EI !!!! QUE TORNO A PEDALAR !!!

Després d'un estiu de pedalar entre poc i res, fa un parell de setmanes que m'hi he tornat a posar. Cada costa més agafar certa forma no-rodona, i l'inici ha set dur, però primer rutes curtes de 40-45km, després un parell de 65km, i avui una Mare de Déu del Mont xino xano, però arribant amb prou dignitat (la justa), 52km 1200 de desnivell, per tant puc afirmar que ja torno a pedalar... 

I per celebrar-ho si no hi ha res de nou, anirem a la Cicloturista Terra de Comtes de Ripoll, crec que no arribare ni molt menys en forma, però si m'ho agafo amb calma, potser només patiré lo just.

I a partir d'aquí, ull que en Garrison el tenim en mode PRO, i ja vol anar a fer les voltes llargues.... com dirien per aquí... PER L'AMOR DE DÉU !!! ens has vist... bé no dic que no...

DESFRENADA 2013, espectacular la gent que va venir!! us vull felicitar i donar les gràcies a tota la gent que va venir a la pedalada, a la tarda plovia, a la nit plovia, i al matí plovia, tot i així 300 valents van venir, i crec que el premi va se força bo, segons ens diu tothom el millor circuit de la desfrenada, amb fang (tampoc molt) el just per fer-ho molt emocionant...

Jo estava a l'arribada, sí el de darrera l'ordinador, i sentir la gent com ens felicitava pel circuit i tot plegat, em feia sentir molt orgullós d'aquesta família que som els Desfrenats!!!

Ja m'agradaria donar-me mèrits pel circuit, però les meves feines dels desfrenats són més de "senyorito", per la qual cosa vull felicitar la colla de currantes que investiguen camins, estassen i preparen el millor circuit possible. (e! a marcar sí que hi era!!).

Bé apasiau!!!!!

PD. Donar molt ànims i sort als desfrenats (Lato, Lídia, Mañes i Eruk) en la seva super-aventura ciclistica al l Tibet.

FINAL DE VACANCES I DESFRENADA 2013

Ja s'acaben les vacances, i això vol dir, passar-s'ho molt bé, però sense pedalar, o sigui estat de forma sota zero i si pot ser una mica més de barriguilla (per ser suau).

Tot i això abans de marxar de vacances, vam fer alguna sortida xula amb carretera, alguna entre setmana, algun coll de bruc.

També vaig fer el meu primer "triatló", en plan mini i campestre... l'organitzava el Club Natació Besalú, i es feia primer per nens, on hi participava el meu fill, després els de l'edat del pavo, i després els del pavo més gran i les belles glories.

Primer feiem la bici, rotllo bici carril amb una petita pujada, 2 voltes a can Batlle, uns 7 km, després nedar 300m a la piscina, i 3 voltes al camp de futbol.

Sortim amb la bici, i la Teresa va dir que fes bondat, i així ho vaig fer, em poso darrera dos jovencells que tiraven de valent, a la que arribem al repetxon, pugen pinyons, i jo sento un click dins l'estomac, o no !!!! ja hi som, baixo pinyons, m'aixeco dret i atxassu al canto, fins a posar-me al cantó de la moto, i sense mirar enrera, gas i gas, ja els portava un bon tros i anava amb la llengua a fora, però controlant una mica, passem per meta.... i jo primer, em sembla que més d'un no s'ho esperava... jo tampoc, i menys la meva familia, 2 volta segueixo apretant, però de cop, em trobo un tractor ocupant tota la carretera, ai ai, el tractor fa marxa enrera.. un tros i s'arracona... se m'ha acostat molt, però decideixo tornar a apretar, i aconsegueixo arribar primer a nedar... força cascat.

Tranquil·lament em tiro a l'aigua i començo a nedar, quina sensació més estranya, es qüestió de posar ritme diesel, que no sóc una sirenita precisament.

Veig alguns que neden pitjor que jo, però la gran majoria, són nedadors i em foten un bati considerable.

Surto de l'aigua i cap a correr... sembla que vagi drogat... uns primers metres grogui, però després poso el ritme diesel i na fent, em passent un parell com una esperitat, i vaig controlant el meu objectiu (que no diré qui era) que em retalla terreny poc a poc, mini sprint patètic al final... i ja hi som.

Bona experiència, i només de pensar la gent que fa la distància olimpica o ironman, em cauen els calçotets!!!

Això sí ningú em treu el meu minut de gloria, es que no coneixien els meus axassus suïcides i traïdors!!

Però després no m'ho he pogut muntar per fer vacances cicloturístiques amb els desfrenats, i quant he marxat amb la família, me desintoxicat de bici (tot i que cada dia sortíem amb bici amb la família, però si no portes el ganivet entre les dents no compte.

Han set vacances de muntanya, als peus del Pedraforca, i vacances de marina, a Pals, amb la meva estimada "comanche" verda de fa 30 anys.

I ara toca Desfrenada 2013, la cosa ja està quasi apunt, ja un podeu inscriure, aquest any el circuit és més dur que l'any passat en general, però sense passar-se. Corriols nous, de pujada i baixada, trobareu de tot, i tranquils si veniu ja tindreu temps d'arribar a la cadena humana.

Els desfrenats vivim per aquest dia, va no us arrugueu i veniu!!!!!!

Inscripcions:

http://www.desfrenats.com/formulari_inscripcio.php

MARXA LES 3 NACIONS FESTIVAL DEL GANXO

Doncs així va ser, festival del "ganxo", o sigui vaig anar amb el ganxo posat des de la primera pedalada fins la última.... 

I el coco ja comença a estar fart de tant patir!! diuen que on no arriben les cames i arriba el coco... doncs el meu coco està fart de pedalar per les meves cames!!, cadascú lo seu home!!!

Dit això, representant els Desfrenats, erem en Lato, Pont, Molas, Garrison, Lídia, i jo, pugem a Puigcerdà el dissabte a la tarda, recollim dorsals, i cap al camping a sopar, un bon entrecot, com els professionals, si més no en Contador...

Dormim al camping, "patrocinats" per la família Estanyol. Ens aixequem a les 6, esmorzar, visita a en Roca.... sense èxit, "casum" l'olla ja anirem amb  més pes!!

Arribem aviat a Puigcerdà, i en col·loquem de la meitat en endavant, força bé... Petard!! i gas, gas i gas, es van formant el grups i no es pot badar, hi ha forces estrabades, i el ritme és frenètic.

De cop un mica de parada, enganxada i uns quants per terra... seguim, i hi torna a haver-hi una parda general no sé perquè, però en reagrupem quasi tots el grups... i tornem-hi gas, estrabades, tensió... molta gent, sense badar ni descans...

Arribem a la Seu amb més de 40km/h de mitja i la gent es va separant, el ritme afluixa però segueix sent força exigent.

Ens parem al primer avituallament, a fer un riu, i un queixalic, fins i tot hi havia pollastre a l'ast, potser ens hagués anat bé menjar una bona cuixa de pollastre.

A partir d'aquí, super Ganxo, en Pont ens posa el seu ritme de camallarg, i jo amb el ganxo posat vaig seguint, en Garrison va aguantant més bé. Ens seguim parant a tots als avituallaments, i al km 90 penúltim avituallament per encarar els últims 9 km fins dalt, arranquem i en Garrison com l'any passat comença a catxa, en Pont s'escapa i jo vaig fent. A estones em sento bé, i vull atrapar a en Pont i a estones penso que petaré, així que vaig fent... sense badar però guardant forces, algun m'avança però en general vaig avançant a força gent... sembla que hi ha una petada general !!!!

Arribo a dalt a un minutet d'en Pont, i al cap de dos minuts arriba en Garrison fet un coca, pajaron pajaron. Mengem, fem fotos, i gas avall, anem cascadots, però anem fent, carretera molt dolenta per la part francesa, baixada amb força transit pujada a  Puymorens na fent, i gas avall.
Amb vent de cara anem fent relleus, tots anem justos, llàstima ja que si en Garrison hagues estat bé ens hagués portat com reis...
Arribem a la pujada final, en la que ja vaig justet justet i entrem junts. Al final hem baixat 13 minuts el temps de l'any passat, tot i que tinc una sensació rara al veure molta gent que hem avançat a la pujada i que han arribat abans que nosaltres, ja que no es paren als avituallaments...

Debem ser els ciclistes més deficitaris de la marxa, ja que vam parar a tots!!!

Al final contents però massa agònic.

FOTOS REMENCES 2013

Us deixo l'adreça picasa de fotos que el meu pare va fer al pas de la marxa cicloturista de la Remences. Estava situat abans d'arribar al començament de la pujada del Capsacosta.

https://plus.google.com/photos/113742472568053679410/albums/5878689623248506673

VIDEO REMENCES

http://elgarrotxi.cat/15/05/2013/video-especial-marxa-cicloturistica-terra-de-remences-2013/

CRONICA TERRA DE REMENCES 2013

Primer de tot, i primordial, felicitar la organització, impecable des de la preparació fins la finalització. Previsions de tot tipus excel·lent i un tracte perfecte. I per més de 3000 ciclistes. 

Crec que tots els canvis proposat han funcionat, sobretot els de separar la sortida de la curta i la llarga, travessar Olot ja no és perillós, i si ho és, és per culpa d'algun world xampinyon.

Quedem aviat el diumenge, ja tenim els dorsals. Com sempre aparquem al polígon industrial de la rotonda abans de Sant Esteve.

Anem cap a la sortida, com sempre més aviat enrera... sortida i gas, és l'any que he sortit més ràpid, anem avançant gent mentre travessem Olot i arribem a la Canya.

Aquí ja es van fent grupets fins arribar a peus del Capsacosta, en Lato i en Molas ja van tot davant, jo i en Garrison comencem a pujar a bon ritme però força reservon, i en Pont i en Sararols van tot darrera.

Abans d'arribar a dalt, ens atrapen en Pont i en Sararols... malparits!! la setmana abans es van arrastrar, però mitels, ja els tenim al clatell.

Arribem a dalt, i gas cap a baix, un cop a baix en posem a roda d'un Massi... quina màquina, ningú li dona cap relleu, però és que porta un ritme, que la gent anem a roda anem tots amb el ganxo posat...

A Sant Joan la llebre se'n cansa, i anem fent en grup però molt més tranquils fins Ripoll.

Pujada al Coll de Canes a un ritme bo, vaig marcant el ritme jo... els altres de xupons...i després tinc mala fama.

Arribem a l'avituallament... i no parem...els haig de presionar (crits i tot) perquè no parin. Anem tirant amunt al mateix ritme, cap al final en Pont defalleix un mica, l'esperem i arribem junts a dalt.

A partir d'aquí baixada Kamikase... un cop a baixa nota les cames tocades, em fet massa el burro a la baixada.

En Garrison ho aprofita i ens deixa a mi i en Pont enrera, intento atrapar-lo, però entre el trànsit i que estava una mica groga se m'escapa, un cop a la corda, em recupero una mica i donc tot el gas que puc, duro 4 km i no atrapo al grup d'en Garrison...ara si que vaig grogui, passa un grup petit i mi agafo com puc... em porten amb el ganxo posat fins a l'arribada.

Tot seguit arriba en Pont i al cap de poc en Sararols.

Al final he baixat temps, això sí les sensacions molt bones, sobretot a les pujades... podia haver pujat més ràpid... potse sí, però igual no hagués disfrutat tant !!!

Felicitat als de la llarga!! Quim, Lídia, Marc... quant si gran... no sé no sé.

CRONICA MARXA CICLOTURISTA LES GOGES

Tot apunt, passo a buscar en Lato, i en Garrison... s'ha adormit, ja surt al carrer mig "cunill", amb la roba en una mà i la bici... santa paciència!!!

Arribem a Banyoles, uns 400 participants... molta pota lisa. M'ha fet molta il·lusió trobar en Pere de Llagostera, que ha enredat la seva filla... ja l'espavilarà ja. 

Ens preparem, un mínim escalfament, i cap a la sortida, que ja està a tope. Ens posem a darrera de tot, arrencada xino xano, i gas a la burra, anem avançant, i crec que ens posem en força bona posició, no endavant però si amb gent que ens pot portar ràpid.

De cop al Pla de Martis, parada, tothom parat, primer ens pensàvem que hi havia hagut una caiguda de les fortes, però resulta que era una parada forçada pels Mossos, que no veien clar ocupar tota la carretera (que no estava tallada) per part dels pro i aprenents de pro que van al davant.

A partir d'aquí tornar a arrencar, anem a bon ritme i de cop en Garrison i en Lato s'engaxen, no cauren però s'ha sentit una bon fressa de ferros. Resultat abandó de'n Garrison amb la raids trencat i llanta esparrecada... puf... primer contratemps.

Va passant la gent, reiniciem la marxa, jo i en Lato... anem fent i al repetxon abans de Cavanelles el canvi d'en Lato falla, i es queda, jo vaig tirant... ja m'atraparà... sort que un mecànic oficial de la cursa es para de seguida i l'ajuda a arreglar el problema.

Amb tot li agafo molt avantatge, i no m'atrapa fins passat Besalú. A partir d'aquí en Lato comença a marcar un ritme alegra però que jo pugui seguir.

Ja desde Can Vilà em pedalat junt amb en Jaume Vilà, que correr amb els de Serinyà, i a més era de la colla de la meva mare... buf, també s'hi afegit un ciclista també veterà de Molins de Rei.

En Lato va tirant, i els altres tres a rebuf al darrera seu... Sant Joan les Fonts, Olot, pujada a Can Xel a bon ritme, molt constant, on en Jaume Vilà queda despenjat i ja només quedem el trio maravilla.

A partir d'aquí ja li començo a donar algun relleu a en Lato, encara que no li fa falta, també ha de reposar una mica.

 I just abans de Sant Miquel de Campmajor, sento que em criden per darrera, en Lato a rebentat, vull dir la roda a petat ell no. El ciclista que anava amb nosaltres també es para, li deiem que pot tirar, però ell diu que ja que ha anat a rebuf nostre tota la marxa, com a mínim es para a ajudar-nos, noi un 10.

Arreglem i gas, un cop arribant a Banyoles gas gas i gas, ens han atrapat uns quants, i entre jo i en Lato decidim fer-los patir un mica, i entre tots dos ho donem tot fins al final.

Com diu el soci feliç com un tornavís. Amb uns quants contratemps, però res que no es pugui solucionar. El temps el podiem haver millorat però al final el que compta són les sensacions. Al final han set 4 hores justes.

Apasaiu, i ara a preparar la Remences!!!!

PREVIA DE LA MARXA CICLOTURISTA DE LES GOGES

Ja està tot fet, un parell de sortides, dimarts i dimecres, avui fisio, i se acabo, no faré res més fins el diumenge. No és que descansi, sinó és que no tinc més temps.

Tot i no fer tirades llargues, que és el que tocaria, he anat fent sortidetes, i les sensacions són prou bones, i puc mantenir un ritme mig digne, i donar una mica de guerra. Però el més important de tot, disfruto de la bici.

Últimament he fet unes sortides, per agafar afició. Dissabte amb en Lato (petitdru), buf, un pla de Martis amb vent de cara, fent relleus a tope, però quant dic a tope vol dir acabar la recta amb flato i tot. Després sense tregua, és que amb en Lato no hi ha tregua, és gas gas i gas... si ploro una mica em deixa reposar una estona.

De tornada cap a casa, el sector de Maià a Besalú, on sóc l'autoproclamat rei, vaig rebre i de valent, amb tota la carne en el asador, o sigui amb tota la carn a les grielles, el cabrón d'en Lato em va haver d'esperar dues vegades, em va derrotar i sobrat al meu territori...

Diumenge pedalada infantil, algun accident, però tot perfecte, val molt la pena veure com s'ho passa la mainada. Agraeix-ho molt als desfrenats que no tenen fills, que perdin el temps en muntar coses com aquestes, per mi diu molt d'ells. Gràcies nois, algun dia us deixaré guanyar un sprint i tot.... je je.

Dimarts vaig sortir a fer el volt, cap a Tortellà, Montagut, i cap a la carretera d'Oix, per on passa les Goges, buf no ho recordava és quasi tot pujada, patirem patirem!!!

Dimecres vaig quedar amb en Solà, que amb bici nova... comença a fer km, aixó sí l'hi estic ensenyant masses males arts, com que va més justet, sempre va a rebuf... ja em va bé per entrenar, però arribo força cascat a casa. El malparit estar millorant molt ràpid, aviat li hauré de muntar alguna encerrona.

Dissabte anem al Camp Nou a veure el Barça, en Ferran el meu fill no hi ha estat mai, i hi anem tota la saga, avi, pare i fill, buf, serà pitjor que en Paco Martinez Soria al mig de Madrid.

I diumenge en Lato diu que fem la marxa junts, és boig o em vol matar... ja veurem com anem, la ruta és molt trencacames.

Apasiau!!!

PD. Avui tot fent el xafarder, he mirat la classificació de la Marxa de Terra de Vi i Cava... i a la curta en Garrison va fer 17 de 124... no coment, bé sí CABRON!!!

MARXA CICLOTURISTA LES GOGES - ULTIM DIA INSCRIPCIONS

Vinga últim dia d'inscripcions de la Marxa Cicloturista de les Goges, a Banyoles. Una ruta xulísima que val molt la pena, més amb el paisatges que tenim aquesta època, tot florit.

No hi ha cap pujada destacable, però ja us juro jo que han trobat tots els repetxons possibles. Una ruta trencacames 100% la curta, i la llarga que us haig de dir, de Can Bundaci fins a Sant Pau de Segúries, per gent top!!, jo ja hi he passat.... i no hi penso tornar... de moment.

A "Strava" i tinc la ruta feta, en diferents dies, la ruta curta.

Va gent animus, que ho fan al  cantó de casa i s'ha d'aprofitar... a més passarem per Besalú, amb tota la gent animant !!! bé... potser no tanta, potser coincidiré amb la iaia que baixa a comprar, i encara em veurà.

Au areveure, i Gas la Burra, i com dirí el papa que déu nostre senyor ens agafi confessats!!! 

Amén.

POSADA AL DIA

Després d'un inici d'any prometedor en quant a quilometres i sortides, la cosa es va anar diluint, ja sigui pel malt temps, compromisos familiars, motivació, uns quilos demés... i vaig acabar anant a al marxa del Ports del Maresme, amb un estat de forma bastant patètic. Al planers estava valent però a les pujades llargues em vaig diluint mica en mica, i acabo demanant la hora... al final fem la curta, per falta de forces i motivació. Tot i així un 10 per l'organització, per l'ambient i la ruta, tot i que la van haver de modificar per la neu.

Amb la moral tocada, la següent setmana  en blanc, i la següent 1 dia papeurrim ....

A partir d'aquí ja torno a estar una mica recuperat de coco... tot i com sempre uns quilos de més, que fa que pugi rollo " perill maquinaria treballant al voral".

Ara sembla que començo a veure la llum, i "prometo" fer bondat amb el menjar, que és el meu gran lastre, físic i psíquic.

Últimament bones sortides amb desfrenats, tant de carretera amb en Lato com amb btt amb tota la tropa.

Sortida carretera volta Besalú, Olot, Santa Pau, Mieres, Banyoles, Crespià, Can Vilà, Besalú. 86 km i 1200 desnivell.

http://app.strava.com/activities/45216270

Volta per l'Alta Garrotxa, improvisant a mig fer, bones rampes de pujades, vistes impressionant, sort del Senglar Galzeran, per trobar corriols com bolets. 47km i 1300 desnivell.

http://app.strava.com/activities/46536371

Pròxims objectius, les Goges (a falta de confirmació, però quasi segur que sí), Remences i ja veurem que va sortint.

Apa siau.

PD. Strava sempre em re-calcula el desnivell i en posa més del que em surt, no se perquè, deu aplicar el coeficient d'al·lucinats fantasmes que correspon als ciclistes.

PORTS DEL MARESME

Primer objectiu de la temporada, Ports del Maresme, en Garrison ens va enredar, però com que té molt bona pinta, de seguida vam picar.

"Aquesta serà la proba inaugural i puntuable del Circuit de Llarga Distancia 2013 de la Federació Catalana de Ciclisme, amb un total de 136 kms. i un desnivell acumulat aprox. de 2.600m. distribuïts en 5 ports.

La sortida i arribada serà Arenys de Munt. Passarem per algunes de les següents poblacions del Maresme i del Vallès Oriental com Arenys de Mar, Canet, St.Pol, St.Cebrià i St. Iscle de Vallalta, Vallgorguina, St.Celoni, Campins, Sta. Maria de Palautordera, La Roca i Dosrius.

Es pedalejarà per una gran varietat de zones i paisatges, ja que rodarem pel litoral i més endavant ens endinsarem al Parc Natural del Montseny, pujant fins una alçada màxima de 1.230m. Això si, després d'haver afrontat, per la carretera de Sta. Fe del Montseny, 16 kms. de pujada, que a més d'un se li farà dura, ja que abans haurem fet el port de Collsacreu (Cat.3 i port disputat al Tour del 2009) i haurem arribat a Campins amb un fals pla des de St.Celoni, per iniciar el ascens al Coll de Sta. Helena (1.230m).

Tractant-se de l'època de l'any que parlem, trobarem una gran varietat de paisatges, però també d'un gran diferencial tèrmic, amb tot el que això comporta.

Hi haurà un recorregut alternatiu d'uns 104 kms. i un desnivell acumulat aprox. de 2.000m. distribuïts en 3 ports."

La marxa és aquest diumenge, i anirem a dormir en un alberg de Calella, així ens podrem aixecar tranquil·lament i sense presses. Que això dels de pagès d'anar cap Barcelona, és tot un trasbals.

Els deures... buf... no estan a mig fer, vaig començar molt bé l'any, i pel que sigui he anat afluixant els km, fins que aquesta setmana... 0 km.. buf com els bons, reposant i tot !!!!

Al final dels Desfrenats serem 5, jo en Lato, Lídia, Garrison i Pont... bé la padrina Pont la tenim una mica gamada, res excuses !!!!

La intenció és fer la curta, almenys jo... ja que la llarga ja comença a picar una mica per les nostres possibilitats.

Salut i Gas a la burra !!!!

PD. ULL inscripcions obertes a Terra de Remences i a punt de tancar... hores d'ara ja n'hi de haver cap a 2.000 inscrits !!

AMB EL GANXO AL COLL

Així és com em porten ultimament, em sembla que tinc unes amistats massa perilloses, i en les últimes sortides de carretera no em deixen ni un moment de relax.

Aquest dissabte tocava anar amb gent de Girona, junament amb en Garrison, en Marc Olivet, i un amic seu, en total erem 8.

La gent de Girona ens guiava, sembla que no fa vent, tirem cap a Celrà, i ja podem comprovar, que de vent en fa, i molt. Ens porten per tot de carreteres secundaries, terciaries i ... buf travessem un riu, camí de carros, i recular per agafar la carretera correcta, fins arribar a Bordils, fins aquí sense sobrar-me res, però seguint bé.. això sí molt atents, ja que a la mínima... acelerón i gas!! sort que sempre estic al cas, és l'avantage d'estar cremat, ja sé que si perdo 2 metros, els puc pagar molt cars.

Arribem a Bordils, Flaçà... i arribem a la pujada de les Olives, amb fort vent de cara, aguantant axassus fins que quedo en terra de ningú, amb vent de cara, clavat i rebentat, fins que em puc engaxar amb dos de Girona, i aguanta la roda com puc fins arribar a dalt.

A partir d'aquí, ja vaig més justet, ja em costa més aguantar la roda, planejant l'aguanto, però quant la cosa puja una mica em quedo enrera, sort que n'hi havia un que anava pitjor que jo, que... no ens enganyem sempre va bé veure que algú està més cuit que tú.

Na fent camí fins arribar a Cornellà de Terri, a partir d'aquí, variant cap a Sarrià, terreny més favorable per mi, que aguanto bé, donant algun relleu, petit, però un relleu, i gas fins arribar a Fontajau.

Fet una coca però molt content. Potser un pèl massa de patiment, però no hi ha res fàcil. La cosa estar clara, aquesta gent et posa ràpid al dia, això sí només em queden ganes de millorar !!!

http://app.strava.com/activities/40390895

COMENCEM !!!

Bé començar, ja fa dies que vaig començar, amb tranquilitat i na fent, però de moment essent l'inici d'any que he pedalat més.

Unes quantes sortides del diumenge amb btt, amb l'efecte senglar, corriols, corriols i més corriols. 

L'efecte senglar bé causat pel senglanas Kel Galzeran, troba corriols per tot arreu.... amb alguna passejada del gos inclosa (arrosegar la bici), però val molt la pena !!!

I amb carretera ja anem fent rutes més interessants, i cada vegada més gent.

El ritme que portem, és prou assequible, tot i que hi ha moments d'axassus, que sempre em porten amb el ganxo al coll. Que ja va bé, que que així et mostren el teu lloc, o sigui cap a darrera... tot i així feliç com un tornavís.

La última ruta va ser divendres amb en Lato (petitdru), ruta molt guapa cap Banyoles, Sarrià, Sant Gregori, Les Planes, Sant Esteve, Les Preses, Olot i Besalú. 110 km tranquils però a bon ritme. El vent ens va fer patir bastant. Sense cap pujada forta, però rectes interminables amb vent de cara. Per variar quant en Lato surt amb mi, pajaron del copon !!! com sempre el dia abans jo descanso, i ell pedalar a tope, i ja se sap les cames al final es queixen!!

Les novetats d'aquest any són, un gps, Garmin Dakota 20, que em serveix per la bici, i per anar a caminar (ja sé que és molt gros, però qualitat preu, és el que toca).

I l'altra novetat, és que darrera el gps, he descobert Strava, un pàgina molt interessant, on la gent puja les rutes, i queden emmagatzamades, interessant per estadístiques i mini piques. Ja que existeixen segments de ruta, o sigui parts de ruta cronometrades, amb la corresponent clàssificació. Els segments van molt bé per picar-te i sobretot per motivar-te, i superar-te a tu mateix.

Els objectius d'aquest any,  en principi seràn:

Les Goges

Terra de Remences

Terra d'aigua

3 nacions

i ja veurem que va sortin, i si m'ho puc combinar....

Per traca final seria l'etapa del tour (barcelona-andorra) però això ja ho anirem rumiant.

PD. Ull a les inscripcions, no badeu !!!!!

RESUM FI DE TEMPORADA

Primer de tot Bon Nadal i Feliç any nou.

En total aquest any he fet 4.006 km i 63.836 m de desnivell en 217 hores i 16 minuts.

Repartits en :

BTT= 1.470 km i 28.595 m de desnivell en 101 hores i 50 minuts

Carretera= 2.392 km i 33.745 m de desnivell en 101 i 19 minuts

Córrer= 144 km i 1.496 de desnivell en 14 hores i 7 minuts

El córrer va ser de Gener a Maig, m'agrada però em deixa massa tocat, em passo els següents 3 dies amb les cames com pals, o sigui que m'ho he deixat córrer (mai més ben dit). A part que el genoll se'n resenteix molt.

Amb carretera no vaig començar a pedalar fins el mes de Març, tot i això vam fer les cicloturistes, que si puc les repetiré, com són, Terra de Remences (3 vegada que hi participo i millorant temps), Terra de l'Aigua, Marxa de les 3 nacions. Totes elles genials, per la gent, ambient, i organització. Això sí, si es celebren al maig, no potser que comenci a pedalar el Març... qüestió d'abrigar-se.

També aquesta any he fet, Mare de Déu del Mont, Barcons, Vallter etc... amb tota la penya cangrenya dels Desfrenats de roda prima (quasi els mateixos que roda gruixuda). Però quasi a tot arreu anava amb les mateixes calamitats, Lato, Pont, Garrison, santa paciència, o ells o jo, però entre uns i altres ens hem estirat per fer coses, que fa 1 any era impossible que ens hi apuntéssim. Gràcies nanus.

Amb Btt aquest any ha set menys intens, tot i anar a la Monegros, tot i que al final d'any la cosa s'ha animat amb bones rutes made in Kel Galzeran, que ha fet que els desfrenats ens posem les piles.

En resum aquest any, crec que he pujat una mica el nivell (i sense baixar kilos... cosa que fa falta), però sobretot he disfrutat de la família dels Desfrenats, que són gent que val molt la pena, no són gaire guapos però són simpàtics ;). Gràcies gent, per molts anys us pugui donar la tabarra, i algun axassu de tant en tant.

Sobretot agrair a Don Quijote, els Km que hem fet junts, amb les preses per arribar a l'hora, i les hores que haviém de quedar, i només et puc prometre una cosa per l'any que bé... aquest any sí que et guanyaré!!!! ;)

 BON ANY 2013 CICLISTES D'ARREU, i com diu en tito.

SENY, PIT I COLLONS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

SUPERANT LA CRISI

De moment ja estic superant la crisi, òbviament la ciclista, que l'econòmica va per llarg, i la institucional ja no en parlem. Sort que aviat serem independents, o tard... bé algun dia ho serem, i espero poder-ho veure.

Vaig passar unes setmanes que entre setmana no feia res, i sort de les encerrones de cap de setmana. Però les últimes setmanes ja vaig sortint més entres setmana, amb seny, i seguint consells o escrites d'altres blogs, com agafar-s'ho amb calma i no deixar-te la vida en cada sortida.

La última encerrona ha set la Mare de Déu del Mont amb els desfrenats, sortida a ritme suau fins a Beuda, campi qui pugui al tros des Sagaró, reagrupament al sortir a la carretera principal, i fava fins a dalt.

Tenia l'objectiu de fotre-li una mica de por al cos al cunyat, però després d'aprofitar un tram planer, per acostar-mi molt (ja que ell anava amb btt i jo amb carretera), a la primera pujada surt la cadena, casum l'olla... quedo a uns 100 m, que al quedar tot pujada molt dreta, no puc recuperar (malparit), fins quasi a dalt on faig un esforç inútil made in mi, que només serveix per maquillar la distància.

Val a dir, que en Lato i en Pont va arribar molt abans, i en Garrison darrera. Tothom al seu territori, la senyoreta de ciutat, quant la cosa s'empina, ja no tira tant!!! o sento Garrison últimament m'estaves maxacan.

Ah, i en Peti va pujar corrents, o això ens va fer creure, ja que com sempre no feia ni cara de cansat.

Baixada juns per Cabanelles, i castanya cap a Besalú, ritme trepidant, amb el ganxo posat. Amb en Garrison aconseguim saltar, i deixar els dos patas negras enrera, però quant faltava poc per arribar ens atrapan... llàstima, tot i això en Lato torna a petar com un sapo, a la mateixa zona.

Ja li hem trobat el seu punt dèbil.

Apasiau.

 PD. Atenció... es volen inscriure a la Quebrantahuesos... jo no ho veig clar però...

TURÓ DE L'HOME

Doncs, sí vaig de encerrona a encerrona, sense poder sortir entre setmana ni el cap de setmana passat, arriba diumenge, i toma castanya, quedem amb la penya cangrenya, Lato, Sararols, Pont i jo, al pavelló de Besalú i amb un cop de cotxe ens arribem a Sant Pol de Mar, on ens espera en Garrison.

Arribem ens canviem i gas, a part d'en Garrison, la resta desconeixem totalment el territori, així que estem a les seves mans, malt asunto.

Arranquem  com sempre amb el ganxo, que ja no deixeriem, Pont, Lato i Garrison a davant, i jo i en Sararols, aguanten com podiem tot darrera.

Vam anar fins a Sant Celoni, previ pas per un portet, suau i curt, però que fem un pèl massa estessos.

Un cop passem Sant Celoni, direcció el Turó de l'home, pel cantó més suau, una pujada constant, però sense grans desnivells.

El ritme es va enxarinant,  i en Sararols es va convertint amb la novia cadàver, quedant-se despenjat, fem un intent per pescar-lo, però la novia cadàver va tocat, i va fent al seu ritme.

Els altres anem fent amunt, amb un ritme prou viu, que em fa patir a estones, algun tram es despenjo, uns metres, i després em torno a enganxar. S'em fa força llarg, tot i les magnífiques vistes.

Esperem en un trencant en Sararols, i gas amunt, fins arribar a la part final.

Queden els 6 quilometres finals, comença a ploure i ens abriguem, gas amunt, comencem a pedalar, va tirant en Lato, i jo tot darrera, els altres tres, arrequen uns metres més tard.

En Lato s'escapa, però vaig fent al meu ritme, sense patir molt, no veig en Pont, però vaig fent, la carretera estar fatal, i en algun tram amb més pendent amb fa patir un mica, però vaig prou bé.

Arribo a dalt prou senser, amb fred, però prou bé, en Pont arriba al cap de una estona, bé molta estona!! quina pallissa, bé pallisseta. En Sararols i en Garrison es retiren a mig fer.

Ens acabem d'abrigar, i cap avall, quina fred, quin malt a les mans de frenar, i les cames, la carretera nefasta, amb rocs, forats, grava, molla.... els 6 km se'm fan eterns.

Un cop ens reagrupem, i gas avall, amb senys, però na fent, bona carretera, tot i molla, de bon baixar.

Anem fent, fins arribar al últim port, s'afilen als ganivets, i pim pam pum la novia cadaver despenjada, jo al cap d'una estona, i els altres amunt... no es pot pedalar tranquil amb aquesta gent...

Arribem tot junts a Sant Pol, això sí com no, a la rampa final, esprint entre jo i en Lato, que posant-me a roda i saltant a l'últim moment guanyo, i sin despeinar-me... que us haig de dir, tinc uns 2 metres letals.

Després un bon tiberi. Gran ruta, gran companyia, i seguirem amb les encerrones.

He sentit fumades de la Quebrantahuesos per l'any que ve.... esteu fatal !!! però ja ho veurem....

SORTIDES AMB GENT PATA NEGRA

Últimament surto poc, però quant surto, és amb gent pata negra, amb la jet-set.

Primer encerrona de'n Garrison, quedem amb la Marissa, Jaume Estanyol, i companyia per fer ruta des de Girona. Nosaltres érem en Pont en Garrison i Jo. Només de començar... feines a seguir-los per dins a Girona, collons som de pagès nosaltres, en tot el poble hi ha un semàfor, i ningú li fa cas, atabalats arribem junts a Fontajau, a partir d'aquí, direcció Sant Gregori i gas sempre a roda, i amb un lleuger plugim, gas, la cosa pica una mica... i gas, i nosaltres apretant el cul i esperant que passi la tormenta.

Alfluixent un mica, i respirem, però ja va la primera pujada del dia, Les encies i patim patam patum, tots gas a fondo, i nosaltres que quedem al darrera, pujada=selecció natural, en Jaume Estanyol es queda a fer-nos companyia (ha de fer bondat), i anem pujant a bon ritme, no estic gaire fi, i pateixo força, però arribem, uns quants del grup tornen cap a Girona. I a la baixada ens reagrupem per arribar fins a les Planes d'Hostoles, i d'aquí gas en fila fins Amer.

A Amer anem a fer la pujada dels Bombers, que arriba a Sant Martí Sacalm, pujada constant, sense ser dura, però la cosa no acaba de tirar i no puc seguir el ritme dels més atrapats (Pont i Garrison), sols hi ha una noia finlandesa darrera meu, i la resta tots endavant. Decideixo posar-hi seny, i posar un ritme còmode i no deixar-me mitja vida per res. Arribem a dalt, foto de rigor, en tapem un mica i avall, rasca!!! deu ni do quina rasca, baixada fàcil però humida, per la qual cosa baixem amb moltes precaucions.

A partir d'aquí, es posen un parell de màquines a davant i gas, gas i gas, anant a rebuf, i amb el ganxo posat!!! anem molt molt ràpid, no podies badar, a les rotondes es sortia disparat, bua, com disfrutava!!!

Passat Anglès vam agafar ens vam desviar a l'esquerra, per evitar transit, hi havia l'últim port, i sant tornem-hi, gas, i ja torno a ser el penúltim, tot i que cap al final, en Garrison es relaxa, i li foto un axassu (del tot innecessari) per donar-me un mica de vidilla.

A baix ens reagrupem, i en fila cap a Sant Gregori, on en Garrison es posa a davant una bona estona, amb un ritme trepidant (això d'en Garrison de deiixar de fumar no serà bo per la meva salut). Vull donar-li relleu, però feines tinc a aguantar.

A partir d'aquí entrem a Girona, i carrer per aquí, carrers per allà arribem a la pujada final, on en Pont i en Garrison ja estan morts... jo la puja dret força bé, però la Marissa ja marca territori amb un somriure malèvol, no vaig picar, i vaig fer bondat, que poques pegatines té la Conor, encara me les arrencarà.

Al final van sortir uns 106 km i 1200 de desnivell, molt bona companyia, es van portar molt bé amb nosaltres... sort que sortien a estirar cames.

Segona quedada, Dijous del Pont amb en Lato, Lídia, i gent de Figueres, ells venen de Figueres i jo i en Lato els esperem a Besalú.

Un cop en ajuntem cap a fer la volta de Santa Pau per Olot, gas amunt, a les pujada campa qui pugui, i una noia de Figueres no té el dia, i ho paga, per tant a Castellfollit giren cua.

Quedem en Lato, la Lídia i jo, amb porten a bon ritme cap a Olot, Ca la Guapa, Santa Pau, Mieres, aquí ens desviem cap el Collell, a emplenar botellins a la font.

A partir d'aquí na fent, amb pujada de ritme a la pujada de després de Sant Miquel que no puc seguir, però no estic molt lluny. Baixa junts fins a Banyoles, i d'aquí cap a Triops, i cap a Fontcoberta, Pla de Martis, amb en Lato al capdavant, i na tirant, la Lídia es posa a davant i tiba la corda, aguanto justet i arribem a Can Vila, on ens despedim d'ella.

Jo i en Lato tirem cap a Besalú, anem fent, fins que tinc una mica de subidon a la pujada abans de l'incarcal, i començo a donar-ho tot, en Lato a roda.. gas gas i més gas, no podia, però deixava que les cames respiressin, i gas, vaig donar-ho tot, fins l'arribada a l'entrada a Besalú.... i en Lato que no m'havia seguit... carai que raru, espero un mica, i no ve, ja anava a trucar-lo quant arriba amb un mica de mala cara, i no arriba sol, arriba amb un pajaron de cuidado... ai ai ai .... massa entreno!!! 

No es pot badar, en Lato no havia esmorzat gaires, i patapam, fins i tot els pota negra cauen sota l'home de la massa!!!!!

Per un relleu que donc, i no serveix per res.

Al final 86 km  a bon ritme i bona companyia.

APASIAU.

PD. Si tot va bé aquest diumenge anem a fer el Turó de l'Home, des de Sant Pol de Mar... avere que serà.

VALLTER 2000 per fi al sac

En les últimes setmanes, entre el temps i ocupacions varies, poc temps per pedalar, això a part sortidetes per matar el cuquet, dos sortides pata negra, Besalú-Vallter-Besalú, i una sortida amb gent TOP per Girona.

S'acosta el malt temps, i Vallter estava pendent, en principi m'escaquejava, però en Lato va posar fil a l'agulla, i quant s'ha de fer, s'ha de fer... no podia desaprofitar l'oportunitat.
Hi hauria bons sherpes per portar-me fins a peus de la pujada amb el mínim esforç (la resta ja seria cosa meva) i tindria companyia per allà darrera, per si la cosa picava massa.
Havíem de ser força gent, però al final hi va haver força escaqueo. Tot i això érem en com a sherpes, o sigui els que paren el vent, en Quim, en Lato i en Pont, i com a peloton de los torpes jo, l'Angel i l'Anguita de Sant Jaume.
Dia fresquet, però agradable, de mitja temporada, o sigui que no saps com vestir-te, t'abrigues i quedes moll per dins, o no t'abrigues i et peles de fred. Bé això comptant que no et gasta un pasta indecent en roba de primera.
Arrenquem a bon ritme, amb el sherpes anar estirant i la resta aguantant, jo ja estic acostumat a pedalar amb el ganxo posat, però l'Anguita i l`Àngel són més diesels, i a estones el ritme dels sherpes els fa patir.
Ens porten força tibats fins a peu del Capsacosta, pujada molt infravalorada, no és dura, però si et confies i et passes amb el ritme se't pot posar molt malament. Pobreta algú l'ha de defensar.
Vam anar pujant cadascú al seu ritme, i van quedar els 3 sherpes a davant, jo al mig, i els 2 diesels a darrera. Apreto fins els sherpes, o afluixo fins els diesels... era fàcil, afluixo fins els diesels i anem pujant tots tres xino xano... l'Àngel no té el dia i ja pateix força... en canvi l'Anguita va fi fi.
Aquesta vegada noto que em costa més pujar amb el plat mitjà com sempre (sí porto 3 plats!), ai ai que falta entreno.
Un cop tots a dalt baixar fins a Sant Pau de Seguúries, cap a Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases o parem a fer un buf. 
El ritme dels sherpes ha set massa alt, jo no he badat gaire, i sempre he tingut una bona roda per resguardar-me, però l'Àngel a estones a quedat despenjat, i ho ha pagat car, i està força cansat. L'intentem animar i que es prengui un gel, ha veure si es refà.
Arrenquem tots al seu ritme, o sigui, la primer quilòmetre la pujada ja ens havia posat tots a lloc, primer en Lato, després en Quim, en Pont, Jo, l'Ànguita i l'Àngel. 
Com es pot veure la pujada no hi han amics, com que a ningú li sobre res, és allò de "salvese quien pueda".
La pujada és dura però no exagerada, però sí el suficient per anar-te agotant de mica en mica. Lo dur és el primer tros fins la barrera, però després hi ha alguns llocs que s'empinen i et fan tambelajar un mica.
Com sempre, aguantar, i anar pensant en paranoies varies (més en noies que para), perquè el coco aguanti el que les cames no aguanten.
Quasi falta poc pel primer aparcament, em sento defallit, em prenc un gel sense parar. Se'm posa molt bé.
Faig les paelles fins a dalt molt animat, i una miqueta pletòric, a les paelles baixo pinyó, em poso dret i castanya, després el torno a pujar i més content que un gínjol.
Al final arribo a 500m d'en Pont, massa cama llarg per mi.
Primer ha arribat en Lato, en Quim, en Pont, jo... l'Ànguita s'ha parat al primer aparcament ja que el genoll i feia la guitza, i l'Àngel a la barrera.

Un cop a dalt un cafeto calent, abrigar-no i gas avall. I un cop a baix, ritme trepidant dels sherpes fins arribar a Besalú. Puc  dir que no vaig donar ni un relleu, prou feines tenia a anar a roda. Prometo que quant sigui gran i fort donaré relleus.
Ah... gràcies sherpes, sense vosaltres s'ens faria molt pesat al peloton de los torpes.

AVE MARIA PURISSIMA

Ave maria purissima quant s'acabara el patiment, o per no sé tant correcte, n'estic fins els dallonses de pedalar !!!!.... això era el que pensavem i deiem amb en Pont durant la última ruta, s'ens va fer molt dura, i a la part final estavem cascats cascats.

Els últims dies em fet un parell de rutes curtes en Btt i un parell de caminades "express" pujada caminant a tope, i baixada corrents... amb la conseqüència d'uns quadriceps carregats a tope.

 Per dijous sortida durilla, la ruta va ser sortir de Besalú, cap a Argelaguer, Sant Jaume, Castellfollit, Sant Joan les Fonts, pujar Capsacosta, Sant Pau de Segúries, parada per fer donar energia, una mica de coca.... de sucre, emplenar botelles i endavant....

Fins aquí era tot conegut, a partir d'aquí, pel que fa en bici és desconegut, anem tirant cap a Camprodon, i aquí cap a Coll d'Ares, on quant arribem a desvio que ens portarà a Beget, ens fan parar, i ens diuen que estan pintant la carretera, i que en 15 o 20 minuts ja estaran... doncs que fem... pujar fins a Molló, 4 km de pujada gratis i baixada altra vegada.

Quant i vam tornar ja vam poder passar, tirem cap a Beget, uns quilometres de pujada fins rocabruna, pocs, però que per mi ja em comencen a costar. 

I després baixada fins a Beget, per mi molt perillosa, carretera estreta, amb molts revolts que es tanquen de mala manera, on en un dels quals després de badar, derrapada...recta, que per sort era hi havia unes 3 metres de graves, i vaig poder parar just abans de tirar pel dret, amb el cor a tope, i amb un espant de collons. Sempre va bé una avís sense conseqüències. La resta de baixada encara més tranquils, però amb cotxes de cares en carretera estreta, que en més d'un revolt t'emportaves un bon espant.

A partir d'aquí arribada a Beget, i pujada més llarga però sense grans pendents, per acabar baixant fins a Oix, a partir d'aquí pujada, baixada, pujada i baixada fins a Castellfollit, per ja encarar cap a casa.

Al final acabem ben farts, a mi m'ha salvat un gel que me pres a Oix, que m'ha donat forces per arribar, i en Pont ha patit al final, una crisi més psíquica que física (deu ser molt dur estar amb mi més de 5 hores seguides.. i a més pedalar).

Al final van sortir uns 116 km 1725 m de desnivell en 5:15, contents però ben farts.

I per diumenge traca final, Besalú-Vallter2000-Besalú, la intenció és anar en grup, almenys fins a setcases, i partir d'aquí tothom al seu ritme.

Sembla que serem força gent, de Figueres, Sant Jaume, Desfrenats, si pot apuntar qui vulgui, em quedat a les 8 al pavelló de Besalú... ja ho sabeu és una bona oportunitat per patir com mai !!!!

Apasiau.

Resant ave puríssima

 

Aquí encara feia bona cara

QUE DUR ÉS SER DELS DE DARRERA

Avui sortida de los Lunes al Sol. Bé... o no tant bé, des de mitjans d'estiu que estic al paro, i això que tinc una professió de futur... delineant d'edificis... en procés de reconversió a industrial, que la construcció està més que morta.

Res no us vull atavalar més, hem quedat amb en Lato i en Pont, que sí que tenen feina, però fan festa.

Marxem a les nou, direcció al burró, i pugem cap a Sales, Tortellà, i cap Montagut, on tirem cap a can Eudald de Jou,i sortir a la carretera que va a Oix.

Fins aquí cap pujada important, però el puja i baixa era constant. Anem cap a Can bundanci i agafar la carretera de Coll de Carrera, buf, aquí sí que hi ha un bon puja i baixa. Incialment més que suportable, i finalment duríssim, he fet la culebra en alguna rampa, que sinó no pujava. El parell de fieres van fent per davant.

M'esperen i ens reagrupem, tornem a arrencar i al cap de poc, surt la cadena i m'haig de parar, ells fan la conya que hi foten gas, però res més lluny de la realitat... i foten gas.

Sort que sóc el que va més sobrat...... poso bé la cadena, tot i que el canvi falla una mica, canviant amb finura no hi ha problema.

Aquells dos ja no els veig més, les rampes passen de dures a duríssimes, però amb paciència i amb moral s'aguanta, fins que arribem a sobre Sant Pau de Segúries... on aquell parell fa estona que reposen.

Després de regal-si uns quants insults....

Diuen que volen anar per Santigosa... jo els dic que facin el que vulguin que  ho tinc clar, cap a Capsacosta i a casa... ja que estic molt cascat i no estic per més rampes.

Ritme endiablat fins al cartell de Capsacosta... i gas a la baixada, baixada divertida a saco, com es diu en l'argot, a tumba abierta, però amb seny, rollo calma tensa.

Un cop a baix, cap a Sant Joan les fons, Castellfollit, Sant Jaume, Argelaguer i Besalú fent a relleus a un bon ritme, bé fent uns relleus un mica especials, en Jo un 3% en Pont un 2% (i fatal) i en Lato un 95%.

Al final 80 km 1150 de desnivell en 3:30. Sensacions... no sé, molt dur, però gratificant, i baixada per canyera canyera.

En resum, si sou com jo, dels de darrera no espereu mai que un de davant us ajudi... bé bàsicament perquè normalment estan més endavant, però si pel que sigui estan per allà darrera, no hi confiis mai. En canvi en un dels de darrera tranquil, segur que porta eines, menjar, beure i té temps per ajudar-te, animar-te....

Toma castanya... algú ho havia de dir !!!!

Quant sigui gran i estigui molt i molt fort, seré el robinhood dels de davant !!!

APASIAU!!!