CONTINUANT PENITENCIA

Pel que es veu no vaig patir prou pujant a la Mare de Déu del Mont, i el diumenge ja vaig començar a tenir símptomes, de malt d'ossos, malt de coll.... o sigui, dilluns i dimarts aguantant amb "iboprufents", i dimecres un pet com una gla, 40 de febre, tot al dia al llit, senses poder empassar ni saliva.... doncs 7 dies d'antiviotic... i el cap de setmana sense una sola pedalada, degut a que encara estava més cuit que.... val més que no ho digui.
Dilluns, ja no vaig aguantar més, i vaig fer una escapada amb la de "prima", només 23 km, però disfrutant molt, el que havia de ser una passajada, es va convertir en una contrarellotge, ja que vaig sortir tranquil, però em va avançar un tractor, al qual vaig seguir com vaig poder, al plans bé, a les baixades havia de frenar, però al repetxons ho havia de donar tot.
Al final sortint una bona mitjana de 30 km/h, sí ja sé que en només 23km, i que ja estava petat, si més no servirà pels esprints finals ;)

I avui dimecres he pogut tornar a sortir amb la flaca, he fet la volta de can Vilà, esponellà, Fontcoberta, avui sense Banyoles, Serinyà i cap casa. He anat sempre mirant de no passar-me, però a la pujada després de Esponellà, he intentat posar un bon ritme, aconseguint-t'ho i arribant a dalt força cuit, a partir d'aquí força tralla fins a casa (amb la corresponent atrancada a la pujada de Fares), arribant a casa amb 37 km i una bona mitja de 28'50 km/h, que està prou bé, ja que en moltes fases el vent m'ha tocat molt la pera, o ja són paranoies meves....

El planning pel cap de setmana, si m'ho puc acabar de muntar, serà btt dissabte, si puc unes 2 hores, i diumenge anem a caminar, a fer Vallter-Núria, que fa molt de temps que no la faig.

Apa siau trempats i trempades.

PENITENCIA

Doncs això 2 setmanes sense bici, PENITENCIA, 2 ave maries, 3 pare nostres i ... pujar a la Mare de Déu del Mont.

De moment, els ave maries i els pare nostres no els he fet, perquè quasi no me'n recordo, però la Mare de Déu del Mont ja l'he completat.
Vaig sortir a quarts de 10 de casa, xino xano cap a Beuda, sense pressa que la cosa és llarga.
Arribo bé a Beuda en 20 minuts, na tirant fins el trencant, on segon la tàctica ja prevista, poso el plat petit i cap amunt, la cosa s'enfila, però no prou, i vaig fent, després baixada, i tornem a pujar, la pujada de mica en mica es van enfilant, fins que s'ajunten dos paelles amb un bon desnivell, que em deixent força tocat, mentre pujo em trec el casc i el poso al manillar (no ho faig mai, però em notava molt acolarat i suava moltíssim), em recupero i arribo més bé del que em pensava a la carretera principal. Només porto 1 botella d'aigua, i vaig una mica curt, ja que tinc intenció de pujar sense parar-me en lloc.
A partir d'aquí sembla més senzill, o això pensava, però la veritat és que se'm fa molt dur, no tinc pebrot de posar el plat mitjà en les pujades, i m'haig de conformar en n'ha fent. Psicològicament ho passo força malament, però que carai sí és una penitencia!!!!
Amunt que fa pujada vaig fent fins arribar al pla de sota la Mare de Déu del Mont, a partir d'aquí aquest tros sempre l'havia fet prou bé, però aquesta vegada m'ha costat moltíssim, amb tot posat pujava a estones a 7,5 km/h, però jo marrà amunt, he arribat a dalt en 1:38 i força cuit... encar no havien obert el Bar, i he tirat cap avall, me parat a la font de roca pastora a emplenar el bidó, i sorpresa no raja !!!!
Al final castanya cap a baix, ara ja em començo a notar amb més confiança a les baixades, i ja baixo més ràpid, tot i això les cervicals em queden destrossades.
Un cop a baix tiró cap a Maià de Montcal, i castanya fins a Besalú. Es veu que encara em quedaven forces, i he aprofitat per fer-les servir per arribar a casa trinxat, en 2:20m. i 48 km. i una velocitat màxima de 70 km/h.

A migdia dinar amb les albondigas, a la tarda fires, al vespre sopar amb la colla... i a quarts de dues ja no podia més i cap a dormir.

Aquest matí he anat a fer un vol caminant, ja que tinc les cames com un roc!!!!

PD. ULL diumenge REMIGIUS FLUIVIUS, després de no sé quants anys sense fer-la, ara em toca tornar-hi.

DESFRENADA- AMUNT I PUJA PINYONS

"Amont" i puja pinyons, això és el que m'he passat cridant durant més d'una hora. Estava un pèl abans de l'avituallament de Can Jou (la Miana).
Era una baixada picada, amb pedra i terra molt solta, i de cop arribaves a la pista principal i picava cap amunt, no molt, però si vas a tot tall amb plat gran i pinyó petit, et quedaves clavat (bé els 20 primers només havia de cridar cap "amont", ja que anaven com tirus).

La veritat és que m'ha passat el temps volant, bé algun quasi ens fa volar, ja que tampoc era fàcil de controlar la bici al final de la rampa.
A més he pogut conèixer en Pere del blog El nou repte, un tiu molt trempat i simpàtic, que m'ha fer molta il·lusió que em reconegués i em saludés. Gràcies.
Per sort no hi ha hagut cap accidentat greu, si molts cops i rascades, com és normal, però res destacable. Això sí alguna averia, i algun amb més rampes que el tourmalet.
Em hagut de baixar un parell de bikers amb avaria, que molt amablament s'han esperat a que acabéssim el nostre torn de control.
Diria que a la gent li ha agradat, dura... sí ! com totes quant ho dons tot. I el corriol de baixada tècnic... gustos per tothom, per mi es massa difícil, però entenc la gent que se li fa massa ferregós i també entenc a la gent que necessita canya.
ULL!!! 1 biker ha baixar l'escaló que era incicable l'ha saltant a sobre la bici... almenys deu fer 1.50m, què!!!! 2.00m... i voluntàriament, i 2 biker han travessat el riu sense cap peu (s'han mulla igual). Estadístiques...
Molta gent coneguda, i molta per conèixer, ja que don gust estar en un ambient com aquests, ja que tal i fa si ets un dominguero, com un superstar, aquí tots som iguals de cabeçuts amb la bicicleta. La veritat veient a la gent com xerra i xerra de les batalletes ja et sents recompensat. Felicitats a tothom i als currantes de la junta i voluntaris.

PD. Ahir dissabte vam anar a estrenar la nova bici de carretera de'n Pont, una Specialized Secteur, vam sortir a quarts d'una, després de marcar el circuit de la desfrenada, i vam anar fins a les gorgues de Sant Privat a dinar, i un cop vam acabar de dinar vam tornar a casa, al final uns 74 km en 2h 40m (1:30 + 1.10). I arribant cascadots... cascadots !!!!

Preparant l'avituallament

L'estrena del nou "carreteru", a la carretera semblem Don Quijote i Sancho panza

DESFRENADA 2011- la prèvia

Com que el cap de setmana passat era Besalú medieval, i com no, jo faig de pinxe a la Taverna Solidaria al mati, i passejar amb la família per la tarda, i pedalar per... MOC !!! s'ha acabat el temps... una altra dia serà.

Doncs la setmana portava el mateix camí, però al no tenir temps, dimarts vaig decidir sortir a córrer, vaig triar un recorregut planer, tot per pista, 0 asfalt, per can Batlle i l'anella verda, uns 6 km, i vaig tardar uns 33 minuts, anava fent, sense forçar, vaig anar molt bé de cames, genoll, turmell, però com no sempre haig de tenir alguna cosa, doncs tenia flato, i collons quin flato, que em pensava que tenia un atac de pendis... vaig agafar un pedra, vaig esbufegar fort... però res, la única cosa que em va anar bé va ser, córrer aixecant més els genolls.... no sé si va ser això, però almenys es va calmar.. un consell: no mengeu un tall de fuet abans d'anar a córrer... ;)
Dimecres amb forces agulletes, però res comparat amb les altres vegades.
I avui dijous, m'ho he pogut muntar per anar amb bici, tenia les cames encara carregades, per tant no era qüestió de fer el burro.
He anat a fer la volt curta de la desfrenada, el primer tram fins a sobre el candell l'he fet anar molt poc a poc, però veia que les cames anven força bé, i m'he anat animant fins arribar a sota Can Costa, aquí crono a 0, plata mitja i 3 pinyó començant per dalt, le mantingut tota l'estona, excepte el 1 tram planer, on segons sant Lato s'ha de posar plat gran.. he baixat un parell de pinyons i plat gran, i fava, carai !!! les cames tiraven... a partir d'aquí tornar a la marxa que portava, això sí ja no anava tant lleuger, que fins i tot les segon pla ha desaparegut... i la última rampa ja l'he fet asfixiat, al final he fet 19:25, asfixiat, però força bé de cames...
Després pedalar relaxat per recuperar-me, i castanya... pista, corriol, i era a les basses de Bet amb 43 minuts, a partir d'aquí anar cap a can Badia, on en algun repetxon ja em començava a arrastrar una mica, i fava cap avall.
Feia molt que no la feia, és rapida i sense molta dificultat, o sigui: pels animals ràpida i bestial, i pels que van amb més seny, divertida i sense perill, o sigui cafè per tots.
L'he baixat molt ràpid, pesant que ningú amb seguiria, de fet anava sol, i a més a l'hora de la veritat em passen per tots cantons... però bueno he estat una estona ben content.
A partir d'aquí algun repetxon petit, i pista ràpida... un dubte amb el camí, ja surten uns gossos bramant, i em tiro corriol avall, per sort era el bo, travesso el rierol, quasi sense mullar-me, o sigui un peu a l'aigua.
A partir d'aquí m'arrossego un mica en les últimes pujades, i gas... deuen ser un 4 km de gas a fondo fins a l'arribada, al final 22 km en 1:15, sense parar-me en lloc, o sigui ja teniu el temps del dominguero.
La marxa curta estar molt bé, però jo aconsello agafar-s'ho amb més calma i fer la llarga, que val molt la pena, i aprofitar els avituallament, que per això els hi posem!!!! jo estaré amb la penya cangrenya, a l'avituallament a Can Jou... miraré de portar la càmera per ventar algun retratu.

O sigui que dissabte a marcar el circuit, (hem quedat a les 6:30) la mare que tu va parir !!!! però si encara no ha sortit ni el sol !!!!
I diumenge bon temps i DESFRENADA, si fa molt de sol no patiu, ja que la marxa transcorre en gran part sota la protecció dels arbres, o sigui de LUJU!!!

Us i esperem a tots !!!!

En Ferran recollint el diploma dels 25 m, 1er de la seva serie amb 56 segons.

Foto de les dos bitxus de casa!!

Ni les piscines del Lidl

La tieta petita i tots el nebots, la tieta se'n va cap Astúries, l'amor....

TEST DESFRENADA 2011

Primer una mica de resum de l'última setmana:
- Diumenge passat vaig quedar amb el cunyao, vam anar a fer una volta pel pla de l'estany, uns 54 km en 2 hores. El cunyao a estirar cames i jo a estones amb el ganxo el coll, sort que vaig guardar forces, per fer-lo forçar una mica al final, que sinó ni sua.
- Dimarts vaig anar a fer part de la marxa curta de la desfrenada 2011, pujant a Can Costa en 19:55 petat petat... recuperant una mica i fent la pujada de les basses de bet força bé, sense peus el tram més difícil, i fotem una bona rebolcada quant la típica pedra del mig del camí no té pebrots d'apartar-se, la roda de davant s'aixeca, la cala no surti jo esparxat per terra, de fet vaig aprofitar per descansar un mica. Al final va ser 1:30 de pedalar.
- Dijous tornar a pujar a Can Costa, vaig pujar tranquil·lament, amb un pinyó més del que faig avituallament, 22 minuts i força descansat, i vaig tirar cap al Sagrat Cos i gas cap a casa. Al final 53 minuts.

-I avui diumenge test del Desfrenada, erem més de 20, uns quants la curta i uns quants la llarga.
El ritme ha sigut molt tranquil, perfecte per mi, ja que així la he pogut completar sense gaires angunies. Aquí un mini resum: Com sempre un inici de marxa perquè la gent que tiri li foti castanya, amb pista ample, i pujada també per pista ampla, va bé, ja que després ve pujada per corriol, es separen la llarga i la curta. Per la llarga pujada per una pista amb trams tècnics, una mica de baixada, i pujada amb trams exigents. Després baixada vertiginosa i ràpida, fins arribar a un altra avituallament, on s'inicia amb una altra pujada, amb alguns trams durillus.
Un cop acaba comença la joia de la corona, magnífic corriol de baixada, uns 4 km. Es pot resumir en 2 categories:
Categoria 1: corriol ràpid i força fàcil, per disfrutar.
Categoria 2: trams tècnics, només aptes per gent valenta i amb molta habilitat.
Categoria especial: no els baixa ni déu.

Després canya per pista, fins arribar a la última pujada seria, amb un inici durillu, que he fet a més de 180 pulsacions, fins que he vist que la cosa petava, per tant pugem pinyons, que entre 160 i 170 la cosa va més bé.

Un cop a dalt, corriol tècnic, on es baixa el 95% sobre la bici, bé el baixen ;).

Després pista foten-li castanya fins a Besalú, la arribada a set d'apoteosis, els malparit m'han portat el tros final a més de 190 pulsacions, i sense opció a disputar l'esprint final (l'especialitat de la casa).

Cervesa final i resumint que m'ho he passat teta, sort del ritme sostingut que sinó...

PD. Divendres en Ferran a la festa de la piscina, als seus 4 anys va travessar oficialment la piscina (25m). Almenys hi ha algú a la piscina que guanya!!!!

FI DE VACANCES SANT TORNEM-HI

Després d'estar una setmaneta de Camping per Pals, i aprofitar per sortir amb btt 3 dies a fer el voleiu, fent més o menys 26km cada vegada.
Dimarts vaig començar a treballar, amb el nou horari d'agost, de 8 a 3, que fa que pugui aprofitar la tarda.
I avui, ha tocat sortir amb els compis de Plana-Hurtós, erem en Gerard C. (sí el del bolso), en Richi wichi, i en Solà Renolt, en Balta a faltat, degut a que l'autoritat competent no li acceptat la instància pertinent.
Em quedat a les 5 de la tarda, sí feia una bona cleca. En principi els havia de portar a fer un max mix de la desfrenada de l'any passat, però ha resultat sortir una ruta un mica improvisada, ja que com sempre m'he despistat, i he aprofitat per ensenyar alguns corriols a en Solà.
Anavem a un ritme força tranquil, però sense badar, em anat cap a Can Homs, on abans d'arribar-hi han sortit 3 gossos a tocar la pera, cridaven i prou, però tocaven la pera...
Després passar per Darrera Gircós, la riera, i una pitxa un liu, fins anar agafar corriols i pistes per aquí i allí i anar a sortir la carretera asfaltada de Beuda, després tornem per la guixera tancada fins tornar cap a Palera per fer els magnífics corriols, fins arribar a baix a Lligordà.

Em tingut un petit incident, a en Richi wichi no li agraden les baixades, i menys amb pedres i algun escaló, i com no en un moment de debilitat, s'ha amorrat a un arbre i de culs per terra.
Després de riure un mica i veure que no ha passat res, sant tornem-hi. Pujar fins dalt l'abocador, per la pista de can Maolà, i baixada rapidíssim fins a Can Travé, pista, i baixada fins a travessar la carretera, la Confiança, i cap al Pont vell.

Cervezeta amb tertúlia i cap a casa. Al final a set una bona pedalada amb bon ambient.
Queda pendent el corriol de'n galzaran, i la trivana.

A veure si demà em puc aixecar i fer una mica de carretera, ah... VISCA EL BARÇA !!!

NO MATA PERO DESMORALIZA

UNA RETIRADA A TEMPS... ÉS UNA DERROTA.
Sí, sí és una derrota, a vegades menys dolorosa i sangnant, però és una derrota.
Po sí, em vaig quedar a 6 o 7 quilometre d'arribar a dalt la collada de Tosses. Després de quasi 93 km i 2000 desnivell, la pesadilla de carretera que és la collada, em va guanyar, va enfonsar la meva moral, que era lo únic que em quedava, les forces ja havien desaparegut, i em vaig esperar a que passes el cotxe escombra amb la Teresa i els nens perquè m'acabessin de portar al destí.

La veritat és que vaig haver d'arrancar tard, allà les 10 del matí, vaig anar fent a un ritme molt tranquil, cap a Sant Jaume, La Canya, i pujar tranquil·lament el Capsacosta, em vaig saber aguantar molt bé, ja que és una pujada de molt bon fer, i si caus a la temptació d'apretar ho pots acabar pagant. Tot i això encara en vaig avançar un ciclista just al final, que anava ja força cascadot.
Per tant vaig arribar a dalt fresc com una rosa, vaig tirar cap a Sant Pau de Segúries on vaig parar a fer un queixalic, i a reemplenar el bidó. Feia calor però feia un airet agradable.

A partir d'aquí bona carretera i ràpida, tot i tenir el vent en contra fins a Sant Joan les Abadesses. I després cap a Ripoll, on vaig avançar a un altra ciclista, que vaig saludar, i que se'm va posar a roda sense dir ni mu, fins arribar a Ripoll.
Fins aquí em sentia molt bé, i continuar bé fins a Campdevànol, a partir d'aquí ja em vaig començar a sentir una mica cansat, i sobretot tenia molta gana, així que tenia decidit parar a menjar a Ribes de Freser, per encarar la collada.

Vaig dinar un entrepà, coca-cola, aigua i café, 12€, toma castanya!!!
Un cop tip, i mig descansat, encaro la collada, la veritat és que no té una sola pendent forta, almenys de les que faig jo, però és d'aquelles que comences amb els pinyons de baix, i vas pujant...pujant, i acabes amb el pinyó grant i el plat petit, i això és l'inici de la fi. O sigui com deia un, "no mata però desmoraliza".
I aquesta va ser la meva història a la collada, anava pujant entre 12 i 17 km/h, ara bé, ara més malament, però es notava el declivi, cada vegada em costava més, i no tenia molt clar el que em quedava, només veia que els quilometres no passaven, i només veia les referència del putus rètols que marcaven l'alçada, crec que vaig arribar entre el de 1600 i 1700.
Em senti molt cansat, i sobretot el cap ja no m'aguantava, ja que sentia les cames dèbils, l'esquena com una post de planxar, i n'estava el que se'n diu fins els pebrots. O sigui que vaig plegar en un revolt, on la gent para a defecar (fotia una peste terrible) i vaig esperar que em recollissin.

Tot i la derrota estic satisfet, ja que vaig passar-m'ho bé el 99% de la ruta, i només puc dir que...
VOLVERÉ!!!!