PRE REMENCES

Primer de tot, aquesta setmana res de res, fins a ahir, dilluns fisio, i ahir no podir més i vaig sortir a estirar les cames amb la bici de carretera, anar a Sant jaume i Tornar, tant sols per treure cabories del cap, i treure l'encarcarament general.

ULL, al missatge que van enviar els del Remences, aquest any dos sortides, llarga i curta. Veure com va, tot i que crec que és una bona opció per descongestionar una mica, com sempre l'únic perill seran els aprenents de PRO. Tot i això la gent podrà triar al mig de la ruta, si fa llarga o curta. Jo ja ho tinc clar CURTA !!!

Adjunto l'escrit enviat, per si algú no estar al cas, només diria que tots i hem de posar de la nostre part per tal que funciona. ANIMS!!!!!

Informació d'ultima hora:

Benvolguts participants:

Raons de seguretat i algun suggeriment dels cossos que se’n encarreguen, ens obliguen a introduir una novetat de darrera hora a la sortida.  En edicions anteriors els participants de la curta i de la llarga sortien plegats, la qual cosa implicava que un grup excessivament nombrós i compacte entrés a Olot i travessés la  ciutat amb el perill que això generava. Per reduir riscos, aquest any separarem les sortides de les dues marxes. Les plaques dels ciclistes que facin la curta portaran un adhesiu verd i les dels participants de la llarga un altre de color vermell. Això no impedeix que si algú de vosaltres decideix a última hora o en ruta mateix canviar de recorregut,ho pugui fer. Hi té tot el dret: si no passa per l’estora de Manlleu i arriba a Meta es classificarà amb els de la curta. Igualment, si algú que s’havia inscrit a la curta canvia de parer sobre el terreny i es decideix per fer la llarga no té més que seguir tot el recorregut, passant pel control de Manlleu i entrant després a Meta (això sí, sortint amb els de la curta). Entraria aleshores dintre de la classificació de la llarga i així constaria en el seu diploma.

Pel que fa als temps ningú ha de patir: el cronòmetre individual de cada un de vosaltres es posa en marxa just en el moment que passeu per l’estora de sortida.

La primera que donarem serà la corresponent a la prova de 175 km . Posteriorment, quan tots els participants d’aquesta hagin passat pel control de sortida i amb un marge de temps prudencial, es farà la sortida dels participants en el recorregut de 95 km. Els ciclistes de l’una i de l’altra estaran ubicats en calaixos diferents. Els carrers que envolten la sortida estaran convenientment senyalitzats, dirigint els ciclistes d’una i altra marxa  cap als calaixos que els corresponen.

Us preguem que col•laboreu i que feu la nostra tasca de control més fàcil: no quedaria bé i no toleraríem que ciclistes de la curta es situessin amb els de la llarga per guanyar temps. Si detectem alguna d’aquestes pràctiques, la persona implicada podria ser desqualificada a l’acte.

ÉS PER LA SEGURETAT DE TOTS VOSALTRES, SI US PLAU AJUDEU-NOS

ORBEA MONEGROS 29 - 2012

Després de 3 anys, he aconseguit anar a fer la Monegros, i no pas sol sinó amb un bon grup de Desfrenats, quasi 20. 

La majoria en quedavem a dormir la nit abans ja a Sariñena, i alguns venien l'endemà. Nosaltres hi vam anar amb una autocaravana. 

Erem 6, i la veritat és que va ser un gran encert, tant per dormir còmodes, com per dutxar-nos.

La majoria dels desfrenats feien la curta, i 8 la llarga. Pel que van dir els de la curta van disfrutar com camells, atxassu amunt i avall, algun va arribar tocat, però fent uns bons temps, i el més important passant-s'ho bé.

La llarga crec que tenia cap a 5000 inscrits, per masses, cosa que és una bestiesa, encara que sigui els Monegros,  

Anem a la sortida mitja hora abans i estem situats cap a la meitat de la cua. A peu coix fins sota l'arc, i ben a poc a poc, i vigilant.... portem 2 km, i ja bec una mica i em cau el bidó al mig del carrer, paro en compte i arriscant el recullo com puc i gas per atrapar en Pont. L'atrapo, però de seguida hi ha un embús per una mega bassa de 1x3 metres, uau...  molta gent passant pel mig del camp i dificultant encara més la cosa.

I així uns quants quilòmetres, cada vegada que hi havia alguna cosa estranya, cua el cantó, agafar tiquet i esperar el teu torn, bé els màquines, que estan tan catxes, es saltaven la cua i passaven quant ells volien (a pendre pel sac!!)

Comença alguna pujadeta, les cames em fant malt, i el genoll em molesta molt, 10 km, no pedalo gens comode, km 20, no puc portar i el genoll segueix molestant, al final paro, i resulta que tinc el seient molt més baix del compte... el poso bé i GLORIA!! les cames sembla que es posen a lloc i estan fresques com una rosa. 

Bé un tros de planer, i Gas a veure si puc aixecar cap, i donar una mica de guerra a en Pont.

Pujada constant, en Pont al davant bon ritme i controlant que jo segueixi, el segueixo bé sense força, en Rescalvo es queda, seguim... apreto a les baixades, i en Pont al darrera, pujades en Pont a Davant....

El gasoil es va acabant i cada vegada pateixo més a les "pujades" que en condicions normals serien molt assequibles, i que degut al cansament es fan més dures del compte.

Trobem la Lidia i en Quel, fem un tros junts però jo començo a flaquejar, i ells van tirant.

En Pont m'ha d'esperar contínuament, ja que em sento molt carregat de cames, i lumbars, i algun símptoma de rampa, sí ja sabeu que vull dir... AI AI AI, ja està...poc a poc AI AI AI... més a poc a poc.

Parem a posar oli a la cadena, i ens atrapa en Rescalvo, que ha sabut patir, s'ha de recuperat molt bé, i estar acabant amb ganes.

Intento posar un ritme digne, però com ja se sap la dignitat es va perden de mica en mica, i la cosa comença a anar molt justa, apreto una mica les dents, i entre que em Pont m'acopanya, i la cosa es relaxa, vaig portant la cosa força bé, de fet falla força tot el cos, menys el cap, que estava portant molt bé la situació.

Últims quilòmetres i comença a ploure, una tram de fang, que la Larsen té feina a aguantar-se, bé em vaig fotre a terra, però res seriós, endavant amb les atxes, enfangat fins les orelles.

Al final Don Quijote i Sancho Panza arriben a la meta, amb 6:14, i quasi una mitja de 20Km/h, però de moment és en Quijote qui ajuda a sortir dels pollos en que es posa en Sancho Panza, per tant MOLTES GRÀCIES don Quijote. Al proper molí de vent que t'engaxi seré allà per salvar-te.... bé potser hauràs d'esperar alguns minuts que arribi, ja saps que sempre vaig una mica arressegat.

I gràcies a tots el desfrenats, per aquest cap de setmana tan collonut, és una sort que us hagi trobat en aquesta vida, ja que les histories d'en Quijote i en Sancho Panza no podrien estar completes sense vosaltres.

També molts records la gent de llagostera, a en Pere un molt bon tiu, amb qui don gust fer-la petar, i pedalar si el pots seguir, i en Jordi Marina que al final he conegut.

Ah!!!! penseu que diumenge és la Remences, i com no, demà fisio, i .... collons no podré entrenar ni un sol dia, ja que tinc la Teresa de Parranda (ara li toca a ella), i faré com els bons, reposar la setmana abans de competició, però sense tenir el deures fets.

APASIAU !!!

PREVIA MONEGROS

Ja s'acosta el dia, i no sé si els deures estan fets, però almenys he fet més del que faria normalment, i per tant ja ni haurà prou, o això espero.

La setmana passada, un dia a córrer 10 km pels boscos de Besalú, amb "flato" en gran part del recorregut, bon entreno de patiment.

Dissabte vam quedar per fer carretera amb els desfrenats que podiem, i al final vam ser en Pont, Garrison, Molas, Marta i Sararols (aquests dos últims des de Olot). En Quim va ser baixa de ultima hora per motius personals, ANIMS QUIM (sort que ja va sobrat d'entreno).

La intenció era anar a fer la curta del Remences des de Besalú, però el temps manaria.

La cosa pintava bé... en Molas amb nosaltres va sobrat, en Pont amb ganes de venjança, i en Garrisson amb ganes de marxa. Bon ritme fins a peu del Capsacosta, on ens espera en Sararols, en Garrison ja les veu a venir i es despenja, i els altres anem pujant a molt bon ritme, en Molas quant vol i fot una marxa més, i se'n va, en Sararols comença a defallir, i amb en Pont anem apretant fins el final, al final vaig molt just, i quant falta poc, trobo un conegut, i m'obliga (orgull de veteranu) a aguantar a aquell ritme fins dalt.

Reagrupament i canya fins a Sant Joan les Abadesses, molt bon ritme, fent relleus, jo també eh!!!

En Pont ho passa malament perquè això d'anar a roda no ho acaba de portar gaire bé... a vegades deixa uns metres que poden ser letals i irrecuperables... li hauré de fer classes de com anar a roda i no donar ni un relleu.. bé de fet de relleu tampoc en va donar cap de relleu.

Decidim pujar per Santigosa, bon ritme de sortida, i tornem a quedar amb en Molas i en Pont, prova de posar un ritme alt, a veure com anem, al cap d'una estona peto com una gla, i el parell de motoretes hem treuen un bon tros, tot i que al final afluixen i els puc atrapar.

Reagrupament i baixa força a sac, tenint en Molas de guia, vaig mirar de no perdre'l de vista per mirar les traçades i baixar millor. Tot i que em va treure bastant, vaig fer un baixada força ràpida, tot i que la carretera estava molla.

A la part final del recorregut, tots tapats darrera en Molas sense donar cap relleu... és el preu d'estar tant fort!!

A part d'això Gràcies Molas per tenir pietat de nosaltres.

Durant la ruta a plogut a estones, i ha fet força fred a les baixades. Tot i això excel·ent dia de ciclisme.

Arribo a les 13:00 i a les 14:30 ja marxava cap a barcelona a agafar l'avió per anar a Astúries 4 dies, o sigui que s'han acabat els entrenaments... potser demà una volteta petita per provar la bici per última vegada.

PD. Segons sembla plourà tot el cap de setmana als Monegros, de fet quant val afogat millor una bona pluja que un bon sol.

Apasiau, en veiem als Monegros.

AQUÍ SÍ HAY PLAYA

Bé a uns 55 km d'anar i 55 de tornar, però tenim platja. Bon entrenament per als monegros, bé més aviat ha set un entrenament a veure com funciona el coco i el cames un com està tot fos, cosa que ja la tinc una mica per mà, ja que sempre ja i acabo sempre, però no quant encara queden 40 km per arribar a casa.

Avui el desfrenats em quedat per anar a Marina, erem en Lato, Garrisson, Quim, Àngel, Pont, Mañas i jo.

Com que no tinc ni puta idea de tots els camins, cruïlles i pobles pels que vam passar, i en Quim (Na fent) i en Lato (petitdru) ho expliquen de mil meravelles.

Un resum ràpid, que sempre diuen que m'allargo, sortim a les 7 del pavelló, cagan llets, és el principi i tot és pàtria, en Lato com un nen petit, no para de fotre axassus, l'Àngel i com que no ha de de fer el camí de tornada hi posa de la seva part, els altres anar controlant... bé en Pont ja començava a dir la seva frase més repetida: que no se'n recorden que hem de tornar !!!!

La cosa es va animant i tothom ja hi posar de la seva part per anar animant la maleïda mitja, sobretot en Garrison als planers (es veu que quant era petit va caure a dins d'una olla d'un gel de cafeina, antioxidant i no sé quantes merdes més), bé jo m'escaquejava tant com podia (rollo evans, però sense guanyar), en Pont seguia amb els seus laments.

Fallada mecànica del ferro d'en Mañas, remullada, renegada de'n Garrison per poder menjar, axassus d'en Lato, en Quim buscant basses, en Pont lamentant-se, i l'Àngel content perquè ell ja arribava al final. Arribem a les ruïnes d'Empúries, dinar de bocata, cafè, fred, riures... i tornada.

Continuem a tot tall, però anem bastant agrupats, bé els de davant ens van esperant a estones, i els de darrera anem mantenint el tipus.

Un cop arribem a Fares, carretera i manta cap a casa, últim esforç i cervesa a can Quei.

M'ha passat la ruta volant, molt bé de coco, però bastant tocat físicament. Mitja de quasi 20 km/h en 110 km, un bestiesa per mi, però m'ho he passat de collons i he rigut molt, Gràcies a tots.

L'1x1 de la sortida:

- Àngel: Escaquejat.

Només fa l'anada, tot i així, encara vam poder sentir uns quants del seus renecs.

- Quim: Mcqueen.

No l'havia vist mai tant en forma i pletòric, saltava a totes i sobrat.

- Lato: Mr Axassu. 

Va estar tot el camí foten axassus, com un nen amb sabates noves, cosa que en algun moment li va passar factura, sort que és un jovencell.

- Mañas: Ploramiques.

Tot el dia es queixa, fred, no estar en forma... i va sobradíssim, no cola presi no cola.

-Pont: Padrina

A la padrina avui li ha pujat el visu fins al cap, no era el seu dia, tenia fred i no tenia bones cames. Tot i així la padrina donarà la talla als Monegros.

-Jo: veteranu.

Es va amargar tot el camí preparant l'esprint final, sense possibilitats en l'esprint, ja no piquen a les meves males arts.

Garrison: ESTRELLA.

Va ser l'estrella de la sortida, partia com la ventefocs del grup, i va fer una demostració de força acollonant, a més sense flaquejar (com molts esperàvem) en cap moment, i avassallant en les llargues rectes. Unes cames perfectes per fer la llarga dels Monegros sobrat (però el mariquilla fa la curta).

PD. Dimarts passat vaig anar a fer un petit test suïcida, fer 3 vegades Besalú-Argelaguer-Besalú, amb un resultat d'una mitja de 31 km/h, vent en contra, i cuit cuit.

Dijous a córrer 9 km en 50 minuts pels boscos de besalú.

APASIAU.

Sembla que els desfrenats no acabem de trobar la nostra talla.

La nova adquisició, bé... no...podria ser sí ajuntes hipoteca, sou, ronyó, tros de fetge, i ou dret.

BIKERS DE VERITAT

Encara queden bikers de veritat, forts.. potser, valents....no sé, resistents...pse, generosos... un piló. Això és el que penso dels desfrenats que van dedicar, tan dissabte com diumenge i reunions previes, a que els nens de l'escola de Besalú passessin un gran dia dedicat a la bicicleta, a més en aquestes epoques, on tots anem als Monegros, o la Remences, o tal i fa, tots tenim ganes de pedalar... per mi és fàcil, ja que hi han el meus fills a l'escola.

Només de veure com van disfrutar tota la mainada, crec que val molt la pena, la veritat és que no canviaria els defrenats de la pedalada infantil per cap de valent, ni resistent, perquè per ser desfrenat s'ha de ser d'una pasta especial, i per sort en tenim un quants.

Només us puc donar gràcies, per fer que els nostres fills puguin passar un dia tan genial i es puguin sentir un desfrenat més. I espero que us dongueu compte del que feu, que no sembla res, però és molt important, mentre hi hagi gent així... seguirà havent-hi bikers de veritat.

Un cop recollit tot lo de la festa, en Pont em va enredar, i jo vaig enredar al Presi mañas, i ....
el Presi se va de marxa !!!!

Vam anar a fer una corriolada per la zona de Beuda, la desfrenada de far no sé quants anys (crec que s'ho inventaven tot sobre la marxa), corriols de pujada, corriols de baixada, ritme alegrillo, baixades a sac, en Pont que no ens deixava ni un moment de descans, i el Presi que baixa com els Àngels, i jo com sempre fent el que es pot, i donant guerra per tot arreu, i acabant força el gas, ah!!! tot s'ha de dir el Presi no va pujar la pujada del Coto !!!!!

Al final, 20 km 500 de desnivell en 1:35 de pedalar, i feliç com un anís.

Gran cap de setmana, amb pocs km, poc entreno, però ORGULLÓS DE SER UN DESFRENAT.

Apasiau.

APRAPEREUVUS, que diumenge hi ha encerrona cap a l'escala.

Tenim els nens molt crescudets a Besalú.

CADA VEGADA MÉS CARRETERUS

Cada vegada som més cabres de muntanya que ens passem (a temps parcial) a la carretera, aquest diumenge s'hi ha apuntat en Garrison.

Amb ell i en Pont em anat a fer la volta a Santa Pau per Olot, la veritat és que ha estat molt bé, i a sigut una volta exigent, ja que un apretaba al pla, l'altra a la baixada i l'altra a la pujada, per tant no hi havia descans.

Primer de tot donar-los les gràcies a ells dos i a la família, per poder unificar horaris (encara que sigui em calçador) i així puc fer sortides amb amics, arribar a casa i sortida amb al família. O sigui diumenge completíssim.

Bona sortida, en Garrisson ens posava les piles en els planers, té molta força a les cames, i les feines són a seguir la seva roda, les pujades en Pont comença a tocar la pera, tot anar apujant el ritme de mica mica, com aquell que no vol, i jo que foto unes arrancades i unes escapades que no aguanti ni jo mateix ( o sigui peto com un galapat).

Tot i això encara el he pogut espavilar a la pujada de Sant Jaume i la de Sant Cosme, però avui he perdut el títol de campió mundial de la pujada de la creu roja.
Fent la volta a l'estany, em vist un grup molt nombrós, amb maillots de Súria bicis, i em pensat que potser passaven per Besalú, en Garrison a començat a tirar fins que els hem atrapat.
A la pujada de la creu roja, ells han anat pujant cada vegada més ràpid, en Pont i en Garrison els han intentat seguir, i jo he anat fent com un vetaranu.... a cap de poc, un del grup es despenja, i es queda amb en Pont, en Garrison fot un pet com una gla, l'avanço, i quant arribo a l'alçada d'en Pont i l'altra noi, al lloc on sempre ataco els adelanto i marxo, però el malparit d'en Pont havia tingut temps de recuperar una mica, i m'ha contraatacat, o he intentat però no he pogut, i he perdut el títol.. la venjança serà terrible.. o no...

Un cop a dalt, ens hem reagrupat tot tres (més de dos ja és un grup no?), i acabar de treure el fetge per la boca fins a Besalú, ells han anat a fer la cerveza, i jo al cap de dos minuts d'arribar ja anava amb la família als Aiguamolls de l'empordà a passar el dia.

Al final m'han sortit 68km a bon ritme, i disfrutant com un camell, ja que m'ha passat el temps ràpidissim (més tardarà a passar el malt de cames). Això sí content com unes pasqües.

També divendres vaig sortir a córrer, vaig anar a fer 11,5 km en 1 hora 13min, amb les plantilles noves, puc córrer molt millor, sense tantes sobrecàrregues, i sense patir com feia. A la primera setmana de gener sortia a córrer 25 minuts, i arrossegant-me, ara sé que no vaig ràpid però vaig còmode i disfruto correguent pel mig del bosc.

PD. Cada vegada hi ha més desfrenats amb bici de carretera, aviat haurem de muntar una macrosortida.

Apasiau

PER FER PASSAR EL CANGUELI

Que millor que per fer passar el cangueli de la Marató dels Monegros, que fer Km, bé menys que la Monegrós, que si en faig més ja no tindrà gràcia anari ;).

Divendres aprofitant que era festa a Besalú, ja que és la Processó dels Dolors, i abans d'anar a fer un bon tiberi amb els de la colla, vaig pujar a la Mare de Déu del Mont, i hi vaig pujar per Cabanelles, per on no hi havia pujat mai, normalment la gent de Besalú hi pugem per Beuda.

Les cames em feien malt, ja que havia anat a córrer dos dies abans, i sempre em quedo bastant tocat.

Vaig anar fent fins, a Can Vilà, i aquí desvio capa Cabanelles, i anar pujant, en principi, és més llarg que per Beuda, però t'estalvies, alguna rampa de les que fan malt, tot i així cap al principi, hi ha una rampa que em fa patir més del compte, em prenc un gel, que se'm posa de meravella. Les cames es posen a to i agafo un ritme, suau però de bon mantenir, ja que no pateixo gaire, ho porto tot posat 3 plats i un 27 darrera, mariquilla ?? po sí... o tens cames o 3 plats, i és més fàcil tenir 3 plats que dues bones cames.

Arribo al trencat d'on empalme a la carretera que puja de Beuda, i més fresc que mai... a partir d'aquí na pujant, mentre vaig a avançant ja va apareixent la fatiga, i faig la pujada final, força cuit, però tranquil i na fent, amb una velocitat de 8,5 km hora, s'ha de tenir força equilibri.

A punt d'arribar a dalt, a la última pujada que no és tant dreta encar puc fer la última apretada per arribar a dalt ben cuit, com ha de ser.

Crec que si hagués menjat el plàtan a mig camí, mentre pujava, no hagués patit tant a les últimes rampes.

Un cop a dalt, faig un buf i cap avall. A la quarta paella, PATUM, la roda de davant peta, i feines a frenar, ha set fallo meu, ja que he passat massa pel mig de la carretera, i està plena de pedretes esperant alguna roda primeta per petar.

En un moment ja la tenia canviada, i per avall, no estava del tot ben inflada, i la baixa va ser força xunga. Un cop a baix gas fins a Besalú, uns 65 km. Per arribar a dalt, desde casa vaig tardar 1:54, bastant més que per Beuda, tot i que anava més tranquil.

Després tiberi i copa amb la colla i a la tarda Processó de Besalú, com que sóc Estaferm, s'ha d'anar a complir com cada any, i amb moltes ganes.

Dissabte de passejada i calçotada, i sobretaula.... tota la pujada a la Mare de Déu del Món ben recuperada.

Diumenge, vaig quedar amb Pont, vam anar a fer la volta a Can Vilà i Crespià, però vam fer una variant, ja que vam passar pel trencant de després del radar de Can Vilà, anat cap a Espinavessa, una carretera molt maca, per relaxar-se, i na tirant cap a Vilert, crespià i Banyoles, volta a l'Estany xino xano xerrant amb un amic d'en Pont, i com un aixam d'abelles ens passen un bon grup de ciclistes a tot tai, diria que eren els de Amatstrong (almenys la majoria).

Pujada de la Creu roja a bon ritme i cap a casa. Al final uns 50 km, bones sensacions tot i el malt de cames que portava del divendres, podia pedalar bé, però sense fer bestieses, ja que si intentava apretar més del compte, nai nai de la xina. Vaig aprofitar pe afinar la tècnica d'anar a roda (tot i que ja la tinc molt apresa), ja que, a la que feia figa, em posava a darrera en Pont i alé a viure bé. Em va portar tota la recta de Malianta sense baixar de 33 km/h (així entrena una mica).

Vaig passar uns dies de molt cangueli amb això de la Marató (119 km de btt), però m'ho vaig mirant d'una altra manera i amb més filosofia... i ja ens ho trobarem.

Apa siau.