dilluns, 28 de maig del 2012

TERRA DE L'AIGUA 2012

Després de la suspensió de la marxa la setmana passada, gràcies als organitzadors, voluntaris i organismes varis s'ha pogut realitzar aquest diumenge.
Vam marxar de Besalú a les 5:45, molt aviat, i vam tirar cap a Riells i Viabrea, vam arribar dels primers, vam recollir el xip i el dorsal, i vaig aprofitar per fer una visita a en Roca, per anar ben buit. 
Sembla una tonteria, però, és molt important poder afrontar amb la feina feta.
Arriba en Garrison, en preparem, fem una volta, i cap la sortida, on ens tenen una estona parats, amb un discurs o algo semblant, ja que a darrera no ens hem vam enterar de res.
Sortida, 500metres i PAM!!!!!! PSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!! tothom amb cara de pànic, per no ser el desafortunat, la víctima renega, i es para al voral.... buf quin marrón.
El grup va fent, els top ja marxen tot davant, i hi ha uns moments de dubte, i en Pont es posa davant a tirar, una noia amb bici de triatleta es posa a roda seu, i així durant uns 15 km, no el deixava per res.
La cosa s'anava animant, i s'estava formant un bon grup, els valent anaven tirant de grup, i la resta aguantan com es podia, comença a haver-hi repetxons, però la gent no afluixa i seguim a un molt bon ritme.
Fins que comença el port, comença Collfornic, va se com si tothom pares de cop, tothom era conscient que la cosa era llarga, i tothom la afrontava amb respecta, mirant de trobar el seu ritme.
En Pont comença a marxar tot davant, en Carles comença a quedar-se, i jo trobo el meu ritme entremig. Es comencen a formar grupets, només de començar anem fent amb una noia al mateix ritme, ella és de Girona i tampoc a fet mai Collfornic, entre tots dos anem fent, però sobretot portem un bon ritme, no era un ritme fort, però si prou alegre.
Arribem al primer descans, per mi massa llarg, ja que hi fotem una mica de castanya, i quant la cosa es torna a empinar, em costa molt tornar a agafar el ritme, sort que anàvem fent amb la noia de Girona, crec que fins i tot hem va donar un mica de "tregua" per tal de refer-me, i mica en mica vaig anar pujant més cómode.
Fins que al rètol de 5 km, la cosa es comença fer llarga, em sembla que la noia està patint un petita crisi, afluixo una mica el ritme, però de seguida es refà, i tornem a posar el ritme constant ( ja no tant alegre com abans), però prou bo.
Un cop a dalt, em despedeixo de la noia, que baixa a veure si caça el company, agraint la companyia, i em paro a l'avituallament on ja hi ha en Pont, amb cara de satisfet, ja feia 5 minuts que havia arribat... vam menjar una mica i al cap de 5 minuts més va arribar en Garrison.
I gas a la burra, baixada ràpida, però no molt perillosa, excepte per algun cotxe o moto que et trobabes de tant en tant. En Pont al davant i jo enganxat al darrera, i en Garrison, "paseando com missis Daisy", baixa com una padrina amb el "bisu" arremengat ;)
Un copa a baix una mica de pla, i anem fent, i ens anem animant a un bon ritme,  fins l'inici del Port del Ravell, on en Pont tornar a marxa, espero en Garrison per veure si pugem junts, i ja he fot crits:
marxa!!! que no hem deixes agafar el ritme!!!!... i té raó, així que vaig fent...
hem vaig animant, avanço a uns quants i em vaig acostant a en Pont, però no l'acabo de trapar, arriba en Pont a dalt, arribo jo, i en Carles.. i gas avall, repetxons i ja pensant amb la que ens pensavem que era la última pujada, que diuen que és del 10%... en condicions normals es fa bé, però ja cascats es molt diferent... tot i així la superem na fent tranquilament. Parada a l'avituallament, acabem d'arribar a dalt i gas!!! aquesta baixada ja no he baixat ràpid, ja que pensant en esperar en Garrison, me relaxat i baixava fatal, tant que ell m'ha avançat dient que traçava fatal les curves, es que .... manda huevos!!!

Un cop a baix ens reagrupem, i en Garrison comença a liar la troca, gas i gas, anem fent relleus, passant gent, i portant un ritme bestial, s'afegeix un altra ciclista, i continua els gas, fins a la meta, o això en pensavem, ja que de cop... INICI DE PORT !!!! ... NO!!!!!!!!!! quedem clavat, uns quants passen a recollir les pegatines tot rient-se de nosaltres... per més inri, en Carles comença tenir rampes, afluixem i es va recuperant, mentre anem pujant xino xano.
Un cop a dalt, els dic que m'he reservat, per atacar al final i deixar-los enrera. Em miren amb mala cara... però els hi dic, tranquils que estic fet una coca, tot i així no estan tranquils.
Arribem al final, i abans de passar l'arc d'arribada, li diem que passi en Pont a davant, ja que ens ha esperat a totes les pujades... però el traïdor d'en Garrison fa un mini mini mini spring perquè jo quedi l'últim... aquesta la pagarà, a la pròxim no l'ajudaré a desfer el "bisu" del la roda.
Una bona butifarra i cervesa i cap a cassa.

Una ruta excel·lent, organització de 10, atenció i tracte de 11, i un gran i sa ambient.

Felicitats!! tornarem, i intentarem millor el temps, que va ser força dolent... tot i així vaig disfrutar moltíssim.

Perdoneu el pal, ja que no els puc fotre en bici el faig escrivint.

APASIAU.



dilluns, 21 de maig del 2012

TERRA DE L'AIGUA AL PROXIM DIUMENGE

Efectivament terra de l'aigua, molt aigua. Tot i així vam marxar de Besalú a les 5:45, plovia a bots i barrals, però s'hi havia d'anar. I cap a les 7 arribàvem a Riells i Viabrea. En aquell moment plovia, però poc, tothom remugava... recollir dorsals, fer-la petar.
La pluja s'animava, però tothom es canviava per si de cas. Unes quantes pedalades... i cap a la sortida, on ens envien cap a dins al pavelló... i marxa suspesa.
Crec que era la millor decisió, ja que les carreteres estaven malament, i el temps empitjorava. O sigui fins el diumenge que ve. Las dos torres i jo hi tornarem, tot i que hi havia molta potalisa, i pocs dominguerus com nosaltres...
Tot i axí ens van donar un bon esmorzar, i ens van informar i tractar molt bé.
També corria el rumor, que no sé que passa amb els mossos, que es veu que en protesta per les retallades, o per no sé que, venen molt menys mossos dels que haurien de venir. Es veu que a la Remences n'hi havia la meitat que l'any passat. Com sempre qui rep és el poble, no ens en sortirem mai així, si volen pressionar que pressionin als polítics que són els que decideixin, i no a quatre xixarelus com nosaltres.

No sé perquè les marxes de carretera són tant cares, una de btt uns 15 € i una de carretera 35€, sé de l'esforç, voluntaris... no sé si han de pagar taxes o que han de pagar, però ho trobo excessiu.

Durant la setmana no havia fet quasi res, anar un dia a tortellà i tornar. Anar reservant forces, i ja porto 2 setmanes mig parat.

dimecres, 16 de maig del 2012

TERRA D'AIGUA - OBJECTIU D'ULTIMA HORA

Sí, som unes bardisses seques, ens acosten un llumí i ja ens encenem...en Garrison ja la va liar, quer era tant guapa, que no sé que, que no sé quantos. Al principi no podia, en Pont tamoc, però canvi de plans, quatre trucades, quatre rajats de desfrenats, i jo i en Pont ja estem apuntats, en Garrison s'ha rajat.... de moment.
Una altra aventura per Don Quijote i Sancho Panza, en un territori molt favorable a Don Quijote.
Pujada a Collfornic, em sona, però ara mateix, no tinc ni idea de com és, com tampoc, tinc ni idea d'on és Riells.... o sigui bravo !!!!!
Ara m'informo bé i començo a resar!!!!!!
Tranquils estem apuntats a la curta.
95 km i 1.670 m. de desnivell, amb 3 ports de muntanya.

diumenge, 13 de maig del 2012

REMENCES 2012 - A FULL

Per tercer any consecutiu, torno a la Remences, amb en Quim, en Molas i el novato Pont.
Ja teníem els dorsals del dia abans, per tant com cada any, esmorzar al Bar Sport, i cap a aparcar al polígon industrial abans de Sant Esteve.
Un cop maqueados, anem cap a la sortida. Aquest any feien dos sortides, la llarga i la curta. Crec que és un encert, ja que la sortida ha set molt més neta, tot i que a mi no em feia res, sí que hi havia situacions de "parón", una mica perilloses, per tant jo donc una molt bona nota a la prova.
Surten els de la llarga, i al cap de molt poc nosaltres. Sortida tranquil·la, tot i que a trams la cosa s'anima, travessem Olot, la Canya, i a la recta de la Vall de Bianya, aquest any molta tranquil·litat, recordo que els altres anys, hi havia un "cuchillassos" que feia por.
Anem tirant i comencem a pujar, ritme alegrillo, però sense passar-se, també és l'any que arribo més sencer a peu del Capsacosta.
Aquí en Pont ja es comença a enxerinar, i posa la seva marxeta, anem fent tots dos, ritme constant, però prou bo. En algun tram em treu uns metres, i ja els recupero ràpid, arribem al primer avituallament, no parem, en prenem un gel i gas.
Sense badar baixada fins a Sant Pau de Segúries, i aquí un es posa a davant i al cap de 5 metres ja mira enrera, collons ja estas, em poso a davant i gas, es veu que el paio no li va bé la meva roda, i no segueix, per la qual cosa en Pont queda tallat, jo no ho veig, i hi foto castanya, faig fins la primera rotonda i un tros més sol com un mussol, i gastant molt cartutxus, però disfrutant com un animal.
Poc després arriba en Pont amb un grup, on hi ha un noi que porta un bon ritme, tots al darrera, passant Sant Joan les Abadesses, moment de dubte, i torno a fotri gas per atrapar un grup de davant, ja quasi arribo però estic gastant molt, tant que quant passa el grup bo, uns que anaven de vermell, més ben dit volaven, no m'hi puc enganxar, llàstima, això que torno arribar en Pont, es torna a fer un grup, i na fent arribem fins a peu del coll de Canes.
Aquí tothom al seu ritme, en Pont va marxant, però jo a lo meu, el vaig "controlant" de lluny, tenia pensat no parar a l'avituallament, perquè em sentia prou bé, veig que en Pont es para... Que fas!!!!! el tiu no tenia aigua, ja s'havia begut les dos botelles, clar són 2 metres de tiu per emplenar. 
Li dic que vaig tirant que ja m'atraparà, això que sento...
Gerard que t'agafo!!!!!!!!!!! collons quin espant, era en Pere Guinó, l'hem fet petar una mica, i hem pedalat una estona junts, fins que he decidit afluixar molt, ja que en Pont no venia.
He estat força estona na fent a poc a poc, i en Pont no venia, em començava a preocupar, fins que el veig arribar, clar entre emplenar bidons, que li ha sortit la cadena, a menjat un entrecot, ànec amb peres i s'ha maquillat, ha costat recuperar.
Això sí quant arriba a la meva alçada, torna a posar el seu ritmillo, que no puc seguir, bé sí a 50 metres. Les cames flaquejaven una mica. 
Però em recupero, veig en Pont més lluny del compte, i els útims 2 km els faig a tot tall, fins arribar aprop seu.
Afuixo, em cordo el fosforito, i en Pont s'escapa (traïdor), baixada a tumba abierta, i no el puc atrapar.
Al final ens reagrupem (+ de 1 ja és un grup no) al camp de l'Olot, tots dos ja anem tocats, esforç de tots dos a l'inici de la parcelària, i aguantant com hem pogut fins el final, dins un bon grup.
Entrant amb un temps prou digne, 3:17:05 rebaixant 3 mintus el temps de l'any passat.

Crec que he pujat millor que els altres anys, però l'any passat, vaig enganxar un grup molt bo a Sant Pau de Segúries, i a la parcelaria vaig poder apretar fort. Crec que entrenant el que entreno el meu temps està entre els 3:15 i 3:20. que esta prou bé.

En Quim, impressionat, menys de 3 hores, en Molas poc més de 3 hores, en Climent molt bon temps a la llarga, igual que el jabato d'en Pere Guinó ( que l'hem avançat com a la formula 1, quant entrava a boxes a canviar l'oli del es olives).

Organització genial, per mi es el lloc on he estat que està més ben organitzat, molt voluntaris, atencions...

Només dir que gràcies per fer-nos feliços !!!!!!!!!!!

Apasiau (buf quin pal us he fotut)

PD. L'any que ve espero que poguem ser un bon grapat de desfrenats a la Remences! I en Quim l'any que ve fa la llarga, jo no tranquils.


dissabte, 12 de maig del 2012

PRE REMENCES

Primer de tot, aquesta setmana res de res, fins a ahir, dilluns fisio, i ahir no podir més i vaig sortir a estirar les cames amb la bici de carretera, anar a Sant jaume i Tornar, tant sols per treure cabories del cap, i treure l'encarcarament general.

ULL, al missatge que van enviar els del Remences, aquest any dos sortides, llarga i curta. Veure com va, tot i que crec que és una bona opció per descongestionar una mica, com sempre l'únic perill seran els aprenents de PRO. Tot i això la gent podrà triar al mig de la ruta, si fa llarga o curta. Jo ja ho tinc clar CURTA !!!

Adjunto l'escrit enviat, per si algú no estar al cas, només diria que tots i hem de posar de la nostre part per tal que funciona. ANIMS!!!!!

Informació d'ultima hora:
Benvolguts participants:

Raons de seguretat i algun suggeriment dels cossos que se’n encarreguen, ens obliguen a introduir una novetat de darrera hora a la sortida.  En edicions anteriors els participants de la curta i de la llarga sortien plegats, la qual cosa implicava que un grup excessivament nombrós i compacte entrés a Olot i travessés la  ciutat amb el perill que això generava. Per reduir riscos, aquest any separarem les sortides de les dues marxes. Les plaques dels ciclistes que facin la curta portaran un adhesiu verd i les dels participants de la llarga un altre de color vermell. Això no impedeix que si algú de vosaltres decideix a última hora o en ruta mateix canviar de recorregut,ho pugui fer. Hi té tot el dret: si no passa per l’estora de Manlleu i arriba a Meta es classificarà amb els de la curta. Igualment, si algú que s’havia inscrit a la curta canvia de parer sobre el terreny i es decideix per fer la llarga no té més que seguir tot el recorregut, passant pel control de Manlleu i entrant després a Meta (això sí, sortint amb els de la curta). Entraria aleshores dintre de la classificació de la llarga i així constaria en el seu diploma.
Pel que fa als temps ningú ha de patir: el cronòmetre individual de cada un de vosaltres es posa en marxa just en el moment que passeu per l’estora de sortida.
La primera que donarem serà la corresponent a la prova de 175 km . Posteriorment, quan tots els participants d’aquesta hagin passat pel control de sortida i amb un marge de temps prudencial, es farà la sortida dels participants en el recorregut de 95 km. Els ciclistes de l’una i de l’altra estaran ubicats en calaixos diferents. Els carrers que envolten la sortida estaran convenientment senyalitzats, dirigint els ciclistes d’una i altra marxa  cap als calaixos que els corresponen.
Us preguem que col•laboreu i que feu la nostra tasca de control més fàcil: no quedaria bé i no toleraríem que ciclistes de la curta es situessin amb els de la llarga per guanyar temps. Si detectem alguna d’aquestes pràctiques, la persona implicada podria ser desqualificada a l’acte.

ÉS PER LA SEGURETAT DE TOTS VOSALTRES, SI US PLAU AJUDEU-NOS






diumenge, 6 de maig del 2012

ORBEA MONEGROS 29 - 2012

Després de 3 anys, he aconseguit anar a fer la Monegros, i no pas sol sinó amb un bon grup de Desfrenats, quasi 20. 
La majoria en quedavem a dormir la nit abans ja a Sariñena, i alguns venien l'endemà. Nosaltres hi vam anar amb una autocaravana. 
Erem 6, i la veritat és que va ser un gran encert, tant per dormir còmodes, com per dutxar-nos.

La majoria dels desfrenats feien la curta, i 8 la llarga. Pel que van dir els de la curta van disfrutar com camells, atxassu amunt i avall, algun va arribar tocat, però fent uns bons temps, i el més important passant-s'ho bé.

La llarga crec que tenia cap a 5000 inscrits, per masses, cosa que és una bestiesa, encara que sigui els Monegros,  

Anem a la sortida mitja hora abans i estem situats cap a la meitat de la cua. A peu coix fins sota l'arc, i ben a poc a poc, i vigilant.... portem 2 km, i ja bec una mica i em cau el bidó al mig del carrer, paro en compte i arriscant el recullo com puc i gas per atrapar en Pont. L'atrapo, però de seguida hi ha un embús per una mega bassa de 1x3 metres, uau...  molta gent passant pel mig del camp i dificultant encara més la cosa.

I així uns quants quilòmetres, cada vegada que hi havia alguna cosa estranya, cua el cantó, agafar tiquet i esperar el teu torn, bé els màquines, que estan tan catxes, es saltaven la cua i passaven quant ells volien (a pendre pel sac!!)

Comença alguna pujadeta, les cames em fant malt, i el genoll em molesta molt, 10 km, no pedalo gens comode, km 20, no puc portar i el genoll segueix molestant, al final paro, i resulta que tinc el seient molt més baix del compte... el poso bé i GLORIA!! les cames sembla que es posen a lloc i estan fresques com una rosa. 
Bé un tros de planer, i Gas a veure si puc aixecar cap, i donar una mica de guerra a en Pont.

Pujada constant, en Pont al davant bon ritme i controlant que jo segueixi, el segueixo bé sense força, en Rescalvo es queda, seguim... apreto a les baixades, i en Pont al darrera, pujades en Pont a Davant....

El gasoil es va acabant i cada vegada pateixo més a les "pujades" que en condicions normals serien molt assequibles, i que degut al cansament es fan més dures del compte.

Trobem la Lidia i en Quel, fem un tros junts però jo començo a flaquejar, i ells van tirant.

En Pont m'ha d'esperar contínuament, ja que em sento molt carregat de cames, i lumbars, i algun símptoma de rampa, sí ja sabeu que vull dir... AI AI AI, ja està...poc a poc AI AI AI... més a poc a poc.

Parem a posar oli a la cadena, i ens atrapa en Rescalvo, que ha sabut patir, s'ha de recuperat molt bé, i estar acabant amb ganes.

Intento posar un ritme digne, però com ja se sap la dignitat es va perden de mica en mica, i la cosa comença a anar molt justa, apreto una mica les dents, i entre que em Pont m'acopanya, i la cosa es relaxa, vaig portant la cosa força bé, de fet falla força tot el cos, menys el cap, que estava portant molt bé la situació.

Últims quilòmetres i comença a ploure, una tram de fang, que la Larsen té feina a aguantar-se, bé em vaig fotre a terra, però res seriós, endavant amb les atxes, enfangat fins les orelles.

Al final Don Quijote i Sancho Panza arriben a la meta, amb 6:14, i quasi una mitja de 20Km/h, però de moment és en Quijote qui ajuda a sortir dels pollos en que es posa en Sancho Panza, per tant MOLTES GRÀCIES don Quijote. Al proper molí de vent que t'engaxi seré allà per salvar-te.... bé potser hauràs d'esperar alguns minuts que arribi, ja saps que sempre vaig una mica arressegat.

I gràcies a tots el desfrenats, per aquest cap de setmana tan collonut, és una sort que us hagi trobat en aquesta vida, ja que les histories d'en Quijote i en Sancho Panza no podrien estar completes sense vosaltres.

També molts records la gent de llagostera, a en Pere un molt bon tiu, amb qui don gust fer-la petar, i pedalar si el pots seguir, i en Jordi Marina que al final he conegut.




Ah!!!! penseu que diumenge és la Remences, i com no, demà fisio, i .... collons no podré entrenar ni un sol dia, ja que tinc la Teresa de Parranda (ara li toca a ella), i faré com els bons, reposar la setmana abans de competició, però sense tenir el deures fets.

APASIAU !!!


dimarts, 1 de maig del 2012

PREVIA MONEGROS

Ja s'acosta el dia, i no sé si els deures estan fets, però almenys he fet més del que faria normalment, i per tant ja ni haurà prou, o això espero.
La setmana passada, un dia a córrer 10 km pels boscos de Besalú, amb "flato" en gran part del recorregut, bon entreno de patiment.
Dissabte vam quedar per fer carretera amb els desfrenats que podiem, i al final vam ser en Pont, Garrison, Molas, Marta i Sararols (aquests dos últims des de Olot). En Quim va ser baixa de ultima hora per motius personals, ANIMS QUIM (sort que ja va sobrat d'entreno).
La intenció era anar a fer la curta del Remences des de Besalú, però el temps manaria.
La cosa pintava bé... en Molas amb nosaltres va sobrat, en Pont amb ganes de venjança, i en Garrisson amb ganes de marxa. Bon ritme fins a peu del Capsacosta, on ens espera en Sararols, en Garrison ja les veu a venir i es despenja, i els altres anem pujant a molt bon ritme, en Molas quant vol i fot una marxa més, i se'n va, en Sararols comença a defallir, i amb en Pont anem apretant fins el final, al final vaig molt just, i quant falta poc, trobo un conegut, i m'obliga (orgull de veteranu) a aguantar a aquell ritme fins dalt.

Reagrupament i canya fins a Sant Joan les Abadesses, molt bon ritme, fent relleus, jo també eh!!!
En Pont ho passa malament perquè això d'anar a roda no ho acaba de portar gaire bé... a vegades deixa uns metres que poden ser letals i irrecuperables... li hauré de fer classes de com anar a roda i no donar ni un relleu.. bé de fet de relleu tampoc en va donar cap de relleu.

Decidim pujar per Santigosa, bon ritme de sortida, i tornem a quedar amb en Molas i en Pont, prova de posar un ritme alt, a veure com anem, al cap d'una estona peto com una gla, i el parell de motoretes hem treuen un bon tros, tot i que al final afluixen i els puc atrapar.

Reagrupament i baixa força a sac, tenint en Molas de guia, vaig mirar de no perdre'l de vista per mirar les traçades i baixar millor. Tot i que em va treure bastant, vaig fer un baixada força ràpida, tot i que la carretera estava molla.

A la part final del recorregut, tots tapats darrera en Molas sense donar cap relleu... és el preu d'estar tant fort!!
A part d'això Gràcies Molas per tenir pietat de nosaltres.
Durant la ruta a plogut a estones, i ha fet força fred a les baixades. Tot i això excel·ent dia de ciclisme.

Arribo a les 13:00 i a les 14:30 ja marxava cap a barcelona a agafar l'avió per anar a Astúries 4 dies, o sigui que s'han acabat els entrenaments... potser demà una volteta petita per provar la bici per última vegada.

PD. Segons sembla plourà tot el cap de setmana als Monegros, de fet quant val afogat millor una bona pluja que un bon sol.

Apasiau, en veiem als Monegros.