dissabte, 27 d’agost del 2011

TEST DESFRENADA 2011

Primer una mica de resum de l'última setmana:
- Diumenge passat vaig quedar amb el cunyao, vam anar a fer una volta pel pla de l'estany, uns 54 km en 2 hores. El cunyao a estirar cames i jo a estones amb el ganxo el coll, sort que vaig guardar forces, per fer-lo forçar una mica al final, que sinó ni sua.
- Dimarts vaig anar a fer part de la marxa curta de la desfrenada 2011, pujant a Can Costa en 19:55 petat petat... recuperant una mica i fent la pujada de les basses de bet força bé, sense peus el tram més difícil, i fotem una bona rebolcada quant la típica pedra del mig del camí no té pebrots d'apartar-se, la roda de davant s'aixeca, la cala no surti jo esparxat per terra, de fet vaig aprofitar per descansar un mica. Al final va ser 1:30 de pedalar.
- Dijous tornar a pujar a Can Costa, vaig pujar tranquil·lament, amb un pinyó més del que faig avituallament, 22 minuts i força descansat, i vaig tirar cap al Sagrat Cos i gas cap a casa. Al final 53 minuts.

-I avui diumenge test del Desfrenada, erem més de 20, uns quants la curta i uns quants la llarga.
El ritme ha sigut molt tranquil, perfecte per mi, ja que així la he pogut completar sense gaires angunies. Aquí un mini resum: Com sempre un inici de marxa perquè la gent que tiri li foti castanya, amb pista ample, i pujada també per pista ampla, va bé, ja que després ve pujada per corriol, es separen la llarga i la curta. Per la llarga pujada per una pista amb trams tècnics, una mica de baixada, i pujada amb trams exigents. Després baixada vertiginosa i ràpida, fins arribar a un altra avituallament, on s'inicia amb una altra pujada, amb alguns trams durillus.
Un cop acaba comença la joia de la corona, magnífic corriol de baixada, uns 4 km. Es pot resumir en 2 categories:
Categoria 1: corriol ràpid i força fàcil, per disfrutar.
Categoria 2: trams tècnics, només aptes per gent valenta i amb molta habilitat.
Categoria especial: no els baixa ni déu.

Després canya per pista, fins arribar a la última pujada seria, amb un inici durillu, que he fet a més de 180 pulsacions, fins que he vist que la cosa petava, per tant pugem pinyons, que entre 160 i 170 la cosa va més bé.

Un cop a dalt, corriol tècnic, on es baixa el 95% sobre la bici, bé el baixen ;).

Després pista foten-li castanya fins a Besalú, la arribada a set d'apoteosis, els malparit m'han portat el tros final a més de 190 pulsacions, i sense opció a disputar l'esprint final (l'especialitat de la casa).

Cervesa final i resumint que m'ho he passat teta, sort del ritme sostingut que sinó...

PD. Divendres en Ferran a la festa de la piscina, als seus 4 anys va travessar oficialment la piscina (25m). Almenys hi ha algú a la piscina que guanya!!!!

dimecres, 17 d’agost del 2011

FI DE VACANCES SANT TORNEM-HI

Després d'estar una setmaneta de Camping per Pals, i aprofitar per sortir amb btt 3 dies a fer el voleiu, fent més o menys 26km cada vegada.
Dimarts vaig començar a treballar, amb el nou horari d'agost, de 8 a 3, que fa que pugui aprofitar la tarda.
I avui, ha tocat sortir amb els compis de Plana-Hurtós, erem en Gerard C. (sí el del bolso), en Richi wichi, i en Solà Renolt, en Balta a faltat, degut a que l'autoritat competent no li acceptat la instància pertinent.
Em quedat a les 5 de la tarda, sí feia una bona cleca. En principi els havia de portar a fer un max mix de la desfrenada de l'any passat, però ha resultat sortir una ruta un mica improvisada, ja que com sempre m'he despistat, i he aprofitat per ensenyar alguns corriols a en Solà.
Anavem a un ritme força tranquil, però sense badar, em anat cap a Can Homs, on abans d'arribar-hi han sortit 3 gossos a tocar la pera, cridaven i prou, però tocaven la pera...
Després passar per Darrera Gircós, la riera, i una pitxa un liu, fins anar agafar corriols i pistes per aquí i allí i anar a sortir la carretera asfaltada de Beuda, després tornem per la guixera tancada fins tornar cap a Palera per fer els magnífics corriols, fins arribar a baix a Lligordà.

Em tingut un petit incident, a en Richi wichi no li agraden les baixades, i menys amb pedres i algun escaló, i com no en un moment de debilitat, s'ha amorrat a un arbre i de culs per terra.
Després de riure un mica i veure que no ha passat res, sant tornem-hi. Pujar fins dalt l'abocador, per la pista de can Maolà, i baixada rapidíssim fins a Can Travé, pista, i baixada fins a travessar la carretera, la Confiança, i cap al Pont vell.

Cervezeta amb tertúlia i cap a casa. Al final a set una bona pedalada amb bon ambient.
Queda pendent el corriol de'n galzaran, i la trivana.

A veure si demà em puc aixecar i fer una mica de carretera, ah... VISCA EL BARÇA !!!

dijous, 4 d’agost del 2011

NO MATA PERO DESMORALIZA

UNA RETIRADA A TEMPS... ÉS UNA DERROTA.
Sí, sí és una derrota, a vegades menys dolorosa i sangnant, però és una derrota.
Po sí, em vaig quedar a 6 o 7 quilometre d'arribar a dalt la collada de Tosses. Després de quasi 93 km i 2000 desnivell, la pesadilla de carretera que és la collada, em va guanyar, va enfonsar la meva moral, que era lo únic que em quedava, les forces ja havien desaparegut, i em vaig esperar a que passes el cotxe escombra amb la Teresa i els nens perquè m'acabessin de portar al destí.

La veritat és que vaig haver d'arrancar tard, allà les 10 del matí, vaig anar fent a un ritme molt tranquil, cap a Sant Jaume, La Canya, i pujar tranquil·lament el Capsacosta, em vaig saber aguantar molt bé, ja que és una pujada de molt bon fer, i si caus a la temptació d'apretar ho pots acabar pagant. Tot i això encara en vaig avançar un ciclista just al final, que anava ja força cascadot.
Per tant vaig arribar a dalt fresc com una rosa, vaig tirar cap a Sant Pau de Segúries on vaig parar a fer un queixalic, i a reemplenar el bidó. Feia calor però feia un airet agradable.

A partir d'aquí bona carretera i ràpida, tot i tenir el vent en contra fins a Sant Joan les Abadesses. I després cap a Ripoll, on vaig avançar a un altra ciclista, que vaig saludar, i que se'm va posar a roda sense dir ni mu, fins arribar a Ripoll.
Fins aquí em sentia molt bé, i continuar bé fins a Campdevànol, a partir d'aquí ja em vaig començar a sentir una mica cansat, i sobretot tenia molta gana, així que tenia decidit parar a menjar a Ribes de Freser, per encarar la collada.

Vaig dinar un entrepà, coca-cola, aigua i café, 12€, toma castanya!!!
Un cop tip, i mig descansat, encaro la collada, la veritat és que no té una sola pendent forta, almenys de les que faig jo, però és d'aquelles que comences amb els pinyons de baix, i vas pujant...pujant, i acabes amb el pinyó grant i el plat petit, i això és l'inici de la fi. O sigui com deia un, "no mata però desmoraliza".
I aquesta va ser la meva història a la collada, anava pujant entre 12 i 17 km/h, ara bé, ara més malament, però es notava el declivi, cada vegada em costava més, i no tenia molt clar el que em quedava, només veia que els quilometres no passaven, i només veia les referència del putus rètols que marcaven l'alçada, crec que vaig arribar entre el de 1600 i 1700.
Em senti molt cansat, i sobretot el cap ja no m'aguantava, ja que sentia les cames dèbils, l'esquena com una post de planxar, i n'estava el que se'n diu fins els pebrots. O sigui que vaig plegar en un revolt, on la gent para a defecar (fotia una peste terrible) i vaig esperar que em recollissin.

Tot i la derrota estic satisfet, ja que vaig passar-m'ho bé el 99% de la ruta, i només puc dir que...
VOLVERÉ!!!!