LA RUTA DELS PANTANUS

Dissabte vaig rebre aquest missatge:

Diumenge volem anar les nenes a pedalar.
Coste, Sala, Sararols, jo -> fins a santa magdalena i tornar per la central i jasta
que fa 3 mesos que no agafem la bici.

O sigui ideal per tornar a recuperar sensacions, si més no disfrutar i no maxarcar-se tant.
Si senyor diumenge a pedalar amb els "Santa Fe", anomenats així per la fer que tenen en la seva capacitat d'orientació, i que sobradament demostrat que és totalment nul·la.
Això sí són bona gent i solen estan igual de cremats que jo, bé ara més cremats que jo i tot.

La volta programada, com s'ha dit era anar cap a Maià, Santa Magdalena, Crespià, i cap la central i Besalú. Ruta també anomenda ruta dels pantanus, nom posat per en Pere Estanyol, del qual s'auto declaren deixebles (pobre Pere).

Quedem a les 9:30, i com sempre en Sala ja falla, i en Garrison ja ha de trucar en Sararol i en Coste perquè ja s'escaquejaven. Fa un plugim, fred però res exagerat, dia de pur btt d'hivern.
Comencem la ruta i passem pel coto, pujada de la mort i algun corriol, que com és normal tothom coneix, menys els Santa Fe. Alguna queixa.. però na fent.
Portàvem un bon ritme, això sí sense parar de xerrar (pur btt). Arribem a Maià i comencem a pujar a Santa Magdalena, on comencem a pujar a prou bon ritme i els Santa Fe aguanten com poden fent un digne paper, bé en Coste (que és de la meva quinta), ahir va jugar a futbol tot el partit, i està cuit cuit, però aquí encara aguantava.
Fem un buf a dalt a Santa Magadalena, baixem pel corriol (algun arbre al mig del pas), i anar tirant per pista, travessar la carretera de Figueres, i na fent a bon ritme fins a Crespià.
On agafem la carretera per arribar fins el trencant que ens porta cap a la central.
Pista a bon ritmet i una mica de fangueig, aquí en Coste ja estava fet pols (l'edat no perdona), estava tant fet pols que es va fotre drogues i tot per aguantar (dit legalment gels).
La pista es segueix tota l'estona al cantó del riu, és un tros molt "macu". Fins que arribem a dalt el revolt de Fares, on degut a l'horari, i l'estat dels membres de l'expedició, decidim acabar d'arribar a Besalú per carretera.
La tornada és a tot tai, per acaba de donar el que queda, en Garrisson se'm fica a roda sense donar ni mig relleu, i cridant que m'espaviles. Sort que desseguida ve el repetxon de can Prujà i es queda enrera, i puc afluixar.
Ens reagrupem i direcció al Miqwash, a fer cerveza i patatones. Posada al dia de xafarderies varies i cap a casa, que s'ha d'anar a votar.

Ruta divertida i ben acompanyat.
Gràcies Santa Fe per acollir a un Telatabé que està igual de cuit que vosaltres.

Foto oficial fi de ruta (com ha de ser)
Curiosament ningú portava un duro excepte jo.

Imatge d'arxiu degut a que ell no surt a la foto oficial de la sortida (bàsicament era tirava la foto)