Primer de tot el dissabte vam quedar amb en Pont per fer una mica de carretera, després de refusar l'oferta d'en Lato (un animal).
Vam anar a fer la volta d'Olot, Santa Pau, Mieres, Banyoles Besalú. Amb la variant de pujar a Batet.
Molta gent pedalant, això sí tots en direcció contraria... Vent en contra (no molt emprenyador) tot el camí (per variar), algun pique, ben aguantat per les dues parts, que sinó es paga car durant la setmana, bueno... bé... A LA PUJADA A LA CREU ROJA LI HE ARRANCAT LES PEGATINES!!! total per refer-me de la matxacada que em va fotre al carril bici.
La pujada a Batet, està molt bé, sense desnivell excessius, però cap al final s'ens va començar a fer un mica llarga (cap dels dos l'havia fet mai). La baixada, una mica bruta i em trencaaigues, però amb compte es baixa bé, en resum, una bona variant per la ruta.
Diumenge era el dia del la pujada a Sant Ferriol en honor a en Jepi, des de el club, no sabíem quina seria la resposta de la gent, i la veritat és que ha set de xapó, feia goig veure tants desfrenats, de totes generacions i estats de forma. Ben pocs han faltat.
El germans de Jepi i cunyada també han pujat, i la Pepita (la seva mare) ja s'ha encarregat de que no faltés la Ratafia i l'embotit, com li hagués agradat a en Jepi.
Jo em quedo amb la imatge, dels més grans que pit i collons fins a dalt. Jo sempre dic que la il·lusió de la meva vida seria tenir 80 anys i poder pedalar, poder pujar a Sant Ferriol, només tinc paraules d'elogi per aquesta gent que hi posar tot l'esforç i passió en un esport tant dur com aquest.
Vam anar a fer la volta d'Olot, Santa Pau, Mieres, Banyoles Besalú. Amb la variant de pujar a Batet.
Molta gent pedalant, això sí tots en direcció contraria... Vent en contra (no molt emprenyador) tot el camí (per variar), algun pique, ben aguantat per les dues parts, que sinó es paga car durant la setmana, bueno... bé... A LA PUJADA A LA CREU ROJA LI HE ARRANCAT LES PEGATINES!!! total per refer-me de la matxacada que em va fotre al carril bici.
La pujada a Batet, està molt bé, sense desnivell excessius, però cap al final s'ens va començar a fer un mica llarga (cap dels dos l'havia fet mai). La baixada, una mica bruta i em trencaaigues, però amb compte es baixa bé, en resum, una bona variant per la ruta.
Diumenge era el dia del la pujada a Sant Ferriol en honor a en Jepi, des de el club, no sabíem quina seria la resposta de la gent, i la veritat és que ha set de xapó, feia goig veure tants desfrenats, de totes generacions i estats de forma. Ben pocs han faltat.
El germans de Jepi i cunyada també han pujat, i la Pepita (la seva mare) ja s'ha encarregat de que no faltés la Ratafia i l'embotit, com li hagués agradat a en Jepi.
Jo em quedo amb la imatge, dels més grans que pit i collons fins a dalt. Jo sempre dic que la il·lusió de la meva vida seria tenir 80 anys i poder pedalar, poder pujar a Sant Ferriol, només tinc paraules d'elogi per aquesta gent que hi posar tot l'esforç i passió en un esport tant dur com aquest.
A veure si aquest entre-setmana puc muntar-m'ho bé i fer un parell de sortides, que s'acosta la cita dels monegros, i la cosa la veig fosca fosca....
Apa siau i FELICITATS DESFRENATS !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada