gla... arribo a casa com puc, amb una mitja de 29,55 Km/h en uns 43 quilòmetres i un catxo pajaron!!!
Tot i així decideixo rodar molt i molt suau durant 10 minuts per relaxar una mica l'asunto!!!

El resum és que sento que començo a tenir força, però no tinc resistència... això només té una solució.... KM.

PD. Resum de la calçotada. Primera posició i arrasant , quin gustillo és ser el campió i amb diferència!!!!! ;)

ME PERDUT AL CANTÓ DE CASA

Doncs sí, al final s'ha confirmat, algun dia havia de passar, me perdut, he sortit direcció Spa de Sant Ferriol, després corriol (amb fiasco), pisat del Sagrat Cor, i agafo la pista de Sant Fruitós.

Fins aquí tot bé, tot i que ahir vaig anar a caminar una mica més d'una hora, per terrenys de puja i baixa, tenia les cames que volien una mica de marxa. Això sí els inicis no ho semblava, però a la que s'han posat a to, ja notava que començo a tenir força.
Doncs al caso, passo per Sant Fruitós, bon ritme (per ser jo), quant peti ja tornaré, vaig tirant, i decideixo que pujaré pel mort.
Passo un trencant a dalt una pujada, però diria que no és, i desprès d'una baixa, amb una curva emporlanada, hi ha una pista que puja... diria que és aquesta, pujo a tot tai (no té una pendent molt pronunciada, ? algo falla), vaig tirant i al cap de més de mitja hora de pujar ràpid, la cosa no pita bé, i no em sona res de res, i són les 5, i d'aquí a 1 hora haig de ser a casa, faig un tros més i reculo. Poso el turbo, ara sí que baixo com un coet ;).
Torno a la pisat, i decideixo posar tota la carne al asador, i gas a la burra. Les cames aguanten molt bé, tot i que algun repetxon una mica més llarg del compte, arribo justet.
Arribo a casa a les 5:50, han sortit 26km en 1:26, dutxa ràpida i a buscar en Ferran a fa fang, i segur que fa un cucarru com diu ell.

Resum: collons Gerard potser que et fixis per on passes, o menja cues de pansa, o vés més sovint a pedalar amb els desfrenats per saber els camins, o fixat-hi!!!

Tot i això, la part esquerra de l'esquena, menys però m'ha tornat a molestar.
I estic content de poder tornar a donar la benvinguda a les més cames, que les molt cabr... estaven de vacances.

QUE EL RITMO NO PARE!!!!!!

OIX-VALL D'HORMOIER-BEGET

Durant la setmana vaig rebre la trucada d'en Dani altrament dit Relàmpago, Castanya, Massagran... i no sé quants més noms li he posat més. Anava amb el seu cunyat Patrick, Patricio de'n Bob esponja, si li vols tocar la pera, a Oix a fer una ruta.

Ja el vaig avisar que no estava gaire en forma, però va dir que cap problema, bé més aviat se'n devia alegrar, una pallissa més, és que sóc massoca.
Ja dissabte vaig rebre un missatge amenaçador de Patricio, que vaig contestar com un campió.

Arribem a diumenge, i quedem a Oix, una mica de fresca, però un dia genial. Jo marxo amb la furgo del meu pare, engego la calefacció, se sent pudor de cremat i comença a sortir fum de les reixes, millor la parem, tampoc fa tanta fred.

Arribo a Oix, al cap de cop arriben els Olotins. Quatre arreglos i arrenquem d'Oix direcció la vall D'Hortmoier, n'ha fent, molta fresca a les zones de bac, i alguna pujadeta per agafar calor.
Paisatges preciosos, però la cosa és va enfilant, però es fa bé, la cosa se'n fila més, n'ha tirant, parem un moment, i en Castanya diu que sembla que les corves de nivell del gps estan molt separades, que per tant no serà gaire dret.
LA MARE QUE VA PARIR... sort que estaven separades, era dret de collons, i llarg... anava aguantant el plat mitjà i el seu ritme. La part dels ronyons esquerra em comença a molestar, fins que hem comença a fer molt malt, decideixo posar el plat petit no força més l'esquena.
Em van esperant, i si la cosa no és molt dreta anem junts, fins que arribem a les Feixanes, on fem un queixalic i disfrutem de les vistes.
A partir d'aquí, una baixa per corriol molt tècnica, a zones massa, que fem a peu, tot i això, fem pocs trossos a peu. Amb una doble no hi ha excusa. Tot i això allà on baixava jo, en Patricio, al darrera, això sí renegant tota l'estona. I en Castanya, com sempre... passeando con Missis Daisy.

Arribem a baix, i pista fins arribar a la carretera que ens acabarà de portar fins a Beget.
Queixalic, volta ràpida pel poble, i comencem la tornada per carretera...fins el coll de Pera.

Comencem amb un ritme viu però assequible, em sento bé, però per no defraudar als meus fans, decideixo posar un punt més, ja anem a 13,5 km/h, i una mica més 15,5 Km/h, i una mica més 17,5 Km/h, les dos fieres al darrera... amb millor cara que jo... aguanto ritme, aguanto ritme.. PUM !!!!! ens veiem a dalt, l'esquena m'està matant, i les cames estan força buides.
Serie completada, ara queda el 75% de la pujada, que la faig a ritme de... com puc. Em van esperant, gràcies nanus.
Arribem a Coll de Pera, iniciem la baixada, primer en bon estat, però després està mot trencada, i amb molta pedra, que Guai amb la bici nova, és una passada!!! baixes com un coet, sense arriscar gens els trec molts metres en poc temps... els hi torno el favor i els vaig esperant. Ells dos amb amb rígides, en Patricio amb una suspensió... bé una quasi suspensió, i en Castanya amb una no-suspensió, això sí que té mèrit companys!!!

Es va acostant el final de ruta, i en Patricio ja es prepara per l'espring final... ja està esquermentat. I jo que faig la tàctica Purito Rodriguez a la volta, queda un bon tros, i en un repetxon arrenco a tot tai, els deixo clavats... al cap uns metres i un altra repetxon m'atrapen i em deixen tirat, intento tornar a fer un atac... però res ja no hi ha forces... medalla de bronze je je je.

Estadística IBP índex

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1454442

Abans de les dures rampes

Bonic paisatge

Eres mas xulo que un ocho

El que em queda !!!

Arribada aixecant la bici de'n Castanya, talla XXXXXXL i uns 150 kg. (la bici)

Dissabte anada a la neu amb la família a Vallter. Dia genial, i moltíssima neu. Tot i fer sol tota la setmana encara aguanta, devia nedar molt i molt. Quatre revolcades amb trineu, i disfrutar com un nen petit.