CRONICA TERRA DE REMENCES 2011

La veritat és que aquest any va ser apuntar-me al Remences, i per diferents motius, començar a poder sortir menys, o sigui menys quilometres... i com tothom sap, aquí no es regala res, a més quilometres millor rendiment...o sea que a patxugar!.

Tot a començat com el dia de la marmota, igual que l'any passat, quedem a les 6:15 al bar Sport, amb en Quim i en Marc, aquest any, també si han afegit en Jaume (cunyao), i un parell de pedal Maià, en Quim i en Fàbrega.
Tot plegats hem esmorzat, i em tirat cap a Olot, i hem aparcat al mateix lloc que l'any passat. Ens hem guarnit, jo he optat per un traje més casual de samarreta tèrmica i maillot curt, per descomptat amb culot curt, i mitjons alts per realçar la meva estilitzada figura... com diuen finito finito.
A la sortida, com sempre força cap al final, se senten els petards i a peu coix fins al pip, a partir d'aquí... mentre em lamentava d'haver perdut ja en Quim i el cunyao els primers metres, i de la meva baixa forma, passa en Marc i em diu que el segueixi... i jo al darrera...
La veritat és que m'ha anat de perles, el he seguit fins la Canya, on he pensat que igual a la pujada a Capsacosta ja no els podria seguir... per tant gas, els he deixat enrera... esperant que m'atrapessin aviat.
Encara em sento prou bé, i començo a tenir algunes referencies de gent que va més o menys com jo, una noia dels Radikalbikes porta un ritme que em va força bé... una mica amb el ganxo al coll però bé.
Vaig pujar un mica forçat però amunt, fins que trobo en Pere Planagumà que fa la llarga, i s'ha parat a fer el riu, xerrem una estona, fins que començo a defallir i li dic que vaig tirant... una petita crisi... afluixo una mica però no cremar les naus a les primers de canvi, quasi a dalt m'atrapen en Marc i la tropa.
No em paro a l'avituallament, un mini gel del decarton i avall....bé primer amunt, vaig una mica tocat i m'ho agafo en calma.
Un cop a Sant Pau de Seguries intento colocar-me bé en algun grup però estic una mica tou, i al final entro en un grup, que tot i que anem ràpid, no és com l'any passat, que tot i la pluja volavem... això em permet recuperar i arribar a Ripoll força enter.
Durant aquest últim tram m'he trobat la Judith del CC Banyoles, que els desfrenats ens l'hem trobat a unes quantes marxes, i que fa només 1 any i mig que pedala, i marxa que se les pela, pel que he vist, és de les valentes, de les de Gas la Burra... encara que després acaba ben marejada i ha de fer la curta com la resta de mortals... només puc fer que felicitar-te, i si segueixes així aviat podràs deixar els mortals, o altrament dits matats.
Anem per feina, pujo força bé el Coll de Canes, sento que pujo més bé que l'any passat, tot i així reservo una mica. Arribo a l'avituallament i paro fer un traguinyoli i un riu... i cap amunt
L'any passat vaig patir molt en aquest últim tram... però aquest any l'he pujat força còmode.
I baixada Kamikaze, bé .... semblava que anava ràpid, però me n'han passat uns quants que m'ha deixat la Conor sense pegatines... i feines a seguir-los... em sembla que baixo més bé en mullat ;).

Un cop a baix, em costa tornar a agafar el ritme, i vaig fent amb més voluntat que forces fins la Corda, on no sé perquè m'animo i començo a "echar el resto", ningú vol tirar i començo a donar-ho tot, avanço a força gent, i veig un grup nombrós a la llunyania... apreto, apreto...
i res em quedaven un 30 metres i s'ha engegat el llum de la reserva....no arribo, intento aguantar com puc, i en passent un quants que sóc incapaç de seguir.
Al final després de uns quants revolts complicat, arrisco un mica i aconsegueixo arribar. M'estic arrasarat recuperant-me... quant veig una noia que està afilant el ganivet, i penso si salta la segueixo... i sí sí salto un noi, i ella al darrera, i jo també...
El tiu cada vegada i fot més gas, la noia i jo aguantem, i més quant es veuen 2 o 3 femines més endavant, la noia ja sí que no perdona, i quant el noi afluixa una mica, i fot gas i jo al darrera, al final les atrapa a totes, i entrem amb un digne temps (segons jo) de 3:20:16, uns 13 minuts menys que l'any passat.
M'ho he passat bé, ja que les forces m'han aguanta un mica per entrar en alguna batalleta... al final he arribat fos... com s'ha d'arribar, aquí no valen "cuentos", tipus entreno, m'ho he agafat tranquilament... és el dia!! s'ha d'arribar cuit cuit.
La resta del penya cangrenya, doncs res... m'han matxacat tots, en Climent de Sant Jaume 2:41, el cunyao 2:56, en Quim Pujiula 3:09 (ui!!! quasi or) ja t'ho han dit, només el domingueros parem als avituallaments, i de la llarga 6:00 en Pere P., 6:30 em Marc i 6:38 en Fabrega i en Quim.
En Marc ja sabia que era un crack, però davant en Fàbrega i en Quim només puc fer que reverencies, jo els he vist seguir a en Marc i no els hi sobrava res , i pensava que no ho aconseguirien, sí senyor!! quin parell de valents!! US FELICITO !!!!!!!!

Sí sí, no m'ha sobrat gaire res, he pogut complir amb el meu objectiu per aquest any, ser argent, o sigui fer menys de 3h 25m i al final he fet 3h20m.

A falta de foto poso una de les fotos tipiques

PREVIA REMENCES 2011

De moment segueixo amb la tàctica d'aquest any, o sigui el no entreno. Entre setmana vaig poder fer dues baixades d'Olot, que venen a ser uns 50 km i 1h 30 en total. O sigui que hauria de fer la curta del Remences en 3 dies ;)

Bé el dissabte vaig fer un entrenament diferent, casament del santíssim nugró, i sí vam guanyar per golejada (almenys pel fa que els mojitos). Allà les 9 del vespre encara quedava amb en Pont per anar a Tortellà, però a la 1 i amb una bufa important. . va quedar anul·lada , degut als problemes tècnics com diuen els professionals de la barra.
Ah això sí, recordant vells temps saltant i fent el "gamberru" amb música tipus, offspring, barricada, red hot chili peppers... tinc els bessons destrossat, ja podeu riure tinc agulletes als bessons, i el genoll adolorit... és que faci el que faci ho dono tot ;).

Això sí vaig fer la preparació psíquica pel remences amb en Marc Garcia de Sant Feliu, ell fa la llarga, i feia bondat i tot. La preparació crec que la va fer ell, del pal que li vaig fotre, no era jo que parlava, eren els mojitos... ara ja estas preparat per aguantar tantes hores, simes no psíquicament.
Almenys podré dir que hi ha hagut una victòria per cada 1, jo aquest cap de setmana i ell al següent.

Tot i això em sento amb ganes i forces, bé més ganes que forces.
En la setmana final espero fer la baixada d'Olot dimecres i dijous, anar a ioga dimecres la vespre, anar a comprar alguna barrita màgica al decartron, rentar la bici i ja estarà tot llest.

EL SANTÍSSIM NUVI
(un dia, fa molt temps, també va pedalar... però d'això ja fa molt temps)
Que sigueu molt Feliços !!!

Que consti que aquí encara no havien arribat el mojitos.

TRI - CAP DE SETMANA

Divendres com no, dinar amb la colla de Besalú per celebrar els Dolors. Al matí hem quedat per jugar a golf, però jo m'escaquejo, ja que no es lo meu, massa coordinació per un tronco com jo.

A la tarda, la processó de Besalú, fa 17 anys que faig d'Estaferm (com no), a casa hi ha dues coses que són indiscutibles, els estaferms i el Barça.
La processó va anar molt bé, per ser nosaltres va anar tot molt coordinat, bé vam estar a punt d'atropellar al verge Dolors o al revés, però res que no es solucioni amb uns magnífics moviments d'evasió. Una bona jornada que va acabar amb brunyols, tortell i cava a càrrec de la priora.

Dissabte, aprofitat que són els últims dies que no baixen la barrera a Sadernes, i anem amb els nens, la familia Sanchez-Valentí i els Cuesta-Ventura. Acostem les bicis, els nens i mames fins la última barrera, per tornar amb el cotxe fins el parking del camping, i anar-hi nosaltres amb les nostres bicis.
Allà una mica de puja i baixa, i uns bufets considerables. Deixem les bicis, remullada i caminem un estona fins trobar un bon lloc per dinar.
Està a tope de gent, fa un molt bon dia, i els paisatge és espectacular.
Un cop reposats, tornem caminant fins les bicis, i després amb bicis, cadiretes i nens tornem fins el parking. Alguns pikes, i molts bufets en guanyem un gelat pels nens i una cervesa ben fresca pels pares.
Al vespre Madrid-Barça, patir com no (sóc de la vella escola, que quant vas 3-0 ja pateixes per si fan el 3-1 i remonten).

Diumenge m'és impossible muntar-m'ho, i no puc quedar amb els desfrenats a les 8 del matí. Al final quedem amb en Pont a les 9, per fer una ruta amb bici, fins lliurona o així....
100 metres després d'arrencar hem de tornar capa a casa, ja que en Pont té un parell de raids trencats (així m'agrada deixar la bici apunt el dia abans).
Al final decidim canviar-nos, i anar a fer una caminada (matada). Anem direcció el Sagrat Cor, un cop al Pont vell, el cabeçut de'n Pont engegar el crono i diu que hem de tardar menys de 30 minuts.
Comencem a caminar a tot tall per l'asfalt, fins a Mas Pitre, direcció font de l'Atmetller, i na fent amunt, per seguir-lo haig de fer algunes passes correguents (jo no a arribo a 1,70 i els fa quasi 2,00).
Arribem a dalt la pista principal, i no anem bé de temps, i que hem de fer.... dons començo a córrer, i en Pont al darrera, al arribar al corriol final camino una estona, i en Pont segueix, veient que en Pont no afluixa torno a córrer, i arribo a dalt un metres després d'ell, amb 29:43 i un malt de cames terrible.
Baixem xino xano, fins que decidim investigar un possible corriol per la desfrenada, que comença fent molt bona pinta, i acabem al mig de bardisses, sense corriol, plens d'esgarrinxades, baixant marges avall... fins que al final sortim a la carretera que va a Sant Ferriol, i tot xino xano tornem a casa més contents que unes pasqües.

Avui dilluns, baixada d'Olot anant per feina, passant per Sant Joan les Fonts, Castellfollilt, Sant Jaume, Argelaguer i Besalú, uns 23 km i 40 minuts justos.

SEGUINT AMB LA PUESTA A PUNTO

Avui he fet el mític test de Can Costa, i la cosa ha sortit prou bé, es veu que les mini sortides que faig em proven prou, posant crono a 0 al pont de Can Costa i parant just a dalt a la pista, m'ha sortit 18:23, no m'ho esperava, intentava pujar fort, però reservant, però quant ja faltava poc per arribar a dalt... veient que anava bé de temps he fet el arreon final, arribant a dalt ben asfixiat. Estic content perquè de seguida me sentit recuperat i les cames continuaven amb força (no tota). He acabat d'arribar al Sagrat cor (magnífica vista del mar), i baixar pel corriol.

Amb el primer tros, el de l'arrel, no m'hi he atrevit, però la resta ja l'he fet tot, tot i que per culpa del pluja esta bastant pitjor, ja que algun esglaó s'ha accentuat més. Bé per mi ha empitjorat, i per algun dels locos del Desfrenats a millorat ;).
Baixada direcció a la casa de l'atmetller, quin corriol més guapo!!!!!!!!! també estar un mica pitjor, però és rapidíssim, i amb la doble.... buf !!!! i cap casa, 47 minuts i 14 km. (és lo que hi ha).

Ahir dimecres vaig fer una altra baixada d'Olot, per Montagut, Tortellà, i carretera fins al burró, i Besalú. Força content amb el ritme, i ja començo a agafar el tranquillu a la pujada de Montagut a Tortellà. Sembla que no puja, però me la fa suar!!! Al final uns 25 km i 51 minuts.

Es ven bé que les meves sortides semblen dels barrufets, amb tanta kilometrada, però millor això que jaure al sofà. S'acosta la Remences i diumenge de Rams intentaré fer un mica de carretera, bé si jo dic una mica seran 10 km, ji ji ji.... m'haig de pensar la ruta... Mare de Déu del Mont ???? sóc molt optimista, almenys fins diumenge.

Apa siau... i com bé diuen ningú entrena.

RITME "ALEGRILLU" I BICICLETADA

Semana de sumar, no gran cosa, però de mica en mica s'omple la pica, però a aquest ritme tardaré molt a emplenar-la.
Entre setmana vaig baixar dos dies d'Olot, el primer a tot trap, si més no el principi, ja que al final estava trinxat, arribant a casa en 41 minuts, i el segon passant per Montagut i Tortellà uns 51 minuts i millors sensacions.
Estic trobant el meu ritme alegrillu, ja que moltes vegades vull anar tant ràpid, que peto com un "sapu", i acabo fent el mateix temps que si m'ho agafes més tranquilament, i posar un ritme "alegrillu", o sigui bo però més adient a les meves forces.

I així ho vaig posar en pràctica el dissabte, a la volta a Can Vilà, Crespià, Esponellà, Volta a l'estany de Banyoles i cap a casa a Besalú. Em van sortir uns 45 km, i molt content amb les sensacions, em vaig sentir amb forces, i vaig arribar molt enter (cosa rara en mi), i a més un mitja força bona (tot i fer la volta a l'estany relaxadament) de quasi 29 km/h.
Això sí feia un dia ideal, sol, caloreta, però sense ser agobiant.

O sigui visca el ritme alegrillu!!!!!

Diumenge, dia de la bicicletada infantil, molt ben organitzada per l'Ampa de l'escola i pels Desfrenats. Jo hi he anat amb en Ferran, que al febrer va fer 4 anys i a partir d'avui ja anem definitivament sense rodetes petites. O sigui, alguna caiguda, però a disfrutat moltíssim amb els circuits que hi havia marcats, em sembla que ha fet unes 20 vegades el del camp de fútbol.
Em sap greu no podeu-vos ajudar en dies així, però només us puc agraïr lo important que és per ells (i nosaltres els pares) aquest tipus d'esdeveniments.
Això sí han al·lucinat amb el diploma i el botellin dels desfrenats!!!!!
FELICITATS A TOTS, TREMPATS !!!!!

PD. Estic intentant muntar un encerrona amb bicicleta de carretera pels pocs desfrenats que en tenim... aviat ho aconseguiré... a més en lato estar a punt de caure a la tentació, ja ho saps només has de fer que dir-ho... ;)

Ruta BTT 04: Volta al Pantà

Diumenge 03 de Març 2011, tenia pensat anar a fer una bona tirada llarga amb la bici de carretera. Però en Pont està disponible, i com que últimament no coincidim vam decidir anar a fer una bona ruta, diferent a les que fem sempre.

Vam triar la ruta 04 que surt de Sant Llorenç de la Muga, uns 36 km i 800 de desnivell, o sigui per passar una bona estona.
Sortim tard tard, són les 10:30 que comencem a pedalar. El dia acompanya, ja que està tapat però s'està bé, fins i tot fa una mica de fresca. Que aviat perdem, només de començar una bona pujadeta per pista, majoritariament emporlanada.
La pista puja, però no és excessivament dura, ja que no ens cal posar el molinet. En Pont comença fer de les seves i comença a ensenyar la roda... ja hi som !!!! uns metres i fem un pacte no agressió (portavem 2 km i fotiem uns bufets que feia por).
Un cop a dalt baixada fins a la presa petita, i a partir d'aquí estarem molta estona pel cantó de l'aigua del pantà. Pista bona de puja i baixa, sense gaire exigència, fins arribar a la presa del Pantà de Boadella. Està ple a vessar, al 98%m tot i així les comportes no estan gairebé obertes.
Travessem la presa, i fem un tram de carretera, fins agafar uns corriols una mica tècnics, però divertits, primer de baixada i després de pujada, fins que arribem al Club nàutic.
L'última vegada que hi vaig estar, entre els club nàutic i l'aigua hi havia uns 400 metres, ara l'aigua està a tocar.
Seguim per carretera asfaltada un bon tros, fins a trobar una pista, arribem a un hotel-Spa, i a partir d'aquí una bona pujada per pista, una mica llarga, on agafem un bon ritme, per treure el fetge una estona.
Un cop a dalt ja quasi som a Maçanet de Cabrenys, no hi havia estat mai, i m'ha sorprès, em pensava que era més petit, i a més hi havia molta gent visitant-la, a part que es veien moltes segones residències.
Ens hi em parat a fer un buf, i a fer-la petar amb un senyor, que al veure que portàvem el mallot de Besalú, s'ha acostat per dir-nos que coneixia en Pere i en Jaume Estanyol i i que els hi donéssim records.
Un cop reposats retornem a la ruta, per una pista de puja i baixa per posar-nos a to, fins que tornem a trobar el pantà.
A partir d'aquí fem pista fins a trobar una bona pujada per pista, on tornem a posar-hi una mica de gas.
A partir d'aquí un descens per pisat, a trossos tècnic, on en Pont no hem podia seguir ni de miracle!!!! no hi ha res com una doble, he disfrutat com un camell, encara que de tant en tant parava per esperar Missis Daisy Pont (espavila.... bé, més aviat compre una doble!!)
Un cop a baix l'últim regalito en forma de pujada asfaltada, on acabem de donar-ho tot i deixem tot el que ens queda.
A partir d'aquí baixada per carretera fins a Sant Llorenç de la Muga on tenim al cotxe. Al final 36km en 2:28 prou divertits.
Patates, clara i olives i cap casa.

En Pont ja va agafant la forma, tot i que aprofito que jo hi he anat bastant més que ell per fotra-li algun "axassu". Sé que ell també ho faria, je je je.

http://ca.salines-bassegoda.org/centre-btt/rutes-vermelles-dificils/ruta-btt-04-volta-al-panta-403.html

SANT JORDI DESVALLS 2011

Final de setmana força aprofitat, dijous vaig tornar d'Olot amb la bici de carretera, quasi tot baixada, això sí amb vent en contra, al final uns 23 km en 40 minuts, i arribat més cansat del que em pensava. El que passa és que en tant pocs quilòmetres quasi no tens temps ni d'escalfar, però val més això que res.

Divendres vaig aprofitar la tarda i vaig sortir amb la btt que feia dies que no tocava, vaig anar cap a Sant Ferriol passant pel corriol de l'alzina o no sé quin arbre és, cap a la font de planells, i baixa cap al mort fins a trobar la pista de la Miana, i tornada cap a Sant Fruïtos (la pista més pestosa que he fet mai), i cap a casa, total uns 27 km en 1:30. La baixada del Mort impressionant !!!!

Diumenge la cita ineludible, dia una mica espès, i ens trobem jo i en Lato al pavelló a les 7:30, i ningú més enlloc.... al cap de poc ja erem 11 desfrenats a punt de marxa. Carregar bicis a la mega furgo Mañas, i carretera i manta.

Déu ni do quanta gent hi havia, tot i l'amenaça de pluja. Recollir dorsals, prepara màquines... una mica d'espera i petard de sortida, i campi qui pugui.

FASE 1. Seguint en Mañas i l'Eruk.

Amb el ganxo al coll, jo i en Garrison seguim en Mañas i l'Eruk, de tant en tant l'Eruk fot latigasso i ens despenja, però el presi en fot un cable i ens ajuda a tornar-hi a arribar, més endavant també arriba en Rescalvo. Aquest tram son tot corriols ràpidissims, nets i guapíssims.

FASE 2. Perseguint en Mañas i l'Eruk.

Un parell d'atxassus, i ens despengen, decideixo forçar a veure si aconsegueixo tornar-lo a caçar... en Rescalvo es despenja primer, i més tard en Garrison peta. Veig en Mañas lluny però encara el veig. Aquí segueixen els corriols, però hi ha alguna pujada de fer-la a peu, i on els bessons comencen a cantar el birolai.

FASE 3. Modo alegrillo.

Degut a que no afluixen, i algun tap que em trobo no aconsegueixo atrapar-los. Decidexo poso el modo alegrillo, o sigui anar només amb el ganxillo al coll. Si els de davant defallient potser els atrapava, i si jo petava ja em recollirien els de darrera. La cosa va força bé, i em vaig ajuntant amb diferents bikers durant la ruta. Els bessons estant resentits, però si no passo del ganxillo al coll resistiran. Aquí ja hi comencen a haver-hi més pista, convinada amb baixades, guapes, guapes.

FASE 4. Modo cadàver.

Ja començo a sentir les cames buides, i em costa molt mantenir un ritme alegre. Als plans encara puc tirar força, però a la que ve un trist repetxon, petat petat. Sort que encara he trobat companyia d'altres cadàvers. Aquí ja era quasit tot pista, i travessar el riu, on per descomptat he quedat parat al mig. He aprofitat per rentar una mica la els pinyons i plats. I en veu alta he comentat que ara només em faltaria oli... doncs després de la següent pujada ens esperava un de l'organitazació amb oli !!!!!!! un 10 !!!!

Al final he arribat trinxadot, però content com unes pasques. M'han sortit uns 36 km i 2:14 sense comptar uns 3 o 4 minuts que me parat als avituallaments.

Circuit excel·lent, la primera meitat no sé li pot posar nota, perquè per un biker era el CEL (bé potser hi faltava alguna xati ;) ).

Organització, tant en marcatge com en atenció un 10. O sigui l'any que ve torno !!!

Felicitats bikers de Sant Jordi Desvalls i gràcies per fer-nos feliços com anissos.

Foto robada de Veracham. Sortida encara tranquila, aquí en Garrison en cara no bufava.

Foto robada bicioci, el Pare Molas, correr amb els de Banyoles, però és de cor Desfrenat. És com el bon vi, cada any estar millor !!!

Foto robada de Veracham. En Lato en acció, quins collons!!! els dos més vells dels desfrenats i són els que tiren més....