Ja estem apuntats a la primera aventura, don quijote (Pont) i Sancho Panza (jo... que hi farem) ja estem apuntats a la Terra de Remences... bé en Pont no ha tingut opció, le apuntat i avall.
Tenim els dorsals 191 i 201, o sigui que ja podem començar a entrenar. Bé em sembla que des del novembre que no agafem les bicis de carretera.
Però encara tenim temps, de fet l'objectiu es passar-ho bé, per això val la pena estar una mica preparats.
De moment diumenge anirem a Santa Pau, on no hi falto, des de fa uns quants anys. Un ocellet m'ha dit que estar molt bé, com no amb aquells paratges que tenen. I a més aquest any sense fred!!!!
Nois ja ho sabeu, diumenge a Santa Pau!!! Ens i veiem...
Segurament la setmana que ve farem oficial el desembarc de Desfrenats als Monegros. Encara no tinc clar si la de 60 o la de 120. Total és el doble més. Com diuen els bons, serà un bon entreno per la Remences, je je je.
Atenció que en Pont estar a punt de sucumbir als encants d'una bella dama de 29.
PD. Ahir vaig anar a córrer, encara tenia molèsties, però va ser començar i espassar-se tots els malts, en total uns 48 minuts per fer uns 9 km xino xano. Això sí al acabar el malts van tornar... que hi farem. Dilluns tinc hora al podòleg per fer si solucionem alguna cosa.
PD. Afanyeu-vos, avui dijous al vespre ja hi ha 1500 inscrits a la remences.
Apasiau.
Actualització 1: En pont ha donat carbassa a la bella dama de 29. Es veu que li agraden més joventes, i s'ha quedat amb la de 26 (de fet igual a la que tenia de diferent color). Paraules textuals seves: Val més boig conegut que savi per coneixer.
Doncs ja hi tornem a ser, ja estic apuntat a la Terra de Remences 2011 marxa curta. Dorsal 26. En tinc moltes ganes per l'ambient que es viu, l'any passat vaig quedar impressionat, i tornem-hi. Me apuntat a la curta ja que per mi la llarga ja és pels top, algun dia espero fer-la, però mateix o veig que és un repte molt lluny de les meves possibilitats, i per això la meva admiració pels que la fan.
26
GERARD
PORTAS,BALATEU
BESALú
BESALÚ-DESFRENATS CLUB BTT
B
95 Km
PD-Si us interessa ja us podeu afanyar, que les inscripcions s'acaben ràpid. Jo us l'aconsello, sobretot si sou gent que sortiu a fer kilmetres i no curses, ja que es disfruta i molt. ANIMUS!!!
Senzillament genial, emocionant, divertit.... no sé com dir-ho però ho recomano a qualsevol persona que li agradi el ciclisme. Una vegada a al vida s’hi ha de participar, el malt és que voldràs repetir.
Em vaig aixecar a les 6 del matí, vaig carregar el cotxe i vaig anar cap la Bar Sport on havia quedat amb en Marc (conegut a Besalú com en Marc de la Sílvia) i en Quim.
Varem esmorzar un mica i cap Sant Esteve. Al arribar estava tot col·lapsat i varem aparcar al polígon industrial d’abans de la rotonda. Ens varem equipar nosaltres i les bicis (ja havíem recollit el dorsal i el xip el dia abans), i cap la sortida, on almenys teníem 2000 persones o més davant nostre.
Molt gent i molt bon ambient. Arrencar amb un peu al pedal i l’altre a terra, i quant sona el xip, a comencem a pedalar. A partir del “pip” ja no vaig veure més en Marc i en Quim. La veritat que tot i tanta gent no em vaig atabalar gens, ja que suposo que al estar tant enrere la gent arrenca més tranquil·la.
Vaig començar a pedalar i a agafar un ritme viu però que no per sobre les meves possibilitats. I vaig començar a passar gent, i a ser passat per gent (em passaven volant).
Anàvem lleugers però no molt ràpid, i amb molta atenció ja que hi de tant en tant hi havia alguna parada.
La veritat és que per moments estava emocionat, no sé que em passava, no havia sentit mai res així, era molt feliç, la imatge de tanta gent pedalant i disfrutant era brutal, des de que he tingut els nens m’ha tornat un sentimental. Però també tenia una sensació un mica estranya ja que m’hagués agrada tenir amics al meu costat pedalant i disfrutar junts, però “bueno”, encara tinc l’esperança d’enredar-los algun dia (costarà i molt).
Al arribar a la rotonda de la canya, va començar la hora de la veritat, la gent va començar a apretar, i com que em trobava bé vaig començar a apretar una mica per enllaçar amb algun grup que portes un ritme que m’anés bé. Però el que feia era anar avançant gent tot passant d’un grup a un altra. Fins arribar a la pujada al Capsacosta, on tenia unes sensacions molt bones, i vaig posar un ritme bastant alegre (per mi) però reservant. Psíquicament estava pletòric ja que no parava d’avançar gent, també em passava algú, però en aquell punt ja que no queden gaires primeres espases.
Vaig arribar a dalt a l’avituallament, em sentia molt bé, una mica cansat però tot controlat. No em vaig parar i em vaig prendre un mini-gel, i capa avall. Tant punt varem començar a baixar va començar a ploure, i quant arribava a baixa a Sant Pau feia un xàfec terrible. No portava impermeable però em sentia tant bé, que si l’hagués portat, tampoc m’hagués parat a posar-me’l.
Vaig començar a pedalar com un boig i a avançar gent, fins que vaig enllaçar amb un grup en que tiraven uns que anaven vermells del club ciclista des sant pere de o des sant Joan de, ja no ho recordo però gracies. Plovia moltíssim, no veia res, i anava a totes, ja havia decidit no reservar res, anava forçar però distrutant. El comptaquilòmetres marcava 45-46 km/h o més. Era bestial, em sentia bo i tot, vaig aguantar fins a Sant Joan les Abadesses on vaig afluixar un mica per recuperar. A partir d’aquí a bon ritme en grup fins a Ripoll.
Aquí va comença la pujada al coll de Canes, a l’inici em vaig menjar una barreta energètica ja que em notava amb l’estoc buit. I vaig comença a pujar a un bon ritme, em trobava bé, i vaig augmentar-lo bastant però sense arribar a límit. Avançava a molta gent i això m’animava i em motivava. Tot i que també vaig arribar a la conclusió que molta gent que avançava feia la volat llarga i per tant s’havia de reservar, que sinó coll de Barcons els matxacaria.
Vaig arribar a l’avituallament i vaig a para reemplenar aigua, menjar taronges i plàtans.
Ja no plovia i la roba s’estava començant a assecar. Vaig continuar a un bon ritme, però cap al final de port començava a anar forçat, i la veritat que se’m va fer una mica llarg. Vaig aprofitar per prendrem l’altra mini gel.
Un cop a dalt començava el descens, la carretera estava mullada, però no estava excessivament perillosa. Tot i això la gent anava ràpid però amb seny. Anava avançant gent, però un cop a baix vaig notar que les cames encara tenien forces però començaven a estar bastant tocades.
Vaig anar fent fins al trencat de la pinya, o veient que estava fent força bon temps (per mi), vaig decidir donar-ho tot fins a l’arribada. Estava patint però disfrutant, estava avançant a gent però ningú es decidia a seguir-me i donar-me relleus, per tant jo a lo meu. Fins cap al final que el vent m’estava matant, però tot i això, i amb algun “amagu” de rampa, vaig acabar d’arribar prou dignament a la meta. Al final 3:32:59 i posició 983. Per mi un temps sensacional, sent la primera remences i la primera cicloturista no em pensava tenir tant bones sensacions i fer tant bon temps.
En Quim anava molt bé però uns problemes mecànics li van fer perdre bastant de temps i al final va fer 3:28:04 i posició 2433. I en Marc, que és un monstre, va fer la llarga, 06:46:43 i posició 567.
En resum va ser tot perfecte, ni averies mecàniques, ni pajares, ni accidents. Mot bon ambient.
No la vaig trobar molt dura físicament (sempre que vagis al teu ritme) i es fan els 95 km volant.
Moltes gràcies a l’organització, molt atents, avituallament durant i al final generosos, voluntaris molt agradables, MOLT I MOLT BÉ.
PD. Felicitats a tots el participants, i una gran reverència als que ha fet la volta llarga, que jo crec que està reservada a gent que està molt forta. Que consti que les valoracions de velocitat, avançaments i demés fanfarronades són segons el meu ulls molt optimistes, per tant les fanfarronades s’ha de dividir com a mínim per 2 per ser reals.
PD2. Heu vist les classificacions ? A la curta ha guanyat un desfrenat, en Jaume Estanyol. Garrison a veure si n'aprens.
Doncs, amb esperant el gran dia, molt il·lusionat i molt cagat. L'estat de la qüestió és el següent: En contra: - És la meva primera marxa cicloturista, o sigui de carretera. - Amb la bicicleta de carretera (altrament dit flaca o prima) com a molt he anat amb un pilot compost per 3 persones (sí, no m'he deixat cap zero) i aquí serem 3.000 (sí, no hi sobra cap zero). - Amb la bicicleta de carretera com a molt he fet 85 km, i només una vegada. I aquí són 95km. No vindrà pas de 15km. - Les meves sortides per carretera, degut a la meva agenda repleta d'actes, solen ser d'entre 1 hora i 1:30, i aquí serà d'entre 3:30 i 4:00... o més(espero que no). - Al cap de 1 hora d'anar per carretera s'hem comença a adormir els dits del peu dret( tranquils ho he provat tot: posició cales, seient....) = estic tarat. A Favor: - Tinc moltes ganes de fer-la i disfrutar-la. - Per mi és un repte perquè no sé que m'hi trobaré, però vaig amb una mentalitat molt conscienciada a aprendre de la gent que em trobi pel camí(si m'esperen). - Estic acostumat a patir i a fer un sobre esforç (sense passar-se que començo a tenir una edat. Tactica: Anar a un ritme lleuger però reservant. Sobretot fins dalt capscosta. Després agafar un grupet amb un ritme viu però sense ofegar-me en cap moment, fins al coll de Canes. Al coll de Canes, pujar anar fent i si hem trobo bé apretar una mica per arribar a dalt un mica trinxat, però amb algun "cartutxu" a la recàmera. Un cop a dalt intenta baixar seguint la traçada d'algú que no sigui un kamikaze (sóc un patata baixant)i ficar-me en algun grup per arribar fins a meta, gastant tota la energia que hem quedi.
L'únic dubte que tinc és si portar la motxileta que tinc d'anar en btt. Ja que no sé com la gent porta les coses, manguitus, drogues varies, "canguru"... no ho sé. Ja miraré de càpiga tot al mallot dels desfrentas.
PD. Per fer-ho més emocionant diuen que ha de ploure ( Les michelin Lithiun són de agarrete com puedas).
