Bé a uns 55 km d'anar i 55 de tornar, però tenim platja. Bon entrenament per als monegros, bé més aviat ha set un entrenament a veure com funciona el coco i el cames un com està tot fos, cosa que ja la tinc una mica per mà, ja que sempre ja i acabo sempre, però no quant encara queden 40 km per arribar a casa.
Avui el desfrenats em quedat per anar a Marina, erem en Lato, Garrisson, Quim, Àngel, Pont, Mañas i jo.
Com que no tinc ni puta idea de tots els camins, cruïlles i pobles pels que vam passar, i en Quim (Na fent) i en Lato (petitdru) ho expliquen de mil meravelles.
Un resum ràpid, que sempre diuen que m'allargo, sortim a les 7 del pavelló, cagan llets, és el principi i tot és pàtria, en Lato com un nen petit, no para de fotre axassus, l'Àngel i com que no ha de de fer el camí de tornada hi posa de la seva part, els altres anar controlant... bé en Pont ja començava a dir la seva frase més repetida: que no se'n recorden que hem de tornar !!!!
La cosa es va animant i tothom ja hi posar de la seva part per anar animant la maleïda mitja, sobretot en Garrison als planers (es veu que quant era petit va caure a dins d'una olla d'un gel de cafeina, antioxidant i no sé quantes merdes més), bé jo m'escaquejava tant com podia (rollo evans, però sense guanyar), en Pont seguia amb els seus laments.
Fallada mecànica del ferro d'en Mañas, remullada, renegada de'n Garrison per poder menjar, axassus d'en Lato, en Quim buscant basses, en Pont lamentant-se, i l'Àngel content perquè ell ja arribava al final. Arribem a les ruïnes d'Empúries, dinar de bocata, cafè, fred, riures... i tornada.
Continuem a tot tall, però anem bastant agrupats, bé els de davant ens van esperant a estones, i els de darrera anem mantenint el tipus.
Un cop arribem a Fares, carretera i manta cap a casa, últim esforç i cervesa a can Quei.
M'ha passat la ruta volant, molt bé de coco, però bastant tocat físicament. Mitja de quasi 20 km/h en 110 km, un bestiesa per mi, però m'ho he passat de collons i he rigut molt, Gràcies a tots.
L'1x1 de la sortida:
- Àngel: Escaquejat.
Només fa l'anada, tot i així, encara vam poder sentir uns quants del seus renecs.
- Quim: Mcqueen.
No l'havia vist mai tant en forma i pletòric, saltava a totes i sobrat.
- Lato: Mr Axassu.
Va estar tot el camí foten axassus, com un nen amb sabates noves, cosa que en algun moment li va passar factura, sort que és un jovencell.
- Mañas: Ploramiques.
Tot el dia es queixa, fred, no estar en forma... i va sobradíssim, no cola presi no cola.
-Pont: Padrina
A la padrina avui li ha pujat el visu fins al cap, no era el seu dia, tenia fred i no tenia bones cames. Tot i així la padrina donarà la talla als Monegros.
-Jo: veteranu.
Es va amargar tot el camí preparant l'esprint final, sense possibilitats en l'esprint, ja no piquen a les meves males arts.
Garrison: ESTRELLA.
Va ser l'estrella de la sortida, partia com la ventefocs del grup, i va fer una demostració de força acollonant, a més sense flaquejar (com molts esperàvem) en cap moment, i avassallant en les llargues rectes. Unes cames perfectes per fer la llarga dels Monegros sobrat (però el mariquilla fa la curta).
PD. Dimarts passat vaig anar a fer un petit test suïcida, fer 3 vegades Besalú-Argelaguer-Besalú, amb un resultat d'una mitja de 31 km/h, vent en contra, i cuit cuit.
Dijous a córrer 9 km en 50 minuts pels boscos de besalú.
APASIAU.
Sembla que els desfrenats no acabem de trobar la nostra talla.
avui he anat amb la flaca a veure com va... és un altre esport. m'he de relaxar, collons les pujades!
ResponElimina