QUE DUR ÉS SER DELS DE DARRERA

Avui sortida de los Lunes al Sol. Bé... o no tant bé, des de mitjans d'estiu que estic al paro, i això que tinc una professió de futur... delineant d'edificis... en procés de reconversió a industrial, que la construcció està més que morta.

Res no us vull atavalar més, hem quedat amb en Lato i en Pont, que sí que tenen feina, però fan festa.

Marxem a les nou, direcció al burró, i pugem cap a Sales, Tortellà, i cap Montagut, on tirem cap a can Eudald de Jou,i sortir a la carretera que va a Oix.

Fins aquí cap pujada important, però el puja i baixa era constant. Anem cap a Can bundanci i agafar la carretera de Coll de Carrera, buf, aquí sí que hi ha un bon puja i baixa. Incialment més que suportable, i finalment duríssim, he fet la culebra en alguna rampa, que sinó no pujava. El parell de fieres van fent per davant.

M'esperen i ens reagrupem, tornem a arrencar i al cap de poc, surt la cadena i m'haig de parar, ells fan la conya que hi foten gas, però res més lluny de la realitat... i foten gas.

Sort que sóc el que va més sobrat...... poso bé la cadena, tot i que el canvi falla una mica, canviant amb finura no hi ha problema.

Aquells dos ja no els veig més, les rampes passen de dures a duríssimes, però amb paciència i amb moral s'aguanta, fins que arribem a sobre Sant Pau de Segúries... on aquell parell fa estona que reposen.

Després de regal-si uns quants insults....

Diuen que volen anar per Santigosa... jo els dic que facin el que vulguin que  ho tinc clar, cap a Capsacosta i a casa... ja que estic molt cascat i no estic per més rampes.

Ritme endiablat fins al cartell de Capsacosta... i gas a la baixada, baixada divertida a saco, com es diu en l'argot, a tumba abierta, però amb seny, rollo calma tensa.

Un cop a baix, cap a Sant Joan les fons, Castellfollit, Sant Jaume, Argelaguer i Besalú fent a relleus a un bon ritme, bé fent uns relleus un mica especials, en Jo un 3% en Pont un 2% (i fatal) i en Lato un 95%.

Al final 80 km 1150 de desnivell en 3:30. Sensacions... no sé, molt dur, però gratificant, i baixada per canyera canyera.

En resum, si sou com jo, dels de darrera no espereu mai que un de davant us ajudi... bé bàsicament perquè normalment estan més endavant, però si pel que sigui estan per allà darrera, no hi confiis mai. En canvi en un dels de darrera tranquil, segur que porta eines, menjar, beure i té temps per ajudar-te, animar-te....

Toma castanya... algú ho havia de dir !!!!

Quant sigui gran i estigui molt i molt fort, seré el robinhood dels de davant !!!

APASIAU!!!