Una temperatura excel·lent, tot i així tèrmica i maillot curt.
Vam fer petar la xerrada, després vam fer un no escalfament, bé vam fer un volt petit, fins que vam veure que un grup d'uns 200 ciclistes estaven de cara a nosaltres, amb el ganivet entre les dents. Per suposat ells anaven bé.
Ens vam posicionar a la nostra graella natural, o sigui cap a darrera.
Sortida i comencem a un ritme suau, però la gent tira que se les pela, i ens espavilem, i comencem a tirar com tothom. Anem fatal, sembla que anem a poc a poc, i vaig ben afogat, miro la cara d'en Pont no la fa pas millor.
En Molas ja fa rato que ha marxat, i en Quim marxa amb molta facilitat, l'Àngel tot renegant com sempre, es va quedant enrera.
Seguim a un ritme de no sé qui, corriol de pujada, la gent que vol passar per tot arreu, algú ja camina.... paciència.
Després més carretera, intento retenir una mica en Pont, que s'encén més que una bardissa seca.
A partir d'aquí ja em vaig començar a sentir millor, ja no hi havia tanta gent, i hi havia algun corriol de baixada per fer ràpid, tant ràpid, que la roda de darrera amb patina en un tronc al mig del corriol, i vaig de pet contra un arbre, parant el cop amb el genoll, collons com pica... però sembla que no serà res, un pelat, un blau i na tirant.
Travessem una zona d'herba... collons com costa la p...a herba, ja veig que en Pont comença a anar amb el ganxo posat, i paga les campanes que ha fet amb els desfrenats últimament.
Arribo al desvio de la curta, i per allà davant encara veig en Pere de Llagostera, però el deixo marxar i espero en Pont a veure que vol fer... estar més reventat que una escopeta de fira (je je Pont ho sento però ho havia de posar), tiro sol cap a la llarga.
A davant meu n'hi ha un parell, que aviat els avanço, i vaig fent tot sol fins l'avituallament, on quant jo arribo en Pere ja marxa.
Reprenc la marxa tot sol, apreto una mica, i per sorpresa de cop trobo en Pere, que s'havia passat un desvio.
A partir d'aquí aniríem junts fins el final, primer encarant unes rampes, amb un mica de fang, i dretes com un mala cosa. On acabem posant peu a terra, i no una vegada, sinó unes quantes.
En Pere m'espera a dalt i anem fent xino xano. A partir d'aquí, puja, baixa, puja baixa, fins que en una pujada llarga, en Pere s'escapa, i faig un nou company de viatge, en Joan Sells (ho he tingut que mirar a la classificació).
Anem fent junts fins que atrapem en Pere, i ja erem el trio calavera, na fent fins arribar a l'avituallament, on no he vist el suc de taronja de cada any !!!!!!
A partir d'aquí na fent, fins fer un tros de carretera on ens passa un ciclista de carretera, ens avança i ens mira de reüll, ja surt en Pere com una bala, el caça i li fot un pal que ens deixa a tots de pedra.
Aquí el meu quadríceps esquerra ja comença a avisar. Passem per un tros de carril bici, pujada asfaltada duríssima, que no puc seguir els meus companys de viatge, rampa al quadríceps, que paro afluixant una mica, si fico peu a terra encara pitjor. Sembla que la cosa esc calma. I un cop a dalt baixo a tot tai fins a tornar-me a ajuntar amb els companys de viatge.
A partir d'aquí corriol final de baixada, que baixo tranquilament amb ells, fins que al final, hi ha un escaló pensant amb ves a saber que, i em foto una bona nata. No és res, ni l'orgull ferit, no puc fer res més que riure.
I després la part final, un bicicrusis, que faig com puc, fins arribar amb 3:25 amb els fidels companys de viatge, en Joan i en Pere. Ens donem la mà i ens felicitem. Carai això sí que és fer Btt. Gràcies nois.
Al final 39 km, 1200 de desnivell, un bon entrepà de cansalada, i un bon malt de cames i cap a casa.
El recorregut fantàstic, llàstima que les forces fallen una mica, i llàstima que no sabem regular les forces a l'inici.
Només una cosa vaig trobar a faltar... plàtans. Crec que és el millor aliment que et pots prendre per recuperar forces. A part d'això excel·lent, el circuit, el marcatge, avituallaments (ho puc dir perquè me parat a tots) i atenció...
Que tornarem... i farem la llarga no Pont... (deixem disfrutar d'aquests moments de glòria).
Les classificacions i fotos ja estan penjades a la web dels de Santa Pau (això sí que és eficàcia).
http://bttsantapau.blogspot.com
APASIAU.
Vam fer petar la xerrada, després vam fer un no escalfament, bé vam fer un volt petit, fins que vam veure que un grup d'uns 200 ciclistes estaven de cara a nosaltres, amb el ganivet entre les dents. Per suposat ells anaven bé.
Ens vam posicionar a la nostra graella natural, o sigui cap a darrera.
Sortida i comencem a un ritme suau, però la gent tira que se les pela, i ens espavilem, i comencem a tirar com tothom. Anem fatal, sembla que anem a poc a poc, i vaig ben afogat, miro la cara d'en Pont no la fa pas millor.
En Molas ja fa rato que ha marxat, i en Quim marxa amb molta facilitat, l'Àngel tot renegant com sempre, es va quedant enrera.
Seguim a un ritme de no sé qui, corriol de pujada, la gent que vol passar per tot arreu, algú ja camina.... paciència.
Després més carretera, intento retenir una mica en Pont, que s'encén més que una bardissa seca.
A partir d'aquí ja em vaig començar a sentir millor, ja no hi havia tanta gent, i hi havia algun corriol de baixada per fer ràpid, tant ràpid, que la roda de darrera amb patina en un tronc al mig del corriol, i vaig de pet contra un arbre, parant el cop amb el genoll, collons com pica... però sembla que no serà res, un pelat, un blau i na tirant.
Travessem una zona d'herba... collons com costa la p...a herba, ja veig que en Pont comença a anar amb el ganxo posat, i paga les campanes que ha fet amb els desfrenats últimament.
Arribo al desvio de la curta, i per allà davant encara veig en Pere de Llagostera, però el deixo marxar i espero en Pont a veure que vol fer... estar més reventat que una escopeta de fira (je je Pont ho sento però ho havia de posar), tiro sol cap a la llarga.
A davant meu n'hi ha un parell, que aviat els avanço, i vaig fent tot sol fins l'avituallament, on quant jo arribo en Pere ja marxa.
Reprenc la marxa tot sol, apreto una mica, i per sorpresa de cop trobo en Pere, que s'havia passat un desvio.
A partir d'aquí aniríem junts fins el final, primer encarant unes rampes, amb un mica de fang, i dretes com un mala cosa. On acabem posant peu a terra, i no una vegada, sinó unes quantes.
En Pere m'espera a dalt i anem fent xino xano. A partir d'aquí, puja, baixa, puja baixa, fins que en una pujada llarga, en Pere s'escapa, i faig un nou company de viatge, en Joan Sells (ho he tingut que mirar a la classificació).
Anem fent junts fins que atrapem en Pere, i ja erem el trio calavera, na fent fins arribar a l'avituallament, on no he vist el suc de taronja de cada any !!!!!!
A partir d'aquí na fent, fins fer un tros de carretera on ens passa un ciclista de carretera, ens avança i ens mira de reüll, ja surt en Pere com una bala, el caça i li fot un pal que ens deixa a tots de pedra.
Aquí el meu quadríceps esquerra ja comença a avisar. Passem per un tros de carril bici, pujada asfaltada duríssima, que no puc seguir els meus companys de viatge, rampa al quadríceps, que paro afluixant una mica, si fico peu a terra encara pitjor. Sembla que la cosa esc calma. I un cop a dalt baixo a tot tai fins a tornar-me a ajuntar amb els companys de viatge.
A partir d'aquí corriol final de baixada, que baixo tranquilament amb ells, fins que al final, hi ha un escaló pensant amb ves a saber que, i em foto una bona nata. No és res, ni l'orgull ferit, no puc fer res més que riure.
I després la part final, un bicicrusis, que faig com puc, fins arribar amb 3:25 amb els fidels companys de viatge, en Joan i en Pere. Ens donem la mà i ens felicitem. Carai això sí que és fer Btt. Gràcies nois.
Al final 39 km, 1200 de desnivell, un bon entrepà de cansalada, i un bon malt de cames i cap a casa.
El recorregut fantàstic, llàstima que les forces fallen una mica, i llàstima que no sabem regular les forces a l'inici.
Només una cosa vaig trobar a faltar... plàtans. Crec que és el millor aliment que et pots prendre per recuperar forces. A part d'això excel·lent, el circuit, el marcatge, avituallaments (ho puc dir perquè me parat a tots) i atenció...
Que tornarem... i farem la llarga no Pont... (deixem disfrutar d'aquests moments de glòria).
Les classificacions i fotos ja estan penjades a la web dels de Santa Pau (això sí que és eficàcia).
http://bttsantapau.blogspot.com
APASIAU.
En Joan
En Pere recuperant forces
A l'avituallament fent gala de cuerpassos
Amb el somriure tipus indurain (la processó va per dins)
En Pere recuperant forces
A l'avituallament fent gala de cuerpassos
Amb el somriure tipus indurain (la processó va per dins)
He vist aquesta ultima foto al FB del Pere, i he pensat, aquest de darrera sembla el Gerard. I si! :)
ResponElimina