TURÓ DE L'HOME

Doncs, sí vaig de encerrona a encerrona, sense poder sortir entre setmana ni el cap de setmana passat, arriba diumenge, i toma castanya, quedem amb la penya cangrenya, Lato, Sararols, Pont i jo, al pavelló de Besalú i amb un cop de cotxe ens arribem a Sant Pol de Mar, on ens espera en Garrison.

Arribem ens canviem i gas, a part d'en Garrison, la resta desconeixem totalment el territori, així que estem a les seves mans, malt asunto.

Arranquem  com sempre amb el ganxo, que ja no deixeriem, Pont, Lato i Garrison a davant, i jo i en Sararols, aguanten com podiem tot darrera.

Vam anar fins a Sant Celoni, previ pas per un portet, suau i curt, però que fem un pèl massa estessos.

Un cop passem Sant Celoni, direcció el Turó de l'home, pel cantó més suau, una pujada constant, però sense grans desnivells.

El ritme es va enxarinant,  i en Sararols es va convertint amb la novia cadàver, quedant-se despenjat, fem un intent per pescar-lo, però la novia cadàver va tocat, i va fent al seu ritme.

Els altres anem fent amunt, amb un ritme prou viu, que em fa patir a estones, algun tram es despenjo, uns metres, i després em torno a enganxar. S'em fa força llarg, tot i les magnífiques vistes.

Esperem en un trencant en Sararols, i gas amunt, fins arribar a la part final.

Queden els 6 quilometres finals, comença a ploure i ens abriguem, gas amunt, comencem a pedalar, va tirant en Lato, i jo tot darrera, els altres tres, arrequen uns metres més tard.

En Lato s'escapa, però vaig fent al meu ritme, sense patir molt, no veig en Pont, però vaig fent, la carretera estar fatal, i en algun tram amb més pendent amb fa patir un mica, però vaig prou bé.

Arribo a dalt prou senser, amb fred, però prou bé, en Pont arriba al cap de una estona, bé molta estona!! quina pallissa, bé pallisseta. En Sararols i en Garrison es retiren a mig fer.

Ens acabem d'abrigar, i cap avall, quina fred, quin malt a les mans de frenar, i les cames, la carretera nefasta, amb rocs, forats, grava, molla.... els 6 km se'm fan eterns.

Un cop ens reagrupem, i gas avall, amb senys, però na fent, bona carretera, tot i molla, de bon baixar.

Anem fent, fins arribar al últim port, s'afilen als ganivets, i pim pam pum la novia cadaver despenjada, jo al cap d'una estona, i els altres amunt... no es pot pedalar tranquil amb aquesta gent...

Arribem tot junts a Sant Pol, això sí com no, a la rampa final, esprint entre jo i en Lato, que posant-me a roda i saltant a l'últim moment guanyo, i sin despeinar-me... que us haig de dir, tinc uns 2 metres letals.

Després un bon tiberi. Gran ruta, gran companyia, i seguirem amb les encerrones.

He sentit fumades de la Quebrantahuesos per l'any que ve.... esteu fatal !!! però ja ho veurem....