PAPA!!!! PERIQUITU!!!! ADEU JEPI

Papa !!!! és el que sempre em cridava en Jepi, quant ja em veia venir d'un tros lluny, i periquitu!!! aquest any sí cap a segona, li cridava jo.
Avui en Jepi a passat a millor vida, o això diuen, anava en bici de carretera cap a Sant Pere Roda, i el de dalt a decidit que era la seva hora.
Amb tot lo bo i tot lo dolent que tenia, era ell, en Jepi, tot un personatge, conegut per tots a Besalú, i ficat a tot arreu, Desfrenat, Estaferm, Gegants, Fútbol ...
Jepi Casquet ben segur que trobarem a faltar les teves Jepiades com deia jo. I jo que et deia que ja podies anar pedalant que no m'atraperies mai, i mira per una vegada m'has guanyat.

Només desitjar-te un bon viatge, adéu PERIQUITU !!!!

BESALÚ-ST.PERE DE RODA-LLANÇA

Quina millor manera de superar el robatori de la bici de'n Pont i la calor.... doncs anant a la platja amb la bici de carretera tots dos.

La família va la platja, i he enredat en Pont perquè m'acompanyes, el destí és la platja de la Farella, a Llançà, i la idea és passar per Sant Pere de Roda.
Doncs així va, marxem a les 9:30, portem un ritme força alegre, tot xerrant es pedala molt més bé que anant sol.
Força transit, algun pitasso (que es pot anar de cantó collons!!!).
Fa vent, però res exagerat, arribem a Figueres i decidim passar per la Rambla, i els seus adoquins, visca la Paris-Roubaix, quin trontollar tant puta, semblava que s'havia de desmuntar la bici.
Un cop sortim de Figueres agafem la carretera vella que va a Peralada, arribem a Peralada, i també per la carretera vella anem fins a Garriguella, amb unes pujades finals força traidores, que ja ens comencen a picar les cames, la mitja de quasi 30 km/h comença a passar una mica de factura.
Arribem a Garriguella, i parem en una fleca a menjar un bon "crusant" de xocolata.
A partir d'aquí, fent camí fins a Vilajuïga, on comencem a pujar St. Pere de Roda.
El dia abans vaig buscar l'altimetria, i vaig veure que eren rampes d'un 7% ma o menos.
El que no recordava és que totes les masses piquen, i una mica de 7% el fas molt bé, però massa 7% ja fa molt de malt, i així a set, em començat bé a bon ritme, però m'ha començat a costar molt mantenir el ritme, he deixat marxar en Pont i he posat tota la carnassa a la maquinària, plat petit i pinyó gran, o sigui un 30-25, anava fent en total són 8 km, però quant en portava 2 ja he començat a demanar la hora!!!!
En Pont s'allunyava de mica en mica, però encara l'anava veient, a estones hi ha algun "descansillo", però se m'ha fet molt llarg i feixuc, finalment ha hagut la típica "pajara" mental, però que he superat tot renegant i dient que n'estava asta el gorro de la bici etc... però al final arribada a St. Pere més content que unes pasques, així sí força o molt cansat, sobretot sentia els peus com escaldats.
Descansito, i baixada tot tall cap a Port de la Selva, bona baixada, amb curves fàcils de traçar, llàstima que en zones el paviment està malament, i hi ha algun forat que et pot portar més que un problema.
Un cop a baix, i unes miques de forces recuperades gas, per acabar-les d'acabar totes i arribar a la Farella amb 68 km i 2:50 de pedalar, això sí fets una bona coca.

Ah! som a l'octubre i a l'aigua si estava genial !!!!!!!!!!!!

VALLTER-NÚRIA

Primer de tot dissabte sortida llampec a la pujada de Can Costa i el Sagrat Cor. Començo fort la pujada, em rendeixo i vaig pujant poc a poc, fins que al primer pla em sento bé i acabo de fotre-li castanya fins a dalt, arribant com sempre fet pols i una mica més de 20 minuts, després Sagrat Cor, i ginyada de baixada al corriol, mira que estava convençut però a última hora, sempre em tiro enrere, aquell primer tram és superior a mi, vas de cap a l'arbre !!!! un dia d'aquest me ni vaig amb l'aixada i munto un autopista que te cagas!!!

Un cop saciada la set de bici, sopar a la taverna i a prepar-ho tot per l'endemà.

Em quedat a les 6:30, anem a fer la travessa de Vallter a Núria. Ens porten en cotxe i ens recolliran, en Joan "Mei" i en Quim de Santamaria, dos muntanyencs experimentats, que ens fan aquests grandíssim favor. MIL GRÀCIES !!!!!!

Erem Ángel boda i bautizos, Ester "canguru" de l'any, Toni el fuster i els seus clients, Rosa la peruana, Teresa genolls de vidre, i en Joan Serrita madurito en forma. ah i jo!! més val que posem el "burru" a darrera.

Comencem a caminar a les 8 en punt, força rasca i força vent, però amb sol i un dia super clar.
Enfilem cap al refugi de Ull de Ter, un ritme calmat però sense badar, que anem mantenint fins a dalt al Coll de la Marrana, sempre junts, i tot fent-la petar entre bufet i bufet.
Cada vegada feia més vent, però es podia aguantar. Ens despedim de'n Quim i en Joan fins a Queralbs, i comencem a baixar, per després enfilar-no a la cabana de tirapits i el coll de Vaca.
Aquí el vent ja comença a ser molt més fort, i la fred més intensa (tot i el sol).

I tots vent agrupats, degut al fort vent, tot i els bufs, tapa orelles....fa tant de fred, que fa molt malt les orelles, però na fent arribem sans i estalvis a coll de nou creus.

Buf i baixada de dret cap a Núria, que ja es pot veure, la baixada es fa eterna, es fa molt més pesat del que em fet fins ara.
Na fent parades arribem a Núria a la 13h, fem un bon bocada i cremallera fins a Queralbs, que ja n'hi ha prou de caminar. Bé en Toni el fuster, ha baixat correguents, 51 minuts amb revolcada inclosa, és ben boit!!!


Avui volia parlar en el bloc de'n Pont i la seva última aventura, ell tot sol, bé amb la seva bici, van sortir de Montserrat, per arribar fins Santiago de Compostela, just ara mateix m'acaba de troca, doncs avui estava a Saragossa, i toma castanya els molts grandíssim fills de sa mare li han robat la bici... la tenia lligada i sense seient a fora d'un palau mentre el visitava, i quant a sortit ja no hi havia res, és una Btt Specialized negre de la talla més gran que existeix.
No sé que hem de fer en aquest país, però o comencem a canviar les coses o això acabarà malament!!!!
SORT PONT!!!!!

CONTINUANT PENITENCIA

Pel que es veu no vaig patir prou pujant a la Mare de Déu del Mont, i el diumenge ja vaig començar a tenir símptomes, de malt d'ossos, malt de coll.... o sigui, dilluns i dimarts aguantant amb "iboprufents", i dimecres un pet com una gla, 40 de febre, tot al dia al llit, senses poder empassar ni saliva.... doncs 7 dies d'antiviotic... i el cap de setmana sense una sola pedalada, degut a que encara estava més cuit que.... val més que no ho digui.
Dilluns, ja no vaig aguantar més, i vaig fer una escapada amb la de "prima", només 23 km, però disfrutant molt, el que havia de ser una passajada, es va convertir en una contrarellotge, ja que vaig sortir tranquil, però em va avançar un tractor, al qual vaig seguir com vaig poder, al plans bé, a les baixades havia de frenar, però al repetxons ho havia de donar tot.
Al final sortint una bona mitjana de 30 km/h, sí ja sé que en només 23km, i que ja estava petat, si més no servirà pels esprints finals ;)

I avui dimecres he pogut tornar a sortir amb la flaca, he fet la volta de can Vilà, esponellà, Fontcoberta, avui sense Banyoles, Serinyà i cap casa. He anat sempre mirant de no passar-me, però a la pujada després de Esponellà, he intentat posar un bon ritme, aconseguint-t'ho i arribant a dalt força cuit, a partir d'aquí força tralla fins a casa (amb la corresponent atrancada a la pujada de Fares), arribant a casa amb 37 km i una bona mitja de 28'50 km/h, que està prou bé, ja que en moltes fases el vent m'ha tocat molt la pera, o ja són paranoies meves....

El planning pel cap de setmana, si m'ho puc acabar de muntar, serà btt dissabte, si puc unes 2 hores, i diumenge anem a caminar, a fer Vallter-Núria, que fa molt de temps que no la faig.

Apa siau trempats i trempades.

PENITENCIA

Doncs això 2 setmanes sense bici, PENITENCIA, 2 ave maries, 3 pare nostres i ... pujar a la Mare de Déu del Mont.

De moment, els ave maries i els pare nostres no els he fet, perquè quasi no me'n recordo, però la Mare de Déu del Mont ja l'he completat.
Vaig sortir a quarts de 10 de casa, xino xano cap a Beuda, sense pressa que la cosa és llarga.
Arribo bé a Beuda en 20 minuts, na tirant fins el trencant, on segon la tàctica ja prevista, poso el plat petit i cap amunt, la cosa s'enfila, però no prou, i vaig fent, després baixada, i tornem a pujar, la pujada de mica en mica es van enfilant, fins que s'ajunten dos paelles amb un bon desnivell, que em deixent força tocat, mentre pujo em trec el casc i el poso al manillar (no ho faig mai, però em notava molt acolarat i suava moltíssim), em recupero i arribo més bé del que em pensava a la carretera principal. Només porto 1 botella d'aigua, i vaig una mica curt, ja que tinc intenció de pujar sense parar-me en lloc.
A partir d'aquí sembla més senzill, o això pensava, però la veritat és que se'm fa molt dur, no tinc pebrot de posar el plat mitjà en les pujades, i m'haig de conformar en n'ha fent. Psicològicament ho passo força malament, però que carai sí és una penitencia!!!!
Amunt que fa pujada vaig fent fins arribar al pla de sota la Mare de Déu del Mont, a partir d'aquí aquest tros sempre l'havia fet prou bé, però aquesta vegada m'ha costat moltíssim, amb tot posat pujava a estones a 7,5 km/h, però jo marrà amunt, he arribat a dalt en 1:38 i força cuit... encar no havien obert el Bar, i he tirat cap avall, me parat a la font de roca pastora a emplenar el bidó, i sorpresa no raja !!!!
Al final castanya cap a baix, ara ja em començo a notar amb més confiança a les baixades, i ja baixo més ràpid, tot i això les cervicals em queden destrossades.
Un cop a baix tiró cap a Maià de Montcal, i castanya fins a Besalú. Es veu que encara em quedaven forces, i he aprofitat per fer-les servir per arribar a casa trinxat, en 2:20m. i 48 km. i una velocitat màxima de 70 km/h.

A migdia dinar amb les albondigas, a la tarda fires, al vespre sopar amb la colla... i a quarts de dues ja no podia més i cap a dormir.

Aquest matí he anat a fer un vol caminant, ja que tinc les cames com un roc!!!!

PD. ULL diumenge REMIGIUS FLUIVIUS, després de no sé quants anys sense fer-la, ara em toca tornar-hi.

DESFRENADA- AMUNT I PUJA PINYONS

"Amont" i puja pinyons, això és el que m'he passat cridant durant més d'una hora. Estava un pèl abans de l'avituallament de Can Jou (la Miana).
Era una baixada picada, amb pedra i terra molt solta, i de cop arribaves a la pista principal i picava cap amunt, no molt, però si vas a tot tall amb plat gran i pinyó petit, et quedaves clavat (bé els 20 primers només havia de cridar cap "amont", ja que anaven com tirus).

La veritat és que m'ha passat el temps volant, bé algun quasi ens fa volar, ja que tampoc era fàcil de controlar la bici al final de la rampa.
A més he pogut conèixer en Pere del blog El nou repte, un tiu molt trempat i simpàtic, que m'ha fer molta il·lusió que em reconegués i em saludés. Gràcies.
Per sort no hi ha hagut cap accidentat greu, si molts cops i rascades, com és normal, però res destacable. Això sí alguna averia, i algun amb més rampes que el tourmalet.
Em hagut de baixar un parell de bikers amb avaria, que molt amablament s'han esperat a que acabéssim el nostre torn de control.
Diria que a la gent li ha agradat, dura... sí ! com totes quant ho dons tot. I el corriol de baixada tècnic... gustos per tothom, per mi es massa difícil, però entenc la gent que se li fa massa ferregós i també entenc a la gent que necessita canya.
ULL!!! 1 biker ha baixar l'escaló que era incicable l'ha saltant a sobre la bici... almenys deu fer 1.50m, què!!!! 2.00m... i voluntàriament, i 2 biker han travessat el riu sense cap peu (s'han mulla igual). Estadístiques...
Molta gent coneguda, i molta per conèixer, ja que don gust estar en un ambient com aquests, ja que tal i fa si ets un dominguero, com un superstar, aquí tots som iguals de cabeçuts amb la bicicleta. La veritat veient a la gent com xerra i xerra de les batalletes ja et sents recompensat. Felicitats a tothom i als currantes de la junta i voluntaris.

PD. Ahir dissabte vam anar a estrenar la nova bici de carretera de'n Pont, una Specialized Secteur, vam sortir a quarts d'una, després de marcar el circuit de la desfrenada, i vam anar fins a les gorgues de Sant Privat a dinar, i un cop vam acabar de dinar vam tornar a casa, al final uns 74 km en 2h 40m (1:30 + 1.10). I arribant cascadots... cascadots !!!!

Preparant l'avituallament

L'estrena del nou "carreteru", a la carretera semblem Don Quijote i Sancho panza

DESFRENADA 2011- la prèvia

Com que el cap de setmana passat era Besalú medieval, i com no, jo faig de pinxe a la Taverna Solidaria al mati, i passejar amb la família per la tarda, i pedalar per... MOC !!! s'ha acabat el temps... una altra dia serà.

Doncs la setmana portava el mateix camí, però al no tenir temps, dimarts vaig decidir sortir a córrer, vaig triar un recorregut planer, tot per pista, 0 asfalt, per can Batlle i l'anella verda, uns 6 km, i vaig tardar uns 33 minuts, anava fent, sense forçar, vaig anar molt bé de cames, genoll, turmell, però com no sempre haig de tenir alguna cosa, doncs tenia flato, i collons quin flato, que em pensava que tenia un atac de pendis... vaig agafar un pedra, vaig esbufegar fort... però res, la única cosa que em va anar bé va ser, córrer aixecant més els genolls.... no sé si va ser això, però almenys es va calmar.. un consell: no mengeu un tall de fuet abans d'anar a córrer... ;)
Dimecres amb forces agulletes, però res comparat amb les altres vegades.
I avui dijous, m'ho he pogut muntar per anar amb bici, tenia les cames encara carregades, per tant no era qüestió de fer el burro.
He anat a fer la volt curta de la desfrenada, el primer tram fins a sobre el candell l'he fet anar molt poc a poc, però veia que les cames anven força bé, i m'he anat animant fins arribar a sota Can Costa, aquí crono a 0, plata mitja i 3 pinyó començant per dalt, le mantingut tota l'estona, excepte el 1 tram planer, on segons sant Lato s'ha de posar plat gran.. he baixat un parell de pinyons i plat gran, i fava, carai !!! les cames tiraven... a partir d'aquí tornar a la marxa que portava, això sí ja no anava tant lleuger, que fins i tot les segon pla ha desaparegut... i la última rampa ja l'he fet asfixiat, al final he fet 19:25, asfixiat, però força bé de cames...
Després pedalar relaxat per recuperar-me, i castanya... pista, corriol, i era a les basses de Bet amb 43 minuts, a partir d'aquí anar cap a can Badia, on en algun repetxon ja em començava a arrastrar una mica, i fava cap avall.
Feia molt que no la feia, és rapida i sense molta dificultat, o sigui: pels animals ràpida i bestial, i pels que van amb més seny, divertida i sense perill, o sigui cafè per tots.
L'he baixat molt ràpid, pesant que ningú amb seguiria, de fet anava sol, i a més a l'hora de la veritat em passen per tots cantons... però bueno he estat una estona ben content.
A partir d'aquí algun repetxon petit, i pista ràpida... un dubte amb el camí, ja surten uns gossos bramant, i em tiro corriol avall, per sort era el bo, travesso el rierol, quasi sense mullar-me, o sigui un peu a l'aigua.
A partir d'aquí m'arrossego un mica en les últimes pujades, i gas... deuen ser un 4 km de gas a fondo fins a l'arribada, al final 22 km en 1:15, sense parar-me en lloc, o sigui ja teniu el temps del dominguero.
La marxa curta estar molt bé, però jo aconsello agafar-s'ho amb més calma i fer la llarga, que val molt la pena, i aprofitar els avituallament, que per això els hi posem!!!! jo estaré amb la penya cangrenya, a l'avituallament a Can Jou... miraré de portar la càmera per ventar algun retratu.

O sigui que dissabte a marcar el circuit, (hem quedat a les 6:30) la mare que tu va parir !!!! però si encara no ha sortit ni el sol !!!!
I diumenge bon temps i DESFRENADA, si fa molt de sol no patiu, ja que la marxa transcorre en gran part sota la protecció dels arbres, o sigui de LUJU!!!

Us i esperem a tots !!!!

En Ferran recollint el diploma dels 25 m, 1er de la seva serie amb 56 segons.

Foto de les dos bitxus de casa!!

Ni les piscines del Lidl

La tieta petita i tots el nebots, la tieta se'n va cap Astúries, l'amor....