SUPERANT LA CRISI

De moment ja estic superant la crisi, òbviament la ciclista, que l'econòmica va per llarg, i la institucional ja no en parlem. Sort que aviat serem independents, o tard... bé algun dia ho serem, i espero poder-ho veure.

Vaig passar unes setmanes que entre setmana no feia res, i sort de les encerrones de cap de setmana. Però les últimes setmanes ja vaig sortint més entres setmana, amb seny, i seguint consells o escrites d'altres blogs, com agafar-s'ho amb calma i no deixar-te la vida en cada sortida.

La última encerrona ha set la Mare de Déu del Mont amb els desfrenats, sortida a ritme suau fins a Beuda, campi qui pugui al tros des Sagaró, reagrupament al sortir a la carretera principal, i fava fins a dalt.

Tenia l'objectiu de fotre-li una mica de por al cos al cunyat, però després d'aprofitar un tram planer, per acostar-mi molt (ja que ell anava amb btt i jo amb carretera), a la primera pujada surt la cadena, casum l'olla... quedo a uns 100 m, que al quedar tot pujada molt dreta, no puc recuperar (malparit), fins quasi a dalt on faig un esforç inútil made in mi, que només serveix per maquillar la distància.

Val a dir, que en Lato i en Pont va arribar molt abans, i en Garrison darrera. Tothom al seu territori, la senyoreta de ciutat, quant la cosa s'empina, ja no tira tant!!! o sento Garrison últimament m'estaves maxacan.

Ah, i en Peti va pujar corrents, o això ens va fer creure, ja que com sempre no feia ni cara de cansat.

Baixada juns per Cabanelles, i castanya cap a Besalú, ritme trepidant, amb el ganxo posat. Amb en Garrison aconseguim saltar, i deixar els dos patas negras enrera, però quant faltava poc per arribar ens atrapan... llàstima, tot i això en Lato torna a petar com un sapo, a la mateixa zona.

Ja li hem trobat el seu punt dèbil.

Apasiau.

 PD. Atenció... es volen inscriure a la Quebrantahuesos... jo no ho veig clar però...