DIUMENGE DE TRIOLOGIA

Desprès d'ahir anar a dormir a les 3 de la matinada, un parell de gin i prou... ah!! FELICITATS SERRITA, 40 anys però molt ben portats.

Començo a madurar.. o no. És la meva nova tàctica per no agafar un catiusques importants, quant surto de festa, l'endemà quedo per anar amb bici al matí aviat, així segur que faig bondat.

Doncs segons el temps, estaria tapat però aguantaria, o sigui començava "Aprovecha tu vida" (us juro que existeix), sortim a les 9 direcció cap a Can Oms, i per munt fins arribar als rajolins, cosa rara però d'inici portavem un ritme molt trànquil ( que ja convé), i comencem a pujar per pista cap espinau, objectiu no posar el plat petit, el principi és durillo, però es fa força bé, després hi ha una estona que anàvem força atrancats (com diuen els de santa pau), després ja es va fent, a mig camí ja comença la segona part, "Gorilas en la niebla", està tot enboirat, tot i que la visibilitat és bona, però és boira pixanera com és diu per aquí, i mica en mica et vas quedant xop, tot i això la temperatura és bona i el sofocon que portem ajuda a estar encara calentets per dins.
Un cop al trencant d'espinau, agafem la variant per arribar fins a dalt el coll, en Pont comença a augmentar al ritme, li aguanto la roda, i esprint demolidor a 10 metres de dalt, això sí que ho tinc uns 10 metres molt bons ;)
Un cop a dalt, mengem un platan, en Pont confirma que no hi ha ni un putu bolet, i tirem per corriol cap a Sant Miquel de Coma de Roure, corriol molt maco, però moll amb arrels i pedres planes, que vol dir que a trossos a peu. A mig corriol, comença la última part, "pedaleando bajo la lluvia", comença una pluja fina, sembla que no fa res, però està tot empapadíssim, baixem cap a l'esqueleto, i com més avall estem més plou, i pitjor està.
Per tant anem per feina per arribar aviat a casa a fer una dutxa calenteta.

Això sí abans manguerasso a la bici, i a nosaltres que anem força enfangats, tot i que s'agraeix que no sigui aquell fang enganxós.
Ens hem mullat i enfangat, però no hem passat fred, ens ho hem passat de perles, i hem aprofitat molt bé el matí "perro" del diumenge.

ULL que el 27 hi ha la marxa d'Oix !!!!! I aquest any amb una marxa curta, llarga i extra-llarga, jo amb la llarga ja en tinc més que suficient. Que allà no hi ha ni un planer.
http://ovoxo-oix.blogspot.com/2011/11/btt-doix-27-de-novembre.html

UN PONT AMB FINAL FELIÇ

La veritat és que el pont començava fatal, dissabte al matí, havíem quedat per anar a fer Olot-Vic amb btt, amb els de la feina, i res degut a les predicció i a les últimes pluges, va quedar tot anul·lat.

La cosa pintava malament, però al final diumenge vam aprofitar el bon dia que feia, per pujar al Sagrat Cor caminant amb el nens, vam començar a pujar a sota l'atmeller. Com que eren una colla de petits, un per l'altra va pujar perfecte. La sorpresa va ser la petita de casa, la senyoreta Mar, més tossuda que un marrà (com la mare ji ji ji), poc li agrada caminar, i noi no sé que li va picar, que va voler pujar tota sola, sí sí com una jabata (sols la vaig ajudar en un parell de trossos, i encara perquè li vaig dir jo), la cosa no tindria molt mèrit si no fos que encara ha de fer 3 anys, i és un tap, això sí guapa i guerrera com el pare ;)
Dinem a dalt al sagrat cor i a quarts de 4 baixem cap a Besalú. Al arribar a casa, mentre tots feiem unes ratafies amb panallets, trucada de'n Pont, i la Teresa ja fa cara de ja la tenim liada... i doncs sí permís de 1 hora per fer una can costa.

Doncs dit i fet, en 10 minuts ja marxavem de casa... arribem al pont de can costa, crono a 0 i GAS... molt de gas... i més gas, total aguanto 4:30 a fondo, després pim pam pum, i arribar dignament o no, a dalt, total 20:40 (no està tal malt... o sí).
Dilluns a la tarda, circ Raluy a Girona, ens va agradar molt, i a més no està malament de preu.. i en català. Arribem tarda a casa quarts de dotze, i de seguida a dormir que estic fet pols.

Dimarts al matí hem quedat amb en Pont per fer carretera, hem anat cap a Olot, pujar Capsacosta, Sant Pau de Seguries ( un descansillo amb tall de coca de la fleca), Sant Joan les Abadesses, pujar el Coll de Santigosa, baixar fins a Olot, Begudà i cap a Besalú.
Ruta força completa i amb vistes excel·lents, molta xerrameca i força pujada, hem pujat el Capsacosta a un bon ritme (sempre marcat per en Pont), aquí he notat que la nova adquisició és un éxit, he posat un casset nou 12-27, ja que quant la cosa es posava seria, el 25 hem quedar curt, sent clars, falten cames. He pogut pujar bastant cómode amb el plat mitjà i la pujada no se m'ha fet gota pesada.
El tros de Sant Pau fins a Sant Joan les Abadesses, vent emprenyador de cares, llàstima ja que és un tros per anar ràpid.
La pujada a Santigosa, amb les cames ja un mica tocades, de inici ja no he pogut seguir el ritme de'n Pont, poc més ràpid que el meu, però impossible de seguir, al final a acabat arribant un 200 metres més endavant. És una pujada sense grans desnivells, però que va fent, a més no és llarga.
Baixada del coll de Canes ràpida, quin malt de cervicals i d'esquena, això de les posicions aerodinàmiques no és lo meu.
Un cop a Olot na fent fins a casa, com hem pogut, ja que les cames estaven tocadíssimes, hem arribat cuits cuits.
Al final 95km en poc 3:45 de pedalar ben trinxats i feliços com anissos.

AGENDA A TOPE

Primer de tot, entre setmana impossible sortir en bici, per tant 2 dies a córrer, això sí entre 25 i 30 minuts cada vegada, a partir d'aquí el genoll i el peu es comencen a queixar. Tot i això cada vegada millors sensacions.

Dissabte, el primer partit del nou Messi, bé... és petit com en Messi però lluita com en Puyol... primer partit de'n Ferran (4 anys), només portaven 3 entrenaments, i ja s'han estrenat. Algun petit problema... no sabien sacar de banda, ni que era un córner, ni de centre (bé això ja ho van practicar molt el mateix partit), tot i això feien goig de veure amb l'equip oficial del Besalú, de ratlles blanques i verdes (como er Betis), sabates de fútbol... i sobretot feien goig de veure com disfrutaven, com correvien, sense cops de colze, ni insults, ni res brut, queien a terra... i res s'aixecaven, i tornem-hi... molts de primera divisió n'haurien d'aprendre. Això és futbol en el seu estat pur, i no el d'aquest quatre figurins. Tot s'ha de dir vam perdre 20 a 2. Diuen que s'apren més d'una derrota que d'una victoria... esperem que les lliçons s'acabin aviat.

Al migdia Castanyada amb el nens, nenes, papes i mames, de P3 de la classes de la Mar, joc de pista, macarrons pels nens, costelles pels pares, tertúlia, i ja erem mitja tarda.

Al vespre sopar del homes de les dones del cafè (manda huevs), o sigui una excusa com una altra, la festa del fregits, bé alguns van acabar la festa més fregits que altres.
Diumenge al matí bici de carretera amb en Pont, vam quedar a les 9, però al final vam marxar a les 10. Jo havia anar a dormir a quarts de 3 i en Pont a quarts de 5... i això és paga.
Anem a fer la volta cap a Olot, Santa Pau, Mieres, el Collell, Banyoles i Besalú.
Anem a un ritme molt tranquil, amb axassu inclós a la pujada de Sant Jaume (Pont desperta!!!), arribem a Olot tot xino xano, i tot xerrant em passent el quilometres volant...
Molt de transit desde la rotonda de la BP d'Olot fins a Can Xel, posem ja un ritme més algre, a Can Xel fem parada a menjar el plàtan.
La fageda estava a tope de gent, no hi cabien més cotxes.
A partir d'aquí arrancada, i posant-hi una mica més de marxa fins arribar a Mieres, on no es pot evitar una parada a Can Met, cafè, tapa de formatges i fuet, aquí ens enterem de la mort de Simoncelli, buf quina setmana, ara hi som i click tot a la merda.
Tirem direcció a Collell, en Pont emplena la botell a la font del Collell i gas cap a Sant Miquel de Campmajor. Un cop a Sant Miquel en Pont comença a posar una bona marxeta, em poso a darrera seu i aguanto com puc, arriba posar-hi un punt més i no aguanto.
Arribem a dalt i baixada a Banyoles, pujar a la Creu Roja, amb atac traïdor per la meva part com no, i deixo en Pont en els últims metres.
Anem tirant i de cop es posar a pitar un cotxe darrera nostre, ens girem per veure que passa, i era una noia, que ens comença a fer senyals que no podem anar dos de cantó, quant nosaltres anvem un per l'arcen i l'altra quasi sobre la línia... ja no vaig podes més... n'estic fart i la vaig obsequiar amb un serie de renecs i senyals, tot un repertori, per desfogar tota la malla llet...
Vam estar una estona amb en Pont una mica desconcertats... la gent estem fatal... potser hauríem de conscienciar més el personal sobre les normes de circulació, que no n'hi ha prou en frenar i donar gas.
Baixada de Serinyà, revolt xungo del riu (per mi el punt més perillós de la zona), pujada feta amb prou dignitat de Fares, i un cop agafem el desvio de Besalú, sense baixar de 30-31 km/h fins arribar a Besalú, en Pont em va xinxar, i em va estar a punt de fotre el pal, però al final el va rebre ell. Tú ves sortint fins les tantes...
Al final, crec que eren uns 72 km en 2h:45 de pedalar, em va passar mot ràpid, molt més que quant vas sol, que agafes unes pajares mentals que te cagues.

Apa, a veure si el temps ens deixa pedalar el cap de setmana, que tenim algo preparat pel dissabte amb els de Plana-Hurtos.

PAPA!!!! PERIQUITU!!!! ADEU JEPI

Papa !!!! és el que sempre em cridava en Jepi, quant ja em veia venir d'un tros lluny, i periquitu!!! aquest any sí cap a segona, li cridava jo.
Avui en Jepi a passat a millor vida, o això diuen, anava en bici de carretera cap a Sant Pere Roda, i el de dalt a decidit que era la seva hora.
Amb tot lo bo i tot lo dolent que tenia, era ell, en Jepi, tot un personatge, conegut per tots a Besalú, i ficat a tot arreu, Desfrenat, Estaferm, Gegants, Fútbol ...
Jepi Casquet ben segur que trobarem a faltar les teves Jepiades com deia jo. I jo que et deia que ja podies anar pedalant que no m'atraperies mai, i mira per una vegada m'has guanyat.

Només desitjar-te un bon viatge, adéu PERIQUITU !!!!

BESALÚ-ST.PERE DE RODA-LLANÇA

Quina millor manera de superar el robatori de la bici de'n Pont i la calor.... doncs anant a la platja amb la bici de carretera tots dos.

La família va la platja, i he enredat en Pont perquè m'acompanyes, el destí és la platja de la Farella, a Llançà, i la idea és passar per Sant Pere de Roda.
Doncs així va, marxem a les 9:30, portem un ritme força alegre, tot xerrant es pedala molt més bé que anant sol.
Força transit, algun pitasso (que es pot anar de cantó collons!!!).
Fa vent, però res exagerat, arribem a Figueres i decidim passar per la Rambla, i els seus adoquins, visca la Paris-Roubaix, quin trontollar tant puta, semblava que s'havia de desmuntar la bici.
Un cop sortim de Figueres agafem la carretera vella que va a Peralada, arribem a Peralada, i també per la carretera vella anem fins a Garriguella, amb unes pujades finals força traidores, que ja ens comencen a picar les cames, la mitja de quasi 30 km/h comença a passar una mica de factura.
Arribem a Garriguella, i parem en una fleca a menjar un bon "crusant" de xocolata.
A partir d'aquí, fent camí fins a Vilajuïga, on comencem a pujar St. Pere de Roda.
El dia abans vaig buscar l'altimetria, i vaig veure que eren rampes d'un 7% ma o menos.
El que no recordava és que totes les masses piquen, i una mica de 7% el fas molt bé, però massa 7% ja fa molt de malt, i així a set, em començat bé a bon ritme, però m'ha començat a costar molt mantenir el ritme, he deixat marxar en Pont i he posat tota la carnassa a la maquinària, plat petit i pinyó gran, o sigui un 30-25, anava fent en total són 8 km, però quant en portava 2 ja he començat a demanar la hora!!!!
En Pont s'allunyava de mica en mica, però encara l'anava veient, a estones hi ha algun "descansillo", però se m'ha fet molt llarg i feixuc, finalment ha hagut la típica "pajara" mental, però que he superat tot renegant i dient que n'estava asta el gorro de la bici etc... però al final arribada a St. Pere més content que unes pasques, així sí força o molt cansat, sobretot sentia els peus com escaldats.
Descansito, i baixada tot tall cap a Port de la Selva, bona baixada, amb curves fàcils de traçar, llàstima que en zones el paviment està malament, i hi ha algun forat que et pot portar més que un problema.
Un cop a baix, i unes miques de forces recuperades gas, per acabar-les d'acabar totes i arribar a la Farella amb 68 km i 2:50 de pedalar, això sí fets una bona coca.

Ah! som a l'octubre i a l'aigua si estava genial !!!!!!!!!!!!

VALLTER-NÚRIA

Primer de tot dissabte sortida llampec a la pujada de Can Costa i el Sagrat Cor. Començo fort la pujada, em rendeixo i vaig pujant poc a poc, fins que al primer pla em sento bé i acabo de fotre-li castanya fins a dalt, arribant com sempre fet pols i una mica més de 20 minuts, després Sagrat Cor, i ginyada de baixada al corriol, mira que estava convençut però a última hora, sempre em tiro enrere, aquell primer tram és superior a mi, vas de cap a l'arbre !!!! un dia d'aquest me ni vaig amb l'aixada i munto un autopista que te cagas!!!

Un cop saciada la set de bici, sopar a la taverna i a prepar-ho tot per l'endemà.

Em quedat a les 6:30, anem a fer la travessa de Vallter a Núria. Ens porten en cotxe i ens recolliran, en Joan "Mei" i en Quim de Santamaria, dos muntanyencs experimentats, que ens fan aquests grandíssim favor. MIL GRÀCIES !!!!!!

Erem Ángel boda i bautizos, Ester "canguru" de l'any, Toni el fuster i els seus clients, Rosa la peruana, Teresa genolls de vidre, i en Joan Serrita madurito en forma. ah i jo!! més val que posem el "burru" a darrera.

Comencem a caminar a les 8 en punt, força rasca i força vent, però amb sol i un dia super clar.
Enfilem cap al refugi de Ull de Ter, un ritme calmat però sense badar, que anem mantenint fins a dalt al Coll de la Marrana, sempre junts, i tot fent-la petar entre bufet i bufet.
Cada vegada feia més vent, però es podia aguantar. Ens despedim de'n Quim i en Joan fins a Queralbs, i comencem a baixar, per després enfilar-no a la cabana de tirapits i el coll de Vaca.
Aquí el vent ja comença a ser molt més fort, i la fred més intensa (tot i el sol).

I tots vent agrupats, degut al fort vent, tot i els bufs, tapa orelles....fa tant de fred, que fa molt malt les orelles, però na fent arribem sans i estalvis a coll de nou creus.

Buf i baixada de dret cap a Núria, que ja es pot veure, la baixada es fa eterna, es fa molt més pesat del que em fet fins ara.
Na fent parades arribem a Núria a la 13h, fem un bon bocada i cremallera fins a Queralbs, que ja n'hi ha prou de caminar. Bé en Toni el fuster, ha baixat correguents, 51 minuts amb revolcada inclosa, és ben boit!!!


Avui volia parlar en el bloc de'n Pont i la seva última aventura, ell tot sol, bé amb la seva bici, van sortir de Montserrat, per arribar fins Santiago de Compostela, just ara mateix m'acaba de troca, doncs avui estava a Saragossa, i toma castanya els molts grandíssim fills de sa mare li han robat la bici... la tenia lligada i sense seient a fora d'un palau mentre el visitava, i quant a sortit ja no hi havia res, és una Btt Specialized negre de la talla més gran que existeix.
No sé que hem de fer en aquest país, però o comencem a canviar les coses o això acabarà malament!!!!
SORT PONT!!!!!

CONTINUANT PENITENCIA

Pel que es veu no vaig patir prou pujant a la Mare de Déu del Mont, i el diumenge ja vaig començar a tenir símptomes, de malt d'ossos, malt de coll.... o sigui, dilluns i dimarts aguantant amb "iboprufents", i dimecres un pet com una gla, 40 de febre, tot al dia al llit, senses poder empassar ni saliva.... doncs 7 dies d'antiviotic... i el cap de setmana sense una sola pedalada, degut a que encara estava més cuit que.... val més que no ho digui.
Dilluns, ja no vaig aguantar més, i vaig fer una escapada amb la de "prima", només 23 km, però disfrutant molt, el que havia de ser una passajada, es va convertir en una contrarellotge, ja que vaig sortir tranquil, però em va avançar un tractor, al qual vaig seguir com vaig poder, al plans bé, a les baixades havia de frenar, però al repetxons ho havia de donar tot.
Al final sortint una bona mitjana de 30 km/h, sí ja sé que en només 23km, i que ja estava petat, si més no servirà pels esprints finals ;)

I avui dimecres he pogut tornar a sortir amb la flaca, he fet la volta de can Vilà, esponellà, Fontcoberta, avui sense Banyoles, Serinyà i cap casa. He anat sempre mirant de no passar-me, però a la pujada després de Esponellà, he intentat posar un bon ritme, aconseguint-t'ho i arribant a dalt força cuit, a partir d'aquí força tralla fins a casa (amb la corresponent atrancada a la pujada de Fares), arribant a casa amb 37 km i una bona mitja de 28'50 km/h, que està prou bé, ja que en moltes fases el vent m'ha tocat molt la pera, o ja són paranoies meves....

El planning pel cap de setmana, si m'ho puc acabar de muntar, serà btt dissabte, si puc unes 2 hores, i diumenge anem a caminar, a fer Vallter-Núria, que fa molt de temps que no la faig.

Apa siau trempats i trempades.