MARXA CICLOTURISTA LES 3 NACIONS

Nou repte aconseguit, a costat, i molt.. però ho hem aconseguit.

Amb la baixa final d'en Pont, amb una cuentitis aguda, o sigui estava cagat, es ve bé, amb només 39 de febre i no bé. No passa res l'any que ve hi tornarem... o no....

Al final érem la Lidia (reina de la ruta non stop sense parar a fer pipi ni una sola vegada), En Lato ( en Paco Martinez Soria de Besalú), en Garrison (traïdor....), jo , i la convidada especial a la festa la Núria Surià (atenció suriÀ, que quede claro!!!).

Dissabte a la tarda a recollir dorsals, i fer un parell de cervezetes (com els pofecionales).

Al vespre sopar al camping, i a dormir a la caravana de la familia Garrison, a 3 km de Puigcerdà, propietat d'un forofo de la bici.

Diumenge la Núria ens desperta a les 6, aquest professionals ens mataran... de son. Però tot i això arribem força justos, tant que darrera només tenim una vintena de persones, i uns 750 a davant...

Arrencada com totes les marxes cicloturistes, no competitives, o sí, a tota llet, intentant agafar un bon grup i no perdre'l. I això a vegades no és fàcil, ja que un parell de vegades, he quedat tancat, i se m'escapaven, i per tant tocava calenton, i tornem a la grup. Tot i això el ritme no ha sigut molt exigent, excepte en algun repetxon. Els túnels s'han fet bé, tot i que n'hi ha un de molt fosc, no es veia res, i si algú modificava la seva traçada, castanya segura.

Anàvem tots els desfrenats i al Núria junts, enfilem cap a Andorra, la cosa comença a picar, però encara seguim junts, jo i en Garrison, ja em el ganxo posat, però aguantem.

Una mica de París-Roubaix pel camí, l'asfalt estava arrencat, i tothom anava amb un cangueli considerable per no rebentar.

Arribem tots junts a l'avituallament d'Andorra, pixadeta i amunt, aquí jo i en Garrison ja hem agafat el nostre ritme, i els altres tres han marxat com unes esperitats. Portavem un ritme, com diu en Garrison, de ULL MÀQUINA PESADA TREBALLANT AL VORAL.

La veritat, és que era un bon ritme per nosaltres, reservant una mica, però alegrillos. Les primeres rampes són dures, però després es va fent més portable. Ens parem a tots els avituallaments, a l'avituallament abans d'arribar a dalt, en Garrison arriba molt tocat... però mengem una mica i tornem a arrancat.

Aquí decideixo anar tirant i esperar-lo a dalt, i la veritat és que he tingut un subidon, he posat un ritme una mica viu, però sobretot molt constant, durant els 7 km fins a dalt. Ha set un no parar de recollir cadàvers, la gent estava molt tocada, també me n'han passat 2 o 3 molt sobrats. Però en general la gent estava petadíssima, per tant me donat una alegria, tot i ser conscient que ho pagaria, com ha set.

Al final he esperat en Garrison uns 6 minuts, hem menjat, fet fotos... i al final he estat a l'avituallment 16 minuts, només ens faltava una tombona.

Baixada sense dificultat del port, i pujada al Col de Puymorens, curta, però on he vist que estava molt cuit, i que ja només es tractava d'arribar com es pogués.

I així ha set sols com uns mussols, anar fent camí, vent en contra, ni un ni l'altra podia, però na fent, se m'ha fet molt llarga arribar a Bourgmadame, i a més els francesos tenen unes carreteres que són un desastre, malt cuidades, plenes de forats....

En total hem recollit un parell de cadàvers, en un estat molt avançat de descomposició, perquè no han ni pogut seguir el nostra miserable ritme.

Última pujada amb més pena que gloria, i una esprint a traició  guanya pel cabronás d'en Garrison... ja en porta dos... em sembla que hauré de començar a treure les males arts.

Al final hem tardat 6:01, més o menys el que pensavem. La Núria Surià 5:22, en Lato 5:23, la Lídia 5:40, uns tiempasos. Aprepareu-vos que l'any que ve jo i en Garrison tornarem fets uns filets.

Ha set un molt bon cap de setmana, hem rigut molts, ens ho hem passat molt bé, hem patit, però ha valgut la pena. La bicicleta és genial però lo millor són els ciclistes... toma ya.

Organització, més que excel·lent, molt atents, i desvivint-se perquè no ens faltes de res. La ruta... senzillament genial, dura però genial... 

APASIAU

Aquí la prova, encara tot era patria.

CAP A MARINA EN BICI

Aprofitant que anàvem a la platja amb la família, jo i en Pont vam anar-hi amb bici. Només sabíem on acabàvem, però per on hi anàvem.

El malt va ser que vam quedar a les 8, i jo vaig anar a dormir a les 3, i amb uns quants gin-tonics al cos. Ni amb això tinc entreno.

Em vaig aixecar prou bé, tot i que no podia menjar res, em vaig empassar un barrita i un cafè. Traje de luces i gas.

Primer com sempre, a inflar rodes a la betzinera, i pedalar cap a Figueres, el ritme era d'anar fent, fins que la cosa es va animant, arribant a Figueres amb un mitja de quasi 30 km/h.

A partir d'aquí travessar Figueres, i tirem cap a  Cabanes, Masarac, Sant Climent de Sescebes, Espolla, Delfià, Garriguella, Vilajuïga, Pau, el ritme seguia molt bo, però començava a passar factura, ja que els repetxons d'abans d'arribar a Roses s'entravessaven un mica.

Anem tirant fins arribar a la carretera de Roses que va a Cadaqués. Comencem a pujar i com sempre en Pont es va escapant. Mantenim el ritme, en Pont atrapa un ciclista, i es posa a roda, jo faig un esforç i aviat i arribo.

Aguantem bé e ritme, i estem a punt de passar-lo, però prenem la decisió bona de quedar-nos a roda, ja que aquest va augmentant el ritme, l'aguantem bé però no sobra res. Arribem molt bé a dalt i a partir d'aquí descens fàcil fins arribar a la rotonda de Cadaqués on decidim baixar-hi.

Un cop arribem a baix, primera parada de la ruta, replanem el bidons, i mengem un "boni" , uah!!!!!!!!!! boníssim!!!!!!

Tornem arrencar, la cosa costa, i decidim parar a fer pipi "pixar" pels bastus (nosaltres som més finets). Tornem a arrencar, en Pont posa la directa per atrapar un bikers, i em quedo enrera, m'estar costant molt, però en Pont no pot atrapar el bikers, i jo vaig augmentar al ritme, fins arribar a dalt a pocs metres d'en Pont i pletòric de forces, arriba a ser més llarg i els maxaco !! bé potser, bueno poder no....

Baixada bastant esteso, trobant molts ciclistes que van en direcció contraria, Port de la Selva, els ritme segueix bó Llança, i comencem a estar força catxats, per no dir trinxats, fins que arribem a Garbet.

Ruta molt maca, amb bones sensacions, i molt bon ritme. Al final 105 km 850m de desnivell en quasi 28 km/h de mitja. Això sí una mica curts pel que ens espera diumenge que ve 140 km i 2200 de desnivell.

Al final hi serem 5 desfrenats, la Lidia, en Lato (petitdru), en Pont, en Garrison i jo.

Mare meva la que ens espera !!!!

NOU REPTE - LES 3 NACIONS DE PUIGCERDÀ

Doncs sí, anem pujant la aposta, i ja estem inscrits a la marxa cicloturista de les 3 nacions. No sé si estic preparat, però em bé molt de gust d'intentar el repte. Crec que està per sobre les meves possibilitats, però amb esforç i seny es pot aconseguir, tampoc sóc un suïcida.

Al final estem inscrits en Lato (s'estrena amb carretera), la Lídia (aquest any ja ha fet la llarga del Remences), en Pont, i jo. A falta de saber si en Garrison s'ho pot muntar.

O sigui que ara toca pedalar una mica, per arribar una mica més afinadets.

De moment la setmana passada, vaig fer 1 sortida en bici, la volta a Crespià, i una a córrer, amb el regal de dos butllofes als peus. I aquesta setmana una minisortida per carretera cap a Montagut , Tortellà, i cap a casa. Poca cosa però millor que res.

El cap de setmana, dissabte al matí, costellada-partit de fútbol + dinar amb l'equip d'en Ferran, per celebrar el final de temporada. I a la tarda tornem-hi, partit de fútbol amb els jugadors que formavem part del infantils i cadets que havia entrenat el meu pare, fa un piló d'anys. I després un bon sopar. Em va tornar una mica el gusanillo del fútbol, però l'endemà ja em feia malt tot.

APA SIAU!!!!

TERRA DE L'AIGUA 2012

Després de la suspensió de la marxa la setmana passada, gràcies als organitzadors, voluntaris i organismes varis s'ha pogut realitzar aquest diumenge.

Vam marxar de Besalú a les 5:45, molt aviat, i vam tirar cap a Riells i Viabrea, vam arribar dels primers, vam recollir el xip i el dorsal, i vaig aprofitar per fer una visita a en Roca, per anar ben buit. 

Sembla una tonteria, però, és molt important poder afrontar amb la feina feta.

Arriba en Garrison, en preparem, fem una volta, i cap la sortida, on ens tenen una estona parats, amb un discurs o algo semblant, ja que a darrera no ens hem vam enterar de res.

Sortida, 500metres i PAM!!!!!! PSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!! tothom amb cara de pànic, per no ser el desafortunat, la víctima renega, i es para al voral.... buf quin marrón.

El grup va fent, els top ja marxen tot davant, i hi ha uns moments de dubte, i en Pont es posa davant a tirar, una noia amb bici de triatleta es posa a roda seu, i així durant uns 15 km, no el deixava per res.

La cosa s'anava animant, i s'estava formant un bon grup, els valent anaven tirant de grup, i la resta aguantan com es podia, comença a haver-hi repetxons, però la gent no afluixa i seguim a un molt bon ritme.

Fins que comença el port, comença Collfornic, va se com si tothom pares de cop, tothom era conscient que la cosa era llarga, i tothom la afrontava amb respecta, mirant de trobar el seu ritme.

En Pont comença a marxar tot davant, en Carles comença a quedar-se, i jo trobo el meu ritme entremig. Es comencen a formar grupets, només de començar anem fent amb una noia al mateix ritme, ella és de Girona i tampoc a fet mai Collfornic, entre tots dos anem fent, però sobretot portem un bon ritme, no era un ritme fort, però si prou alegre.

Arribem al primer descans, per mi massa llarg, ja que hi fotem una mica de castanya, i quant la cosa es torna a empinar, em costa molt tornar a agafar el ritme, sort que anàvem fent amb la noia de Girona, crec que fins i tot hem va donar un mica de "tregua" per tal de refer-me, i mica en mica vaig anar pujant més cómode.

Fins que al rètol de 5 km, la cosa es comença fer llarga, em sembla que la noia està patint un petita crisi, afluixo una mica el ritme, però de seguida es refà, i tornem a posar el ritme constant ( ja no tant alegre com abans), però prou bo.

Un cop a dalt, em despedeixo de la noia, que baixa a veure si caça el company, agraint la companyia, i em paro a l'avituallament on ja hi ha en Pont, amb cara de satisfet, ja feia 5 minuts que havia arribat... vam menjar una mica i al cap de 5 minuts més va arribar en Garrison.

I gas a la burra, baixada ràpida, però no molt perillosa, excepte per algun cotxe o moto que et trobabes de tant en tant. En Pont al davant i jo enganxat al darrera, i en Garrison, "paseando com missis Daisy", baixa com una padrina amb el "bisu" arremengat ;)

Un copa a baix una mica de pla, i anem fent, i ens anem animant a un bon ritme,  fins l'inici del Port del Ravell, on en Pont tornar a marxa, espero en Garrison per veure si pugem junts, i ja he fot crits:

marxa!!! que no hem deixes agafar el ritme!!!!... i té raó, així que vaig fent...

hem vaig animant, avanço a uns quants i em vaig acostant a en Pont, però no l'acabo de trapar, arriba en Pont a dalt, arribo jo, i en Carles.. i gas avall, repetxons i ja pensant amb la que ens pensavem que era la última pujada, que diuen que és del 10%... en condicions normals es fa bé, però ja cascats es molt diferent... tot i així la superem na fent tranquilament. Parada a l'avituallament, acabem d'arribar a dalt i gas!!! aquesta baixada ja no he baixat ràpid, ja que pensant en esperar en Garrison, me relaxat i baixava fatal, tant que ell m'ha avançat dient que traçava fatal les curves, es que .... manda huevos!!!

Un cop a baix ens reagrupem, i en Garrison comença a liar la troca, gas i gas, anem fent relleus, passant gent, i portant un ritme bestial, s'afegeix un altra ciclista, i continua els gas, fins a la meta, o això en pensavem, ja que de cop... INICI DE PORT !!!! ... NO!!!!!!!!!! quedem clavat, uns quants passen a recollir les pegatines tot rient-se de nosaltres... per més inri, en Carles comença tenir rampes, afluixem i es va recuperant, mentre anem pujant xino xano.

Un cop a dalt, els dic que m'he reservat, per atacar al final i deixar-los enrera. Em miren amb mala cara... però els hi dic, tranquils que estic fet una coca, tot i així no estan tranquils.

Arribem al final, i abans de passar l'arc d'arribada, li diem que passi en Pont a davant, ja que ens ha esperat a totes les pujades... però el traïdor d'en Garrison fa un mini mini mini spring perquè jo quedi l'últim... aquesta la pagarà, a la pròxim no l'ajudaré a desfer el "bisu" del la roda.

Una bona butifarra i cervesa i cap a cassa.

Una ruta excel·lent, organització de 10, atenció i tracte de 11, i un gran i sa ambient.

Felicitats!! tornarem, i intentarem millor el temps, que va ser força dolent... tot i així vaig disfrutar moltíssim.

Perdoneu el pal, ja que no els puc fotre en bici el faig escrivint.

APASIAU.

TERRA DE L'AIGUA AL PROXIM DIUMENGE

Efectivament terra de l'aigua, molt aigua. Tot i així vam marxar de Besalú a les 5:45, plovia a bots i barrals, però s'hi havia d'anar. I cap a les 7 arribàvem a Riells i Viabrea. En aquell moment plovia, però poc, tothom remugava... recollir dorsals, fer-la petar.

La pluja s'animava, però tothom es canviava per si de cas. Unes quantes pedalades... i cap a la sortida, on ens envien cap a dins al pavelló... i marxa suspesa.

Crec que era la millor decisió, ja que les carreteres estaven malament, i el temps empitjorava. O sigui fins el diumenge que ve. Las dos torres i jo hi tornarem, tot i que hi havia molta potalisa, i pocs dominguerus com nosaltres...

Tot i axí ens van donar un bon esmorzar, i ens van informar i tractar molt bé.

També corria el rumor, que no sé que passa amb els mossos, que es veu que en protesta per les retallades, o per no sé que, venen molt menys mossos dels que haurien de venir. Es veu que a la Remences n'hi havia la meitat que l'any passat. Com sempre qui rep és el poble, no ens en sortirem mai així, si volen pressionar que pressionin als polítics que són els que decideixin, i no a quatre xixarelus com nosaltres.

No sé perquè les marxes de carretera són tant cares, una de btt uns 15 € i una de carretera 35€, sé de l'esforç, voluntaris... no sé si han de pagar taxes o que han de pagar, però ho trobo excessiu.

Durant la setmana no havia fet quasi res, anar un dia a tortellà i tornar. Anar reservant forces, i ja porto 2 setmanes mig parat.

TERRA D'AIGUA - OBJECTIU D'ULTIMA HORA

Sí, som unes bardisses seques, ens acosten un llumí i ja ens encenem...en Garrison ja la va liar, quer era tant guapa, que no sé que, que no sé quantos. Al principi no podia, en Pont tamoc, però canvi de plans, quatre trucades, quatre rajats de desfrenats, i jo i en Pont ja estem apuntats, en Garrison s'ha rajat.... de moment.

Una altra aventura per Don Quijote i Sancho Panza, en un territori molt favorable a Don Quijote.

Pujada a Collfornic, em sona, però ara mateix, no tinc ni idea de com és, com tampoc, tinc ni idea d'on és Riells.... o sigui bravo !!!!!

Ara m'informo bé i començo a resar!!!!!!

Tranquils estem apuntats a la curta.

95 km i 1.670 m. de desnivell, amb 3 ports de muntanya.

REMENCES 2012 - A FULL

Per tercer any consecutiu, torno a la Remences, amb en Quim, en Molas i el novato Pont.

Ja teníem els dorsals del dia abans, per tant com cada any, esmorzar al Bar Sport, i cap a aparcar al polígon industrial abans de Sant Esteve.

Un cop maqueados, anem cap a la sortida. Aquest any feien dos sortides, la llarga i la curta. Crec que és un encert, ja que la sortida ha set molt més neta, tot i que a mi no em feia res, sí que hi havia situacions de "parón", una mica perilloses, per tant jo donc una molt bona nota a la prova.

Surten els de la llarga, i al cap de molt poc nosaltres. Sortida tranquil·la, tot i que a trams la cosa s'anima, travessem Olot, la Canya, i a la recta de la Vall de Bianya, aquest any molta tranquil·litat, recordo que els altres anys, hi havia un "cuchillassos" que feia por.

Anem tirant i comencem a pujar, ritme alegrillo, però sense passar-se, també és l'any que arribo més sencer a peu del Capsacosta.

Aquí en Pont ja es comença a enxerinar, i posa la seva marxeta, anem fent tots dos, ritme constant, però prou bo. En algun tram em treu uns metres, i ja els recupero ràpid, arribem al primer avituallament, no parem, en prenem un gel i gas.

Sense badar baixada fins a Sant Pau de Segúries, i aquí un es posa a davant i al cap de 5 metres ja mira enrera, collons ja estas, em poso a davant i gas, es veu que el paio no li va bé la meva roda, i no segueix, per la qual cosa en Pont queda tallat, jo no ho veig, i hi foto castanya, faig fins la primera rotonda i un tros més sol com un mussol, i gastant molt cartutxus, però disfrutant com un animal.

Poc després arriba en Pont amb un grup, on hi ha un noi que porta un bon ritme, tots al darrera, passant Sant Joan les Abadesses, moment de dubte, i torno a fotri gas per atrapar un grup de davant, ja quasi arribo però estic gastant molt, tant que quant passa el grup bo, uns que anaven de vermell, més ben dit volaven, no m'hi puc enganxar, llàstima, això que torno arribar en Pont, es torna a fer un grup, i na fent arribem fins a peu del coll de Canes.

Aquí tothom al seu ritme, en Pont va marxant, però jo a lo meu, el vaig "controlant" de lluny, tenia pensat no parar a l'avituallament, perquè em sentia prou bé, veig que en Pont es para... Que fas!!!!! el tiu no tenia aigua, ja s'havia begut les dos botelles, clar són 2 metres de tiu per emplenar. 

Li dic que vaig tirant que ja m'atraparà, això que sento...

Gerard que t'agafo!!!!!!!!!!! collons quin espant, era en Pere Guinó, l'hem fet petar una mica, i hem pedalat una estona junts, fins que he decidit afluixar molt, ja que en Pont no venia.

He estat força estona na fent a poc a poc, i en Pont no venia, em començava a preocupar, fins que el veig arribar, clar entre emplenar bidons, que li ha sortit la cadena, a menjat un entrecot, ànec amb peres i s'ha maquillat, ha costat recuperar.

Això sí quant arriba a la meva alçada, torna a posar el seu ritmillo, que no puc seguir, bé sí a 50 metres. Les cames flaquejaven una mica. 

Però em recupero, veig en Pont més lluny del compte, i els útims 2 km els faig a tot tall, fins arribar aprop seu.

Afuixo, em cordo el fosforito, i en Pont s'escapa (traïdor), baixada a tumba abierta, i no el puc atrapar.

Al final ens reagrupem (+ de 1 ja és un grup no) al camp de l'Olot, tots dos ja anem tocats, esforç de tots dos a l'inici de la parcelària, i aguantant com hem pogut fins el final, dins un bon grup.

Entrant amb un temps prou digne, 3:17:05 rebaixant 3 mintus el temps de l'any passat.

Crec que he pujat millor que els altres anys, però l'any passat, vaig enganxar un grup molt bo a Sant Pau de Segúries, i a la parcelaria vaig poder apretar fort. Crec que entrenant el que entreno el meu temps està entre els 3:15 i 3:20. que esta prou bé.

En Quim, impressionat, menys de 3 hores, en Molas poc més de 3 hores, en Climent molt bon temps a la llarga, igual que el jabato d'en Pere Guinó ( que l'hem avançat com a la formula 1, quant entrava a boxes a canviar l'oli del es olives).

Organització genial, per mi es el lloc on he estat que està més ben organitzat, molt voluntaris, atencions...

Només dir que gràcies per fer-nos feliços !!!!!!!!!!!

Apasiau (buf quin pal us he fotut)

PD. L'any que ve espero que poguem ser un bon grapat de desfrenats a la Remences! I en Quim l'any que ve fa la llarga, jo no tranquils.