EI !!!! QUE TORNO A PEDALAR !!!

Després d'un estiu de pedalar entre poc i res, fa un parell de setmanes que m'hi he tornat a posar. Cada costa més agafar certa forma no-rodona, i l'inici ha set dur, però primer rutes curtes de 40-45km, després un parell de 65km, i avui una Mare de Déu del Mont xino xano, però arribant amb prou dignitat (la justa), 52km 1200 de desnivell, per tant puc afirmar que ja torno a pedalar... 

I per celebrar-ho si no hi ha res de nou, anirem a la Cicloturista Terra de Comtes de Ripoll, crec que no arribare ni molt menys en forma, però si m'ho agafo amb calma, potser només patiré lo just.

I a partir d'aquí, ull que en Garrison el tenim en mode PRO, i ja vol anar a fer les voltes llargues.... com dirien per aquí... PER L'AMOR DE DÉU !!! ens has vist... bé no dic que no...

DESFRENADA 2013, espectacular la gent que va venir!! us vull felicitar i donar les gràcies a tota la gent que va venir a la pedalada, a la tarda plovia, a la nit plovia, i al matí plovia, tot i així 300 valents van venir, i crec que el premi va se força bo, segons ens diu tothom el millor circuit de la desfrenada, amb fang (tampoc molt) el just per fer-ho molt emocionant...

Jo estava a l'arribada, sí el de darrera l'ordinador, i sentir la gent com ens felicitava pel circuit i tot plegat, em feia sentir molt orgullós d'aquesta família que som els Desfrenats!!!

Ja m'agradaria donar-me mèrits pel circuit, però les meves feines dels desfrenats són més de "senyorito", per la qual cosa vull felicitar la colla de currantes que investiguen camins, estassen i preparen el millor circuit possible. (e! a marcar sí que hi era!!).

Bé apasiau!!!!!

PD. Donar molt ànims i sort als desfrenats (Lato, Lídia, Mañes i Eruk) en la seva super-aventura ciclistica al l Tibet.

FINAL DE VACANCES I DESFRENADA 2013

Ja s'acaben les vacances, i això vol dir, passar-s'ho molt bé, però sense pedalar, o sigui estat de forma sota zero i si pot ser una mica més de barriguilla (per ser suau).

Tot i això abans de marxar de vacances, vam fer alguna sortida xula amb carretera, alguna entre setmana, algun coll de bruc.

També vaig fer el meu primer "triatló", en plan mini i campestre... l'organitzava el Club Natació Besalú, i es feia primer per nens, on hi participava el meu fill, després els de l'edat del pavo, i després els del pavo més gran i les belles glories.

Primer feiem la bici, rotllo bici carril amb una petita pujada, 2 voltes a can Batlle, uns 7 km, després nedar 300m a la piscina, i 3 voltes al camp de futbol.

Sortim amb la bici, i la Teresa va dir que fes bondat, i així ho vaig fer, em poso darrera dos jovencells que tiraven de valent, a la que arribem al repetxon, pugen pinyons, i jo sento un click dins l'estomac, o no !!!! ja hi som, baixo pinyons, m'aixeco dret i atxassu al canto, fins a posar-me al cantó de la moto, i sense mirar enrera, gas i gas, ja els portava un bon tros i anava amb la llengua a fora, però controlant una mica, passem per meta.... i jo primer, em sembla que més d'un no s'ho esperava... jo tampoc, i menys la meva familia, 2 volta segueixo apretant, però de cop, em trobo un tractor ocupant tota la carretera, ai ai, el tractor fa marxa enrera.. un tros i s'arracona... se m'ha acostat molt, però decideixo tornar a apretar, i aconsegueixo arribar primer a nedar... força cascat.

Tranquil·lament em tiro a l'aigua i començo a nedar, quina sensació més estranya, es qüestió de posar ritme diesel, que no sóc una sirenita precisament.

Veig alguns que neden pitjor que jo, però la gran majoria, són nedadors i em foten un bati considerable.

Surto de l'aigua i cap a correr... sembla que vagi drogat... uns primers metres grogui, però després poso el ritme diesel i na fent, em passent un parell com una esperitat, i vaig controlant el meu objectiu (que no diré qui era) que em retalla terreny poc a poc, mini sprint patètic al final... i ja hi som.

Bona experiència, i només de pensar la gent que fa la distància olimpica o ironman, em cauen els calçotets!!!

Això sí ningú em treu el meu minut de gloria, es que no coneixien els meus axassus suïcides i traïdors!!

Però després no m'ho he pogut muntar per fer vacances cicloturístiques amb els desfrenats, i quant he marxat amb la família, me desintoxicat de bici (tot i que cada dia sortíem amb bici amb la família, però si no portes el ganivet entre les dents no compte.

Han set vacances de muntanya, als peus del Pedraforca, i vacances de marina, a Pals, amb la meva estimada "comanche" verda de fa 30 anys.

I ara toca Desfrenada 2013, la cosa ja està quasi apunt, ja un podeu inscriure, aquest any el circuit és més dur que l'any passat en general, però sense passar-se. Corriols nous, de pujada i baixada, trobareu de tot, i tranquils si veniu ja tindreu temps d'arribar a la cadena humana.

Els desfrenats vivim per aquest dia, va no us arrugueu i veniu!!!!!!

Inscripcions:

http://www.desfrenats.com/formulari_inscripcio.php

MARXA LES 3 NACIONS FESTIVAL DEL GANXO

Doncs així va ser, festival del "ganxo", o sigui vaig anar amb el ganxo posat des de la primera pedalada fins la última.... 

I el coco ja comença a estar fart de tant patir!! diuen que on no arriben les cames i arriba el coco... doncs el meu coco està fart de pedalar per les meves cames!!, cadascú lo seu home!!!

Dit això, representant els Desfrenats, erem en Lato, Pont, Molas, Garrison, Lídia, i jo, pugem a Puigcerdà el dissabte a la tarda, recollim dorsals, i cap al camping a sopar, un bon entrecot, com els professionals, si més no en Contador...

Dormim al camping, "patrocinats" per la família Estanyol. Ens aixequem a les 6, esmorzar, visita a en Roca.... sense èxit, "casum" l'olla ja anirem amb  més pes!!

Arribem aviat a Puigcerdà, i en col·loquem de la meitat en endavant, força bé... Petard!! i gas, gas i gas, es van formant el grups i no es pot badar, hi ha forces estrabades, i el ritme és frenètic.

De cop un mica de parada, enganxada i uns quants per terra... seguim, i hi torna a haver-hi una parda general no sé perquè, però en reagrupem quasi tots el grups... i tornem-hi gas, estrabades, tensió... molta gent, sense badar ni descans...

Arribem a la Seu amb més de 40km/h de mitja i la gent es va separant, el ritme afluixa però segueix sent força exigent.

Ens parem al primer avituallament, a fer un riu, i un queixalic, fins i tot hi havia pollastre a l'ast, potser ens hagués anat bé menjar una bona cuixa de pollastre.

A partir d'aquí, super Ganxo, en Pont ens posa el seu ritme de camallarg, i jo amb el ganxo posat vaig seguint, en Garrison va aguantant més bé. Ens seguim parant a tots als avituallaments, i al km 90 penúltim avituallament per encarar els últims 9 km fins dalt, arranquem i en Garrison com l'any passat comença a catxa, en Pont s'escapa i jo vaig fent. A estones em sento bé, i vull atrapar a en Pont i a estones penso que petaré, així que vaig fent... sense badar però guardant forces, algun m'avança però en general vaig avançant a força gent... sembla que hi ha una petada general !!!!

Arribo a dalt a un minutet d'en Pont, i al cap de dos minuts arriba en Garrison fet un coca, pajaron pajaron. Mengem, fem fotos, i gas avall, anem cascadots, però anem fent, carretera molt dolenta per la part francesa, baixada amb força transit pujada a  Puymorens na fent, i gas avall.
Amb vent de cara anem fent relleus, tots anem justos, llàstima ja que si en Garrison hagues estat bé ens hagués portat com reis...
Arribem a la pujada final, en la que ja vaig justet justet i entrem junts. Al final hem baixat 13 minuts el temps de l'any passat, tot i que tinc una sensació rara al veure molta gent que hem avançat a la pujada i que han arribat abans que nosaltres, ja que no es paren als avituallaments...

Debem ser els ciclistes més deficitaris de la marxa, ja que vam parar a tots!!!

Al final contents però massa agònic.

FOTOS REMENCES 2013

Us deixo l'adreça picasa de fotos que el meu pare va fer al pas de la marxa cicloturista de la Remences. Estava situat abans d'arribar al començament de la pujada del Capsacosta.

https://plus.google.com/photos/113742472568053679410/albums/5878689623248506673

VIDEO REMENCES

http://elgarrotxi.cat/15/05/2013/video-especial-marxa-cicloturistica-terra-de-remences-2013/

CRONICA TERRA DE REMENCES 2013

Primer de tot, i primordial, felicitar la organització, impecable des de la preparació fins la finalització. Previsions de tot tipus excel·lent i un tracte perfecte. I per més de 3000 ciclistes. 

Crec que tots els canvis proposat han funcionat, sobretot els de separar la sortida de la curta i la llarga, travessar Olot ja no és perillós, i si ho és, és per culpa d'algun world xampinyon.

Quedem aviat el diumenge, ja tenim els dorsals. Com sempre aparquem al polígon industrial de la rotonda abans de Sant Esteve.

Anem cap a la sortida, com sempre més aviat enrera... sortida i gas, és l'any que he sortit més ràpid, anem avançant gent mentre travessem Olot i arribem a la Canya.

Aquí ja es van fent grupets fins arribar a peus del Capsacosta, en Lato i en Molas ja van tot davant, jo i en Garrison comencem a pujar a bon ritme però força reservon, i en Pont i en Sararols van tot darrera.

Abans d'arribar a dalt, ens atrapen en Pont i en Sararols... malparits!! la setmana abans es van arrastrar, però mitels, ja els tenim al clatell.

Arribem a dalt, i gas cap a baix, un cop a baix en posem a roda d'un Massi... quina màquina, ningú li dona cap relleu, però és que porta un ritme, que la gent anem a roda anem tots amb el ganxo posat...

A Sant Joan la llebre se'n cansa, i anem fent en grup però molt més tranquils fins Ripoll.

Pujada al Coll de Canes a un ritme bo, vaig marcant el ritme jo... els altres de xupons...i després tinc mala fama.

Arribem a l'avituallament... i no parem...els haig de presionar (crits i tot) perquè no parin. Anem tirant amunt al mateix ritme, cap al final en Pont defalleix un mica, l'esperem i arribem junts a dalt.

A partir d'aquí baixada Kamikase... un cop a baixa nota les cames tocades, em fet massa el burro a la baixada.

En Garrison ho aprofita i ens deixa a mi i en Pont enrera, intento atrapar-lo, però entre el trànsit i que estava una mica groga se m'escapa, un cop a la corda, em recupero una mica i donc tot el gas que puc, duro 4 km i no atrapo al grup d'en Garrison...ara si que vaig grogui, passa un grup petit i mi agafo com puc... em porten amb el ganxo posat fins a l'arribada.

Tot seguit arriba en Pont i al cap de poc en Sararols.

Al final he baixat temps, això sí les sensacions molt bones, sobretot a les pujades... podia haver pujat més ràpid... potse sí, però igual no hagués disfrutat tant !!!

Felicitat als de la llarga!! Quim, Lídia, Marc... quant si gran... no sé no sé.

CRONICA MARXA CICLOTURISTA LES GOGES

Tot apunt, passo a buscar en Lato, i en Garrison... s'ha adormit, ja surt al carrer mig "cunill", amb la roba en una mà i la bici... santa paciència!!!

Arribem a Banyoles, uns 400 participants... molta pota lisa. M'ha fet molta il·lusió trobar en Pere de Llagostera, que ha enredat la seva filla... ja l'espavilarà ja. 

Ens preparem, un mínim escalfament, i cap a la sortida, que ja està a tope. Ens posem a darrera de tot, arrencada xino xano, i gas a la burra, anem avançant, i crec que ens posem en força bona posició, no endavant però si amb gent que ens pot portar ràpid.

De cop al Pla de Martis, parada, tothom parat, primer ens pensàvem que hi havia hagut una caiguda de les fortes, però resulta que era una parada forçada pels Mossos, que no veien clar ocupar tota la carretera (que no estava tallada) per part dels pro i aprenents de pro que van al davant.

A partir d'aquí tornar a arrencar, anem a bon ritme i de cop en Garrison i en Lato s'engaxen, no cauren però s'ha sentit una bon fressa de ferros. Resultat abandó de'n Garrison amb la raids trencat i llanta esparrecada... puf... primer contratemps.

Va passant la gent, reiniciem la marxa, jo i en Lato... anem fent i al repetxon abans de Cavanelles el canvi d'en Lato falla, i es queda, jo vaig tirant... ja m'atraparà... sort que un mecànic oficial de la cursa es para de seguida i l'ajuda a arreglar el problema.

Amb tot li agafo molt avantatge, i no m'atrapa fins passat Besalú. A partir d'aquí en Lato comença a marcar un ritme alegra però que jo pugui seguir.

Ja desde Can Vilà em pedalat junt amb en Jaume Vilà, que correr amb els de Serinyà, i a més era de la colla de la meva mare... buf, també s'hi afegit un ciclista també veterà de Molins de Rei.

En Lato va tirant, i els altres tres a rebuf al darrera seu... Sant Joan les Fonts, Olot, pujada a Can Xel a bon ritme, molt constant, on en Jaume Vilà queda despenjat i ja només quedem el trio maravilla.

A partir d'aquí ja li començo a donar algun relleu a en Lato, encara que no li fa falta, també ha de reposar una mica.

 I just abans de Sant Miquel de Campmajor, sento que em criden per darrera, en Lato a rebentat, vull dir la roda a petat ell no. El ciclista que anava amb nosaltres també es para, li deiem que pot tirar, però ell diu que ja que ha anat a rebuf nostre tota la marxa, com a mínim es para a ajudar-nos, noi un 10.

Arreglem i gas, un cop arribant a Banyoles gas gas i gas, ens han atrapat uns quants, i entre jo i en Lato decidim fer-los patir un mica, i entre tots dos ho donem tot fins al final.

Com diu el soci feliç com un tornavís. Amb uns quants contratemps, però res que no es pugui solucionar. El temps el podiem haver millorat però al final el que compta són les sensacions. Al final han set 4 hores justes.

Apasaiu, i ara a preparar la Remences!!!!