diumenge, 3 d’octubre del 2010

ROCACORBA AL SAC

Sí, sóc de Besalú i no havia pujat mai a Rocacorba... i avui he descobert el perquè.
Ja venia conscienciat de tota la setmana, la veritat és que encara no estava al 100% però dissabte amb la Teresa, els meus cunyats Angel i Ester, i els nous vinguts a Besalú Toni i Rosi, amb els respectius equipatges... 2 fills per parella, o sigui tothom entretingut. Vam anar a fer una volta, que inicilment havia de ser un passeig, i al final va ser una ruta prou entretinguda d'uns 15 km ma menos, fins a Maià per can Solei, i tornar per Dosquers i pel costat del riu. Amb final a la pujada del 20% de la pedrera, on vaig poder pujar donant-t'ho tot, ja que amb la cadireta, la bici i en Ferran que m'apretava el cul perquè puges més ràpid. Un molt bon entrenament amb les cadiretes i les ferralles de bicis que portàvem tot plegats. Al final una bona pedalada, bona ruta i bona companyia.

I diumenge, el gran dia, a les 9 ja tenia a tothom al seu lloc, ho he preparar tot, i tot menjant un plàtan he començat a tirar cap a Banyoles. Anava a un ritme molt tranquil ja que no volia cremar ni la punta de cap "cartutxu", que segurament em faria falta. Tot i això algun bufet a sortit a la pujada de Serinyà. Arribada a Banyoles, mitja volta a l'estany i direcció cap a Pujarnol.
L'inici és molt pla, massa pla, i hi ha algun cartell informatiu de la pujada, pendent, km que falten... a mi em van bé, m'agrada saber el que hi ha. He començat a pujar a bon ritme, i a davant m'he trobat a un bon home amb moto, al tenia a 50 metres, i anava a la mateixa velocitat que jo... i clar no he resistit més, he augmentat una mica la velocitat i l'he avançat, i clar quant avances algú has de mantenir la velocitat o encara augmentar-la una mica més... així que comencem bé... i de cop la pujada ja es comença a posar una mica seria, i jo també em poso "seriu", així que poso un ritmet d'aquells per arribar a la fi del món, "sin prisa pero sin pausa".
I de cop sento meeeeeeem, ja arriba l'avi amb moto, que ara li fot més gas i m'avança. Bueno un altra que pot dir que m'ha avançat, na fent amics !!! ja que al cap de 5 minuts d'anar pujant sento la moto que baixa i l'home amb un to simpàtic em diu un fort i clar BON DIA, bon dia senyor i perdoni... però és que sóc un mica killu. I així m'anava entretenint i fent camí. Fins que han començat a aparèixer alguna rampa del 10%, que ja comencen a picar, aquí ja he posat el meu estimat plat petit, i guardant algun pinyó, això si poca estona, però es superen bé, fins que de cop apareix un planer, i una mica de baixada de plat gran, ui ui ui !!!!
Efectivament comencen unes rampes considerables, segons sembla del 12%, però collons n'hi ha alguna que hem comença a amorrar una mica massa, deu ser la del 15%, o això esperava. La veritat és que estava pujant bé, tot i que no hem sobrava res.
I un cop superat aquest tram durillo, un planer i una altra baixada, ui ui ui 2 !!!! i clar la pujada final, que en algun tram pica fort, i on per rematar-ho m'avança un ciclista, del que desisteixo seguir. Tot i això a la part final tal i fa el %, ja que quan veus el final, ho puges com sigui.
Al final 1:40 des de casa fins a dalt, el mateix que tardo per pujar a la Mare de Déu del mont. Unes vistes impressionants, i un lloc sense cap mena d'encant, ja que només hi ha antenes. No m'he ni pogut asseure, ja que el terra estava cobert de merda de les cabres. He fet petar la xerrada amb l'altra ciclista, me posat els manguitus (els de nedar no) el buf i cap avall.
A la baixada feia fresca, i he vist un parell de noies que pujaven, i un noi en el tram del 15% que l'he vist patir com ho dec haver fet jo en el seu moment. La baixada no és perillosa, tot i que sempre s'ha d'estar al cas amb algun sot. Un cop baix, desfer el camí cap a casa, que el horno no estar pa bollos, creu roja prou bé, i pujada Fares prou fet pols, i arribada amb vent de cara molt content i força cansat, tot i això menys del que em pensava. Al final 60 km en 2:40.
Per mi és més dura la pujada a la Mare de Déu del Mont, tot i que mai la he pujada reservant tant com he reservat avui. M'ha agradat molt, bona carretera, poc transit, bon clima i més ganes de seguir pedalant, i si es pot millorant.
Avui m'he tornat a posar el mitjons compressius. Em van de conya, des que els porto no he tingut més problemes de bessons. Això sí em queden fatal, de fet l'equipació de ciclista hem queda fatal, ja que precisament no sóc un figurin... en això estem, segueix la operación bikini.

A la tarda cap a Equus a veure cavalls, en Ferran no sé si en bici anirà bé, però li encanten els cavalls, avui ja ha pujat amb un cavall alt com jo, espero que es decanti per la bici, ja que els cavalls no és cosa precisament barata.





4 comentaris:

  1. Nano, ets lo putu Crack, jo encara no l’he fet, però m’has posat el carmelo a la boca, je je.
    Suposo, que ens veurem a Porqueres, no?? Salut

    ResponElimina
  2. Trobo una escalada molt xula la de Rocacorba. Un dia la podem anar a fer en btt. Fa 6 ó 7 anys vaig fer: Besalú, pi de sant Josep, sant Miquel de Campmajor i per una pista molt xula fins a mitja pujada per agafar l'asfalt i la tornada per Martís. És una gran ruta de btt, molt xula i tinc ganes de tornar-la a fer. Em semble que són 60 km.

    ResponElimina
  3. Quim per Porqueres hauré d'obrir negociacions, és una molt bona marxa.
    Lato és una bona ruta per fer, jo mi apunto segur.

    ResponElimina
  4. Molt cunyat, almenys hi ha algú competent en aquesta família.

    ResponElimina