Després de la suspensió de la marxa la setmana passada, gràcies als organitzadors, voluntaris i organismes varis s'ha pogut realitzar aquest diumenge.
Vam marxar de Besalú a les 5:45, molt aviat, i vam tirar cap a Riells i Viabrea, vam arribar dels primers, vam recollir el xip i el dorsal, i vaig aprofitar per fer una visita a en Roca, per anar ben buit.
Sembla una tonteria, però, és molt important poder afrontar amb la feina feta.
Arriba en Garrison, en preparem, fem una volta, i cap la sortida, on ens tenen una estona parats, amb un discurs o algo semblant, ja que a darrera no ens hem vam enterar de res.
Sortida, 500metres i PAM!!!!!! PSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!! tothom amb cara de pànic, per no ser el desafortunat, la víctima renega, i es para al voral.... buf quin marrón.
El grup va fent, els top ja marxen tot davant, i hi ha uns moments de dubte, i en Pont es posa davant a tirar, una noia amb bici de triatleta es posa a roda seu, i així durant uns 15 km, no el deixava per res.
La cosa s'anava animant, i s'estava formant un bon grup, els valent anaven tirant de grup, i la resta aguantan com es podia, comença a haver-hi repetxons, però la gent no afluixa i seguim a un molt bon ritme.
Fins que comença el port, comença Collfornic, va se com si tothom pares de cop, tothom era conscient que la cosa era llarga, i tothom la afrontava amb respecta, mirant de trobar el seu ritme.
En Pont comença a marxar tot davant, en Carles comença a quedar-se, i jo trobo el meu ritme entremig. Es comencen a formar grupets, només de començar anem fent amb una noia al mateix ritme, ella és de Girona i tampoc a fet mai Collfornic, entre tots dos anem fent, però sobretot portem un bon ritme, no era un ritme fort, però si prou alegre.
Arribem al primer descans, per mi massa llarg, ja que hi fotem una mica de castanya, i quant la cosa es torna a empinar, em costa molt tornar a agafar el ritme, sort que anàvem fent amb la noia de Girona, crec que fins i tot hem va donar un mica de "tregua" per tal de refer-me, i mica en mica vaig anar pujant més cómode.
Fins que al rètol de 5 km, la cosa es comença fer llarga, em sembla que la noia està patint un petita crisi, afluixo una mica el ritme, però de seguida es refà, i tornem a posar el ritme constant ( ja no tant alegre com abans), però prou bo.
Un cop a dalt, em despedeixo de la noia, que baixa a veure si caça el company, agraint la companyia, i em paro a l'avituallament on ja hi ha en Pont, amb cara de satisfet, ja feia 5 minuts que havia arribat... vam menjar una mica i al cap de 5 minuts més va arribar en Garrison.
I gas a la burra, baixada ràpida, però no molt perillosa, excepte per algun cotxe o moto que et trobabes de tant en tant. En Pont al davant i jo enganxat al darrera, i en Garrison, "paseando com missis Daisy", baixa com una padrina amb el "bisu" arremengat ;)
Un copa a baix una mica de pla, i anem fent, i ens anem animant a un bon ritme, fins l'inici del Port del Ravell, on en Pont tornar a marxa, espero en Garrison per veure si pugem junts, i ja he fot crits:
marxa!!! que no hem deixes agafar el ritme!!!!... i té raó, així que vaig fent...
hem vaig animant, avanço a uns quants i em vaig acostant a en Pont, però no l'acabo de trapar, arriba en Pont a dalt, arribo jo, i en Carles.. i gas avall, repetxons i ja pensant amb la que ens pensavem que era la última pujada, que diuen que és del 10%... en condicions normals es fa bé, però ja cascats es molt diferent... tot i així la superem na fent tranquilament. Parada a l'avituallament, acabem d'arribar a dalt i gas!!! aquesta baixada ja no he baixat ràpid, ja que pensant en esperar en Garrison, me relaxat i baixava fatal, tant que ell m'ha avançat dient que traçava fatal les curves, es que .... manda huevos!!!
Un cop a baix ens reagrupem, i en Garrison comença a liar la troca, gas i gas, anem fent relleus, passant gent, i portant un ritme bestial, s'afegeix un altra ciclista, i continua els gas, fins a la meta, o això en pensavem, ja que de cop... INICI DE PORT !!!! ... NO!!!!!!!!!! quedem clavat, uns quants passen a recollir les pegatines tot rient-se de nosaltres... per més inri, en Carles comença tenir rampes, afluixem i es va recuperant, mentre anem pujant xino xano.
Un cop a dalt, els dic que m'he reservat, per atacar al final i deixar-los enrera. Em miren amb mala cara... però els hi dic, tranquils que estic fet una coca, tot i així no estan tranquils.
Arribem al final, i abans de passar l'arc d'arribada, li diem que passi en Pont a davant, ja que ens ha esperat a totes les pujades... però el traïdor d'en Garrison fa un mini mini mini spring perquè jo quedi l'últim... aquesta la pagarà, a la pròxim no l'ajudaré a desfer el "bisu" del la roda.
Una bona butifarra i cervesa i cap a cassa.
Una ruta excel·lent, organització de 10, atenció i tracte de 11, i un gran i sa ambient.
Felicitats!! tornarem, i intentarem millor el temps, que va ser força dolent... tot i així vaig disfrutar moltíssim.
Perdoneu el pal, ja que no els puc fotre en bici el faig escrivint.
APASIAU.