RESUM FI DE TEMPORADA

Primer de tot Bon Nadal i Feliç any nou.

En total aquest any he fet 4.006 km i 63.836 m de desnivell en 217 hores i 16 minuts.

Repartits en :

BTT= 1.470 km i 28.595 m de desnivell en 101 hores i 50 minuts

Carretera= 2.392 km i 33.745 m de desnivell en 101 i 19 minuts

Córrer= 144 km i 1.496 de desnivell en 14 hores i 7 minuts

El córrer va ser de Gener a Maig, m'agrada però em deixa massa tocat, em passo els següents 3 dies amb les cames com pals, o sigui que m'ho he deixat córrer (mai més ben dit). A part que el genoll se'n resenteix molt.

Amb carretera no vaig començar a pedalar fins el mes de Març, tot i això vam fer les cicloturistes, que si puc les repetiré, com són, Terra de Remences (3 vegada que hi participo i millorant temps), Terra de l'Aigua, Marxa de les 3 nacions. Totes elles genials, per la gent, ambient, i organització. Això sí, si es celebren al maig, no potser que comenci a pedalar el Març... qüestió d'abrigar-se.

També aquesta any he fet, Mare de Déu del Mont, Barcons, Vallter etc... amb tota la penya cangrenya dels Desfrenats de roda prima (quasi els mateixos que roda gruixuda). Però quasi a tot arreu anava amb les mateixes calamitats, Lato, Pont, Garrison, santa paciència, o ells o jo, però entre uns i altres ens hem estirat per fer coses, que fa 1 any era impossible que ens hi apuntéssim. Gràcies nanus.

Amb Btt aquest any ha set menys intens, tot i anar a la Monegros, tot i que al final d'any la cosa s'ha animat amb bones rutes made in Kel Galzeran, que ha fet que els desfrenats ens posem les piles.

En resum aquest any, crec que he pujat una mica el nivell (i sense baixar kilos... cosa que fa falta), però sobretot he disfrutat de la família dels Desfrenats, que són gent que val molt la pena, no són gaire guapos però són simpàtics ;). Gràcies gent, per molts anys us pugui donar la tabarra, i algun axassu de tant en tant.

Sobretot agrair a Don Quijote, els Km que hem fet junts, amb les preses per arribar a l'hora, i les hores que haviém de quedar, i només et puc prometre una cosa per l'any que bé... aquest any sí que et guanyaré!!!! ;)

 BON ANY 2013 CICLISTES D'ARREU, i com diu en tito.

SENY, PIT I COLLONS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

SUPERANT LA CRISI

De moment ja estic superant la crisi, òbviament la ciclista, que l'econòmica va per llarg, i la institucional ja no en parlem. Sort que aviat serem independents, o tard... bé algun dia ho serem, i espero poder-ho veure.

Vaig passar unes setmanes que entre setmana no feia res, i sort de les encerrones de cap de setmana. Però les últimes setmanes ja vaig sortint més entres setmana, amb seny, i seguint consells o escrites d'altres blogs, com agafar-s'ho amb calma i no deixar-te la vida en cada sortida.

La última encerrona ha set la Mare de Déu del Mont amb els desfrenats, sortida a ritme suau fins a Beuda, campi qui pugui al tros des Sagaró, reagrupament al sortir a la carretera principal, i fava fins a dalt.

Tenia l'objectiu de fotre-li una mica de por al cos al cunyat, però després d'aprofitar un tram planer, per acostar-mi molt (ja que ell anava amb btt i jo amb carretera), a la primera pujada surt la cadena, casum l'olla... quedo a uns 100 m, que al quedar tot pujada molt dreta, no puc recuperar (malparit), fins quasi a dalt on faig un esforç inútil made in mi, que només serveix per maquillar la distància.

Val a dir, que en Lato i en Pont va arribar molt abans, i en Garrison darrera. Tothom al seu territori, la senyoreta de ciutat, quant la cosa s'empina, ja no tira tant!!! o sento Garrison últimament m'estaves maxacan.

Ah, i en Peti va pujar corrents, o això ens va fer creure, ja que com sempre no feia ni cara de cansat.

Baixada juns per Cabanelles, i castanya cap a Besalú, ritme trepidant, amb el ganxo posat. Amb en Garrison aconseguim saltar, i deixar els dos patas negras enrera, però quant faltava poc per arribar ens atrapan... llàstima, tot i això en Lato torna a petar com un sapo, a la mateixa zona.

Ja li hem trobat el seu punt dèbil.

Apasiau.

 PD. Atenció... es volen inscriure a la Quebrantahuesos... jo no ho veig clar però...

TURÓ DE L'HOME

Doncs, sí vaig de encerrona a encerrona, sense poder sortir entre setmana ni el cap de setmana passat, arriba diumenge, i toma castanya, quedem amb la penya cangrenya, Lato, Sararols, Pont i jo, al pavelló de Besalú i amb un cop de cotxe ens arribem a Sant Pol de Mar, on ens espera en Garrison.

Arribem ens canviem i gas, a part d'en Garrison, la resta desconeixem totalment el territori, així que estem a les seves mans, malt asunto.

Arranquem  com sempre amb el ganxo, que ja no deixeriem, Pont, Lato i Garrison a davant, i jo i en Sararols, aguanten com podiem tot darrera.

Vam anar fins a Sant Celoni, previ pas per un portet, suau i curt, però que fem un pèl massa estessos.

Un cop passem Sant Celoni, direcció el Turó de l'home, pel cantó més suau, una pujada constant, però sense grans desnivells.

El ritme es va enxarinant,  i en Sararols es va convertint amb la novia cadàver, quedant-se despenjat, fem un intent per pescar-lo, però la novia cadàver va tocat, i va fent al seu ritme.

Els altres anem fent amunt, amb un ritme prou viu, que em fa patir a estones, algun tram es despenjo, uns metres, i després em torno a enganxar. S'em fa força llarg, tot i les magnífiques vistes.

Esperem en un trencant en Sararols, i gas amunt, fins arribar a la part final.

Queden els 6 quilometres finals, comença a ploure i ens abriguem, gas amunt, comencem a pedalar, va tirant en Lato, i jo tot darrera, els altres tres, arrequen uns metres més tard.

En Lato s'escapa, però vaig fent al meu ritme, sense patir molt, no veig en Pont, però vaig fent, la carretera estar fatal, i en algun tram amb més pendent amb fa patir un mica, però vaig prou bé.

Arribo a dalt prou senser, amb fred, però prou bé, en Pont arriba al cap de una estona, bé molta estona!! quina pallissa, bé pallisseta. En Sararols i en Garrison es retiren a mig fer.

Ens acabem d'abrigar, i cap avall, quina fred, quin malt a les mans de frenar, i les cames, la carretera nefasta, amb rocs, forats, grava, molla.... els 6 km se'm fan eterns.

Un cop ens reagrupem, i gas avall, amb senys, però na fent, bona carretera, tot i molla, de bon baixar.

Anem fent, fins arribar al últim port, s'afilen als ganivets, i pim pam pum la novia cadaver despenjada, jo al cap d'una estona, i els altres amunt... no es pot pedalar tranquil amb aquesta gent...

Arribem tot junts a Sant Pol, això sí com no, a la rampa final, esprint entre jo i en Lato, que posant-me a roda i saltant a l'últim moment guanyo, i sin despeinar-me... que us haig de dir, tinc uns 2 metres letals.

Després un bon tiberi. Gran ruta, gran companyia, i seguirem amb les encerrones.

He sentit fumades de la Quebrantahuesos per l'any que ve.... esteu fatal !!! però ja ho veurem....

SORTIDES AMB GENT PATA NEGRA

Últimament surto poc, però quant surto, és amb gent pata negra, amb la jet-set.

Primer encerrona de'n Garrison, quedem amb la Marissa, Jaume Estanyol, i companyia per fer ruta des de Girona. Nosaltres érem en Pont en Garrison i Jo. Només de començar... feines a seguir-los per dins a Girona, collons som de pagès nosaltres, en tot el poble hi ha un semàfor, i ningú li fa cas, atabalats arribem junts a Fontajau, a partir d'aquí, direcció Sant Gregori i gas sempre a roda, i amb un lleuger plugim, gas, la cosa pica una mica... i gas, i nosaltres apretant el cul i esperant que passi la tormenta.

Alfluixent un mica, i respirem, però ja va la primera pujada del dia, Les encies i patim patam patum, tots gas a fondo, i nosaltres que quedem al darrera, pujada=selecció natural, en Jaume Estanyol es queda a fer-nos companyia (ha de fer bondat), i anem pujant a bon ritme, no estic gaire fi, i pateixo força, però arribem, uns quants del grup tornen cap a Girona. I a la baixada ens reagrupem per arribar fins a les Planes d'Hostoles, i d'aquí gas en fila fins Amer.

A Amer anem a fer la pujada dels Bombers, que arriba a Sant Martí Sacalm, pujada constant, sense ser dura, però la cosa no acaba de tirar i no puc seguir el ritme dels més atrapats (Pont i Garrison), sols hi ha una noia finlandesa darrera meu, i la resta tots endavant. Decideixo posar-hi seny, i posar un ritme còmode i no deixar-me mitja vida per res. Arribem a dalt, foto de rigor, en tapem un mica i avall, rasca!!! deu ni do quina rasca, baixada fàcil però humida, per la qual cosa baixem amb moltes precaucions.

A partir d'aquí, es posen un parell de màquines a davant i gas, gas i gas, anant a rebuf, i amb el ganxo posat!!! anem molt molt ràpid, no podies badar, a les rotondes es sortia disparat, bua, com disfrutava!!!

Passat Anglès vam agafar ens vam desviar a l'esquerra, per evitar transit, hi havia l'últim port, i sant tornem-hi, gas, i ja torno a ser el penúltim, tot i que cap al final, en Garrison es relaxa, i li foto un axassu (del tot innecessari) per donar-me un mica de vidilla.

A baix ens reagrupem, i en fila cap a Sant Gregori, on en Garrison es posa a davant una bona estona, amb un ritme trepidant (això d'en Garrison de deiixar de fumar no serà bo per la meva salut). Vull donar-li relleu, però feines tinc a aguantar.

A partir d'aquí entrem a Girona, i carrer per aquí, carrers per allà arribem a la pujada final, on en Pont i en Garrison ja estan morts... jo la puja dret força bé, però la Marissa ja marca territori amb un somriure malèvol, no vaig picar, i vaig fer bondat, que poques pegatines té la Conor, encara me les arrencarà.

Al final van sortir uns 106 km i 1200 de desnivell, molt bona companyia, es van portar molt bé amb nosaltres... sort que sortien a estirar cames.

Segona quedada, Dijous del Pont amb en Lato, Lídia, i gent de Figueres, ells venen de Figueres i jo i en Lato els esperem a Besalú.

Un cop en ajuntem cap a fer la volta de Santa Pau per Olot, gas amunt, a les pujada campa qui pugui, i una noia de Figueres no té el dia, i ho paga, per tant a Castellfollit giren cua.

Quedem en Lato, la Lídia i jo, amb porten a bon ritme cap a Olot, Ca la Guapa, Santa Pau, Mieres, aquí ens desviem cap el Collell, a emplenar botellins a la font.

A partir d'aquí na fent, amb pujada de ritme a la pujada de després de Sant Miquel que no puc seguir, però no estic molt lluny. Baixa junts fins a Banyoles, i d'aquí cap a Triops, i cap a Fontcoberta, Pla de Martis, amb en Lato al capdavant, i na tirant, la Lídia es posa a davant i tiba la corda, aguanto justet i arribem a Can Vila, on ens despedim d'ella.

Jo i en Lato tirem cap a Besalú, anem fent, fins que tinc una mica de subidon a la pujada abans de l'incarcal, i començo a donar-ho tot, en Lato a roda.. gas gas i més gas, no podia, però deixava que les cames respiressin, i gas, vaig donar-ho tot, fins l'arribada a l'entrada a Besalú.... i en Lato que no m'havia seguit... carai que raru, espero un mica, i no ve, ja anava a trucar-lo quant arriba amb un mica de mala cara, i no arriba sol, arriba amb un pajaron de cuidado... ai ai ai .... massa entreno!!! 

No es pot badar, en Lato no havia esmorzat gaires, i patapam, fins i tot els pota negra cauen sota l'home de la massa!!!!!

Per un relleu que donc, i no serveix per res.

Al final 86 km  a bon ritme i bona companyia.

APASIAU.

PD. Si tot va bé aquest diumenge anem a fer el Turó de l'Home, des de Sant Pol de Mar... avere que serà.

VALLTER 2000 per fi al sac

En les últimes setmanes, entre el temps i ocupacions varies, poc temps per pedalar, això a part sortidetes per matar el cuquet, dos sortides pata negra, Besalú-Vallter-Besalú, i una sortida amb gent TOP per Girona.

S'acosta el malt temps, i Vallter estava pendent, en principi m'escaquejava, però en Lato va posar fil a l'agulla, i quant s'ha de fer, s'ha de fer... no podia desaprofitar l'oportunitat.
Hi hauria bons sherpes per portar-me fins a peus de la pujada amb el mínim esforç (la resta ja seria cosa meva) i tindria companyia per allà darrera, per si la cosa picava massa.
Havíem de ser força gent, però al final hi va haver força escaqueo. Tot i això érem en com a sherpes, o sigui els que paren el vent, en Quim, en Lato i en Pont, i com a peloton de los torpes jo, l'Angel i l'Anguita de Sant Jaume.
Dia fresquet, però agradable, de mitja temporada, o sigui que no saps com vestir-te, t'abrigues i quedes moll per dins, o no t'abrigues i et peles de fred. Bé això comptant que no et gasta un pasta indecent en roba de primera.
Arrenquem a bon ritme, amb el sherpes anar estirant i la resta aguantant, jo ja estic acostumat a pedalar amb el ganxo posat, però l'Anguita i l`Àngel són més diesels, i a estones el ritme dels sherpes els fa patir.
Ens porten força tibats fins a peu del Capsacosta, pujada molt infravalorada, no és dura, però si et confies i et passes amb el ritme se't pot posar molt malament. Pobreta algú l'ha de defensar.
Vam anar pujant cadascú al seu ritme, i van quedar els 3 sherpes a davant, jo al mig, i els 2 diesels a darrera. Apreto fins els sherpes, o afluixo fins els diesels... era fàcil, afluixo fins els diesels i anem pujant tots tres xino xano... l'Àngel no té el dia i ja pateix força... en canvi l'Anguita va fi fi.
Aquesta vegada noto que em costa més pujar amb el plat mitjà com sempre (sí porto 3 plats!), ai ai que falta entreno.
Un cop tots a dalt baixar fins a Sant Pau de Seguúries, cap a Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases o parem a fer un buf. 
El ritme dels sherpes ha set massa alt, jo no he badat gaire, i sempre he tingut una bona roda per resguardar-me, però l'Àngel a estones a quedat despenjat, i ho ha pagat car, i està força cansat. L'intentem animar i que es prengui un gel, ha veure si es refà.
Arrenquem tots al seu ritme, o sigui, la primer quilòmetre la pujada ja ens havia posat tots a lloc, primer en Lato, després en Quim, en Pont, Jo, l'Ànguita i l'Àngel. 
Com es pot veure la pujada no hi han amics, com que a ningú li sobre res, és allò de "salvese quien pueda".
La pujada és dura però no exagerada, però sí el suficient per anar-te agotant de mica en mica. Lo dur és el primer tros fins la barrera, però després hi ha alguns llocs que s'empinen i et fan tambelajar un mica.
Com sempre, aguantar, i anar pensant en paranoies varies (més en noies que para), perquè el coco aguanti el que les cames no aguanten.
Quasi falta poc pel primer aparcament, em sento defallit, em prenc un gel sense parar. Se'm posa molt bé.
Faig les paelles fins a dalt molt animat, i una miqueta pletòric, a les paelles baixo pinyó, em poso dret i castanya, després el torno a pujar i més content que un gínjol.
Al final arribo a 500m d'en Pont, massa cama llarg per mi.
Primer ha arribat en Lato, en Quim, en Pont, jo... l'Ànguita s'ha parat al primer aparcament ja que el genoll i feia la guitza, i l'Àngel a la barrera.

Un cop a dalt un cafeto calent, abrigar-no i gas avall. I un cop a baix, ritme trepidant dels sherpes fins arribar a Besalú. Puc  dir que no vaig donar ni un relleu, prou feines tenia a anar a roda. Prometo que quant sigui gran i fort donaré relleus.
Ah... gràcies sherpes, sense vosaltres s'ens faria molt pesat al peloton de los torpes.

AVE MARIA PURISSIMA

Ave maria purissima quant s'acabara el patiment, o per no sé tant correcte, n'estic fins els dallonses de pedalar !!!!.... això era el que pensavem i deiem amb en Pont durant la última ruta, s'ens va fer molt dura, i a la part final estavem cascats cascats.

Els últims dies em fet un parell de rutes curtes en Btt i un parell de caminades "express" pujada caminant a tope, i baixada corrents... amb la conseqüència d'uns quadriceps carregats a tope.

 Per dijous sortida durilla, la ruta va ser sortir de Besalú, cap a Argelaguer, Sant Jaume, Castellfollit, Sant Joan les Fonts, pujar Capsacosta, Sant Pau de Segúries, parada per fer donar energia, una mica de coca.... de sucre, emplenar botelles i endavant....

Fins aquí era tot conegut, a partir d'aquí, pel que fa en bici és desconegut, anem tirant cap a Camprodon, i aquí cap a Coll d'Ares, on quant arribem a desvio que ens portarà a Beget, ens fan parar, i ens diuen que estan pintant la carretera, i que en 15 o 20 minuts ja estaran... doncs que fem... pujar fins a Molló, 4 km de pujada gratis i baixada altra vegada.

Quant i vam tornar ja vam poder passar, tirem cap a Beget, uns quilometres de pujada fins rocabruna, pocs, però que per mi ja em comencen a costar. 

I després baixada fins a Beget, per mi molt perillosa, carretera estreta, amb molts revolts que es tanquen de mala manera, on en un dels quals després de badar, derrapada...recta, que per sort era hi havia unes 3 metres de graves, i vaig poder parar just abans de tirar pel dret, amb el cor a tope, i amb un espant de collons. Sempre va bé una avís sense conseqüències. La resta de baixada encara més tranquils, però amb cotxes de cares en carretera estreta, que en més d'un revolt t'emportaves un bon espant.

A partir d'aquí arribada a Beget, i pujada més llarga però sense grans pendents, per acabar baixant fins a Oix, a partir d'aquí pujada, baixada, pujada i baixada fins a Castellfollit, per ja encarar cap a casa.

Al final acabem ben farts, a mi m'ha salvat un gel que me pres a Oix, que m'ha donat forces per arribar, i en Pont ha patit al final, una crisi més psíquica que física (deu ser molt dur estar amb mi més de 5 hores seguides.. i a més pedalar).

Al final van sortir uns 116 km 1725 m de desnivell en 5:15, contents però ben farts.

I per diumenge traca final, Besalú-Vallter2000-Besalú, la intenció és anar en grup, almenys fins a setcases, i partir d'aquí tothom al seu ritme.

Sembla que serem força gent, de Figueres, Sant Jaume, Desfrenats, si pot apuntar qui vulgui, em quedat a les 8 al pavelló de Besalú... ja ho sabeu és una bona oportunitat per patir com mai !!!!

Apasiau.

Resant ave puríssima

 

Aquí encara feia bona cara

QUE DUR ÉS SER DELS DE DARRERA

Avui sortida de los Lunes al Sol. Bé... o no tant bé, des de mitjans d'estiu que estic al paro, i això que tinc una professió de futur... delineant d'edificis... en procés de reconversió a industrial, que la construcció està més que morta.

Res no us vull atavalar més, hem quedat amb en Lato i en Pont, que sí que tenen feina, però fan festa.

Marxem a les nou, direcció al burró, i pugem cap a Sales, Tortellà, i cap Montagut, on tirem cap a can Eudald de Jou,i sortir a la carretera que va a Oix.

Fins aquí cap pujada important, però el puja i baixa era constant. Anem cap a Can bundanci i agafar la carretera de Coll de Carrera, buf, aquí sí que hi ha un bon puja i baixa. Incialment més que suportable, i finalment duríssim, he fet la culebra en alguna rampa, que sinó no pujava. El parell de fieres van fent per davant.

M'esperen i ens reagrupem, tornem a arrencar i al cap de poc, surt la cadena i m'haig de parar, ells fan la conya que hi foten gas, però res més lluny de la realitat... i foten gas.

Sort que sóc el que va més sobrat...... poso bé la cadena, tot i que el canvi falla una mica, canviant amb finura no hi ha problema.

Aquells dos ja no els veig més, les rampes passen de dures a duríssimes, però amb paciència i amb moral s'aguanta, fins que arribem a sobre Sant Pau de Segúries... on aquell parell fa estona que reposen.

Després de regal-si uns quants insults....

Diuen que volen anar per Santigosa... jo els dic que facin el que vulguin que  ho tinc clar, cap a Capsacosta i a casa... ja que estic molt cascat i no estic per més rampes.

Ritme endiablat fins al cartell de Capsacosta... i gas a la baixada, baixada divertida a saco, com es diu en l'argot, a tumba abierta, però amb seny, rollo calma tensa.

Un cop a baix, cap a Sant Joan les fons, Castellfollit, Sant Jaume, Argelaguer i Besalú fent a relleus a un bon ritme, bé fent uns relleus un mica especials, en Jo un 3% en Pont un 2% (i fatal) i en Lato un 95%.

Al final 80 km 1150 de desnivell en 3:30. Sensacions... no sé, molt dur, però gratificant, i baixada per canyera canyera.

En resum, si sou com jo, dels de darrera no espereu mai que un de davant us ajudi... bé bàsicament perquè normalment estan més endavant, però si pel que sigui estan per allà darrera, no hi confiis mai. En canvi en un dels de darrera tranquil, segur que porta eines, menjar, beure i té temps per ajudar-te, animar-te....

Toma castanya... algú ho havia de dir !!!!

Quant sigui gran i estigui molt i molt fort, seré el robinhood dels de davant !!!

APASIAU!!!