SORTIDES AMB GENT PATA NEGRA

Últimament surto poc, però quant surto, és amb gent pata negra, amb la jet-set.

Primer encerrona de'n Garrison, quedem amb la Marissa, Jaume Estanyol, i companyia per fer ruta des de Girona. Nosaltres érem en Pont en Garrison i Jo. Només de començar... feines a seguir-los per dins a Girona, collons som de pagès nosaltres, en tot el poble hi ha un semàfor, i ningú li fa cas, atabalats arribem junts a Fontajau, a partir d'aquí, direcció Sant Gregori i gas sempre a roda, i amb un lleuger plugim, gas, la cosa pica una mica... i gas, i nosaltres apretant el cul i esperant que passi la tormenta.

Alfluixent un mica, i respirem, però ja va la primera pujada del dia, Les encies i patim patam patum, tots gas a fondo, i nosaltres que quedem al darrera, pujada=selecció natural, en Jaume Estanyol es queda a fer-nos companyia (ha de fer bondat), i anem pujant a bon ritme, no estic gaire fi, i pateixo força, però arribem, uns quants del grup tornen cap a Girona. I a la baixada ens reagrupem per arribar fins a les Planes d'Hostoles, i d'aquí gas en fila fins Amer.

A Amer anem a fer la pujada dels Bombers, que arriba a Sant Martí Sacalm, pujada constant, sense ser dura, però la cosa no acaba de tirar i no puc seguir el ritme dels més atrapats (Pont i Garrison), sols hi ha una noia finlandesa darrera meu, i la resta tots endavant. Decideixo posar-hi seny, i posar un ritme còmode i no deixar-me mitja vida per res. Arribem a dalt, foto de rigor, en tapem un mica i avall, rasca!!! deu ni do quina rasca, baixada fàcil però humida, per la qual cosa baixem amb moltes precaucions.

A partir d'aquí, es posen un parell de màquines a davant i gas, gas i gas, anant a rebuf, i amb el ganxo posat!!! anem molt molt ràpid, no podies badar, a les rotondes es sortia disparat, bua, com disfrutava!!!

Passat Anglès vam agafar ens vam desviar a l'esquerra, per evitar transit, hi havia l'últim port, i sant tornem-hi, gas, i ja torno a ser el penúltim, tot i que cap al final, en Garrison es relaxa, i li foto un axassu (del tot innecessari) per donar-me un mica de vidilla.

A baix ens reagrupem, i en fila cap a Sant Gregori, on en Garrison es posa a davant una bona estona, amb un ritme trepidant (això d'en Garrison de deiixar de fumar no serà bo per la meva salut). Vull donar-li relleu, però feines tinc a aguantar.

A partir d'aquí entrem a Girona, i carrer per aquí, carrers per allà arribem a la pujada final, on en Pont i en Garrison ja estan morts... jo la puja dret força bé, però la Marissa ja marca territori amb un somriure malèvol, no vaig picar, i vaig fer bondat, que poques pegatines té la Conor, encara me les arrencarà.

Al final van sortir uns 106 km i 1200 de desnivell, molt bona companyia, es van portar molt bé amb nosaltres... sort que sortien a estirar cames.

Segona quedada, Dijous del Pont amb en Lato, Lídia, i gent de Figueres, ells venen de Figueres i jo i en Lato els esperem a Besalú.

Un cop en ajuntem cap a fer la volta de Santa Pau per Olot, gas amunt, a les pujada campa qui pugui, i una noia de Figueres no té el dia, i ho paga, per tant a Castellfollit giren cua.

Quedem en Lato, la Lídia i jo, amb porten a bon ritme cap a Olot, Ca la Guapa, Santa Pau, Mieres, aquí ens desviem cap el Collell, a emplenar botellins a la font.

A partir d'aquí na fent, amb pujada de ritme a la pujada de després de Sant Miquel que no puc seguir, però no estic molt lluny. Baixa junts fins a Banyoles, i d'aquí cap a Triops, i cap a Fontcoberta, Pla de Martis, amb en Lato al capdavant, i na tirant, la Lídia es posa a davant i tiba la corda, aguanto justet i arribem a Can Vila, on ens despedim d'ella.

Jo i en Lato tirem cap a Besalú, anem fent, fins que tinc una mica de subidon a la pujada abans de l'incarcal, i començo a donar-ho tot, en Lato a roda.. gas gas i més gas, no podia, però deixava que les cames respiressin, i gas, vaig donar-ho tot, fins l'arribada a l'entrada a Besalú.... i en Lato que no m'havia seguit... carai que raru, espero un mica, i no ve, ja anava a trucar-lo quant arriba amb un mica de mala cara, i no arriba sol, arriba amb un pajaron de cuidado... ai ai ai .... massa entreno!!! 

No es pot badar, en Lato no havia esmorzat gaires, i patapam, fins i tot els pota negra cauen sota l'home de la massa!!!!!

Per un relleu que donc, i no serveix per res.

Al final 86 km  a bon ritme i bona companyia.

APASIAU.

PD. Si tot va bé aquest diumenge anem a fer el Turó de l'Home, des de Sant Pol de Mar... avere que serà.