Setmana força aprofitada, bé primer el més important:
Foc a l' Empordà, una desgràcia, que encara pot ser més gran, ja que si les coses van malament, podria arribar a l'Alta Garrotxa. La zona que de moment s'ha cremat, era una zona força desconeguda per nosaltres, però que últimament hi havíem voltat força amb la bici de carretera. En canvi l'Alta Garrotxa, es pot dir que és el nostre pulmó. Sembla que les coses, tot i el caos, s'estan fent prou bé, o tot lo prou bé que es pot.
Dimarts, 1/4 de 8 del matí, volta a Can Costa, 14 km, 350 m de desnivell concentrats quasi tots al coll de bruc, amb el ganxo posat (si va amb en Pont patas largas, i en Lato bardissa seca ja se sap). Jo i en Pont seguim sense baixar pel primer tram del corriol de Sagrat Cor (tot i les pressions d'en Lato).
Es que hi ha un parell de pedres, que si no esquive bé, et porten de dret cap a un arbre (ja tastat en temporades anteriors).
Dijous, sortida pata negra amb en Pont, sortim de Besalú, i per pista arribar a Sant Jaume, la pedrera, i també per pista arribar al Pont del diable a Sadernes, seguim fins arribar a pista asfaltada, i la seguim fins arribar a Sadernes.
Pista i amunt direcció can Agustí de Riu, pista bona, amb zones emporlanades, trams amb un % considerable, però sense dificultat tècnica 0, per tant bufant es supera bé.
A partir de Can Agustí de Riu fins al coll de Bassegoda, pujada cabrona cabrona, i a més si vas amb unes Larsens bastant gastades a darrera. Molta pedra, greda, i sobretot molt %, amb trossos del 28%. Poso peu a terra a 3 o 4 llocs, no em vull deixar mitja vida en aquella pujada. En Pont puja bastant o molt més bé que jo.... li deu sobrar la mitja vida.
Un cop a dalt bufet, i fer-la petar amb un parell de Tenerife que fan la transpirenaica. A partir d'aquí, baixada pedregosa però fàcil, i pujada bona i de bon fer fins Lliurona, on hi trobem en Serrano amb el Plat gran (ningú entrena) i un parell més.
De Lliurona al Coll d'Espinau, una matada, no és llarg, però s'hi fa, amb una rampa final que només et pot salvar el plat petit.
A partir d'aquí baixa picada, sense arriscar però força estesos, un cop a baix, direcció Gircos, corriols, i passant per la sorpresa per travessar la variant d'aquest any, felicitats nois, es passa de fàbula, molt bona feina.
A partir d'aquí gas per can Batlle fins arribar a casa amb 58 km 1350 desnivell, en 4:00 de pedalar.
Divendres amb les cames carregades, genolls de vidre, bufff....
Dissabte puja a la Mare de Déu del Mont, anem en Jaume, en Pont i jo, amb la bici de carretera, ai.... el Jaume no té bici de carretera, doncs que vingui amb la btt. El cabrón ens seguia, amb les rodes de tractor.
Les meves cames no estan fines, per no dir com un roc, m'ho agafo amb calma, aquell parell van uns 50 metres més endavant, ens reagrupem als plans, i en perdem a les pujades.
Na fent amunt, un cop a les paelles finals, em sento bé, i augmento el ritme a veure si els atrapo, m'hi acosto força, però quant hi estic apunt d'arribar, veuent un altra ciclista a davant i obrint gas per atrapar-lo.
O sigui que em quedo sense remuntada, al final arribo a dalt amb prou dignitat, si encara me'n queda.
Un bufet i gas cap avall, aprofitant algun repetxon per arribar a casar per fotre quatre axassus ben donats, aquí les rodes de tractor d'en Jaume ja començaven a ser un lastre.
Al final 47 km 1100 desnivell en 2:30, i acabant més bé del que havia començat.
PD. Ja és quasi oficial (falta pagar... i entrenar) que anem a fer la pedals de foc a l'Agost, en 4 dies, que som globeros carai !!!!!!
