SANT MIQUEL DE COMAROURE AMB CONVIDATS

Entre setmana poca cosa, com sempre mentre no s'allargui el dia. Dimecres al migdia, vaig sortir a córrer, és el dia que el peu m'ha deixat córrer més, 38 minuts i uns 7 km. Ja estic decidit a fer una mica de racó, i poder mirar de fer-me unes plantilles, per solucionar aquestes maleïdes molèsties a la planta del peu.

Dissabte volia sortir, però entre una cosa i una altra no vaig sortir, cada dia em fa més mandra fer la típica sortida llampec amb bici, a vegades tardo més en posar-me el vestit de torero que en pedalar.

Diumenge vaig anar a les 9 amb els desfrenats al pavelló, erem l'Albertí, en Paco, en David del càmping, jo, i una colla d'Olot coneguts de l'Albertí.
La veritat és que són gent divertida, i que val la pena compartir ruta amb ells.

Vam anar a fer una de les rutes del llibre d'en Lato, pujant cap al coll d'Espinau, on vam pujar força bé, aguantant amb el plat mitjà.
Agafant el corriol que va a sortir a l'església Sant Miquel de Comaroure. El corriol, tot i haver-hi alguna zona impossible es fa quasi tot pedalant. Per tant de per repetir.

Després fer un mos disfrutant del paisatge, i fent-nos un fart de riure amb els d'Olot i les seves històries.

A partir d'aquí, baixar per l'esqueleto, a les zones de bac feia una fred terrible. Però un cop al final de la baixada, quatre repetxons i ja tornem a estar acalorats.

Ànims a en Paco, que va petar el quadro de la bici, de fet pobre cannodale ja li tocava potser, jubilació forçada... almenys ells es podrà jubilar.

Ja podem començar a posar-nos les piles, que d'aquí a un mes i poc hi ha la marxa de Sant Pau. Només aptes pels valents... o pels beneits...

EL COS DE MONTAGUT

Després de dos sortides seguides la setmana passada, una cap a Sant Ferriol i sagrat Cor, i l'altra a Can Costa i Sagrat Cor. Força bones sensacions (per ser jo), pujant a can Costa en 20, cosa que vol dir que no estamos tant malt (que tampoco bien).

Volia sortir el tercer dia seguit, però com diuen el bons, has d'escoltar el cos, i el meu cos em deia que li fotia malt tot, esquena, genolls, cames.... o sigui que vaig fer una mica d'endreça per casa.

Dissabte excursió familiar cap a Rocacorba, desde la banda de Canet d'Adri. Bona caminada tot i que al final no hem fet el cim, a vegades val més un retirada a temps que una victòria. Els nens fet uns jabatos.

Avui diumenge sortida a les 9 del matí amb els desfrenats, amb el xerpa Albertí, en Molas amb la bici que li falta un plat i algun quilo, amb en Paco on té tots els plats i li sobren algun quilo, a la bici, en Manel sabeu si aquest corriol és molt tècnic?, i jo mateix.

Tirem direcció Argelaguer, desfent part de l'últim desfrenada, travessant 2 vegades el riu sense remullades (per poc), anem cap a Sant Jaume, ens enfilem cap a Montagut.
A Montagut comencem a pujar cap al Cos per la carretera, anem pujant a bon ritme, en Molas marxo sol endavant, en Paco al darrera, i uns 10 metres més enrera jo. Vaig força comode, és una pujada quasi tot asfaltada, crec que port un ritme bo i gens forçat, però cap al mig em comença a picar una rampa del 16% que se'm fa un mica llarga, i que em salva el plat petit.
A partir d'aquí, plat mitjà i fins a dalt. Vista preciosa, i un bon solet. Un platan i dues manderines de l'hort de botei, i cap avall pel corriol.
Una primera part una mica tècnica, que es pot fer quasi tot, sortim a la cometa, d'aquí tornem a Montagut, pedrera, Sant Jaume, Argelaguer i Besalú.

M'he trobat prou bé, tot i que he arribat força cuit, falten km!!!!

ULTIM COLETASSO

Ahir vaig fer la última pedalada de l'any, com no Can Costa, tot i que el sol només tocava cap al sector de Beuda, vaig tirar cap al bac, a veure si sonava la flauta i trobava les ulleres.

Vaig començar a pujar lleugeret, i sí senyor, al mig de la pista, entre les dues roderes, les meves ulleres !!!!!! ja és la segona vegada que les retrobo (no hi ha manera de treure'm-les de sobre).

Paro, les recullo, i gas amunt !!!, als dos descansos (o això diuen) apreto força, i cap al final veig que vaig bé de temps, apretada final, amb el cor que surt per la boca, les cames inflades, i 19:50, buf !!
més content que unes pasques, feia temps que no baixava de 20, i a part del final, me sentit força bé.

Després parada al Sagrat Cor a admirar la magnifica vista, i baixada per la carretera de pujar al Sagrat Cor, la confiança, darrer Can Camps, i passar pel cotó, pel camí travessar tres rius, més plens del compte. Per tan remullada de peus, quina rasca!! i cap a casa.

Sortida bona per treure la carbonilla, i tota lo acumulat de dos dies a Port Aventura, els nens han disfrutat com animals, i els pares també... el menjar la festa del fregit, i el dormir Hotel de 4*, collons que viuen bé els rics, això sí que és un hotel.

BON ANY BIKERS !!!!!!

APROFITANT ELS ULTIM DIES DE L'ANY

Primer de tot felicitar les festes i l'any nou, no vull ser pessimista, però pinta que te cagas !!

De moment tot aquest temps que no he escrit, he sortit un dia amb els desfrenats (bona ruta al sector d'espinau), 4 o 5 sortides o mini sortides a córrer, i molts tiberis i gastos.
Abans d'ahir sortida amb la btt després de molts dies, vaig fer un tros de la última desfrenada, per veure que estic com diuen els bons, en pretemporada, com dic jo fet una coca.
La ruta va quedar mig estroncada, ja que un cop arribava al mort, em adonar que havia perdut les ulleres a mitja pujada de can Costa, aixì que vaig recular, tot aprofitant per passar pels corriols de la desfrenada de fa 2 anys (ull que la passarel·la de fusta ja no hi és, i al seu lloc hi ha un bon escaló), a part del primer tros, la resta del corriol està perfecte, ja que l'han netejat el caçadors.
Vaig tornar a baixar cap a can Costa a veure si les veia, però res, hores d'ara hi deu haver algun porc senglar amb ulleres d'anar amb bici.
Al final sensacions de que les cames no tiren, però moltes ganes de posar-les una mica a to.
Ara toca intentar aprofitar les festes i començar a pensar en algun objectiu diferent per l'any que ve.

PD. Si algun bon jan troba les meves ulleres (que són molt velles) ja sap on sóc, i ja sabeu que en fumera ho veu tot, i les reis (mags no els altres) són gent generosa i agraïda.

PD. Ja tenim nova inquilina a casa, en Ferran té una bici nova, una BH CALIFORNIA d'alumini de 1v talla 16", que el tió va comprar a outleciclismo per 100€ (ports inclosos), ja marxa com un tiru.

100 oficials

Sí sí, per primera vegada passo de 100 km amb la bici de carretera. No hi havia manera, 75, 85, 95 no acabava mai d'arribar-hi.

Ja feia temps que ho rumiava, però mai em plantejava anar a fer més de 100, sinó que planificava la ruta i sortia el que sortia.
Avui em quedat amb en Pont, i hem tirat cap a Avinyonet, Llers, Tarradas, i després girar a la dreta cap a Boadella d'Empordà, Montroig, i fins a Darnius on fem parada a fer un mos. El que passa és que em anat a un "antru", que no tenien res per menjar, i al final ens hem arribat fins a dins el poble, i trobem una botiga de queviures, i ens fotem una bona ensaimada i una xocolatina.
Després anem cap al Pantà de Boadella, que està a tope, i tot i així les comportes estan tancades.
Després anem altra vegada cap a Boadella d'Empordà, i pugem el coll que abans em baixat. És una mica llarg però no té cap desnivell fort, a bon ritme anem pujant.
Després tornem a Tarradas, aquí ens desviem cap a Vilarig, Cistella, Vilanant, Taravaus, i tornem a la carretera de Figueres on enfilem cap a Besalú.
Puja i baixa, i anar tirant, fins que s'acaba el gas, i intentant seguir en Pont tinc un amago de rampa. La veritat és que em begut bé durant la ruta, però el menjar... un platan, 2 cafès i una ensaimada en tot el matí, i després passa el que passa. Tot i així em nego a predrem un gel, m'he tornat un hippie de la bici, res de merdes que et destrossen l'estomac.
Doncs així acabem d'arribar a Besalú, les pujades comencem junts, m'acaba deixant enrera, i m'espera a dalt, i a als planers encara li dono una mica de guerra.
Arribem a Besalú, i OH NO !!! 96 km !! m'hi nego.
Tot i estar fets pols, decidim tirar un tros cap Argelaguer per fer els 100.
Al final 101,20 Km en 4:20, i trinxat trinxat, però content content.
Bon pont que a mi ja se m'ha acabat!!!

OIX 2012 - 2 a 2

Així va quedar el diumenge, 2 pujades i 2 baixades. La marxa d'oix no té secret, comencem amb pujada forta, baixada forta, pujada dura i baixada dura, bona nit i tapat.

És dura de collons, però es la meva "favorita", és la marxa que intento no fallar mai, i ja hi porto uns quants anys. Per mi té un encant especial, per la zona, per la gent, l'atenció, i tot que per davant segur que es foten uns bons pals, tinc la sensació que és de les marxes menys competitives que hi ha, tothom la fa petar, es para als avituallaments, com ha de ser, i que per això hi són.
De Besalú, hi havia l'Angel, en Paco, en Lato, en Quim, en Rescalvo, en Pont i jo, i uns 200 bikers més de tot arreu. Molts coneguts de per Olot, en Serrat, en Mia, l'Àngel de ca l'angel de Fontcoberta (ens retrobem al peloton de lo torpes com sempre)
Cada any hi fot un fred que pela, tot i que aquest any, tot i haver-hi gelada, feia molt menys fred que els altres anys.
Aquí ningú escalfa pedalant, la gent s'escalfa prenent una xocolota desfeta amb brunyols.
La sortida dels últims, i tranquil·lament anem pujant i avançant alguna posició.
Comença la pujada, i sense estressar-nos anem avançant, la cosa es va empinant, i en Pont ja se'm comença a escapar, jo vaig fent que la cosa és llarga, el vaig veient tota l'estona, però no el puc pas atrapar.
Vaig tirant, un cop a dalt, baixo a tot tai fins, pujada asfaltada fins avituallament on hi deixem un cartutxo i arribo just darrera en Pont.
Un flam, aigua, un tall de taronja i corriol avall, baixada tècnica, amb pedra molla i arrels, que fan que trams siguin molt difícils per unes patates siberianes com nosaltres.
A baix travessar riu, i encarem unes pujadetes fins arribar a Oix, aquí tirem cap a la llarga, collons com puja, ja la conec aquesta pujada de cada any, però això no la fa pas menys dura.
És llarga de collons, i força trencada a trams, que la fa més dura. Per variar en Pont s'escapa, però sense estressar-me vaig fent, de cop ja sento algú amb veu femenina que renega, porta un mallot del Banyoles, ella també em reconeix, com no la Judith de Banyoles. La vaig conèixer el primer dia que anava amb bici, i no plorava perquè no sabia canviar un cambra. I mira-la ara, a feta la quebranta, i em fot uns batis cada vegada que la trobo que no vegis. Sort que estava fotuda de l'esquena, i li vaig poder donar una mica de guerra. Tot i això com dic jo, és un biker valenta, que no es guarda res.
Un cop a dalt, fang, no cap bestiesa, el just per disfrutar i emmardar-me. Arribem a l'avituallament i ens retrobem amb en Pont.
Em trobo bé i amb confiança, i decideixo baixar força a sac, avanço uns quants bikers, i no tinc cap espant remarcable. Disfruto com un camell, la doble és la millor compra que he fet mai. Còmode pujant, i baixes com un tiro, pesa un pèl massa, però carai a la bici li sobre 1 quilo, però a mi 8, el quilo de bici està a 1000 euros, i a mi em sembla que em costaria menys, o no...

Finalment, manguitos de regal, cervesa i cap casa.

Des d'aquí felicitar la gent que organitza la marxa d'Oix, per la seva atenció, dedicació i simpatia. FELICITAT i fins l'any que ve.

PD. Classe mestra dels senyor lato: Com untar la roda amb frens de disc a l'inrevès. Semblava que els raids els hi costava una mica de passar per la zona del fre. Secretari Lato estas fet un bon carcamal. ah !!! bici no va ja !! 29 ? segur ????????

Fotos al facebook de btt oix

http://www.facebook.com/pages/Bici-Muntanya-dOix/154408677986684

APROFITANT EL PARON DE PLUJA

Aprofitant que avui al matí no havia de ploure, em quedat amb en Pont per anar a treure la cabonilla amb la de carretera, ja que no tenia ganes d'enfangar-me amb la btt.

Hem optat per anar fins a Oix, mentre inflàvem les rodes a la betzinera, han passat 3 ciclistes que anaven en la mateixa direcció que nosaltres.
Em tirat xino xano, havia de vigilar en Pont, que és com una bardissa seca, que ja estava a punt per donar-los caça, na fent, al final els hem atrapat a la pujada a Sant Jaume, un perquè anava més lent, i les altres perquè s'han parat a dalt (després de picar-se entre ells i pujar a tot tall).
Un copa avançat, tot esbufegant, hem anat tirant, fins que ens ha atrapat i hem fet el camí junts fins al trencat al parador de Castellfollit, la veritat és que a la pujada anava parat, però ens ha posat un ritme, que anàvem amb el ganxo al coll.
Al trencant ens hem despedit, i em començat a tirar amunt. En Pont com sempre a començat a posar la seva ritmeta, l'anava seguint força bé, però cap al final del primer coll m'ha començat a venir flato, i he tingut que deixar-li 10 o 15 m per poder relaxar una mica l'asunto, un cop dalt, baixada i tornar a pujar on en la part final tampoc el puc seguir.
Arribem a Oix, fa un bon dia, voliem tirar fins a dalt al Bestrecà, però amb la xarremeca, ens hem estovat i em decidit tornar cap a casa.
En el primer coll, pujant força a ritme, i acabant amb una bona serie, que tot s'ha de dir m'ha tornat a fondre als metres finals. Per intentar-ho que no quedi.
Descens i tirem cap a Can Eudald de Jou, bonic camí per fer tranquil·lament. Arribem a Montagut i tirem cap Tortellà, quina pujada tant pesada, es fa llarga de collons, per variar torno a posar un bon ritme, a la part final deixo en Pont enrera, però s'hem torna a fer llarg, i peto a 100 metres del final, i na fent.
Tirem cap a Espuella, no l'havia fet mai de baixada, Argelaguer, el Clot i Besalú.
50 quilometres per treure la carbonilla i fer alguna serie, i arribar a casa trinxadots, com sempre.

Un copa hem arribat, hem mirat bicis, que en Pont necessita una btt, i tothom li aconsella una 29, jo no ho veig gaire clar, aquí tenim molts corriol, i pujades cabrones, i no sé si és tan bona idea per aquesta zona.