FESTIVAL DE CORRIOL DE PUJADA

Avui sortida sortida amb els desfrenats, érem nou desfrenats, en Mañas (es nota que fa bon temps), l'Alberti, en Rescalvo (s'orienta menys que jo), en Paco (no hi ha manera de canviar la bici), l'Arnau , i els 3 germans Galzeran (aquests ja s'orienten prou bé).
La ruta a set (com que cada 2 km agafen un corriol i em em desoriento he agafat la descripció de la ruta de'n willis, també potser que el que no sàpiga s'ho inventi, però com que jo en sé menys, és la vàlida.
Tirar cap a can Willies,Can Gassies,travessem el Junyell,pujem cap a la Bruguera,baixem al passallis d'aprop de Can Illa,agafem una pista que al cap de poc es un corriol que ens porta a la carretera de Sant Miquel Sesvinyes,anem a Caselles d'Avall,Can Tista. Baixem per els tobogans ben parits aprop d'el Castell de Porqueres,anem a Mianigues a veure els que fan la duatlo de Porqueres.
Tornada força placida per Usall,Pla de Martis,Serinya,altre cop a sobre Fares per el GR cap aprop de Can Roset,decideixen baixar per la "linea"que hi ha baixant a Can Gassies,refem el cami del mati,i cap a Besalú.
Paraula de Willis... lloem-lo senyor, que sinó en perdem.
Uns 40 km,uns 650 metres de desnivell.

Després d'una setmana difícil, ja que no he pogut fer res, amb el genoll i el peu que m'estan fent la guitza. Semblava que avui tot estava en ordre, i als primers corriols de pujada, la cosa ha anat prou, conscient que l'esforç es paga. Però els desfrenats són bon minyons i si petes sempre esperen.

A bon ritme un bon puja baixa fins a Porqueres. Aquí els valents de la duatló, Cunyao i Pitre, dos bons filets que marxen com sagetes.

Tornada a casa, on ja me començat a sentir cansat, bé més ben dit, les cames ja picaven. Però a ritme desfrenat s'arriba a tot arreu.



Després calçotada amb la colla, que entre nens i tot ja comencem a ser molta gent. Fa goig que ens anem veient tots, encara que sigui de tant en tant.

Sembla que la cosa va en serio, i els desfrenats estem fent colla per anar a la Maraton Orbea de lo Monegros. De moment, som 7, i aquesta setmana sabrem si algú més si apunta.
En principi farem la curta (excepte en Lato), ja hi anirem el divendres, per fer una mica de festa, i tornarem el diumenge, per culpa de la festa.

Apasiau.

FENT EL COVARD I RUTA WILLIS

Doncs sí, últimament, faig una mica el covard i vaig a córrer, entre setmana no tinc temps de bici, per tant ja se sap. Encara que tot s'ha de dir que ja m'agrada córrer.

Faig una ruta d'uns 7'5 kilometres, amb 3 pujades curtes però dures (de les de posar-te el bessons a les orelles), i un parell de repetxons.
Solo tardar al votant de 42 minuts, el que serien córrer a 5:30, controlant un mica la planta del peu, que m'està emprenyant molt, i el genoll. És la manera de que no em deixi seqüeles.

Tot i això l'últim dia vaig voler posar-hi una mica més de carnassa i fer una mitja de 5:00, cosa que vaig aconseguir, juntament amb unes punxades al genoll, és que no n'apendré mai.

El diumenge ruta 100% willis, vam anar cap a Sant Fruïtos, després agafant un corriol, que no sabria tornar-lo a agafar, que pujava fort, però que amb esforç en vam fer gran part a sobre la bici. Més endavant ja vam fer un bon tros de pujada i baixada, apretant la bici, sinó no seria 100% willis.

Per carretera vam arribar al Torn, on vam fer un mos i explicar quatre batalletes. I posterioment vam pujar la nova pista que han obert que va del Torn fins la pista de la Miana.
És una pujada constant, sense grans desnivells, amb greda, però si poses un ritme constant la puges bé, i així ho vaig fer, i la veritat és que em vaig trobar molt bé. Sempre m'ha anat millor les pujades llargues i constants, que les trencacames, de ara pujo ara baixo.

Després baixada Kamikaze, pujada a la Miana, amb axassu d'en Quim, no contestat per cap membre de la tropa, no pas per falta de ganes, ja que les cames ja començaven a rondinar una mica.

A partir d'aquí, Sant Jaume, Argelaguer i cap a casa a Besalú.

Total uns 36 km 800 de desnivell, i 2:55 de pedalar.

La ruta em va agradar molt, sort de gent com en Willi, albertí, Angel etc... que saben camins i sempre ens porten a fer rutes guapes... que en som uns quants que no ens orientem ni a la de tres.

Pròximament Btt a la marxa de Santa Pau, la primera setmana de Març.

Després com no la Remences, a la segona setmana de maig.

I per la primera setmana de Maig, hi ha ... la Maratón en Btt de los Monegros... ja fa anys que la vull fer, però per una cosa o altra no puc. Crec que aquesta any serà que sí. Encara no sé si la de 66km o la de 119 km, ja veurem com anem de km.

Apa siau bona gent.

COMPLINT AMB LA SIBERIANA

Com que ja fa dies que arrosseguem la siberiana, i també un refredat, no es podia aguantar més, i després de no fer res el cap de setmana passat ni entre setmana, amb més ganes que mai, he intentat fer uns mínims al cap de setmana.

Dissabte al matí, fred i molt de vent, tot i això al sol si estava prou bé. Vaig anar a córrer, la volta de sempre, de can Batlle, can Barraca, el coto i cap a casa. No la vaig allargar més perquè la planta del peu em va començar a fer la guitza, i no és qüestió de matxacar-la més. Volta de 7 km, amb alguna pujadeta curta però intensa en 42 minuts, 1 més que la setmana passada. Excepte el peu prou bones sensacions.

Diumenge, una mica ( o força tocat de cames), m'abrigo asta la bandera, no tinc molt de temps, ja que surto tard. Tiro cap al Candell i pujar a Can Costa, pujo a poc a poc, em paro a treurem roba, bé el 50 % de roba del que portava. Un cop torno a arrencar, em vaig animant i poso un ritme forçat o molt esforçat, fins que a l'últim revolt d'esquerres peto com una gla, i acabo d'arribar xino xano, al final 20:40, o sigui estem com sempre ( o pitjor).

Acabo d'arribar al Sagrat Cor, em paro a gaurdir de la vista. M'abrigo i baixo cap al corriol que va a surtir a l'Atmetller, per mi un dels millors corriols que he fet.

I cap a casa, amb 1 hora de pedalar i content com les pasques.

A veure si aquesta setmana esquivo el refredat, puc sortir un parell de dies.

PETIT REMEMBER

Primer de tot, dissabte vam aprofitar el magnific dia per anar a fer una bona caminada amb els nens fins al Cos de Montagut. Això d'anar amb btt també va bé per descobrir llocs per anar a caminar amb la família.

Dissabte al vespre, festa de Sant Vicenç al pavelló del poble, bon tiberi, i música "moderna", que voleu que us digui, jo encara sóc de Nirvana, AC-DC... ja m'agrada un mica el tecno i demés, però al cap de mitja hora ja n'estic ben fart. O sigui a quarts de dues cap a casa.

Diumenge a les 9 cap al pavelló amb els desfrenats, record guiness !!! porto 4 diumenges seguits poden sortir amb ells, i això les cames ho agraeixen !!

Erem en Paco (que a quarts de 4 encara firmava), en Molas (sempre te'm d'esperar), Albertí (bon descender amb bici, patètic caminant!!!), l'Àngel (plàtan de canàries, bé potser no...), en Quim (ja s'acosta el Remences i no podràs parar a l'avituallament), Rescalvo (revolcon) i jo.

Idea brillant d'en Rescalvo, tothom va a fer la Desfrenada del 2011, excepte el mega corriol de passa la Miana, doncs pa xulus nosaltres, anem a fer només el mega corriol !!!

La manera més directe és anar cap a Argelaguer i Sant Jaume. Un cop a Sant Jaume en enfilem per la pista que queda a la dreta de la carretera principal que s'enfila a la Miana. Es va pujant prou bé, ja que fa poc i van passar una pala. Però la casa es va enfilant, i enfangant, i es converteix amb una pujada durissima, plat petit i amunt, com ja se sap, les Larsen TT, patetiques amb el fang, tot i axí bones sensacions, tot i que en zones t'hi deixaves mitja vida, i costava recuperar-se, i a la pujada final, perdo la traçada i cap a terra, sort que tenia en Quim al cantó i me pogut recolzar amb ell, que sinó ja quedava com un croqueta.

Ens reagrupem, i anem fent fins a trobar un bon solei per esmorzar, arreglar quatre problemes tècnics, i cap a buscar el corriol.

El corriol està perfecte, le disfrutat molt, recordo que la última vegada em vaig agobiar bastant, però aquesta, he intentat seguir la roda de l'Albertí, i ha set perfecte !!, tot i això la part final, s'ha de patejar un mica però val la pena.

A partir d'aquí tornem a casa que es fa tard, amb algun accident de poca importància, ja que en Paco encara no està al dia de les noves tècniques d'apropament al sexe contrari, vaia pajaro està fet!!!!

Com ja sabeu s'ha de menjar molt fruita del temps

Us deixo un enllaç amb el nou blog de Btt dels de Santa Pau, on hi han penjat uns videos de la pedalada que es farà aquest any, al 4 de març. Aprapareu-vos.

http://www.bttsantapau.blogspot.com/

SANT MIQUEL DE COMAROURE AMB CONVIDATS

Entre setmana poca cosa, com sempre mentre no s'allargui el dia. Dimecres al migdia, vaig sortir a córrer, és el dia que el peu m'ha deixat córrer més, 38 minuts i uns 7 km. Ja estic decidit a fer una mica de racó, i poder mirar de fer-me unes plantilles, per solucionar aquestes maleïdes molèsties a la planta del peu.

Dissabte volia sortir, però entre una cosa i una altra no vaig sortir, cada dia em fa més mandra fer la típica sortida llampec amb bici, a vegades tardo més en posar-me el vestit de torero que en pedalar.

Diumenge vaig anar a les 9 amb els desfrenats al pavelló, erem l'Albertí, en Paco, en David del càmping, jo, i una colla d'Olot coneguts de l'Albertí.
La veritat és que són gent divertida, i que val la pena compartir ruta amb ells.

Vam anar a fer una de les rutes del llibre d'en Lato, pujant cap al coll d'Espinau, on vam pujar força bé, aguantant amb el plat mitjà.
Agafant el corriol que va a sortir a l'església Sant Miquel de Comaroure. El corriol, tot i haver-hi alguna zona impossible es fa quasi tot pedalant. Per tant de per repetir.

Després fer un mos disfrutant del paisatge, i fent-nos un fart de riure amb els d'Olot i les seves històries.

A partir d'aquí, baixar per l'esqueleto, a les zones de bac feia una fred terrible. Però un cop al final de la baixada, quatre repetxons i ja tornem a estar acalorats.

Ànims a en Paco, que va petar el quadro de la bici, de fet pobre cannodale ja li tocava potser, jubilació forçada... almenys ells es podrà jubilar.

Ja podem començar a posar-nos les piles, que d'aquí a un mes i poc hi ha la marxa de Sant Pau. Només aptes pels valents... o pels beneits...

EL COS DE MONTAGUT

Després de dos sortides seguides la setmana passada, una cap a Sant Ferriol i sagrat Cor, i l'altra a Can Costa i Sagrat Cor. Força bones sensacions (per ser jo), pujant a can Costa en 20, cosa que vol dir que no estamos tant malt (que tampoco bien).

Volia sortir el tercer dia seguit, però com diuen el bons, has d'escoltar el cos, i el meu cos em deia que li fotia malt tot, esquena, genolls, cames.... o sigui que vaig fer una mica d'endreça per casa.

Dissabte excursió familiar cap a Rocacorba, desde la banda de Canet d'Adri. Bona caminada tot i que al final no hem fet el cim, a vegades val més un retirada a temps que una victòria. Els nens fet uns jabatos.

Avui diumenge sortida a les 9 del matí amb els desfrenats, amb el xerpa Albertí, en Molas amb la bici que li falta un plat i algun quilo, amb en Paco on té tots els plats i li sobren algun quilo, a la bici, en Manel sabeu si aquest corriol és molt tècnic?, i jo mateix.

Tirem direcció Argelaguer, desfent part de l'últim desfrenada, travessant 2 vegades el riu sense remullades (per poc), anem cap a Sant Jaume, ens enfilem cap a Montagut.
A Montagut comencem a pujar cap al Cos per la carretera, anem pujant a bon ritme, en Molas marxo sol endavant, en Paco al darrera, i uns 10 metres més enrera jo. Vaig força comode, és una pujada quasi tot asfaltada, crec que port un ritme bo i gens forçat, però cap al mig em comença a picar una rampa del 16% que se'm fa un mica llarga, i que em salva el plat petit.
A partir d'aquí, plat mitjà i fins a dalt. Vista preciosa, i un bon solet. Un platan i dues manderines de l'hort de botei, i cap avall pel corriol.
Una primera part una mica tècnica, que es pot fer quasi tot, sortim a la cometa, d'aquí tornem a Montagut, pedrera, Sant Jaume, Argelaguer i Besalú.

M'he trobat prou bé, tot i que he arribat força cuit, falten km!!!!

ULTIM COLETASSO

Ahir vaig fer la última pedalada de l'any, com no Can Costa, tot i que el sol només tocava cap al sector de Beuda, vaig tirar cap al bac, a veure si sonava la flauta i trobava les ulleres.

Vaig començar a pujar lleugeret, i sí senyor, al mig de la pista, entre les dues roderes, les meves ulleres !!!!!! ja és la segona vegada que les retrobo (no hi ha manera de treure'm-les de sobre).

Paro, les recullo, i gas amunt !!!, als dos descansos (o això diuen) apreto força, i cap al final veig que vaig bé de temps, apretada final, amb el cor que surt per la boca, les cames inflades, i 19:50, buf !!
més content que unes pasques, feia temps que no baixava de 20, i a part del final, me sentit força bé.

Després parada al Sagrat Cor a admirar la magnifica vista, i baixada per la carretera de pujar al Sagrat Cor, la confiança, darrer Can Camps, i passar pel cotó, pel camí travessar tres rius, més plens del compte. Per tan remullada de peus, quina rasca!! i cap a casa.

Sortida bona per treure la carbonilla, i tota lo acumulat de dos dies a Port Aventura, els nens han disfrutat com animals, i els pares també... el menjar la festa del fregit, i el dormir Hotel de 4*, collons que viuen bé els rics, això sí que és un hotel.

BON ANY BIKERS !!!!!!