Com sempre horari una mica apretat, plego a les 15h, anar a buscar en Ferran, i cap a casa, on m'esperen la Mar i la Teresa, que tots plegats aniran cap a la piscina, ja que l'hereu té natació. La Teresa amb tots dos cap a la piscina, i jo cap amb bici, que he quedat amb en Pont. Entre canviar-me, preparar-ho tot marxem a les 16h. Hem decidit que farem la Desfrenada, en Pont porta un mapa (mig esborrat) de la ruta, i a mi em van explicar algunes coses, ja que hi ha molts corriols nous.
No diré noms ni referències clares, ja que la ruta és "top secret".
El primer tram és molt ràpid, per pistes en bon estat i amples, amb pujades suficients perquè tothom es col·loqui a lloc (sempre es diu al món del btt que les pujades posen tothom al lloc que li correspon). Amb en Pont anàvem a un ritme fort o molt fort, entre que apreta un i apreta l'altra, fins que de la meva boca va sortir la frase lapidària: amb aquest ritme no arribo. Tot i així encara em va portar amb la soga al coll una estona, o sigui fins el km 10 a tope. A partir d'aquí entre que ens hi havíem de fixar per trobar els camins correctes, la calor i que estàvem ja una mica petats, vam posar un ritme més tranquil, tot i així alegre.
Vam agafar un corriol nou de pujada, buf, plat petit i apretant el cul, es feia llarg, però quant arribes a dalt, un corriol nou, rapidíssim, pel mig del bosc, sense pedregam, totalment ciclable, molt guapo. A partir d'aquí, pista fins arriba a un altra corriol de baixada, molt semblant a l'anterior, molt ràpid per disfrutar com nens. Després una pujada curta i tècnica, que en dic la pujada de la mort (ni jo ni en Pont ho vam aconseguir), és qüestió d'agafar la traçada correcta. A partir d'aquí pista, fins arribar a un corriol de pujada durillo, però que el vam fer sense posar cap peu.
A dalt portavem la meitat del camí i no ens havíem begut els dos bidons que portàvem cada un. Sort que va aparèixer en "Ciset", li vam dir si tenia aigua fresca, i ens va portar fins a un pou, on amb una mànega ens va ruixar amb una aigua fresca, i vam poder emplenar els bidons. A partir d'aquí, pujada, pista i corriol de baixada. La veritat és que entre la calor, l'inici fort, i les pujadetes, començàvem a estar força madurs, i ens quedava el pitjor. Del km20 al 25 més o menys. Pujada... pujada... pujada .... pujada. La última sens va fer eterna, ja que les instruccions eren, tu ves pujant fins que no puguis més, i així va ser... jo no podia més però la pujada seguia, per tant som-hi fins a dalt. Un cop a dalt, ben esgarrinxats, un corriol llarguíssim, tècnic, per molta gent 100% cicable, per nosaltres 90%. Ja que hi ha girs molt tancats amb pedres posades amb mala folla. Però es fa bé. En resum corriol guapíssim esquivant arbres. Un cop a baix, baixada ràpida, amb pedra suelta, tan suelta que ja vaig tenir en Pont amb els seu 1.98 estirant a terra, patint una mica per la seva espatlla malmesa, però al final alguna rascada però res. I després pistes ràpides fins a Besalú, on es esperava una clara amb menta per recuperar forces.
La ruta ens va agrada molt, sincerament la ruta més completa que he fet mai, ho té tot, per mi és la ruta en Btt perfecte, 100% ciclable. Això sí ,per la gent del meu nivell, o sigui dominguero amb aspirancions a globero, posar un ritme alegre però no passar-se ja que sinó potser fotre un pet com una gla. I la gent que està forta gas a la burra, i això sí els corriols de baixada són per PIXAR COLÒNIA.El primer tram és molt ràpid, per pistes en bon estat i amples, amb pujades suficients perquè tothom es col·loqui a lloc (sempre es diu al món del btt que les pujades posen tothom al lloc que li correspon). Amb en Pont anàvem a un ritme fort o molt fort, entre que apreta un i apreta l'altra, fins que de la meva boca va sortir la frase lapidària: amb aquest ritme no arribo. Tot i així encara em va portar amb la soga al coll una estona, o sigui fins el km 10 a tope. A partir d'aquí entre que ens hi havíem de fixar per trobar els camins correctes, la calor i que estàvem ja una mica petats, vam posar un ritme més tranquil, tot i així alegre.
Vam agafar un corriol nou de pujada, buf, plat petit i apretant el cul, es feia llarg, però quant arribes a dalt, un corriol nou, rapidíssim, pel mig del bosc, sense pedregam, totalment ciclable, molt guapo. A partir d'aquí, pista fins arriba a un altra corriol de baixada, molt semblant a l'anterior, molt ràpid per disfrutar com nens. Després una pujada curta i tècnica, que en dic la pujada de la mort (ni jo ni en Pont ho vam aconseguir), és qüestió d'agafar la traçada correcta. A partir d'aquí pista, fins arribar a un corriol de pujada durillo, però que el vam fer sense posar cap peu.
A dalt portavem la meitat del camí i no ens havíem begut els dos bidons que portàvem cada un. Sort que va aparèixer en "Ciset", li vam dir si tenia aigua fresca, i ens va portar fins a un pou, on amb una mànega ens va ruixar amb una aigua fresca, i vam poder emplenar els bidons. A partir d'aquí, pujada, pista i corriol de baixada. La veritat és que entre la calor, l'inici fort, i les pujadetes, començàvem a estar força madurs, i ens quedava el pitjor. Del km20 al 25 més o menys. Pujada... pujada... pujada .... pujada. La última sens va fer eterna, ja que les instruccions eren, tu ves pujant fins que no puguis més, i així va ser... jo no podia més però la pujada seguia, per tant som-hi fins a dalt. Un cop a dalt, ben esgarrinxats, un corriol llarguíssim, tècnic, per molta gent 100% cicable, per nosaltres 90%. Ja que hi ha girs molt tancats amb pedres posades amb mala folla. Però es fa bé. En resum corriol guapíssim esquivant arbres. Un cop a baix, baixada ràpida, amb pedra suelta, tan suelta que ja vaig tenir en Pont amb els seu 1.98 estirant a terra, patint una mica per la seva espatlla malmesa, però al final alguna rascada però res. I després pistes ràpides fins a Besalú, on es esperava una clara amb menta per recuperar forces.
Més informació a de la Desfrenada, la pedalada nacional de Catalunya a:http://petitdru.blogspot.com/p/la-desfrenada.html
