ORBEA MONEGROS 29 - 2012

Després de 3 anys, he aconseguit anar a fer la Monegros, i no pas sol sinó amb un bon grup de Desfrenats, quasi 20. 

La majoria en quedavem a dormir la nit abans ja a Sariñena, i alguns venien l'endemà. Nosaltres hi vam anar amb una autocaravana. 

Erem 6, i la veritat és que va ser un gran encert, tant per dormir còmodes, com per dutxar-nos.

La majoria dels desfrenats feien la curta, i 8 la llarga. Pel que van dir els de la curta van disfrutar com camells, atxassu amunt i avall, algun va arribar tocat, però fent uns bons temps, i el més important passant-s'ho bé.

La llarga crec que tenia cap a 5000 inscrits, per masses, cosa que és una bestiesa, encara que sigui els Monegros,  

Anem a la sortida mitja hora abans i estem situats cap a la meitat de la cua. A peu coix fins sota l'arc, i ben a poc a poc, i vigilant.... portem 2 km, i ja bec una mica i em cau el bidó al mig del carrer, paro en compte i arriscant el recullo com puc i gas per atrapar en Pont. L'atrapo, però de seguida hi ha un embús per una mega bassa de 1x3 metres, uau...  molta gent passant pel mig del camp i dificultant encara més la cosa.

I així uns quants quilòmetres, cada vegada que hi havia alguna cosa estranya, cua el cantó, agafar tiquet i esperar el teu torn, bé els màquines, que estan tan catxes, es saltaven la cua i passaven quant ells volien (a pendre pel sac!!)

Comença alguna pujadeta, les cames em fant malt, i el genoll em molesta molt, 10 km, no pedalo gens comode, km 20, no puc portar i el genoll segueix molestant, al final paro, i resulta que tinc el seient molt més baix del compte... el poso bé i GLORIA!! les cames sembla que es posen a lloc i estan fresques com una rosa. 

Bé un tros de planer, i Gas a veure si puc aixecar cap, i donar una mica de guerra a en Pont.

Pujada constant, en Pont al davant bon ritme i controlant que jo segueixi, el segueixo bé sense força, en Rescalvo es queda, seguim... apreto a les baixades, i en Pont al darrera, pujades en Pont a Davant....

El gasoil es va acabant i cada vegada pateixo més a les "pujades" que en condicions normals serien molt assequibles, i que degut al cansament es fan més dures del compte.

Trobem la Lidia i en Quel, fem un tros junts però jo començo a flaquejar, i ells van tirant.

En Pont m'ha d'esperar contínuament, ja que em sento molt carregat de cames, i lumbars, i algun símptoma de rampa, sí ja sabeu que vull dir... AI AI AI, ja està...poc a poc AI AI AI... més a poc a poc.

Parem a posar oli a la cadena, i ens atrapa en Rescalvo, que ha sabut patir, s'ha de recuperat molt bé, i estar acabant amb ganes.

Intento posar un ritme digne, però com ja se sap la dignitat es va perden de mica en mica, i la cosa comença a anar molt justa, apreto una mica les dents, i entre que em Pont m'acopanya, i la cosa es relaxa, vaig portant la cosa força bé, de fet falla força tot el cos, menys el cap, que estava portant molt bé la situació.

Últims quilòmetres i comença a ploure, una tram de fang, que la Larsen té feina a aguantar-se, bé em vaig fotre a terra, però res seriós, endavant amb les atxes, enfangat fins les orelles.

Al final Don Quijote i Sancho Panza arriben a la meta, amb 6:14, i quasi una mitja de 20Km/h, però de moment és en Quijote qui ajuda a sortir dels pollos en que es posa en Sancho Panza, per tant MOLTES GRÀCIES don Quijote. Al proper molí de vent que t'engaxi seré allà per salvar-te.... bé potser hauràs d'esperar alguns minuts que arribi, ja saps que sempre vaig una mica arressegat.

I gràcies a tots el desfrenats, per aquest cap de setmana tan collonut, és una sort que us hagi trobat en aquesta vida, ja que les histories d'en Quijote i en Sancho Panza no podrien estar completes sense vosaltres.

També molts records la gent de llagostera, a en Pere un molt bon tiu, amb qui don gust fer-la petar, i pedalar si el pots seguir, i en Jordi Marina que al final he conegut.

Ah!!!! penseu que diumenge és la Remences, i com no, demà fisio, i .... collons no podré entrenar ni un sol dia, ja que tinc la Teresa de Parranda (ara li toca a ella), i faré com els bons, reposar la setmana abans de competició, però sense tenir el deures fets.

APASIAU !!!