Al arribat ja hi havia uns quants bikers, en 2 grups diferenciats, els que encara volen guerra i els que ja han fet masses guerres i volent tranquilitat, menció especial al capullo de'n Jepi que no té collons de posar-se el casc (tot poble té el seu tonto, aquest és un del nostre... n'hi ha uns quants). Per sort no ve amb nosaltres, perquè només de veure'l m'entra molt mala hostia (reset).
Va arribar "el cunyao" (el meu), i va oferir anar a fer la ruta 10 del llibre d'en Lato "La Vall del Fluvià en Btt", un petita tertúlia i decidim tirar tots junts, i com que la ruta pot tenir diferents variants, que vagi més apurat pot tornar cap a casa a mig fer, al final sortim, Jaume "Cunyao", Àngel, Rescalvo, Paco, Quim, Garrison, Sala i jo.
Així ho fem, direcció cap agafar la pista de Sant Fruitós, primeres suades per arribar-hi, l'Àngel és un diesel i començo a renegar, és qüestió de temps que el motor li comenci a funcionar a ple rendiment.
La pista de Sant Fruitós és odiosa, com es diu a l'argot una pista PESTOSA. No forço gens la màquina, ja que després ho pago car, i no sé què m'espera. Vaig xerrant amb un i l'altra fins que arribem al desvio per anar cap al Collell.
Aquí ens separem ja que en Garrison i en Sala ha tirat direcció la Miana (estan més cremats que la pipa d'un indio), la veritat és que després de molt de temps sense fotre ni brot, ara s'hi tornen a posar... o no.
Travessem el riu Junyell, es travessa bé, i per fi una pujada com deu mana, no és molt dura, aquí ja hi poso una mica més de ritme ja que em trobo còmode, i el camí m'agrada.
A dalt ens reagrupem, i busquem una camí de senglars on hi ha una fita, la fita no hi és, però si que hi ha 2 camins de senglars, triem el que s'enfila cap amunt.
I tant que és de senglars, ens enverdissem bastant, però l'Àngel que va a davant ja diu que veu el final del túnel, bé ho diu unes 20 vegades, ens ho agafem bé i entre conya i conya ja som a baix, dins una finca privada, una mica més i passem pel menjador.
Tirem cap el torn i a partir d'aquí carretera direcció el Santuari del Collell per asfalt. Ens parem a fer un queixalic, un riu...i som-hi... més asfalt direcció Sant Miquel de Campmajor, abans d'arribar-hi ens desviem i anem direcció el Collet de Guixeres.
La pujadeta és força durilla, però no és molt llarga, començo na fent, i al final intento forçar la màquina per arriba bé a dalt.
A dalt ens reagrupem, i fem una baixada made in Àngel, o sigui a tot tai, és una finura baixant, jo hem poso darrera en Rescalvo i a seguir-lo com puc, la veritat és que ara ja els segueixo més bé, i aquesta baixada la disfruto molt.
Travessem el riu un parell o tres de vegades, i en un passallis, hi havia un pam d'aigua, i una mica de verdet... ja em patina la roda de davant... i sense temps per reaccionar, i encara agafat al manillar de la bici, acabo estirat a terra amb tota la part dreta del cos dins l'aigua.... a més en Paco bé al darrera, toca el freno i zas... també a l'aigua.
No ens hem fet malt, i ens hem fotut una fart de riure, això sí... MAMA FRED !!!
A partir esquivem les males idees del Cunyao d'acabar la ruta direcció el Pi de Sant Josep, i l'Àngel ens guia pels camins més directes i ràpids cap a la nostra vila comptal de Besalú.
Al final uns 38 km amb bona companyia i passant-ho bé, que és el que compte.
Arribo a Besalú, ja vaig tard, i a la plaça trobo els de la colla, que fan la passejada (les bicis dels quals es mouen menys que el llavi superior de l'Aznar.
També trobo antics companys de feina, i que mantenim el contacte fent un tiberi cada anys (molt gent).
Arribo a casa, donar dinar als nens, dutxa, i cap Montagut a dinar amb la família Balateu, que els avis d'Argelaguer paguen el dinar, ja que és Sant Dames. Ja som massa família i no cabem a cals avis (llàstima, amb lo bons que són els canelons de la iaia Rosalia).
PD1. Aviat som reis.... CANNON...
PD2.Bona ruta per fer amb bici de carretera, cap a Sant Miquel de Campmajor, el Collell, el Torn, Mieres ...
Va arribar "el cunyao" (el meu), i va oferir anar a fer la ruta 10 del llibre d'en Lato "La Vall del Fluvià en Btt", un petita tertúlia i decidim tirar tots junts, i com que la ruta pot tenir diferents variants, que vagi més apurat pot tornar cap a casa a mig fer, al final sortim, Jaume "Cunyao", Àngel, Rescalvo, Paco, Quim, Garrison, Sala i jo.
Així ho fem, direcció cap agafar la pista de Sant Fruitós, primeres suades per arribar-hi, l'Àngel és un diesel i començo a renegar, és qüestió de temps que el motor li comenci a funcionar a ple rendiment.
La pista de Sant Fruitós és odiosa, com es diu a l'argot una pista PESTOSA. No forço gens la màquina, ja que després ho pago car, i no sé què m'espera. Vaig xerrant amb un i l'altra fins que arribem al desvio per anar cap al Collell.
Aquí ens separem ja que en Garrison i en Sala ha tirat direcció la Miana (estan més cremats que la pipa d'un indio), la veritat és que després de molt de temps sense fotre ni brot, ara s'hi tornen a posar... o no.
Travessem el riu Junyell, es travessa bé, i per fi una pujada com deu mana, no és molt dura, aquí ja hi poso una mica més de ritme ja que em trobo còmode, i el camí m'agrada.
A dalt ens reagrupem, i busquem una camí de senglars on hi ha una fita, la fita no hi és, però si que hi ha 2 camins de senglars, triem el que s'enfila cap amunt.
I tant que és de senglars, ens enverdissem bastant, però l'Àngel que va a davant ja diu que veu el final del túnel, bé ho diu unes 20 vegades, ens ho agafem bé i entre conya i conya ja som a baix, dins una finca privada, una mica més i passem pel menjador.
Tirem cap el torn i a partir d'aquí carretera direcció el Santuari del Collell per asfalt. Ens parem a fer un queixalic, un riu...i som-hi... més asfalt direcció Sant Miquel de Campmajor, abans d'arribar-hi ens desviem i anem direcció el Collet de Guixeres.
La pujadeta és força durilla, però no és molt llarga, començo na fent, i al final intento forçar la màquina per arriba bé a dalt.
A dalt ens reagrupem, i fem una baixada made in Àngel, o sigui a tot tai, és una finura baixant, jo hem poso darrera en Rescalvo i a seguir-lo com puc, la veritat és que ara ja els segueixo més bé, i aquesta baixada la disfruto molt.
Travessem el riu un parell o tres de vegades, i en un passallis, hi havia un pam d'aigua, i una mica de verdet... ja em patina la roda de davant... i sense temps per reaccionar, i encara agafat al manillar de la bici, acabo estirat a terra amb tota la part dreta del cos dins l'aigua.... a més en Paco bé al darrera, toca el freno i zas... també a l'aigua.
No ens hem fet malt, i ens hem fotut una fart de riure, això sí... MAMA FRED !!!
A partir esquivem les males idees del Cunyao d'acabar la ruta direcció el Pi de Sant Josep, i l'Àngel ens guia pels camins més directes i ràpids cap a la nostra vila comptal de Besalú.
Al final uns 38 km amb bona companyia i passant-ho bé, que és el que compte.
Arribo a Besalú, ja vaig tard, i a la plaça trobo els de la colla, que fan la passejada (les bicis dels quals es mouen menys que el llavi superior de l'Aznar.
També trobo antics companys de feina, i que mantenim el contacte fent un tiberi cada anys (molt gent).
Arribo a casa, donar dinar als nens, dutxa, i cap Montagut a dinar amb la família Balateu, que els avis d'Argelaguer paguen el dinar, ja que és Sant Dames. Ja som massa família i no cabem a cals avis (llàstima, amb lo bons que són els canelons de la iaia Rosalia).
PD1. Aviat som reis.... CANNON...
PD2.Bona ruta per fer amb bici de carretera, cap a Sant Miquel de Campmajor, el Collell, el Torn, Mieres ...
